Tot seguit mirarem aquest reportatge sobre el tabac. L’anirem pausant i anoteu al diari tot allò que considereu que és clau. després ho comentarem tots junts.
Debatem
ACTIVITAT 1. DEBAT
a. Pensa en una o dues respostes que podria donar en Joan. Escriu-les.
b. Ara cialis online 20mg pensa un parell de respostes de’n Pep. Anota-les
Amb les aportacions de tots els companys i companyes de la classe farem un debat sobre per què fumen els joves o per què no fumen. Però… com es fa un debat?
Recordatori de les pautes d’un debat
1. Anotem l’opinió o la cialis 20mg online resposta i al costat els arguments o raonaments.
|
Opinió sobre el tema
Resposta a la pregunta
|
Arguments o raonaments
|
2. Pensem opinions o respostes diferents a la nostra. Anotem sobre quins arguments es posen recolzar. Pensem en quin contra-argument podem fer servir per rebatre aquest raonament.
|
Altres opinions sobre el tema
Resposta a la pregunta
|
Arguments o raonaments
|
Contraargument:
|
|
Contraargument:
|
|
Contraargument:
|
El que hem de saber del tabac – PER FER A CLASSE
A continuació ens mirarem tots junts a la pissarra digital una senzilla però interessant presentació sobre el tabac. Cada pantalla la llegirà un alumne en veu alta, Al final cadascú farà individualment un qüestionari al seu ordinador.
Fumem molt a Catalunya ? – PER FER A CLASSE
A continuació tens tres gràfics obtinguts d’estudis del Dep. de Sanitat de la Gen. de Catalunya. Ens donen una visió actualitzada sobre l’hàbit fumador avui al nostre país. Hi fem un cop d’ull i les comentem.
Aparell respiratori – PER FER A CLASSE – DIARI
Amb l’ajut d’aquestes imatges farem un comentari sobre l’anatomia i funcionament de l’aparell respiratori. Anota-ho al diari de classe.
Càncer de pulmó – PER FER A CASA – CLASSROOM
Seguramet que has sentit a dir que les persones fumadores tenen un risc més alt que les no fumadores per contraure càncer. En el següent gràfic es pot constatar:
A continuació tens un enllaç a la pàgina de l’Associació espanyola contra el càncer on s’expliquen molts detalls sobre el càncer de pulmó. Et demanem que, amb l’ajut d’aquesta pàgina, responguis les seguents preguntes sobre el càncer de pulmó:
Cal lliurar l’activitat al classroom.
Preguntes
- En primer lloc consulta els següents enllaços i resumeix amb una frase entendera…
Les preguntes que hi ha a continuació les has de buscar a la web que hem comentat i són una mica més difícils de trobar però ho pots fer sense massa problemes. Som-hi !
- Què és la disseminació limfàtica del càncer de colon ? i la disseminació hematògena ?
- Quant temps ha de passar perquè el risc de contraure càncer d’una persona que hagi deixat de fumar sigui el mateix que el d’una persona que no hagi fumat mai ?
- Alguns dels símptomes del càncer de pulmó són l’hemoptisi i la disfàgia. Digues en què consisteixen aquests símptomes.
- Existeixen dos grans tipus de càncers de pulmó: els de cèl·lules petites (o microcítics) i els de cèl·lules grans o macrocitics. Quins són més freqüents ? Quins són més greus ?
- L’evolució de la malatia es classifica en estadis T1, T2, T3, T4. L’estadi més avançat és el T1 o el T4 ? En quin estadi penses que é smillor detectar la malaltia ?
- Quins són els tractaments més utilitzats pel càncer de pulmó ?
- En què es diferencien la radioteràpia i la quimioteràpia ?
- Quin percentatge d’homes que moren de càncer ho fan degut al càncer de pulmó ?
Repassa!
Conceptes Què generic cialis cialis online generic cheap hem après (síntesi)
Mesura del pH – PROFESSOR
Ho saps que ets una màquina ? – Per fer a CLASSE
Activitat INDIVIDUAL / Cal que figuri als APUNTS
Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, anomenem màquina a “un conjunt de mecanismes amb moviment coordinat, capaç de transformar energia en treball útil”.
Si t’hi fixes veuràs que en efecte el nostre cos consta de moltes peces que formen uns determinats mecanismes que actuen coordinadament i permeten obtenir i utilitzar una determinada energia. Però si vas mes a fons et donaràs compte que tot això ho fem amb un grau de complexitat i de perfecció que cap altra màquina inventada per l’home podrà fer mai.
En efecte som una màquina, però la màquina mes perfecta que existeix.
Amb els coneixements que ja tens i amb una mica d’imaginació intenta omplir els espais buits del següent text. Veuràs que és autocorrectiu. Vejam quantes en fem de bé.
