Algunes imatges sobre mitocondris – OBSERVA
Mitocondris i cloroplasts: una guerra sense fi – INVESTIGA
A continuació tens una imatge que relaciona aquests dos orgànuls. Observa-la i intenta trobar el perquè del títol que hem posat a l’entrada.
Imatges dels vacúols- OBSERVA
Et posem a continuació tres tipus de vacúols que veurem a classe. N’hi ha més però aquests ón els més destacats.
Lisosomes en acció – OBSERVA
En aquest video pots observar el funcionament d’un lisosoma i també la seva funció de reciclatge d’orgànuls envellits.
Algunes imatges del complex de Golgi – OBSERVA
Aquí tens algunes imatges sobre el complex de Golgi.
Malalties i lisosomes – INVESTIGA
Busca la relació existent entre una malaltia anomenada vulgarment “la malaltia dels miners” amb els lisosomes. A veure si te’n surts !
Si ho has aconseguit et proposem ara una altra investigació més simple. Quina relació té la síndrome de Hurler amb aquests orgànuls ?
Una mica més sobre lisosomes – INVESTIGA
Ara que ja saps els fonaments bàsics dels lisosomes t’adjuntem una imatge que completa una mica la informació i t’afegeix vocanulari nou i alguns detalls. Ets capaç d’interpretar-la. Observa-la amb atenció i en parlem.
Imatges sobre el RE – OBSERVA
A continuació tens algunes imatges sobre el reticle endoplasmàtic.
Què són i com s’obtenen els organismes modificats genèticament.
Un Organisme modificat genèticament (OMG) és un ésser viu que ha patit una transferència de gens ,és a dir, que s’ha introduït o s’ha eliminat en ell unes determinades característiques genètiques.
Aquests processos es realitzen a través de l’enginyeria genètica i es poden aplicar a organismes de qualsevol dels 5 Regnes.
L’home, en l’actualitat, els utilitza en el camps de la indústria, la medicina , l’agricultura i la ramaderia.
Com té lloc el procés de transferència de gens ?
De forma natural els bacteris intercanvien entre ells petits fragments de DNA. També molts virus injecten el seu material genètic en les cèl·lules que infecten. És per això que, quan es tracta d’introduir DNA en una cèl·lula , s’utilitzen virus o bacteris.
Cas 1 – Obtenció de bacteris que fabriquen insulina humana.
La primera aplicació d’aquestes tècniques va ser la introducció del gen de la insulina humana en un bacteri. El bacteri així modificat produeix la proteïna insulina. Mitjançant cultius microbiològics pot obtenir-se un nombre molt elevat d’aquestes bacteris, que proporcionen gran quantitat d’aquesta proteïna. Així és com les indústries farmacèutiques obtenen la insulina pels diabètics.
Cas 2 – El blat de moro amb insecticida incorporat.
El blat de moro és una planta molt utilitzada en la indústria alimentària. D’ella s’extreuen molts productes: el més comú és el mateix gra de la panotxa. Aquesta planta sol ser atacada per les larves d’un insecte que es denomina barrinador. Les larves del barrinador s’alimenten del teixit intern de la tija, cosa que produeix uns forats molt importants i que comporta una gran disminució de la producció de gra de les plantes.
Per tal de solucionar aquest inconvenient, els biòlegs han “inventat” l’anomenat blat de moro Bt; es tracta d’una espècie de blat de moro en la qual s’introdueix un gen. Aquest gen procedeix d’un bacteri denominat Bacillus thuringiensis (Bt). Aquest bacteri produeix una proteïna insecticida que destrossa els budells de les larves dels barrinadors.
Cas 3 – Els “supersalmons”
Una empresa que es dedica a la piscifactoria ha portat a terme unes investigacions amb salmons de l’Atlàntic (Salmó salar) que han conduït a l’obtenció d’un salmó transgènic.
El creixement dels salmons es deu a la influència de l’hormona del creixement (GH). La producció de l’hormona del creixement depèn de l’activació d’uns determinats gens i té lloc principalment durant els mesos d’estiu. El que ha fet aquesta empresa és afegir als ous dels salmons un gen aliè que s’integra a l’ADN propi i que fa que es produeixi hormona del creixement durant tot l’any. Els salmons que porten aquests gens són, per tant, salmons transgènics o salmons modificats genèticament.
