Observa aquest vídeo i pren apunts de tot allò que creguis que és important. Recorda que tot el que fem a classe pot sortir a la prova. També t’ajudarà a elaborar els teus propis apunts, l’esquema següent:
Font esquema
La fecundació in vitro – Observa i anota
A nem a veure què és ben bé això de la reproducció assistida.
Ara veurem el cas d’una parella:
La Laia i en Sergi són portadors d’una malaltia hereditària greu i els metges els hi han aconsellat recórrer a la fecundació in vitro encara que no siguin estèrils.
Així doncs, la Laia i en Sergi van a informar-se en una clínica i els hi recomanen que es mirin bé com funciona la tècnica que s’utilitza i que s’informin bé abans de començar el procés. Per fer-ho els hi dónen aquesta adreça web. També els diuen que es mirin aquest vídeo.
Llegeix bé com funciona i què és la fecundació in vitro. Acaba d’aclarir els conceptes que tinguis poc clars amb l’ajut del vídeo.
Ara pensa: Per què encara que no siguin estèrils els hi ha recomanat aquest tipus de fecundació a en Sergi i la Laia?
Si encara tens dubtes sobre el procés, mira’t aquesta animació.
Font imatge (clicar aquí)
Si encara tens dubtes sobre el procés, mira’t aquesta animació.
Font imatge (clicar aquí)
Vídeo: la cèl.lula eucariota – OBSERVA I RESPON – Per fer a CLASSE
Mirem el video a la PDI / Responem per PARELLES l’autoqüestionari.
Veuràs que la cèl·lula eucariota és una entitat força complexa en la qual s’hi troben diferents estructures que desenvolupen tasques diferents. El vídeo que tens a continuació ens anirà molt bé per tenir una primera idea de l’estructura cel·lular i els diferents orgànuls que formen una cèl·lula. Mira-te’l amb atenció i anota’n les idees que penses que són més importants. A CONTINUACIÓ RESPON EL SEGÜENT QÜESTIONARI AUTOCORRECTIU.
La pell – QÜESTIONARI AUTOCORRECTIU – Per fer a CLASSE
Mirarem el video TOTS JUNTS a la PDI / La resposta al qüestionari és INDIVIDUAL
Visualitza aquest video i després respon el següent qüestionari.
Es tracta d’un qüestionari de comprensió que s’autocorregeix.
L’estructura cel.lular – TEORIA – Per fer a CASA
Cal imprimir el documenti enganxar-lo als APUNTS / Llegeix-lo amb calma i atentament.
Com has vist, l’organització interior d’una cèl·lula sol ser complexa i caracteritzada per molta activitat. D’això se n’ocupen els orgànuls i les diferents estructures que en formen part. A continuació tens uns apunts sobre el més important de l’estructura cel·lular. recorda que disposes de la versió imprimible per poder descarregar i posar als apunts.
Imatges del teixit epitel·lial – OBSERVA i ANOTA – Per fer a CLASSE
Mirarem la presentació TOTS JUNTS a classe.
Per acabar el teixit epitel·lial mirarem aquesta col·lecció d’imatges i les comentarem. Recorda de prendre notes en els apunts si es comenten aspectes nous.
Muntant la vida ! – PENSA – Per fer a CLASSE
Activitat INDIVIDUAL / Ha de figurar en els APUNTS
Ara ja has vist que els éssers vius estan formats per molècules. Aquestes es van unint entre elles per formar molècules cada vegada més complexes. Cada nivell augmenta el grau de complexitat i cada estadi s’anomena nivell d’organització (els biolements són el primer nivell, les biomolècules el segon…).
Et demanem ara que facis un esquema amb tots els nivells d’organització existents. Nosaltres només te’n diem el nom, naturalment de forma desordenada.
Població, teixit, bioelement, cèl·lula, biomolècula, orgànul, macromolècula, comunitat, organisme, biosfera, òrgan.
Ho has de fer en els apunts. En acabat el completareu amb algun element més que ja us indicarà el professor. RECORDA QUE EL PROFESSOR POT DEMANAR ELS APUNTS EN QUALSEVOL MOMENT. Per si no te’n surts a la propera entrada tens una possible solució que no podràs veure perquè té contrassenya. Quan hagis fet l’exercici la pots demanar al profesor.
