La definició de química – INVESTIGA

Comencem la química.

A continuació tens una definició de química amb enllaços a la wikipedia. Et donem uns deu minuts perquè et submergeixis a la xarxa i facis una breu i accelerada recerca sobre “les coses de la química”.

Volem que escriguis tot allò que descobreixis que pensis que és objecte d’estudi dels químics.

La tècnica que et proposem és que cliquis un hipervincle de la definició que et posem aquí sota, en llegeixis la informació i anotis allò que entens (SI NO HO ENTENS NO HO POSIS). Tot seguit cliques un altre hipervincle que t’hagi sortit i així successivament. Al cap d’aquests dei minuts farem una posada en comú del que ha trobat cadascú. Segur que entre tots trobarem la majoria d’aspectes que la química estudia.

Som-hi !

La química és la ciència que estudia la composició, estructura, i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.

Els conceptes de la química – ANOTA

L’esquema que tens a continuació resumeix tot allò que estudiarem i com està relacionat. Estigues al cas perquè el professor en farà una breu explicació a la PDI.

Seria bo que a casa t’imprimissis aquest esquema i l’enganxessis als apunts. Així en cada moment sabràs on passem.

Els canvis químics – OBSERVA I INVESTIGA

A continuació tens la representació gràfica de quatre reaccions químiques. Aquestes representacions s’anomenen equacions químiques. Observa-les amb detall i reflexiona sobre els conceptes que et plantegem més avall:

1.     Què penses que signifiquen aquestes lletres ?
2.     Què penses que signifiquen els subíndexs  (números petits)?
3.     Què penses que signifiquen els coeficients (números grossos) ?
      Què representen els signes + ? i les fletxes ?

Els símbols dels elements – ANOTA

Ja us haureu adonat que els químics treballen amb un llenguatge especial. És necessari que el comencis a conèixer. Per això et demanem que busquis quin és el símbol dels següents elements químics i que ens diguis alguna característica de cada un (per a què es poden utilitzar, on es troben…).

Hidrogen
Carboni
Nitrogen
Oxigen
Sofre
Calci
Clor
Potassi
Sodi
Ferro
Iode
Plata
Or
Magnesi
Alumini
Coure
Fluor
Heli
Liti
Zinc
Silici
Penseu una possible explicació de perquè alguna només es representen amb una lletra i d’altres amb dues ?
Què observes amb les que es representen amb dues ?
 Per què el potassi es representa amb una K ? i el Ferro Fe ?
A continuació en farem una breu explicació.

Elements i compostos – ANOTA

En les equacions químiques, les diferents substàncies es representen amb una fórmula anomenada fórmula química. Fixa’t bé amb les fórmules que apareixen en les reaccions de l’entrada anterior (les hem tornat a reproduir) i intenta classificar-les en dos grups.

1

Les substàncies que t’han quedat en un dels grups s’anomenen elements i les de l’altre grup compostos. En què es diferencien ? tens cinc minuts per pensar-ho abans que ho expliqui el professor.

I ara practica… ajustant reaccions – ANOTA

Un cop coneixes el concepte de reacció química, hauries de tenir clar que la matèria, no es crea ni es destrueix, sinó que es transforma. Això és el que anomenem el principi de conservació de la matèria. Tenint en compte això, posa’t a prova. En aquest enllaç  hi trobaràs una sèrie de reaccions que necessiten ser ajustades. Som-hi!

Per acabar de practicar una mica aquí tens unes quantes equacions quimiques per ajustar.

Reactius i productes – ANOTA

Us heu fixat que totes les reaccions que heu anat veient tenen una fletxa? Aquesta ens indica que hi ha hagut un canvi químic. Però què és un canvi químic?

Fixeu-vos-hi bé que les substàncies que hi ha abans de la fletxa són sempre diferents a les que hi ha després. .Però el número d’àtoms a banda i banda són sempre els mateixos (recordeu el principi de conservació de la massa?)
Les substàncies de les que partim s’anomenen REACTIUS i les substàncies que obtenim s’anomenen PRODUCTES.Ara imagina’t en el procés pel qual un glaçó de gel es fon. Es tracta d’un canvi químic? Reflexiona-hi i justifica-ho.