Després de fer-ho escriu als apunts algunes diferències que penses que existeixen entre el cos humà i una màquina.
Els límits del cos humà – Per fer a CLASSE
Activitat INDIVIDUAL / Lliurar-ho al Clasroom
Llegeix amb atenció el següent document i confecciona un informe. En aquest informe hi ha d’haver un primer paràgraf que resumeixi allò que explica el text (COMPTE ! quan dic resum vull dir quatre o cinc línies que expliquin de què va el text). A continuació hi hauria d’haver una taula ben visual on es vegin reflectides aquelles dades més importants que explica el text.
Espereu a la propera classe per enviar-ho al clasroom, perquè abans m’agradaria poder-vos ajudar una mica.
El medi intern i l’homeostasi – DIARI DE CLASSE – PER FER A CLASSE
A continuació tens dos dibuixos que mostren un procés fonamental que s’anomena homeostasi. Es tracta de que els observis detingudament i acabis l’activitat comprenent perfectament què significa aquest terme. El primer dibuix és un diagrama que et pot donar una idea molt aproximada sobre el seu significat (clica la imatge perquè es faci més grossa).
 |
| Imatge1 |
El segon, com t’adonaràs de seguida, és un dibuix que conté els diferents aparells i sistemes del cos. Pensa una estona i anota, després ho posarem en comú, de quina manera cada un d’aquests aparells o sistemes contribueix a l’homeostasi de l’organisme.
 |
| Imatge2 |
| NO OBLIDIS ANOTAR AL DIARI TOT ALLÒ QUE HEM APRÈS. |
El medi intern – TEORIA – PER FER A CASA
LLEGEIX el document i IMPRIMEIX-LO per enganxar als apunts.
El medi intern – DIARI DE CLASSE – PER FER A CLASSE
Individual / Cal que stigui en els apunts
Com anem de creativitat ?
Després d’haver fet la primera activitat del medi intern i després de llegir també la part de teoria et demanem que facis un diagrama al DIARI ben esquemàtic que il·lustri com s’aconsegueix l’homeostasi. Cal que en aquest diagrama apareguin els aparells que tu creguis (quants més millors) i també l’element clau de tot ésser pluricel·lular que no et diem quin és però que saps perfectament. L’objectiu és que observant el diagrama hom es faci una idea ràpida i clara de què és el medi intern. Som-hi !
Investiga la sang – PER FER A CLASSE – CLASSROOM
Imagina ara que ets un biòleg i has de presentar un informe sobre els diferents tipus de cèl·lules i la resta de components de la sang, les seves propietats, la seva proporció i les seves funcions.
Nosaltres et suggerim que facis una taula on a cada fila hi hagi un tipus cel·lular i a les diferents columnes les seves característiques. Aquestes característiques podrien ser el nom de la cèl·lula, les seves dimensions, la seva funció, una fotografia. Ah per cert posa-hi una fila més on hi haurà d’anar un altre element de la sang però que no és cap cèl·lula.
A continuació tens alguns enllaços que t’hi poden ajudar: (no oblidis penjar l’informe al classroom!)
Introducció a la reproducció – Observa i anota
Necessitem nodrir-nos per continuar vius i també necessitem relacionar-nos amb l’exterior per poder aconseguir l’aliment, en canvi no necessitem reproduir-nos per sobreviure. La reproducció ens serveix per generar nous individus de la nostra espècie què continuïn vivint quan nosaltres ja estiguem morts. L’espècie humana presenta reproducció sexual amb dos tipus d’individus, els de sexe masculí o homes i els de sexe femení o dones.
En els humans la reproducció només és possible entre dos individus de diferent sexe. A més, com que la nostra espècie viu fora de l’aigua i les cèl·lules reproductores masculines necessiten nedar per arribar a la cèl·lula reproductora femenina, l’home presenta un òrgan reproductor especial capaç d’introduir les cèl·lules masculines dintre del cos de la dona i aquesta també presenta un òrgan especial per facilitar la còpula i després tot l’embaràs. D’altra banda, l’existència de plaer en les relacions sexuals, com també passa en l’alimentació, és un factor que l’evolució ha potenciat ja que ajuda molt a assegurar que els humans es reprodueixen i perpetuïn l’espècie.
En els humans la reproducció només és possible entre dos individus de diferent sexe. A més, com que la nostra espècie viu fora de l’aigua i les cèl·lules reproductores masculines necessiten nedar per arribar a la cèl·lula reproductora femenina, l’home presenta un òrgan reproductor especial capaç d’introduir les cèl·lules masculines dintre del cos de la dona i aquesta també presenta un òrgan especial per facilitar la còpula i després tot l’embaràs. D’altra banda, l’existència de plaer en les relacions sexuals, com també passa en l’alimentació, és un factor que l’evolució ha potenciat ja que ajuda molt a assegurar que els humans es reprodueixen i perpetuïn l’espècie.