En la presentació dels resultats d’una de les recerques els investigadors van mostrar la següent gràfica:
Filmació de la mitosi – OBSERVA
Mira amb atenció la següent filmació sobre la mitosi. Val la pena !
Representació de la mitosi.
Qüestionari – REPASSA
Respon el següent qüestionari de repàs clicant aquí.
Qüestionaris – REPASSA
Les proves forenses i la biologia molecular – LLEGEIX
Tot seguit tens un breu article que explica de quina manera el DNA pot ajudar als forenses (medicina legal) a fer la seva feina. Primer te’l llegeixes descarregant-los des d’aquí i després comentarem tots junts amb una mica més de detall algunes de les tècniques que se citen en l’article. Per fer-ho ens ajudarem d’algunes imatges que hem posat en aquesta mateixa entrada.
La meiosi: la garantia de la mescla perfecta !
La meiosi és un procés de divisió cel·lular que té lloc en tots els organismes que es reprodueixen sexualment. És absolutament necessari ja que en aquesta reproducció cel·lular les cèl·lules filles obtenen la meitat dels cromosmes que tenien les cèl·lules progenitores. Aquestes cèl·lules amb la meitat de la dotació cromosòmica s’anomenen gàmetes i són les que en fussionar-se donen el zigot de nou amb la dotació cromosòmica completa.
Els organismes que fan reproducció assexual poden ser haploides o diploides, però els que fan reproducció sexual forçosament tenen fases del seu cicle biològic que són haploides (la meitat de la dotació cromosòmica) i d’altres en què són diploides (tota la dotació cromosòmica). Això complica el cicle biològic d’aquests darrers. Hi ha casos en què fins i tot cada una de les dues fases es pot observar a simple vista (és el cas de les molses i les falgueres), en el cas de fongs, vegetals i animals una de les dues fases passa desaparcebuda i no es veu a no ser que sigui amb un microscopi.
Les fases diploides se simbolitzen 2n i les haploides n.
En la meisoi està “la gràcia” de la reproducció sexual. Ja saps que la sexualitat és important perquè multiplica els canvis i per tant afavoreix l’evolució. Sense sexualitat les canvis genètics en les espècies serien deguts només a les mutacions.
En una de les fases de la meiosi té lloc el procés anomenat crossing-over en què es barreja la informació dels cromosomes homòlegs. Això fa que la informació que un individu passa als seus fills és una barreja de la dels seus dos progenitors. La mescla està servida !
A continuació tens algunes imatges que t’ajudaran a comprendre aquest procés però és imprescindible que escoltis l’explicació del professor.
Procés i resultat del crossing-over
Per acabar et deixem la següent imatge que malgrat ser un acudit està molt relacionada amb el tema que estem estudiant.
Activitats interactives sobre l’evolució – REPASSA
A continuació tens un parell d’activitats d’estudi i repàs sobre l’evolució. Són molt senzilles.
El color de la pell – Una conferència interessant.
Fem de paleontòleg
A continuació ens posarem a la pell dels naturalistes que, partidaris de l’evolució darwinista, intentaven buscar de quina manera haurien anat apareixent les noves espècies a partir d’unes de determinades.
Aquest joc pretén, per mitjà d’una analogia, encarar les situacions i problemes que es poden trobar els paleontòlegs quan han d’ordenar un conjunt de fòssils més o menys relacionats.
Com si fessis de paleontòleg tracta d’establir relacions en forma d’arbre dels objectes de la següent il·lustració.Comença intentant esbrinar quina pot ser la forma més senzilla i més primitiva, i com amb petits canvis poden haver aparegut la resta. Tingues en compte els següents aspectes:
a) que els caràcters més simples solen ser més primitius i que a mesura que s’acumulen petits canvis es van fent més complexos.
b) Que les línies evolutives mai tornen enrere.
Ús de microorganisms per produir energia
Fecundació artificial extrauterina- OBSERVA
Observa amb atenció el següent video. En primer lloc fan una explicació general al procés natural de la fecundació i a continuació mostren com es fa una extracció d’òvul i la posterior fecundació “in vitro” (fora de l’úter).
