Quan n’hi ha més de dos… – TEORIA

Fins ara hem vist que cada gen té dos al·lels. Això és cert però cal matisar-ho.

En el genotip d’un individu sempre trobem dos al·lels per a cada gen, però dins l’espècie a què pertany aquell individu poden existir múltiples al·lels diferents. Això sí: cada individu només en té dos. Quan això es produeix parlem d’al·lelomorfisme múltiple.

La relació que es produeix entre els diferents al·lels pot ser diferent.

Per acabar-ho d’entendre podem fer el següent exercici:

Una sèrie de al·lels múltiples determina la intensitat de la pigmentació en el ratolí. D= color complet, d= color diluït i dl= és letal en homozigosi. L’ordre de dominància és :

D > d > dl

Un ratolí de color complet portador del gen letal es aparellat  amb un individu de color diluït també portador del gen letal. La F1 és creuada amb el pare diluït:

  • Quina proporció fenotípica pot esperar-se de la descendència viable ?
  • Quin percentatge de la descendència amb color complet és portadora del gen letal ?.
  • Quin percentatge de la descendència amb color diluït duu el gen letal ?
Exercici extret de: http://mmiguela.wordpress.com/genetic/