Anota en els apunts:
1. El text que has llegit parla de la reproducció sexual. Tambñe n’existeix un altre tipus que s’anomena reproducció assexual. Busca’n les diferències i pensa per què la majoria d’organismes es reprodueixen sexualment.
L’aparell reproductor masculí – Teoria
L’aparell reproductor masculí està constituït per:
1- Els testicles (n’hi ha dos) són uns òrgans d’uns 4 cm de diàmetre major. A l’interior d’aquests òrgans hi ha uns llargs conductes molt replegats anomenats conductes seminals, a l’interior dels quals és on es generen els espermatozoides. També conté les anomenades cèl·lules de Leydig que produeixen l’hormona testosterona, que és la responsable dels caràcters sexuals masculins (veu greu, barba, espatlles amples, etc.).
Estan continguts en una bossa (l’escrot). L’escrot permet que els testicles estiguin a una temperatura inferior a la del resta del cos, la qual cosa és necessària per la formació dels espermatozoides.
2-Els epidídims (també n’hi ha dos) són els llocs on s’emmagatzemen els espermatozoides.
3- Conductes deferents (2) tenen uns dos cm de longitud i transporten els espermatozoides fins a les vesícules seminals.
4- Les vesícules seminals segreguen un líquid nutritiu pels espermatozoides.
5- La pròstata segrega el líquid prostàtic, que estimula els espermatozoides. Constitueix la major part del líquid que conté els espermatozoides, l’anomenat semen o esperma.
6- Les glàndules de Cowper segreguen un líquid que lubrifica la uretra abans de la sortida dels semen (ejaculació). Aproximadament s’ejaculen uns 3cm3 de semen amb una concentració d’espermatozoides de (100 milions/cm3).
7- Conductes ejaculadors (2) que desemboquen a l’uretra que recorre l’interior del penis
8- El penis és l’òrgan copulador masculí. Al seu interior presenta tres cilindres de teixit esponjós (2 cossos cavernosos a dalt i 1 cos esponjós a sota) que en el moment de l’excitació s’omplen de sang. Això provoca la seva erecció i el seu augment de mida.
L’extrem anterior rep el nom de gland. És una zona molt vascularitzada i molt sensible que presenta un orifici anomenat orifici urinari o meat urinari.El gland està recobert d’una pell anomenada prepuci que al retirar-se permet que aflori el gland. La seva excessiva estretor s’anomena fimosi. L’operació de retallar-lo quirúrgicament s’anomena circumcisió.
Obtenció de l’hematocrit – DIARI DE CLASSE – PER FER A CLASSE
A continuació hi ha alguns videos tots ells relacionats amb l’obtenció de l’hematocrit. Els observem i després entre tots procurarem esbrinar com es relacionen.
Al mateix temps descobrirem quina informació ens dóna l’hematocrit. I a més caldrà que respongueu perquè alguns esportistes que es dopen (prenen substàncies que milloren el rendiment) tenen l’hematocrit molt alt. Apa a investigar.
NO OBLIDEU D’ANOTAR-HO TOT AL DIARI DE CLASSE
Imatges sobre l’aparell reproductor
A continuació tens una presentació amb imatges sobre l’aparell reproductor que et poden ajudar a comprendre’n, sobretot la seva anatomia.
Aparell reproductor
View more PowerPoint from escorialdigital
Hematocrit – DIARI DE CLASSE – PER FER A CLASSE
Per fer INDIVIDUALMENT en els APUNTS.
Redacta un text en el que apareguin de manera ordenada i coherent les següents paruales:
Plasma
Centrifugació
Cèl·lules
Hematocrit
Anàlisi
L’hemoglobina-I – INVESTIGA (Ampliació)
L’aparell reproductor femení – Teoria
L’aparell reproductor femení està format per:
1. Dos ovaris que tenen una mida d’uns 3 cm i están sostinguts per lligaments a la cavitat abdominal.
2. Dues trompes de Fal·lopi o oviductes que tenen un 15 cm de longitud i tenen un extrem lliure dilatat i capaç de recollir els òvuls que produeixen els ovaris.
3. L’úter o matriu, un òrgan de parets musculoses i molt dilatable, en forma de pera, d’uns 6-9cm de llar per 3-4cm d’ample. En ell es pot diferenciar una entrada o coll i la resta del cos uterí. Aquest presenta unes parets amb una capa mucosa molt vascularitzada, l’endometri, que cada mes es desprèn en part (menstruació o regla) i que després es torna a regenerar.
