En l’enllaç iònic, els àtoms s’uneixen mitjançant la pèrdua d’electrons de l’últim nivell i el guany d’aquests per part de l’altre àtom. D’aquesta manera, els elements dels grups I , II i III s’uneixen amb facilitat amb els elements dels grups XV, XVI i XVI.
No obstant, existeix una altre mètode per unir-se: la compartició dels electrons. Fixa’t en la imatge següent:
La molècula de metà (CH4) s’uneix mitjançant l’enllaç covalent. Aquest consisteix en compartir els electrons de l’última capa de valència entre els àtoms que formen la molècula. En el cas del carboni (que té 4 electrons a l’última capa), pretén aconseguir-ne 4 més per assolir la estabilitat màxima (completar el nombre màxim d’electrons a l’última capa, és a dir, 8). Per fer-ho, els “agafa” de 4 hidrògens. De la mateixa manera, l’Hidrogen pretén assolir una estabilitat major omplint el seu primer i únic nivell (al qual hi caben dos electrons i prou). Cada hidrogen doncs, “agafa” un dels electrons del Carboni per assolir l’estabilitat màxima.
D’aquesta manera s’uneixen la majoria de biomolècules orgàniques, com l’aigua (H2O) i la glucosa (C6H12O6) , així com d’altres molt més complexes.
Mira’t el vídeo següent i distingeix els dos enllaços que hem vist fins ara. Sabries esquematitzar la unió dels àtoms de C i O per formar el diòxid de carboni? Fes-ho a la llibreta.