Malalties relacionades amb l’alimentació – Investiga
Llegeix el text següent:
Vivim en una societat que ens fa creure que la imatge ho és tot. La publicitat, el cinema,… ens animen a convertir-nos en esclaus i esclaves del nostre cos i de la nostra figura, passant per alt tot allò més important, com ara la salut o la nostra pròpia autoestima.
Amb la denominació de trastorns del comportament alimentari (TCA) s’agrupen determinades malalties que es caracteritzen per una alteració important de la conducta en relació amb l’alimentació, com el dejuni i l’afartament, amb conseqüències nutricionals, biològiques, psicològiques i socials. Són malalties psicosomàtiques que es consideren trastorns mentals i que suposen un greu perill per la salut general de qui les pateix. Entre els TCA més freqüents trobem l’anorèxia nerviosa i la bulímia.
Investiga:
1- Saps què vol dir el terme malalties psicosomàtiques?
2-Quins tipus de TCA hi ha?
3- Què és l’anorexia? Quins són els seus símptomes?
4- Què és la bulímia? Quins són els seus símptomes?
5- Com es pot tractar una TCA?
Per contestar aquestes preguntes i ampliar la informació si us interessa, utilitzeu aquestes
Els teixits connectius – INVESTIGA – Per fer a CLASSE
Per fer en els APUNTS / Activitat INDIVIDUAL
El text que tens a continuació explica quines són les característiques dels teixits connectius. Llegeix-lo amb atenció i escriu en els apunts les paraules clau. Et demanem també que busquis una breu informacio sobre les principals propietats de l’elastina i el col·lagen i també que busquis quins són els teixits connectius (si has fet bé les altres entrades de segur que això darrer ja ho saps).
Amb el nom de teixits connectius s’agrupen tots els teixits que es caracteritzen per tenir substància intercel·lular. Això vol dir que les cèl·lules no es toquen entre elles sinó que hi ha un espai que és omplert per diferents substàncies que fabriquen les pròpies cèl·lules. La funció d’aquests teixits ve més donada per la substància que hi ha en els espais que deixen les cèl·lules que no pas per les pròpies cèl·lules.
La substància intercel·lular és la suma de les fibres i la substància fonamental. Les fibres són proteïnes (les més majoritàries són el col·lagen i l’elastina) i la substància fonamental està formada per aigua i polisacàrids diversos.
Els teixits connectius es diferencien entre ells per la diferent composició de la substància intercel·lular. En alguns teixits predominen les fibres i en d’altres la substància fonamental. Segons si predomina més una proteïna o una altra i segons també, quina és la composició exacte de la substància fonamental varien les característiques dels teixits i poden fer unes o altres funcions.
Estudiem els teixits connectius en grup – INVESTIGA – Per fer a CLASSE
Ara ens posarem en grups de quatre (els grups els farà el professor), podeu moure les taules. Cada grup ha de treballar conjuntament els teixits connectius. Cada membre del grup serà expert amb un teixit (també serà el professor el que nomenarà els experts). Un cop nomenats els experts de cada grup es troben i investiguen el seu teixit a partir de les entrades del bloc. Entre ells intenten solucionar els dubtes i si cal consulten amb el professor. A continuació cadascú torna al seu grup d’origen i fa l’explicació del seu teixit al grup. No oblideu que cadascú ha de tenir uns apunts de tots els teixits. Finalment el professor farà un repàs de cada teixit.
Per fer aquesta feina, t’oferim una fitxa que et servirà de guia per saber quina és la informació més rellevant que has de saber de cada teixit. Recorda que al final has de tenir la fitxa omplerta amb tota la informació de tots els grups.
En les següents entrades trobaràs la informació necessària per fer aquest treball.
Grup Conjuntiu – Informació 1
Aquí trobaràs la teoria corresponent al teixit conjuntiu.
Recorda que després ho hauràs d’explicar al teu grup d’origen. Amb els experts de cada grup pots intentar solucionar els dubtes que tinguis.
Grup Conjuntiu – Informació 2
Respon el següent qüestionari sobre el teixit conjuntiu. Hi ha 10 espais, cadascun val un punt.
Grup Conjuntiu – Informació 3
El professor utilitzarà aquesta presentació per il·lustrar l’explicació del teixit conjuntiu.
Conjuntiu from escorialdigital
Grup adipós – Informació 1
Recorda que després ho hauràs d’explicar al teu grup d’origen. Amb els experts de cada grup pots intentar solucionar els dubtes que tinguis.