4. La vagina és un conducte musculós i elàstic d’uns 8-12 cm que té com a funció allotjar el penis durant el coit.
5. Vulva o genitals externs. S’hi poden diferenciar dos llavis majors (replecs cutanis gruixits), dos llavis menors (fins replecs cutanis interns), el clítoris (petit òrgan erèctil molt sensible) i l’orifici uretral o meat urinari (l’orifici de sortida de l’orina) i l’orifici vaginal (tancat parcialment per una membrana anomenada himen que s’esquinça en realitzar el primer coit).
L’aparell reproductor femení – Qüestionari
L’aparell excretor – PER FER A CLASSE
L’excreció és l’expulsió a l’exterior dels productes perjudicials o inútils que hi ha a la sang i al plasma intercel·lular.
Relaciona aquestes tres paraules: excreció, medi intern, homeòstasi.
Fes una llista dels productes que penses que han de ser expulsats del cos pel sistema excretor.
Fes també una llista amb tots els òrgans del cos que penses que stan implicats en el procés d’excreció.
La cel·lulosa és un polisacàrid que es troba en forma de fibres a les parets dels vegetals. Una de les peculiaritats que té és que el nostre organisme no la pot digerir. No obstant, quan mengem enciam o altres verdures, la ingerim i l’expulsem. Creieu que es pot considerar una forma d’excreció, aquesta? per què ?
La fecundació – Observa
A continuació tens un video sobre la fecundació. L’observarem tots junts i anotarem allò que pensem que és important:
Tot comença la pubertat – Observa i anota
La pubertat és l’etapa de la vida en la qual es passa de la infantesa a l’adolescència. En aquesta etapa es produeix la maduració dels òrgans reproductors, que ja estaven formats des del naixement. Això comporta altres canvis importants tant en el cos com en el comportament.
Font de la imatge (clicar aquí)
Els principals canvis física que es produeixen a l’inici de la pubertat són els següents:
- Apareixen els anomenats caràcters sexuals secundaris que diferencien l’home de la dona: desenvolupament dels pits en les dones, aparició de la barba i el bigoti en els homes, diferent distribució del pèl al pubis, veu més greu en els homes, diferents proporcions corporals, etc.
- L’aprell reproductor comença a produir gàmetes masculins o femenins. A causa d’això s’inicia la producció de semen en els nois i la primera menstruació en les noies.
- Sovint, els canvis de la infantesa a l’adolescència venen acompanyats de certs canvis en l’estat d’ànim i en les relacions amb la família i amb les altres persones. Es tracta d’un canvi temporal que forma part de la maduració com a persona.
El començament de la pubertat ve regit pel cervell, que en un moment determinat comença a produir les hormones gonadotropes, que viatgen per la sant i estimulen el desenvolupament i el funcionament dels ovaris i dels testicles.
Ara anota a la teva llibreta:
1- A partir de la imatge que apareix en aquest post, indica les principals diferències entre les dones i els homes pel que fa als canvis que es produeixen durant la pubertat.
2- En quin sexe s’inicia abans la maduració dels caràcters sexuals?
3. Quina és la diferència entre els caràcters primaris i secundaris?
Hemoglobina-II – INVESTIGA (Ampliació)
En l’exercici d’abans acabes de descobrir quin tipus de molècula és l’hemoglobina i per tant no et soprprendrà si et diem que hi pot haver hemoglobines diferents entre elles. Existeix una forma d’hemoglobina anomenada fetal. Aquesta hemoglobina té una afinitat molt més gran que l’adulta per l’oxigen.
Respon:
1. Per què no t’ha de sorprendre que una molècula com l’hemoglobina pugui tenir vàries formes ?
2. On deu estar localitzada l’hemoglobina anomenada “fetal” ?
3. Què significa el concepte afinitat ?
4. Quin sentit biològic té aquest fet ?
RESPON EN EL DIARI I PENSA QUE TOT EL QUE FEM A CLASSE ÉS MATÈRIA D’EXAMEN.
El cicle menstrual – Investiga
Observa detalladament el següent esquema:
Intenta explicar l’esquema a la teva llibreta i respondre a les següents preguntes:
1- Què és la ovulació ? quina hormona la desencadena ?
2- Què és la menstruació ? quan dura ?
3- Quan dura un cicle menstrual ?
6- Quins són els dies de major possibilitat d’embaràs ? (observa la imatge de sota).
Teniu més infomació per contestar aquestes preguntes en el vídeo que hi ha més avall.
La fecundació – Qüestionari
Llegeix i contesta:
|
Font imatge |
• A quina part de l’aparell reproductor femení seria possible que es trobés l’òvul de la fotografia?
