A continuació tens un text de l’escriptor Josep M. Espinàs. Llegeix-lo amb atenció i pensa què ens vol fer notar amb aquesta descripció que fa de l’àtom. Tots junts en farem la discussió a classe.
“ESTEM BUITS”Què hi ha dins una clau de ferro? La primera cosa certa és que és feta de buit. Tot l’ univers és essencialment format de buit, i una manera d’ entendre-ho és imaginar-nos que la nostra clau augmenta tant de dimensions que es fa gran com la Terra. A aquesta escala, els àtoms que compondrien la clau gegant tindrien la mida de les cireres.
Però encara hi ha una cosa més sorprenent. Suposem que agafem amb la mà un d’ aquests àtoms de la mida d’ una cirera. Si l’ observem, fins hi tot amb un microscopi, ens serà impossible veure’ n el nucli, massa petit encara per aquesta escala augmentada. Hem de convertir l’ àtom-cirera en un enorme globus de 200 m i, a desgrat d’ aquest volum impressionant, el nucli de l’àtom no serà més que un minúscul gra de pols. Això és el buit de l’ àtom.
D’ altra banda, suposem que vull comptar tots el àtoms d’ un gra de sal i que sóc tan ràpid que puc identificar-ne mil milions per segon. Tot i aquesta capacitat increïble, necessitaré més de cinquanta segles per efectuar el cens complet de la població d’ àtoms que hi ha en aquests minúscul gra de sal.
Però, a desgrat d’aquesta enorme quantitat d’elements que hi ha a l’ interior d’una partícula de matèria, aquests elements són tan infinitament minúsculs i estan tan separats que entre les partícules elementals hi ha un buit inmens. Avui que qualsevol cosa diuen que al·lucina, proposo al lector barceloní aquests joc d’ imaginació: que clavi una agulla en un coixí del seu sofà. Si el cap d’ aquesta agulla representés el protó d’un nucli d’oxígen, l’electró que gira al seu voltant seguiria una circumferència que passaria per Portugal,França,Itàlia i Algèria.
Entre Barcelona i París ,per dir-ho així,res.Les partícules que constitueixen una clau de ferro,el tronc d’ un arbre, el d’ un gos es mouen en un enorme desert buit.J.M.Espinàs,Avui(14 set.1991)”
Però, a desgrat d’aquesta enorme quantitat d’elements que hi ha a l’ interior d’una partícula de matèria, aquests elements són tan infinitament minúsculs i estan tan separats que entre les partícules elementals hi ha un buit inmens. Avui que qualsevol cosa diuen que al·lucina, proposo al lector barceloní aquests joc d’ imaginació: que clavi una agulla en un coixí del seu sofà. Si el cap d’ aquesta agulla representés el protó d’un nucli d’oxígen, l’electró que gira al seu voltant seguiria una circumferència que passaria per Portugal,França,Itàlia i Algèria.
Entre Barcelona i París ,per dir-ho així,res.Les partícules que constitueixen una clau de ferro,el tronc d’ un arbre, el d’ un gos es mouen en un enorme desert buit.J.M.Espinàs,Avui(14 set.1991)”