A més d’aquests apunts tens informació molt sintètica en els següents enllaços:
Grup cartilaginós – Informació 1
Grup cartilaginós – Informació 2
Recorda que després ho hauràs d’explicar al teu grup d’origen. Amb els experts de cada grup pots intentar solucionar els dubtes que tinguis.
Grup ossi – Informació 1
Recorda que després ho hauràs d’explicar al teu grup d’origen. Amb els experts de cada grup pots intentar solucionar els dubtes que tinguis.
La inseminació artificial – Observa i anota
Font de la imatge (clicar aquí)
Una altra tècnica de reproducció assistida molt ulitzada és la inseminació artficial. Llegeix la informació següent i mira’t el video adjunt. Després respon a les següents preguntes:
1- Fes una llista d’avantatges i inconvenients d’aquesta tècnica. Trobaràs més informació en aquest power point.
2- Quina diferència hi ha entre la inseminació artificial homòloga i l’heteròloga?
3- En quins casos creus que s’utilitza la inseminació artificial?
4- Per què s’utilitza l’hormona FSH en aquesta tècnica? I la hCG?
5- Quina diferència hi ha entre la inseminació artficial i la fecundació in vitro respecte el lloc on es produeix la fecundació?
Teixit muscular – INVESTIGA – Per fer a CLASSE
Cal fer-ho en els APUNTS / Podeu fer-ho per PARELLES
Fa un temps va aparèixer aquesta notícia al diari:
Es tractaria que descobrissis, en primer lloc on és el bíceps femoral i en segon lloc què és, on es troba i quina funció fa aquesta fibra que diuen que s’ha trencat.
Per investigar què és la fibra muscular tens uns apunts i unes imatges a continuació d’aquesta entrada.
Podríem començar però pel més senzill que és localitzar el bíceps femoral. Pots clicar al link “Human body maps” .
Teixit muscular – TEORIA
Feu una llegida d’aquest document i anoteu tot allò que no entengueu. A continuació el professor en farà una explicació.
Imatges del teixit muscular – EXPLICACIÓ – Per fer a CLASSE
Mirarem TOTS JUNTS la presentació a la PDI / Prendrem nota als APUNTS.
Amb les imatges de la següent presentació, el professor farà una mica d’explicació del funcionament del teixt muscular.
Muscular from escorialdigital
Busquem teixit muscular llis – INVESTIGA – Per fer a CLASSE
Cal fer-ho en els apunts / Activitat INDIVIDUAL
En els apunts hauràs vist, i també en les imatges, que existeix un altre tipus de teixit muscular que s’anomena llis. Es tractaria ara que coneguessis una mica els llocs on es troba.
Alguns dels llocs on es troba el teixit muscular llis és:
Envoltant l’esófag.
Envoltant la bufeta orinària.
Envoltant artèries, arterioles i capil·lars.
Envoltant l’úter.
Formant els músculs horripiladors.
Formant el diafragma.
Digues quina creus que és la funció del teixit muscular llis en cada una d’aquestes localitzacions
El teixit muscular – QÜESTIONARI – Per fer a CLASSE
Podeu fer-ho amb PARELLES
Respon el següent qüestionari sobre el teixit muscular.
El teixit nerviós – INVESTIGA – Per fer a CLASSE
Cal que facis aquestes tasques als APUNTS/ Activitat Individual
Es tracta del teixit més diferenciat que existeix i es troba en tot el regne animal amb graus molt diferents de complexitat.Està format per dos grups cel·lulars que són:
– Neurones
– Neuroglia (o cèl·lules glials, o cèl·lules de la glia, o cèl·lules acompanyants de les neurones).
La neurona esdevé la unitat anatòmica i funcional del sistema nerviós. És la cèl·lula més especialitzada que existeix. Ho és tant que ha perdut quasi completament la capacitat per reproduir-se.
En un principi es pensava que els nervis i, per extensió tots els ògans del SN, eren continus i no es van veure les neurones fins molt més tard gràcies als experiments de Santiago Ramón y Cajal.
Et demanem que facis les següents tasques:
1. Busquis una imatge d’una neurona i en facis un dibuix als apunts. Cal que assenyalis el nom de les principals parts. A casa pots imprimir-te la imatge d’una neurona i enganxar-la al costat del dibuix que has fet.