Mapamundi – OBSERVA
Observa atentament les següents imatges i digues què hi veus que et sorprengui. Ho comentarem tot junts i ho anotarem als apunts (clica la imatge per veure-la amb més detall).
Els punts calents de la Terra – INVESTIGA
Observa la següent animació i intenta arribar a conclusions.
La teoria de la tectònica de plaques – INVESTIGA
A continuació tens una informació excel·lent sobre aquesta teoría. Tu mateix pots anar-la estudiant i demanar ajuda al professor sempre que ho necessitis. Clica AQUÍ.
Corrals de peixos – Exercici
En diverses zones costaneres poc profundes del Mediterrani s’han instal·lat petits corrals limitats per xarxes, on s’engreixen, amb pinso, alevins de peixos d’interès comercial (daurades principalment). Just sota d’aquestes zones s’han observat notables canvis en la comunitat del fons marí.
a) Expliqueu perquè la proposició que segueix no és acceptable: “El pinsos probablement no són consumits en la seva totalitat pels peixos i això suposa un aport de matèria orgànica que aprofiten sobretot les algues per desenvolupar comunitats frondoses just sota el corral.” (1 punt)
b) Expliqueu en què es pot fonamentar l’impacte negatiu al qual fa referència la frase de sota: “L’aportament de matèria orgànica (del pinso) i d’excrements (dels peixos) canvien les condicions aprop del fons i produeix un impacte negatiu sobre la comunitat just sota el corral.” (1 punt)
c) Suposem que la biomassa d’alevins de daurades en un corral en un moment determinat sigui de 10 kg /m3 (pes fresc). Al cap de dues setmanes la biomassa és de 24 kg /m3 (pes fresc). Calculeu, en aquest cas, la producció neta en g/ m3/dia en pes sec, assumint que un 70% de la massa dels peixos és aigua. (1 punt)
L’escarbat de la farina – Exercici
Resol el següent exercici:
Observeu el gràfic següent. En ell es representa el creixement d’una població d’escarabat de la farina en un magatzem de farina (de la que s’alimenta).
1. (1 punt)
Descriviu què succeeix en els primers cent dies. I més enllà del dia 200? Justifiqueu la forma de la corba.
2. (1 punt)
Suposem que cap el dia 150 introduim una població de 20 individus d’un insecte depredador de l’escarabat de la farina. La taula reflecteix l’evolució de la població d’escarabats (presa) després de la introducció del depredador
| Temps (dies) |
150 |
175 |
200 |
225 |
250 |
275 |
300 |
| Població d’escarabats (individus) |
320 |
250 |
180 |
150 |
180 |
240 |
330 |
a) Amb les dades de la taula, completeu el gràfic corresponent a la presa.
b) Dibuixeu l’evolució probable del gràfic del depredador i justifiqueu-ho breument.
Els límits de placa – OBSERVA
En la següent imatge pots veure tres tipus de límits. Dos de convergents i un de divergent. Observa que els convergents poden ser diferents segons si topen escorces oceàniques o continentals.
Les edats de la Terra – INVESTIGA
Estudiar els períodes de la història de la Terra és molt complicat. Però és bo començar-los a sentir per si en algun moment hi has d’aprofundir. Per això t’adjuntem una taula actualitzada el 2013 (ja saps que en ciència res és permanent) i un text del Dr. Daniel Closa publicat al seu bloc. En el text hi ha alguns espais que, amb l’ajut de la taula, hauries de completar.
Descarregar taula dels períodes geològics.
Edats, èpoques, períodes, eres i eons
En que pensem quan ens parlen de la prehistòria? Doncs segurament la majoria pensem en dinosaures. Fòssils de dinosaures, extinció de dinosaures i ferotges tiranosaures barallant-se amb grans triceratops. I el més característic és que són fòssils, que ja no en queden i només trobem restes petrificades en els diferents estrats geològics. Hi ha el detall dels ocells, que no deixen de ser uns dinosaures que van sobreviure, però això normalment ho passem per alt. La prehistòria és l’època en la que vivien els dinosaures.
