Categoria: Tectònica de plaques

A continuació tens dues imatges. Caldria que les observessis amb atenció i intentessis explicar què tenen a veure l’una amb l’altra.
Anota-ho a la llibreta i amb bona lletra i després ho posem en comú.

Aquests límits s’anomenen convergents. Quan les plaques xoquen, aquestes es poden “arrugar” i fins i tot posar-se una sota l’altra.

Mira les 3 imatges següents i pensa què tenen de semblant i de diferent. Després, escolta les explicacions del professor.

Aquests límits s’anomenen divergents. En aquests límits, les plaques es separen i, just a la zona on es separen, puja material de l’astenosfera que, en refredar-se, forma noves roques que s’afegeixen als marges de les plaques.

Quines són les conseqüències? Volcans i terratrèmols submarins, eixamplament dels oceans i formació d’una serralada a la zona per on surt el material de l’astenosfera que s’anomena dorsal oceànica.

Els límits transformants tenen lloc a zones on dues plaques ni s’ajunten ni se separen sinó que es mouen lateralment, lliscant entre elles. Aquests límits no estan associats a l’aparició de volcans, però sí a terratrèmols.

L’exemple més conegut és el de la falla de San Andreas. Fes una recerca per internet i busca una mica d’informació (on es troba? Ha ocasionat terratrèmols recentment? Quines són les plaques que es mouen lateralment per a provocar aquesta falla?…).

En aquesta imatge hi pots veure els tres tipus de límits (convergents, divergents i transformants) i les seves conseqüències.