2. Cerca com ho va fer Santiago Ramon y Cajal per descobrir la neurona i digues a quin any ho va fer.
3. Busca quina és la funció de les cèl·lules acompanyants de les neurones. En concret has de buscar com són i què fan les cèl·lules de la micròglia, fes el mateix per unes altres cèl·lules acompanyants de les neurones que s’anbomenen astròcits.
La sinapsi química – OBSERVA I ANOTA – Per fer a CLASSE
Mirarem tots JUNTs el video a la PDI / Cal lliurar-ne un POU / Podeu fer-ho amb GRUP.
A continuació tens un video molt curt i molt entenedor sobre el procés anomenat sinapsi química. La sinapsi és el nom que rep la connexió entre dues neurones. Les neurones estan enllaçades les unes amb les altres i d’aquesta manera es poden anar passant l’impuls nerviós. En la majoria d’aquestes connexions les neurones no es toquen i per tant ha d’existir un mètode per fer possible que l’impuls pugui passar de l’una a l’altra. Mira’t el video amb atenció les vegades que faci falta i després respon les següents preguntes:
(A continuació del video dispones d’un videotutorial que et por ajudar).
- Què és la membrana presinàptica ? i la postsinàptica ?
- Com s’anomena l’espai que queda entremig de les dues neurones ?
- Què contenen les vesícules presinàptiques ?
- On van a parar aquestes substàncies i què provoquen ?
- Per què penses que aquesta sinàpsi s’anomena química ?
El teixit nerviós i l’esclerosi múltiple – INVESTIGA – Per fer a CLASSE
Cal fer-ho en els apunts / Activitat INDIVIDUAL
A continuació tens un llistat de paraules que estan relacionades. Cal que busquis quina és la relació i de pas descobriràs la causa d’una malaltia que pot esdevenir molt greu. Només que posis alguna d’aquestes paraules al cercador (amb imatges) de seguida podràs descobrir-ho.
Axó
Cèl·lula de Schwann
Mielina
Esclerosi múltiple
Impuls nerviós.
Som-hi, a investigar !
La neurona i el sistema nerviós – TEORIA – Per qui en vulgui saber més.
El teixit nerviós i el creixement – INVESTIGA – per fer a CLASSE
Cal que posar la resposta en els APUNTS.
Relaciona la imatge que tens a continuació amb el desenvolupament de l’home.
Corrals de peixos – Exercici
En diverses zones costaneres poc profundes del Mediterrani s’han instal·lat petits corrals limitats per xarxes, on s’engreixen, amb pinso, alevins de peixos d’interès comercial (daurades principalment). Just sota d’aquestes zones s’han observat notables canvis en la comunitat del fons marí.
a) Expliqueu perquè la proposició que segueix no és acceptable: “El pinsos probablement no són consumits en la seva totalitat pels peixos i això suposa un aport de matèria orgànica que aprofiten sobretot les algues per desenvolupar comunitats frondoses just sota el corral.” (1 punt)
b) Expliqueu en què es pot fonamentar l’impacte negatiu al qual fa referència la frase de sota: “L’aportament de matèria orgànica (del pinso) i d’excrements (dels peixos) canvien les condicions aprop del fons i produeix un impacte negatiu sobre la comunitat just sota el corral.” (1 punt)
c) Suposem que la biomassa d’alevins de daurades en un corral en un moment determinat sigui de 10 kg /m3 (pes fresc). Al cap de dues setmanes la biomassa és de 24 kg /m3 (pes fresc). Calculeu, en aquest cas, la producció neta en g/ m3/dia en pes sec, assumint que un 70% de la massa dels peixos és aigua. (1 punt)
L’escarbat de la farina – Exercici
Resol el següent exercici:
Observeu el gràfic següent. En ell es representa el creixement d’una població d’escarabat de la farina en un magatzem de farina (de la que s’alimenta).
1. (1 punt)
Descriviu què succeeix en els primers cent dies. I més enllà del dia 200? Justifiqueu la forma de la corba.
2. (1 punt)
Suposem que cap el dia 150 introduim una població de 20 individus d’un insecte depredador de l’escarabat de la farina. La taula reflecteix l’evolució de la població d’escarabats (presa) després de la introducció del depredador
| Temps (dies) |
150 |
175 |
200 |
225 |
250 |
275 |
300 |
| Població d’escarabats (individus) |
320 |
250 |
180 |
150 |
180 |
240 |
330 |
a) Amb les dades de la taula, completeu el gràfic corresponent a la presa.
b) Dibuixeu l’evolució probable del gràfic del depredador i justifiqueu-ho breument.
