Continuament fem forces o n’experimentem els efectes, i, per tant, hauràs pogut comporvar que no totes les forces són iguals, sinó que unes són més intenses que unes altres.
Per això hem estudiat la manera de mesurar-les en les entrades anteriors, és a dir, assignant-els-hi un valor numèric que s’anomena intensitat de la força.
Però conèixer la intesitat d’una força no és suficient per considerar-la totalment difinida. Provem-ho:
Cadascú de vosaltres que faci una força sobre la seva cadira……
Efectivament algú l’haurà arrossegat, altres s’hi hauran posat dempeus, altres l’aixecaran, etc.
Malgrat que tot són forces sobre la cadira, comprovem que la força no depèn solament de la seva intensitat, sinó també dels aspectes següents:
El punt d’aplicació, és a dir, el punt on s’aplica l aforça, o també, l’origen de la força.
La direcció en què s’excerceix; per exemple, direcció vertical, paral.lel al terra, etc.
El sentit en què actua, ja que en una mateixa direcció hi ha dos sentits oposats; per exemple, en una direcció horitzontal hi ha dos sentits possibles que són dreta i esquerra.
La intensitat, el punt d’aplicació, la direcció i el sentit són les quatre caracterísitques que defineixen una força; les anomenem elements d’una força.