Pràctica 1- Determinació del contingut hídric

Alguns consells per realitzar l’informe de la pràctica:

1. Anoteu els resultats de tots els grups al laboratori. Això us permetrà fer mitjanes amb els resultats de tots els grups i comparar-los.

2. Compte a l’hora de decidir si tareu el recipient o bé el peseu i anoteu la mesura en un paper.

3. És important fraccionar (tallar-la en trossos petits) la mostra ? per què ?

4. A la part de fonament teòric seria bo d’explicar què és el pes fresc, què és el pes sec i què són les cendres.

5. Compareu els resultats dels diferents grups per la mateixa mostra i en cas que no coincideixin expliqueu a què poden ser degudes les diferències.

6. Compareu dins d’un mateix grup (el vostre) les diferències de contingut hídric que apareixen entre les diferents mostres i si coincideixen o no amb les esperades (és lògic que les fulles tinguin més aigua que l’arròs ? per què ?

Pràctica 2 – Identificació de glúcids.

En la pràctica d’aquesta setmana, mirarem si som capaços de descobrir quins tipus de glúcids hi ha en unes mostres de les quals no en sabem el seu contingut. Abans de començar la pràctica, et donem alguns consells.

  1. Repassa bé què és un glúcid. A nivell estructural, en què es diferencien el midó, la glucosa i la sacarosa? Pots anotar-ho al fonament teòric de l’informe.
  2. Busca informació sobre el lugol i el reactiu de Benedict. Per què ens poden ajudar?
  3. Els resultats et proposem agrupar-los en una graella semblant a la següent:
FEHLING LUGOL
GLUCOSA
SACAROSA
MIDÓ
Aspecte
Color
Solubilitat
  1. Prova d’escalfar el tub que has descobert que té midó. Què passa amb el colorant? A què deu ser degut?
  2. Fixa’t amb la solució de midó i la de glucosa. Tenen la mateixa aparença? Com s’anomena aquest fenomen? A què ho atribueixes?
  3. Quin glúcid absorbeix amb més rapidesa i facilitat l’organisme, el midó o la glucosa?

Pràctica 3 – Substàncies polars i apolars

Alguns consells per fer l’informe de pràctiques:

1. En la part de fonament teòric hauries de deixar ben clar què signifiquen els conceptes de polaritat, apolaritat, solubilitat i insolubilitat. Si no saps els dos primers els pots trobar fàcilment fent una petita cerca per la xarxa.

2. En tenir molts tubs va bé presentar els resultats en forma de taula. Podria anar bé una taula de doble entrada i a cada requadre marcar si les substàncies es mesclen o no (pots pensar una manera d’indicar a la mateixa taula què passa quan hi afegim sudan). Pots veure’n un exemple al capdavall.

3. A l’apartat de discussió pots comentar la taula de resultats. Hi ha moltes preguntes per respondre. Per exemple: podries classificar les substàncies d’alguna manera ? què s’observa quan les substàncies no es barregen ? què indica el sudan ? per què ? quin efecte té el sabó ? per què l’utilitzem quotidianament ? (té relació amb el que has descobert ?).

  Aigua Oli Eter
Aigua
Oli    
Éter No

Aquesta taula és incompleta i incorrecta, només és un exemple per donar-te idees a l’hora de presentar els resultats.

Pràct 4 – Identificació de proteïnes

Per l’apartat de procediments:

Cal que deixis molt clar què posem en cada un dels tubs amb les quantitats indicades.
Has de distingir les mostres dels reactius o indicadors.

Per l’apartat de resultats i discussió:

Presenta els resultats en forma de taula de manera que siguin ben visibles.
No t’oblidis d’indicar cada un dels colors que pren cada indicador segons si el resultat és negatiu o positiu.
El Biuret no l’havies fet servir mai. Com has sabut quin era el color que prenia quan el resultat era negatiu ?

Per l’apartat de conclusions.

Deixa molt clar quina és la funció de cada un dels indicadors.
Especifica també molt clarament quin tipus de substància contenia cada una de les mostres.

Pràctica 5 – La contracció muscular

Aquesta vegada dividirem la pràctica en dos apartats diferents. En aquest document hi trobaràs dues parts diferenciades. En primer lloc et plantegem que duguis a terme una experiència per comprovar la fatiga dels músculs. Segueix el guió amb atenció perquè el més important serà com interpretes els resultats. En segon lloc, et proporcionem les dades d’un experiment que s’ha fet però que està incomplert. Et demanem doncs, que el completis amb el que saps i amb les indicacions que trobaràs al propi document. Endavant!