El teixit nerviós – QÜESTIONARI
Prova de fer aquest senzill encreuat per repassar una mica el teixit nerviós.
Fotografies de teixits humans
A continuació tens un power point amb imatges de teixits humans. El passarem a classe a la PDI i el professor en farà comentaris que cal que anotis en els teus APUNTS.
No totes les plantes són iguals
Com ja has vist, al nostre planeta hi ha molta biodiversitat. També en el cas de les plantes. Trobem plantes amb fulles més estretes, més amples, amb la vora dentada, sencera, etc. També les arrels i les tiges canvien respecte l’espècie i tot, tot, encaminat cap a un sol motiu: Adaptar-se al medi on viuen.
En les següents imatges pots comprovar-ho:
Escolta el que t’explicarà la professora i pren apunts.
Malalties de l’aparell excretor – PER FER A CLASSE
Cada imatge representa una malaltia relacionada amb l’aparell excretor. Ets capaç de definir-la i explicar-la? Com que no tenim gaire temps, hem enllaçat cada imatge a l’explicació que en dóna la wiquipedia. La teva feina és llegir-ho i anotar en els apunts allò que és fonamental en cada una de les malalties.
Les malaties de l’aparell reproductor – Teoria
Les malalties de l’aparell reproductor es classifiquen en dos grups segons afectin a les dones o als homes:
Malalties sexuals que afecten a les dones. Les principals són:
- Càncer d’úter i càncer de mama. Aquestes malalties comencen amb la transformació d’algunes cèl·lules normals d’aquest òrgans en cèl·lules canceroses, és a dir en cèl·lules que no paren mai de dividir-se i que per això acabant generant tumors. Si passa massa temps aquest tumors deixen anar cèl·lules canceroses a altres parts del cos, la qual cosa s’anomena metàstasi. Quan hi ha focus cancerigens en molts llocs del cos resulta ja impossible l’eliminació del càncer per simple extirpació del tumor inicial o per destrucció del mateix per radiacions (radioteràpia). Per tot això és molt convenient fer-se revisions mèdiques anuals. Així els petits tumors es poden detectar a temps i es poden extirpar sense que originin més problemes.
- Esterilitat. És la incapacitat de tenir fills. Generalment és deguda a dificultats de sustentació de la placenta o a un estrenyiment tan excessiu de les trompes que impedeix l’ascens dels espermatozoides. El primer problema requereix descans absolut de la dona embarassada i el segon problema requereix d’una operació de microcirugia de trompes.
Malalties sexuals que afecten als homes. Les principals són:
- Fimosis. És un estrenyiment excessiu del prepuci que dificulta que aflori el gland durant l’erecció. Precisa d’una petita intervenció quirúrgica que consisteix en tallar circularment la part del prepuci que sobra. Aquesta intervenció s’anomena circumcisió.
- Prostatitis. És una inflamació de la pròstata. Pot arribar a impedir la micció. Pot estar deguda a una infecció microbiana o a un tumor cancerígen.
- Esterilitat. Es la incapacitat d’engendrar fills. Generalment és deguda a l’escassesa d’espermatozoides en el semen o a la seva baixa mobilitat. Per causes encara desconegudes la baixa qualitat del semen està augmentat molt en alguns societat occidentals.
- Criptorquídia. És la falta de descens dels testicles des de la cavitat abdominal al escrot. Pot produir esterilitat ja que la temperatura dintre del tronc és més alta i afecta la maduració de les gònades de l’adolescent.
Malalties de transmissió sexual – Qüestionari
Un gran bloc de les malalties relacionades amb l’aparell reproductor són aquelles que es transmeten a través de les relacions sexuals sense protecció
En la següent pàgina web, hi ha l’explicació d’algunes de les malalties de transmissió sexual més comuns: què les provoca, quins síntomes tenen, com es tracten, com te’n pot protegir,… Llegeix-la atentament i fes el qüestionari autocorrectiu que hi ha al capdevall de la pàgina web.
Imatge extreta de la mateixa pàgina del virus de l’Herpes genital
Respon – POU
A continuació tens un document de word amb preguntes per respondre sobre l’aparell reproductor. Baixa-te’l, respon-les i penja’l al pou. Pots utilitzar els apunts per respondre.