• Quants espermatozoides fecunden l’òvul? Per què?
• Per què se’n produeixen tants?
• Per què generalment es produeix un sol òvul en cada ovulació?
• Quants dies pot viure un espermatozoide dins les vies genitals femenines?
• Quan pot ser fecundat l’òvul?
La hiperventilació – INVESTIGA (Ampliació)
La hiperventilació és un fenomen que consisteix en inspirar i expirar molt de pressa. Això fa que l’aire dels pulmons es renovi ràpidament i per tant es carreguin d’oxigen i es buidin de diòxid de carboni en intèrvals de temps molt curts.
La hiperventilació pot ser voluntària per exemple en el cas d’un bus que se submergeixi a pulmó lliure, o bé involuntària com per exemple en un atac d’angoixa o d’ansietat. En aquest darrer cas hauràs vist que s’acostuma a donar una bossa de plàstic a l’afectat perquè se la posi a la boca i el nas i ventili (inspiri i expiri) dins d’aquesta bossa.
Les dues imatges volen representar aquesta solució que hem descrit sobre la hiperventilació però una de les dues afectades no fa bé el procés. Digues quina i per què.
Posats a escriure, anota també quin sentit penses que té aquest gest. És a dir de què serveix ventilar dins una bossa ? què passa si no es fa ? Pensa-hi una estona, anota-ho i després ho comentem tots junts.
El text que tens a continuació t’ho explica. A veure si fa sun esforç per procurar entendre-ho !
Quan hem estudiat el medi intern hem insitit en què l’entorn de les cèl·lules ha d’estar en unes condicions òptimes i constants.
El que ara us explicarem encara no ho heu estudiat però ho fareu ben aviat. Quan en una dissolució aquosa (i la sang pot, en certa manera, considerar-s’hi) hi ha una concentració de ions hidrogen (H+) superiors a la normal aquesta pren característiques àcides, quan en canvi n’hi ha una concentració inferior passa el contrari i la dissolució pren característiques bàsiques. Ni una cosa ni l’altra són bones per les cèl·lules. Totes les cèl·lules (hi ha excepcions però ara no vénen al cas) han d’estar en un medi neutre (és a dir que no és bàsic ni àcid).
Aprofitem per dir-te que la mesura que s’utilitza per determinar el grau d’acidesa o basicitat d’una substància és el pH, et sona ? Ja en farem alguna pràctica.
Doncs bé el problema que produeix la hiperventilació està relacionat amb el pH de la sang. Podríem explicar-t’ho però pensem que és més formatiu que intentis descobrir-ho. Una pista sí que et donarem i és la reacció química que tens aquí baix:
Vinga pensa una mica que aquest exercici és de nivell !
La Melsa – DIARI DE CLASSE – PER FER A CLASSE
La melsa és un d’aquests òrgans com ara el pàncrees, la vesícula biliar, el tim i algun altre que sempre passen desaparcebuts. Aturem-nos-hi un moment.
Fixa’t que aquest òrgan queda a la part superior esquerra de l’abdomen.
Just darrera de la part alta de l’estómac.
Ves al següent enllaç (recorda que ja hi has anat alguna vegada i en saps el funcionament -has d’anar a “òrgans del cos”-) i localitza la melsa en el mapa del cos.
Algunes de les funcions que té aquest òrgan les veurem quan estudiem el sistema de defensa. la que ara ens interessa és una altra funció que té la melsa i que és elreciclatge dels eritròcits.
Cal que responguis les següents preguntes: (en els apunts).
1. Quina és la vida mitjana d’un eritròcit ? (Pots trobar-ho fàcilment fent una breu consulta a la xarxa).
2. Quants eritròcits té una persona adulta ? Per fer-ho necessites saber quants eritròcits hi ha per mil·límetre cúbic i també el volum total de sang que hi al cos (les dues dades són molt fàcils de trobar). Després només necessites fer un senzill factor de conversió.
3. En l’informe que has fet abans hauràs trobat que els eritròcits són cèl·lules anucleades. pensa amb quin problema tindran aquestes cèl·lules i relaciona-ho amb la primera pregunta.
4. Pensa en el significat de la paraula “reciclatge” i pensa també en què deu significar el concepte “Reciclatge d’eritròcits”. Què deu voler dir ? Per què es fa ?
5. Els eritròcits contenen una molècula al seu interior molt rica en un àtom poc abundant en el cos i també poc abundant en la dieta. Aquest àtom és molt valuós ! Quina és aquesta molècula ? Quin àtom conté ? Com relacionaries aquesta dada amb el concepte de “reciclatge dels eritròcits” ?