La contracció muscular – PROFESSOR

1. Ordena les dades de manera que a les files superiors hi hagi els homes i a les inferiors les dones.

2. Fes mitjanes de cada múscul i construiex un gràfic de barres. Per cada múscul hi ha d’haver la barra dels homes i la de les dones. Fes que sobre la barra aparegui el valor numèric.

3. Calcula la desviació estàndard per a cada múscul (dels homes i les dones). Això et permetrà veure quins músculs presenten més variabilitat.

4. Calcula la mitjana i la desviació estàndard de força muscular total per a cada persona. Això et permetrà saber quina de les persones està més musculada, quina menys i també si n’hi ha alguna amb desproporcions.

5. Fes una correlació (separada per sexes) entre el bíceps i el tríceps, el tríceps i els pectorals i el bíceps i el quadríceps. Això et permetrà saber quins músculs estan més relacionats entre ells. Recorda que una correlació es fa sense unir els punts amb línies i després fent aparèixer una línia de tendència. Quan més gran és el valor de R2 més correlacionats estan els músculs.

Pràctica 6 – Observació d’un frotis de sang

Alguns consells per realitzar l’informe:

1. A la part de fonament teòric podries posar-hi una mínima informació sobre els tipus de cèl·lules sanguínies i la seva quantitat. També podries assabentar-te de com funciona la tinció GIEMSA.

2. Descriu amb exactitud tots els punts del procés de preparació. Estaria bé que hi afegissis alguna fotografia que hagis fet al laboratori. Tant de les diferents fases per fer la preparació com del resultat de l’observació.

2. No oblidis anotar l’augment amb què hem realitzat les diferents observacions

3. Has vist leucòcits ? amb quina proporció ? i plaquetes ? per què ? (Tot això són elements que pots posar a l’apartat de discussió).

4. Pots comparar les fotografies obtingudes amb la nostra càmara amb les que hi ha a internet.

Estaria bé que incloguis al al teu informe les fotografies de les observacions degudament identificades (augments, què hi identifiques, etc.)

 

Pràctica 7 – El batec cardíac i el pols

A continuació et proposem que facis un cop d’ull al següent enllaç vagis a “activitats” i a la secció “Ens prenem el pols”. Un cop allà cal que visitis tots els apartats (Què és ?, Com es pren ? Freq. normal, Recuperació després de la fatiga) i facis el que se’t demana.
També has d’anar a l’apartat “Com estàs” que trobaràs dins d’activitats i fer el test de Ruffier. Seria bo que comparessis els resultats obtinguts amb els d’algun company de classe.
Durant aquesta sessió també realitzarem una mesura de la pressió arterial amb un esfingomanòmetre automàtic. El profesor n’explicarà el funcionament i farem algunes mesures. Cadrà que aquesta part també figuri a l’informe. Tant el funcionament de l’esfingomanòmetre com les dades preses de pressió. Si et sembla oportú també en pots fer algunes mitjanes i/o gràfics.
Endavant !

Pràctica 8 – Disseció de cor i pulmons de xai

Aquí tens un pdf (elaborat per l’IES Guindàvols de Lleida) que et pot anar molt bé de consultar sobretot ABANS de fer la dissecció.

Tigues present també:

1. L’observació externa dels òrgans també forma part de la dissecció. Alguns dels aspectes que pots observar, entre altres, són:

Del cor:

-La textura del pericardi.
-La forma del cor.
-El teixit adipós (situació, aspecte, quantitat…).
-Els vasos coronaris que envolten el cor.
-Les dimensions de les aurícules.
-Els vasos sanguinis que entren i surten del cor (tots per la part superior).

Dels pulmons:

-Les seves dimensions, forma i color.
-La textura de la pleura.
-Els anells traqueals i la diferència de la tràquea amb l’esófag.

2. Observació interna.

Del cor

-El gruix de les parets dels ventricles.
-La presència de les vàlvules.
-Descobrir quins vasos són artèries i quins venes.
-Coàguls de sang.

Dels pulmons:

-La seva esponjositat.
-La presència de les traqueoles.