Per això resulta sorprenent descobrir que en realitat els dinosaures van estar molt poc temps (relativament parlant) sobre la Terra. Un exemple que m’encanta posar és que si la història de la Terra la condenséssim en un any, els dinosaures només van existir durant dues setmanes. I serien recents. Si la formació de la Terra fos el dia 1 de gener i actualment estiguéssim al 31 de desembre, els dinosaures haurien habitat el planeta només les dues primeres setmanes de desembre. Per cert, en aquest exemple els humans portaríem només trenta minuts.
En realitat és pitjor del que sembla. Els organismes més grans que un microbi només porten uns sis-cents milions d’anys existint. Els altres tres mil nou-cents milions d’anys, només hi havia bacteris i algun eucariota unicel·lular. La vida a la Terra quasi sempre s’ha limitat als microbis. Els organismes grans, animals i plantes, són uns nouvinguts.
El que passa és que, com és previsible, a mida que els períodes geològics es van fent més antics, els coneixem pitjor. Per això hi ha molts detalls, moltes classificacions i subclassificacions en èpoques recents, mentre que les corresponents a temps més llunyans resulten menys definides.
És divertit mirar les taules estratigràfiques. Hi ha les diferents edats, agrupades en èpoques, que s’agrupen en períodes, que al seu temps es reuneixen en eres que formen part d’un parell d’eons. Per exemple, l’edat actual s’inclou dins l’època de _________, que forma part del període ___________, que és l’últim dels inclosos en l’era _________ i que està dins de l’eó ____________.
Si volem trobar dinosaures hauríem de buscar per dins del Juràssic o del Cretaci, i aparentment tenim per triar i remenar. Sembla que sigui una fracció molt gran de tots els estrats. Però si ens fixem en els anys que han passat, veiem que quasi tota la classificació fa referència a l’eó Fanerozoic, que són els últims ________ milions d’anys. La resta pintada en tons més vermells és el Precambrià, ocupa molt poc en els gràfics dels estrats però representa__________milions d’anys. Vuit vegades més temps, encara que les divisions siguin poques i més imprecises. Simplement és un gràfic que no està fet a escala temporal.
Aquests detalls en aquests esquemes va bé tenir-los presents per entendre per quin motiu quan es busca vida extraterrestre no es pensa en animals o plantes sinó, sobretot en microbis. Pots tenir sort i trobar que ja hi ha organismes evolucionats en algun planeta, però si les coses van com a la Terra, el més fàcil és trobar comunitats de microbis. La Terra és un planeta ple de vida, i aquesta sempre ha sigut, i encara és, majoritàriament microbiana.
Si us voleu fer una idea, busqueu al gràfic. Tenim evidencies que la vida microbiana va sorgir durant l’eó Arqueà (Arcaico en castellà). En canvi, els primers organismes no apareixen fins el període Ediacarià (Ara fa ______). Si només mireu el dibuix semblaria que quasi sempre hi ha hagut organismes multicel·lulars a la Terra. No us deixeu enganyar i fixeu-vos en els anys que fa que van aparèixer els uns i els altres. Les coses no són com semblen a primer cop d’ull!
(I que pesats amb el futbol! Heu vist que hi ha un periode Messinià, o Messiniense?)
La datació amb isòtops radioactius – LLEGEIX
A continuació tens la reproducció d’un article publicat al bloc “Centpeus” que explica en què es basa un dels mètodes més coneguts de datació absoluta. Llegeix-lo i després el comenten.
Fa anys, en una de les primeres discussions que vaig tenir amb un parell de creacionistes recordo que vaig fer un comentari sobre l’edat dels fòssils. Eren molt més antics que no pas l’edat que ells atribuïen a la Terra quan comptaven els anys que havien passat des de la creació. La resposta va ser un despectiu “…va, quatre pedres a les que els posen l’edat que volen”.
Suposo que eren uns alumnes poc entrenats, perquè els sistemes que tenim per datar les coses funcionen força be. Però encara hi ha moltes vegades que topes amb errors quan algú parla de com s’ha determinat l’antiguitat d’un objecte.
Un dels més freqüents i divertits és el de dir que s’han datat estàtues de pedra amb el mètode del carboni 14. Això és impossible, perquè aquest mètode sols pot aplicar-se a material biològic i les pedres no entren en aquesta categoria! Amb el carboni 14 podem mesurar l’edat d’una estàtua de fusta, uns ossos, una tela o unes restes de menjar, però no una pedra, un fragment de vidre o una punta de fletxa de ferro.