Sovint res és tant senzill com sembla. Un mateix eritròcit passa més d’una vegada al dia per la melsa i és evident que no pot pas reciclar-los a tots. Com ho fa la melsa per “decidir” quins estan a punt per reciclar i quins no ?
Aquesta pregunta no és gens fàcil ! Pots provar de pensar una estona.La imatge que hem posat al costat de l’entrada no és casual. Vinga va ! Pensa, pensa, pensa !
Et donarem una pista: “els eritròcits quan es fan vells la seva membrana es torna més rígida”.
Grups sanguinis i sang artificial – PER FER A CLASSE – CLASSROOM
Resulta que científics del Institut Biotech de Massachussets estan dissenyant un dispositiu de la grandària d’una rentadora que converteix qualsevol sang humana en sang del tipus 0. Ja sabeu que la sang del grup 0 la pot rebre qualsevol persona, sigui del grup sanguini que sigui.
I com funciona la màquina? Doncs, es tracta de trobar enzims (un tipus de molècula) que digereix, trenca les molècules de sucre de la superfície dels glòbuls vermells que fan que una cèl·lula sigui A, B, AB o O. Recordeu que aquestes molècules les anomenem antígens. Si rebem una sang que te un antígen que nosaltres no tenim, llavors generem anticossos contra ella. Si això passa, el nostre sistema de defensa actua contra aquestes cèl·lules perquè són estranyes i rebutgem la sang. Amb aquesta màquina, treiem les molècules problemàtiques i la sang és acceptada sense cap trava pels sistemes de defensa.
Aquesta notícia ens dóna molta feina, us demanem que:
1. Descobriu què és un antigen i què és un anticos.
2. Descobriu com actua el sistema de defensa del cos contra les molècules o cèl·lules que considera extranyes.
Per les dues primeres preguntes en teniu prou consultant consultant aquí.
3. Qué són els grups sanguinis i quins tipus diferents hi ha ?
4. Per què no es poden fer transfussions de sang de manera indiscriminada ? quina relació té això amb el sistema de defensa ?
Per les dues darreres en teniu prou consultant aquí.
NO VOLEM CAP “Copiar y pegar” NOMÉS TEXT REDACTAT PER VOSALTRES. Si voleu podeu posar alguna imatge sempre que la citeu en el text.
La sang – OBSERVA – PER FER A CLASSE
– Mirarem aquest video sobre la sang. El professor l’anirà parant i demanarà que comenteu el que aneu veient, Serà bo que en prengueu nota als apunts.
La sang – TEORIA – PER FER A CASA
La nutrició i l’alimentació – PER FER A CLASSE – DIARI
Llegeix-te el document que tens aquí i a continuació respon les següents preguntes breus:
1- Quina és la diferència entre NUTRIENTS I ALIMENTS.
2- Com definiries el valor nutritiu d’un aliment ? Posa un exemple d’aliment amb valor nutritiu alt i un altre amb valor nutritiu baix.
3. – Què significa que un grup d’aliments estigui a un nivell o un altre de la piràmide alimentària ?4. – Perquè penses que la llet, els ous i les llavors són aliments complerts ? Què és un aliment complert ?
5. Quin tractament deu haver rebut una llet que a l’eqtiqueta posa que és UHT ?
6. Què són els additius i per a què serveixen ? Busca una imatge amb una etiqueta on apareguin additius.
7. Com s’obté un aliment transgènic ?
Cal que ho lliuris al classroom de teoria.
Introducció a l’aparell digestiu – PER FER A CLASSE – DIARI
El científic Lazzaro Spallanzani, en el segle XVIII, va ser un dels primers a estudiar el funcionament de l’interior del cos humà en observar com es produïa la transformació dels aliments durant la digestió. Per poder-ho fer, s’empassava trossos d’esponges i d’aliments lligats a un cordill. Al cap d’un temps, els extreia i comprovava les transformacions que s’havien produït dins del seu estómac. Però van haver de passar uns quants anys per observar aquestes transformacions en directe.
El 1822, el doctor William Beaumont va atendre una persona ferida d’un tret. La bala li havia obert un gran forat a la paret de l’abdomen i li havia perforat l’estómac. El metge va fer tot el que va poder per curar la ferida, però no es va tancar completament perquè tenia unes dimensions força grans. A través del forat, Beaumont va poder observar durant un temps l’interior de l’estómac, i va descobrir que les parets d’aquest òrgan es movien i produïen un suc àcid quan hi entrava l’aliment. Beaumont va escriure el següent: «Aquest cas representa una oportunitat única per experimentar amb els fluids gàstrics. No tan sols se’n poden extreure fluids cada dos o tres dies, sinó que també s’hi poden introduir diferents aliments per observar com reaccionen».