3. Va molt bé acompanyar els informes sobre disseccions amb fotografies realitzades durant la pràctica.

 

 

 

Pràctica 8.1 Determinació dels grups sanguinis

En aquesta pràctica d’aula et proposem que davant tres pacients que arriben a l’hospital amb la necessitat immediata d’una transfusió de sang després d’haver patit un accident, siguis tu qui decideixis quin tipus de sang els hi pots subministrar. Recorda que abans de posar sang, has de saber a quin grup sanguini pertanyen! Seràs capaç de salvar-los?

Joc dels grups sanguinis

Probablement necessitaràs ajuda per entendre què vol dir que la sang s’aglutini en presència d’un determinat antígen. Si fas una breu cerca per aquesta web trobaràs la informació que cal.

Un cop hagis acabat i hagis aconseguit salvar tots els pacients amb les transfusions de sang corresponents, et demanem que responguis les preguntes que trobaràs en aquesta activitat. Recorda que tot el que fem és matèria d’examen!

 

Pràctica 9 – Espirometria

1r dia

Objectius

  • Estudiar la funció respiratòria (capacitat pulmonar i flux respiratori).
  • Relacionar els paràmetres que influeixen en la capacitat pulmonar.
  • Analitzar els resultats tan a nivell individual com poblacional.

Algunes preguntes per respondre

Habitualment no ens adonem que estem respirant, doncs l’aire entra i surt del cos sense que ho notem expressament. Indiqueu algunes circumstàncies en les que sí que es nota que respirem. Creieu que sempre entra el mateix volum d’aire? En quines circumstàncies creieu que varia aquest volum? Heu vist algun cop l’aparell que mesura la capacitat pulmonar? Com creieu que podríem mesurar i comparar aquesta capacitat pulmonar? Què faríem per compara la “salut respiratòria de tots els companys de la classe?

Què és i com funciona un espiròmetre.

L’espiròmetre és un sensor que ens permet mesurar el volum d’aire als pulmons gràcies a les diferents pressions produïdes durant la inspiració i l’espiració en la respiració. Aquests canvis de pressions són recollits i mostrats en una gràfica que ens permetrà calcular els diferents paràmetres pulmonars.

Realització de l’espirometria.

Un membre de cada grup farà l’espirometria seguint les indicacions del professor.
Caldrà que importeu a taula de dades a l’excel per poder-ne fer un gràfic.

2n dia

Confecció i anàlisi de les dades.

Una vegada feta l’espirometria heu d’el·laborar l’informe responent les següents preguntes:

  1. Què és una espirometria ?
  2. Com funciona l’aparell ?
  3. Per a què deu ser útil realitzar espirometries ? a quin tipus de pacient se’ls deu realitzar una espirometria ?
  4. Observa el gràfic obtingut i respon:
    1. Què hi ha a l’eix de les abscises ? i al de les ordenades ?
    2. Traça una ratlla al punt 0 de l’eix de les ordenades de manera que es vegi bé l’eix de les x.
    3. Primer amb el teu gràfic calcula:
      1. Quin és el flux ventilatori corrent (és a dir l’aire que inspires i espires en un cicle normal).
      2. Quin és el flux inspiratori màxim ?
      3. I el flux espiratori màxim ?
    4. Anota a la pissarra el teu resultat a la taula que hem fet i després copia la taula sencera per tenir les dades de tothom. Amb aquestes dades el·labora un tractament estadístic (mitjanes, desviacions, gràfics…).

Als resultats de l’informe hi haurà d’aparèixer, tant si és amb l’ajuda d’un gràfic o d’una taula (tu mateix has de decidir què és més adequat) els paràmetres següents:

  • Mitjana dels nois i de les noies del volum corrent i dels volums inspiratoris i expiratoris màxims.
  • Desviacions estàndard dels volums corrents, dels volums inspiratoris i expiratoris màxims.
I a les conclusions, a banda de fer un anàlisi exhaustiu dels resultats propis i del grup observats, fer alguns comentaris respecte;
  • Possibles justificacions de les diferències observades segons sexe, exercici físic, hàbit de fumar, etc.
  • Hàbits o malalties que poden alterar les prova de l’espirometria.

Pràctica 10 – Experiment de Hopkins

La pràctica d’avui és molt senzilla. Es tracta de reproduir un dels experiments més importants per a l’estudi de l’alimentació.

1. Baixa’t aquest document i respon les preguntes que se’t demanen.
2. Fes una mica d’investigació per la xarxa per descobrir perquè va ser tant important aquest experiment És a dir què va trobar el científic.

Pràctica 11 – Construïm la nostra dieta

La nostra dieta és equilbrada ?

