El sistema nerviós és el principal encarregat de fer aquesta funció però no és l’únic. L’aparell endocrí també realitza part d’aquesta tasca.
El sistema nerviós està especialitzat en donar respostes ràpides. Rep un estímul ja sigui procedent de l’exterior (per mitjà dels òrgans dels sentits) o bé de l’interior (per mitjà de sensors interns) i elabora una resposta que executa immediatament.
Hi ha d’altres respostes que ha de donar el cos que no són tant ràpides i que no s’han de produir en un instant concret. És més, a vegades són respostes que s’han d’allargar en el temps. Aquest tipus de respostes no les pot donar el sistema nerviós. Ho fa l’aparell endocrí.
El creixement dels ossos, la maduració dels òrgans sexuals, el metabolisme general del cos, el creixement del pèl, el desenvolupament de la musculatura, el canvi de la veu… Tots aquestes exemples són processos lents i que necessiten temps per produir-se. Els estímuls ràpids i instantanis dels impulsos elèctrics que el sistema nerviós dóna no ens serien útils.
L’aparell endocrí no genera impulsos elèctrics de ràpida transmissió a través dels nervis sinó que genera unes substàncies químiques (unes molècules) anomenades hormones i que es tranporten pels vasos sanguinis fins al seu destí.
Des de que una hormona és sintetitzada fins que arriba a l’òrgan on ha de fer efecte poden passar hores i a més pot fer la seva funció en aquell òrgan durant un temps perllongat.
Així com els impulsos elèctrics deixen de fer el seu efecte de manera instàntània, les hormones han de ser degradades pels teixits perquè cessin el seu efecte.