Publicat a

La necessitat d’ordenar – PENSA

Imagina que ets un dels científics que cap a mitjans del s. XIX volien ordenar els elements químics. Posats a imaginar suposem que sobre la taula de casa teva tens una mostra de cada un dels elements químics descoberts fins al moment.

Pensa possibles maneres d’ordenar-los i anota-les als apunts. Tot seguit les posarem en comú i triarem les que ens semblin millor.

Publicat a

La taula periòdica – OBSERVA

Ja has vist que molts dels mètodes que heu proposat per a la classificació dels elements químics no són massa vàlids. El 1869, el senyor de la fotografia va proposar un sistema de classificació que es coneix com a Taula Periòdica dels Elements i que corregida és la que avui encara s’utilitza. Et demanem ara que en consultis una i esbrinis per quina característica están ordenats els àtoms. Si ets observador en trobaràs una, si ho ets encara més en trobaràs dues, i si ho ets molt veuràs que només una de les dues és vàlida.

(http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/mendeleiev.htm)
Dmitri Mendeleiev
Publicat a

Tornem a la taula periòdica

Fins ara hem vist que un àtom està format per un nucli (que conté protons i neutrons) i una escorça (formada per diferents nivells on els electrons orbiten al voltant del nucli). 

Recorda que el que distingeix un element d’un altre és precisament la diferent proporció d’aquestes partícules al seu interior.

Creus que aquestes diferències estan representades a la taula periòdica? Per contestar aquesta pregunta, et proposem que tornis a revisar els elements de la taula periòdica i et fixis amb els nombres que hi ha al voltant del símbol de l’element. 
Què representa el 3?
Busca el significat del 6,941.

Un cop feta aquesta recerca, defineix els conceptes nombre atòmic i nombre màssic.



Publicat a

Configuració electrònica – INVESTIGA

Si els àtoms només estiguessin ordenats segons el numero atòmic, perquè l’hidrogen i l’heli estan tant lluny l’un de l’altre ? o en canvi el sodi i el magnesi estan tant a prop ?

La solució es troba en les electrons. Observa bé aquestes imatges i treu-ne coclusions. Seria bo que en una pantalla a part tinguessis oberta una taula periòdica.

Ah sí ! Sàpigues que aquestes imatges fan referència a la configuració electrònica que veureu a fons a 4t d’ESO.

Si no n’has acabat de treure l’aigua clara et deixem aquí aquest document que de ben segur t’ajudaràs. Som-hi !

Publicat a

Estabilitat i reactivitat – INVESTIGA

Si ho recordes vam comentar fa alguns dies que la majoria d’àtoms no es trobaven sols sinó que formaven molècules. T’has plantejat per què ?
Una pista és que els  únics que no ho fan mai són els que están a la darrera columna de la taula periódica. Busca quants electrons tenen a l’últim nivel aquests àtoms. És un número qualsevol ? (Pensa en el que has après en l’entrada anterior).
Per què diries doncs que la resta d’àtoms s’uneixen ?
Potser et pot servir d’ajuda saber que els àtoms de la columna 1 i de la columna 7 s’enllacen molt fàcilment i en canvi els de les altres columnes els costa una mica més. Els de la columna 4 són els àtoms que els costa més d’unir-se. Per què ?
Els que els costa menys se’ls diu que són molt reactius (recordes què va pasar amb el sodi al laboratori ?), en canvi als que els costa més se’ls anomena estables.
Quins àtoms són els més estables ? Ara pensa quin és l’àtom més abundant dels éssers vius i si ho trobes lògic. Per cert sàpigues que un dels àtoms més abundants a l’escorça de la terra és el Si. Què en penses de tot plegat ?