Curiosament, la gràcia del mètode del carboni 14, (o 14C) es troba a les capes exteriors de l’atmosfera. Allà arriben radiacions còsmiques que poden causar algunes reaccions interessants que finalment fan que un àtom de nitrogen es converteixi en un àtom de carboni. Però aquest carboni és diferent de la resta. El carboni “normal” és el carboni 12, mentre que el generat pels rajos còsmics té 2 neutrons de més i per això el nom de carboni 14.
El cas és que el carboni 14 és inestable, cosa que vol dir que té tendència a perdre aquests neutrons i quedar-se en carboni 12 normal i corrent. I això ho fa a un ritme molt ben determinat. Sabem que si avui ajuntem una certa quantitat de carboni 14, d’aquí a 5.730 anys tant sols en quedarà la meitat. I 5.730 anys més tard ens quedarà la meitat de la meitat. I així successivament.
Una altra dada que sabem és el percentatge de14C que hi ha a l’atmosfera. Tant sols un 0.0000000001%. És molt poc, però el podem mesurar. I el carboni, en forma de CO2 el capten les plantes i l’incorporen a la matèria viva. Per tant, un 0.0000000001% del carboni que hi ha en qualsevol ésser viu, inclosos nosaltres, és 14C. I aquesta quantitat es manté constant, almenys mentre anem menjant, ja que el menjar sempre acaba provenint de les plantes que han captat el CO2 de l’atmosfera.
Però que passa quan morim?, o quan una branca es talla per fer una escultura? o quan s’arrenca una fibra de llana per fer un teixit? o quan serrem un arbre per fer una biga? Doncs que deixem d’incorporar nou carboni al cos, o a la fusta o a la llana. De manera que aquell 0.0000000001% que està en forma de 14C començarà a disminuir a mida que els àtoms es vagin convertint en carboni 12.
De manera que si agafem una fusta i quantifiquem amb precisió quin percentatge de14C conté respecte del total, podrem calcular quan temps fa que va morir l’arbre. L’exemple més fàcil és quan trobem just la meitat del 14C esperat. Aleshores podem concloure que l’arbre va morir fa 5.730 anys. I si el que trobem és una quarta part vol dir que va morir fa 11.460 anys. Un sistema enginyós i que va merèixer el premi Nobel de química l’any 1960.
Però tot té límits. Arribarà un moment en que ja no quedarà prou 14C a les restes. Simplement tot s’haurà convertit en carboni 12, però molt abans deixarà de ser detectable pels instruments de mesura. Per això també és ridícul quan diuen que s’ha mesurat algun objecte amb el carboni 14 i han trobat que té uns quants milions d’anys. Amb la tècnica del 14C sols s’arriba a mesurar fins als 60.000 anys d’antiguitat. Més enllà hi ha altres sistemes similars però menys famosos, com ara el del potassi/argó o la família de l’urani.
De totes maneres, el que s’intenta fer sempre que es pot és datar les coses amb un parell de sistemes diferents, com ara els anells dels arbres o els estrats geològics. Perquè ja sabem que tots els mètodes estan subjectes a errors. Però malgrat els errors, els fòssils no són “quatre pedres a les que els posen l’edat que volen”. Ni molt menys.
La informació dels estrats – OBSERVA I PREN NOTA
A partir de la següent animació podrem estudiar com ho fan els geòlegs per interpretar com s’ha format un territori. Veuràs que tot té lògica… Fem-hi un cop d’ull i a continuació en resumirem els principals fenòmens als apunts.
Clica aquí (Animació feta per Alfonso de Mier i Ros Leva)
Veuràs que això que acabes d’aprendre es pot complicar molt. I per interpretar la història d’un terreny a vegades cal molta pràctica. Aquí en tens un exemple, i aquí un altre.
Els fòssils – Què són i com es formen – Pren Apunts
Et demanem que en aquesta hora de classe et confeccionis uns breus apunts sobre els fòssils. Només has de llegir la informació que et donem en el següent enllaç i extreure’n les principals idees.
Fem un perfil topogràfic – PRACTICA
Entrada reproduïda del bloc “Ciències Naturals” de Cristina Pineda.