Et proposem de treballar una mica els següents conceptes:

1. Càlcul de la taxa metabòlica basal. Pots fer-ho aplicant les següents equacions:

  • Home: 664,73 + (13,751 x massa (kg)) + (5,0033 x estatura (cm)) – (6,55 x edat (anys))
  • Dona: 655,1 + (9,463 x massa (kg)) + (1,8 x estatura (cm)) – (4,6756 x edat (anys))
  • Estaria molt bé que confecccionéssiu una fulla de càlcul (excel) per tota la classe.

2. Quanta energia de més necessitem si hem de fer una determinada activitat física ? Pots calcular-ho en aquesta adreça.

3. Quanta energia ingeriu en un dia en la vostra dieta habitual ? Ara necessitareu aquesta taula.

4. Dissenya una dieta que adeqüi les calories consumides amb les gastades.

Pràctica 12 – Els òrgans dels sentits i la propiocepció

A continuació et proposem una sèrie d’activitats amb les quals volem que reflexionis sobre la percepció de senyals externs a través dels sentits. Quina importància té el SNC en la recollida de missatges que venen de l’exterior?

1. Per treballar aspectes relacionats amb la propiocepció (capacitat que té l’organisme per identificar i localitzar les seves pròpies estructures)

  • Amb els ulls tancats, prova de tocar-te la punta del nas. L’encertes a la primera? Et toques ben bé la punta?

2. Per treballar el concepte de visió tridimensional (gràcies als dos ulls, distingim figures i espais en 3D, amb un ull en canvi, només ho fariem amb 2D)

  • Amb la mà esquerra, agafaeu un bolígraf i estireu el braç. Tanqueu un ull i amb la punta del dit ínxex de la mà dreta intenteu encertar la punta del boli. Amb què us trobeu? Per què creus que és més fàcil amb els dos ulls oberts?

3. Per treballar el concepte de reflex (tant a nivell de reflex voluntari com a nivell involuntari, i com es veuen modificats els reflexos depenent si la musculatura està contreta o relaxada).

  • Reflex rotulià: assegut amb l’esquena recta sobre una taula de tal manera que els peus no et toquin a terra i tenint la musculatura de la cama relaxada, el professor et donarà un copet al tendó rotulià. Què observes que passa? Fes el mateix però aquest cop contraient la musculatura de la cama? El reflex es més ràpid i es dóna amb més intensitat? Per què creus que passa això?
  • Temps que tarda una ordre del cervell fins que la musculatura l’obeeix: amb la mà en forma de pinça (de tal manera que hi hagi suficient espai com perquè hi passi un regle entremig), fes que un company sostingui un regle de forma vertical entre el teu dit polze i l’índex. Sense dir-t’ho, ell deixarà anar el regle i tu has de mirar d’agafar-lo abans que caigui a terra. Pots? Hi ha diferències entre els teus companys de classe? A què creus que és degut?

4. Per treballar aspectes relacionats amb la percepció.

  • Amb els ulls tancats, arremanga’t la màniga de la samarreta de manera que et quedin l’avantbraç relaxat sobre la taula. Un company et tocarà amb les dues puntes obertes d’un compàs i tu hauràs d’estimar quants centímetres aproximadament estaven obertes les puntes. L’has encertat?
5. Per identificar quines estructures i mecanismes fisiològics intervenen en l’equilibri. 
  • Seu en una cadira giratòria, sense tocar de peus a terra i amb els ulls tancats. Un company et farà rodar la cadira i quan tinguis la sensació que pares de voltar digues “ja!” (el teu company haurà de començar a cronometrar des de que la cadira deixa de rodar). Què ha passat? Quant temps ha passat des que la cadira ha parat i tu t’has pensat que parava? Fixa’t en la següent imatge per descobrir què hi té a veure amb el mecanisme d’equilibri d’un organisme:

6. Per reflexionar aspectes relacionats amb les il·lusions òptiques (quina diferència hi ha entre el que veuen els ulls i el que “veu” el cervell).

Pràctica 13 – Dissecció d’un ull de mamífer

Alguns consells per fer l’informe de la pràctica:

1. Aniria molt bé de posar a la part de fonament teòric una descripció de les parts fonamentals de l’ull amb el seu nom correcte.

2. No oblideu de descriure, a l’apartat de resultats, totes les estructures externes que hem observat.

3. És molt aconsellable que a l’informe poseu les fotografies que hàgiu fet durant la dissecció. No us oblideu de posar-hi un peu de foto.