Comentem el text tots junts.
- Fes una llista d’òrgans implicats en lel procés de digestió.
- Col.loca els òrgans per ordre en que van apareixent en el procés de digestió.
- Ara agrupa’t amb tres persones més que tinguis properes i poseu en comú les vostres respostes. Elaboreu un petit esquema de com funciona la digestió.
- Finalment expliqueu-ho a la resta de la clase.
Un resum sobre la digestió – PER FER A CLASSE
Aquest vídeo el visualitzarem a la classe. A mesura que l’escoltes ves anotant la funció de cada una de les parts del procés de digestió.
Parts de l’aparell digestiu – PER FER A CASA
A continuació tens dos documents amb teoria sobre l’aparell digestiu (anatomia i funcionament). Imprimeix-los i llegeix-los a classe i procura entendre’ls. Tot allò que no entenguis ho demanes al professor. recorda de posar aquest document al teu diari de classe.
Sistema nerviós i drogues (activitat 1) – INVESTIGA
Com molt bé sabràs, el consum de drogues té un efecte directe sobre el Sistema Nerviós. Et proposem que llegeixis les experiències d’uns testimonis que d’alguna manera o altra, estan o han estat en contacte amb les drogues. Després de fer-ne una lectura acurada, et demanem que escriguis al diari de classe algunes preguntes a les que us agradaria trobar resposta. Després ho posarem en comú.
El SNC i les drogues (activitat 2) – OBSERVA I ANOTA
Per tal que pugueu arribar a resoldre aquesta “situació problema”, relacionada amb l’efecte d’algunes drogues, necessiteu, abans de res, investigar sobre el funcionament de les cèl·lules que formen part del sistema nerviós: les NEURONES.
- Feu un dibuix d’una neurona i assenyaleu les diferents estructures.
- Què són els impulsos nerviosos que transmeten les neurones?
- En quin sentit transmeten les neurones els impulsos? Pinteu el sentit que es transmet l’impuls que heu fet anteriorment.
- A través d’aquesta aplicació, fixa’t en el procés anomenat SINAPSI. Et demanem que a través del Google Drive, escriviu un text (que compartireu amb altres alumnes de la classe) on expliqueu de forma detallada en què consisteix aquest procés. Mireu d’escriure enunciats sintètics i clars, l’animació us ajudarà a ententre-ho.
font: CDEC
El SNC i les drogues (activitat 3) – OBSERVA I ANOTA
Ara que has investigat una mica, et demanarem que et llegeixis i analitzis aquest document que explica el mecanisme d’acció de les drogues a nivell de la sinapsi. Pots contestar aquestes preguntes:
1.- Relacioneu els dibuixos A, B, C i D del Document 2 amb els mecanismes d’actuació de les drogues que es descriuen al Document 1.
2.- En quins casos, dels que presenten aquests documents, la comunicació entre neurones es veu activada i és superior que en condicions normals?
3.- En quins casos hi ha una disminució de comunicació entre neurones o no hi ha comunicació?
4.- Sabríeu justificar per què les drogues modifiquen la comunicació entre les neurones?
font: CDEC
El SNC i les drogues (activitat 4) – OBSERVA I ANOTA
Amb tot el què heu treballat, ara ja esteu en condicions de resoldre les preguntes que us han sorgit al llegir els diferents testimonis de les persones que les vostres companyes de segon han entrevistat per al seu treball de síntesi:
Quin és el mecanisme d’actuació de les drogues sobre el sistema nerviós? Si fan diferents efectes, vol dir que aquestes substàncies tenen diferents maneres d’actuar?
Per a cada una de les drogues escriviu un petit text on, segons el que expliqui el testimoni, deduïu si l’efecte de la droga consisteix a activar o a disminuir la comunicació entre les neurones i relacioneu-ho amb possibles mecanismes d’acció de la droga sobre la sinapsi.
- Cocaïna
- Pastilles i drogues de disseny
- Cànnabis
- Morfina
- Fàrmacs antidepressius, ansiolítics, somnífers…
font: CDEC
Una extranya malaltia que explica una interessant llegenda – PER FER A CASA
Llegeix aquest article i el comentarem a classe. Imprimeix-lo i posa’l en el diari de classe.
Sistema circulatori doble, tancat i complet – DIARI DE CLASSE – PER FER A CLASSE
A continuació tens tres imatges que il·lustren tres característique essencials del sistema circulatori humà: es tracta d’un sistema DOBLE, TANCAT i COMPLET. Observa-les amb atenció i anota en el teu diari de classe què sognifica cada concepte. Si vols també pots imprimirles imatges i enganxar-les al diari.