Un mapa topogràfic és la representació, en pla, del relleu d’una zona concreta.
Però, com es fa? A partir de centenars de mesures de les alçades del terreny es dibuixen les anomenades corbes de nivell. Aquestes indiquen quines zones del mapa estan a la mateixa altura respecte el nivell del mar, de manera que si una corba te una cota de 100m, vol dir que per on passa aquella corba està tot a 100m d’alçada.
Aquesta representació sorgeix de la idea de tallar el relleu per una sèrie de plans paral·lels a alçades equidistants, és a dir, mantenint sempre la mateixa distància, tal i com podem veure en el dibuix de sobre.
Com dos corbes de nivell representen dos alçades diferents, aquestes mai es poden creuar, ja que això voldria dir que en un punt del relleu tenim dos alçades diferents.
D’altra banda les corbes ens poden donar molta informació de com és el relleu sense haver de realitzar un alçat.
Com podem veure en la imatge de la dreta, si les corbes estan molt separades entre sí, voldrà dir que el relleu és molt planer. Així mateix, si estan molt juntes, vol dir que el relleu és molt escarpat.
Però en un mapa topogràfic no sols trobem corbes de nivell. Sense una llegenda, l’escala i la situació del nord, aquest mapa no tindria cap sentit ni significació.
- Escala: Indica a quant equival 1cm del mapa respecte de la realitat. Per exemple, si tenim una escala de 1:25000 voldrà dir que 1cm del mapa equival a 25000cm a la realitat.
- Llegenda: Descriu què significa cada símbol representat en el mapa. Aquí és on veurem com es representaran rius, carreteres, camins, pics, zones mineres, cases, etc.
- Nord: Tots els mapes estan orientats al nord i normalment s’indica amb una fletxa. En el cas que no aparegui la orientació, es pressuposarà que està en la part alta del mapa.
Un cop sabem que és un mapa topogràfic, cal explicar què és i com es fa un perfil topogràfic.
Un perfil topogràfic es la representació en dos dimensions dels canvis d’alçada que fa un recorregut determinat d’un mapa. És a dir, es tracta de posar altura a un camí en línia recta entre dos punts tallant les corbes transversalment.
I cóm es fa?
Bé, el primer hem de marcar una línia recta en el mapa que vagi del punt A al punt B.
Un cop tenim la línia marcada, posem un paper sobre la línia que ens servirà per copiar les dades, tal i com podem veure en el dibuix.
Sobre aquest paper auxiliar, marcarem per on les corbes de nivell tallen la línia dibuixada, procurant marcar també a quina alçada es troba cada corba.
Un cop les tinguem totes marcades, posarem el paper en la línia horitzontal d’uns eixos que prèviament haurem dibuixat en un paper mil·limetrat.
Ara, haurem de copiar tant la posició de les corbes com l’alçada de cadascuna en l’eix horitzontal del nostre gràfic. D’aquesta manera podrem relacionar l’alçada amb la posició.
Ara només ens queda graduar l’alçada del nostre gràfic en l’eix vertical i relacionar cada alçada amb la seva corba corresponent.
Per últim, haurem d’unir els punts situats en el gràfic per tal d’obtenir el perfil de la zona estudiada.
Com veieu realitzar un perfil topogràfic és molt fàcil i mecànic.
Qui s’anima a intentar-ho?
Us proposem que us descarregueu i imprimiu els dos mapes següents i feu el perfil de Vidrà a Bellmunt i de Bellmunt a St. Pere de Torelló.
Una vegada fet veureu el què ens permet la tecnologia. En qüestió de segons reproduirem el mateix perfil amb el google earth.
El mapa geològic – PRACTICA
El mapa geològic és una representación que indica de quina tipas de roca està format el subsol. A part de la composición s’indica també quines eón les inclinaciones de cada capa i moltes altres informacions. Tal i com pote veure en les següents exemples la seca interpretación i anàlisi no és fácil.
No obstant a continuació en tens un de més senzill que et demanem que descarreguis, imprimeixs i el passis a tall geològic. Un tall geològic es fa de la mateixa manera que un tall topogràfic només que hi podem afegir la informació sobre els estrats de roca existents.