A continuació adjuntem un ppt que us pot ajudar sobretot si el mireu abans de fer la practica.

Pràctica 14 – Fes de metge: un cas clínic

Et proposem, a partir d’un cas clínic que sàpigues averiguar quin és el diagnòstic mes encertat per la pacient que es presenta al cas. Serà important que tinguis en compte diferents paràmetres bioquímics i fisiològics que hem anat treballant des de diferents sistemes i aparells. Seràs capaç de fer-ho? Endavant!

Pràctica 15 – Mesura de la densitat d’un líquid i d’un sòlid

Ja has vist que aquesta pràctica ha estat molt fàcil. Ens ha servit per familiaritzar-nos de nou amb alguns dels instruments del laboratori. Tota manera en pots fer un bon informe. Alguns dels aspectes que hi caldria reflectir són:

1. Tots els instruments de mesura de volums serveixen pel mateix ?
2. Si vull mesurar 9 ml tant li fa fer-ho amb una pipeta de 10ml com amb una proveta de 50 ml ?
3. Què és la densitat ?
4. Com s’utilitza una pipeta ?
5. Què significa tarar la balança ?
6. Quines unitats té la densitat ?
7. Totes les substàncies tenen la mateixa densitat ?

Recorda que ha d’incloure tots els apartats: Objectius, material, procediment, resultats i discussió i, finalment, conclusions.

Pràctica 16 – Mesura de la densitat d’un gas

Alguns aspectes importants per comentar en l’informe.

1. No t’oblidis de descriure el muntatge que hem fet perquè és un element important de la pràctica. Quasi que una imatge o un dibuix és del tot imprescindible.
2. No t’oblidis d’explicar com és possible recollir el gas i mesurar-ne el volum.
3. Explica , bé i que s’entengui, com hem aconseguit mesurar la massa del gas.
4. Fes algun comentari sobre el resultat ? et sorprèn ? el trobes coherent ?

Pràctica 17 – Cromatografia de la tinta de bolígraf

A l’hora de redacatr l’informe caldria que en l’apartat corresponent hi aparegués:

1. Quin és el principi en què es basa la cromatografia. És a dir: què pretén i com funciona.
2. És quasi bé imprescindible que posis una fotografia dels resultats obtinguts ja que et serà més fàcil comnetar-los.
3. Quina tinta està formada per més components ? quina per menys ? quins components estan a totes les tintes ?
4. Per què és molt important que la mostra de tinta no se submergeixi en l’eluient ?
5. Què passaria si l’eluient estigués format per unes altres substàncies ?

Pràctica 18 – Mesura del pH

Aquesta pràctica es fa en dos dies, per tant l’informe no el podràs acabar fins que hagis fet les dues sessions.

Alguns aspectes que no et pots descuidar d’incloure a l’informe:

A l’apartat de fonament teòric:

1. Què és el pH ?
2. Quina és la seva escala ?
3.Què és una substància indicadora ? quines hem utilitzat ?

A l’apartat de resultats i discussió:

1. Cal incloure la taula del primer dia per poder interpretar els resultats del segon dia.
2.  Cal que es vegi bé com has deduï com era cada substància.

A l’apartat de conclusions:

1. Cal que quedi ben clar de quin tipus és cada mostra (àcid, bàsica o neutre); quina és la funció dels indicadors i què és el pH.

Pràctica 19 – Reaccions químiques

Des d’aquí et pots descarregar el Guió de pràctiques que hem utilitzat on es detalla exactament què hem fet en cada reacció.

Algunes pistes a tenir en compte:

1. És fonamental indicar el nom de cada un dels reactius amb la seva fórmula química.
2. Recorda que les reaccions poden ser exotèrmiques i endotèrmiques.
3. Tens l’opció d’escriure la llista de material per a cada una de les reaccions o bé fer-ho globalment i escriure per a cada reacció només els resultats.
4. En els resultats no expliquis només  el més evident sinó també tots els detalls que hagis pogut observar.

 

 

Pràctica 20 – Realització d’un banc de dilucions

Alguns consells que us poden ser útils a l’hore de fer l’informe:

Pel fonament teòric:

1. Què significa el concepte de concentració ? amb quines unitats es mesura ?

2. Què és un banc de dilucions ? per a què és útil ?

3. Què és un colorímetre ? què em permet fer ?

Pels procediments:

1.Per a què s’utilitza un matràs aforat ? per a què no es fa la mescla directament en el matràs ?

2. Com es fa el banc de dilucions ?