AD: Aurícula dreta; VD: Ventricle dret; AE: Aurícula esquerra; VE: ventricle esquerra.
En aquest cas et mostrem la imatge d’un sistema circulatori obert. El del cos humà és tancat. Saps veure quina és la diferència ?
En aquesta darrera imatge (clica-la per fer-la més gran) s’aprecia què significa el concepte sistema complet/incomplet.
RECORDA QUE TOTA AQUESTA INFORMACIÓ SÓN CONCEPTES TEÒRICS QUE CAL APRENDRE !
Diferències entre artèries i venes – DIARI DE CLASSE – PER FER A CLASSE
A continuació tens quatre imatges (la primera és un dibuix i les altres són fotografies) en les que es pot veure una vena i una artèria. Observa-les amb atenció i anota les diferències que et sembla que tenen. També et pot ajudar consultar aquest enllaç.
En acabar el professor en farà un resum. ANota-ho tot al diari de classe.
Les venes tenen… – PER FER A CLASSE – DIARI DE CLASSE
Observa bé aquesta imatge que representa un tall longitudinal de vena i pensa què deu voler representar i quin sentit té. Anota-ho al diari de classe.
Ara observa aquest altre dibuix i pensa què deu passar en el cas del tercer dels casos que es representa.
Finalment relaciona aquest tercer dibuix amb les fotografies que tens a continuació. Busca el nom d’aquesta malaltia que per cert és molt comú.
Per acabar pensa quines persones estan més exposades a patir aquesta malaltia. Si vols una pista et direm que fa cosa d’uns cinquant-seixanta anys era molt comú a la nostra comarca i sobretot afectava a dones.
Els capil·lars – DIARI DE CLASSE – PER FER A CLASSE
Hem parlat de venes i d’artèries però aquests vasos no són suficients per explicar el funcionament de l’aparell circulatori. Observa la següent fotografia i anota tota la informació que creguis que se’n pot desprendre.
Arteriosclerosi – DIARI DE CLASSE – PER FER A CLASSE
A continuació tens una simulació on s’aprecia l’obturació d’una artèria per dipòsit de greixos. Després en tens un altre en el que es veu com aquest problema pot derivar en una trombosi i per tant una malaltia greu que impedeix la circulació de la sang i finalment tens un tercer en el que es veu com la cirurgia moderna pot corregir aquests problemes.
El professor en farà una explicació i ho anotaràs al teu diari de classe.
El cor: la bomba del sistema circulatori – PER FER A CLASSE – DIARI
Amb el que recordes de cursos anteriors intentarem respondre les següents preguntes entre tots:
1. Quina és la funció del cor ? en té cap d’altra ?
2. Quin és el teixit majoritari que forma el cor ?
3. Té més d’un compartiment ? quants en té ? recordes els noms ?
4. Com s’anomena la capa de teixit epitel·lial que el recobreix (això ho hem vist en aquest curs).
Després de respondre aquestes preguntes farem un esquema a la pissarra que inclogui els diferents compartiments del cor amb els seus noms i també amb la connexió amb els vasos que n’entren i en surten.
Tot seguit buscaràs el significat dels conceptes sístole i diàstole.
I de nou a la pissarra intentarem fer funcionar el cor però per fer-ho ens faltaran uns components el nom dels quals comença en v.
Sabries dir quins són aquests components i per què són necessaris ?
El següent video et pot ajudar.
Després de l’explicació del professor podem fer un cop d’ull al següent video.
Ara cal preguntar-se com es genera l’estímul que fa funcionar el cor. Per fer-ho adjuntem una imatge. A veure si ets capaç d’investigar una mica per descobrir-ho.
El secret està en les línies vermelles que travessen del cor de dalt a baix. Fixa’t amb el nom que reben i amb un apetita cerca descobriràs de seguida quin és la seva funció.
A més sàpigues que el cor també té una connexió amb el Sistema nerviós autònom (què deu ser el SNA ?) que en regula la freqüència del batec.
Què és la freqüència del batec ?
A continuació tens una altra imatge. Et sona ? sabries dir de què es tracta ? Per ajudar-te busca el significat de ECG.
Finalment i per acabar aquesta activitat et demanem que facis una breu cerca sobre què són les coronàries. A més t’adjuntem una imatge obtinguda en un TAC on es pot veure una incidència que presenten les coronàries i que pot provocar greus problemes. Què diries que és aquesta imatge i quin deu ser el problema que pot ocasionar ?
El massatge cardíac – OBSERVA – PER FER A CLASSE
– Ara mirarem un video que il·lustra com es fa un massatge cardíac.
(A partir del minut 7).
Qüestionari – REPASSA – PER FER A CLASSE
– Respon les preguntes del següent qüestionari autocorrectiu.