Un cop fet això, hauràs deduït que existeixen uns tipus de canvis que n’anomenem químics i uns altres que en diem físics. Observa els canvis que trobaràs aquí i classifica’ls segons de quin tipus siguin. Explica el perquè a la teva llibreta.

Les reaccions i l’energia -OBSERVA

Sempre que els reactius es transformen en els productes es produeix un intercanvi d’energia amb l’entorn. A vegades, perquè pugui tenir lloc la reacció, cal afegir energia. Aquesta energia s’agafa de l’entorn i entra a la reacció. Es tracta de les reaccions ENDOTÈRMIQUES.

A vegades en canvi, quan els reactius es transformen en productes sobra energia que es desprèn a l’entorn. Es tracta de REACCIONS EXOTÈRMIQUES.
Imagina que estàs fent una reacció en un tub d’assaig i en agafar el tub amb les mans notes que és fred. Quin tipus de reacció és ? per què ? i si el tub s’escalfa ? per què ?

Sabries posar algun exemple de reacció exotèrmica ?

Experiment de Thomson

A continuació tens algunes imatges que ens ajudaran a comprendre de quina manera els científics van descobrir com eren els àtoms. Naturalment un àtom no es veu i molt menys a l’època en què es van fer aquests experiments. Això obligava als científics a fer proves indirectes. Seria com si volguessis esbrinar què hi ha a dins d’una capsa sense poder obrir-la.
Thomson va ser un dels científics que va realitzar aquestes proves i va arribar a unes interessants conclusions sobre com era un àtom. Aquesta seva hipotesi de com és l’àtom es coneix com a MODEL de Thomson.
Et demanem en primer lloc que facis una sencilla cerca i descobreixis dues coses:
a) de quina època era aquest científic ?
b) Busca quin deuria ser el model de Thomson. (Només que posis Thomson al google i facis una cerca  a imatges,  ho veuràs de seguida… ) Mira’t aquestes imatges que has trobat i pensa a quines conclusions va arribar Thomson sobre com era l’àtom.
Si vols una pista et direm que el model de Thomson es coneix com a model “Plum pudding”que en català es podria traduir com a model de “la coca de pinyons”.
Finalment en parlarem tots junts a classe amb l’ajuda de les imatges que tens a continuació.



L’experiment de Rutherford – LLEGEIX I INVESTIGA

Posteriorment a Thomson, Rutherford va continuar investigant l’àtom i arribà a unes conclusions tant importants que després dels seus treballs el model de Thomson ja no servia.
1. Busca a quina època va viure Rutherford.
2. Busca quin important laboratori va dirigir.
Rutherford va aconseguir explicar els resultats del famós  experiment de la làmina d’or.
En aquest experiment Rutherfod prengué una fina l’amina d’or i la bombardejà amb partícules alfa (partícules molyt petites carregades positivament). A l’altra banda de la làmina d’or hi havien uns sensors capaços de detectar les partícules alfa que havien travessat la làmina. 
3. Digues quantes partícules alfa s’esperaria que atravessessin la làmina si els àtoms fossin tal i com el model de Thomson preveia.
Com et pots imaginar els resultats obtinguts no van coincidir amb els esperats i per això el model de Thomson començava a esquerdar-se. 
4. Explica perquè si els resultats no quadraven amb el model proposat per Thomson el que s’havia de canviar era el model i no els resultats ?
En bombardejar la làmina, Rutherford s’adonà que el 99% de les partícules alfa travessaven la làmina sense desviar-se. Un 0,9% travessaven sense desviar-se i només un 0,1 % rebotaven i per tant no travessaven.
5. Explica perquè aquests resultats no es podien explicar amb el model de Thomson. 
En conseqüència Rutherford va proposar el següent model:
-L’Àtom no podia ser massís ja que si ho fos la majoria de particules alfa no passarien i en canvi passaven quasi totes.
-En esssència l’àtom havia de ser buit, ja que passaven el 99% de les partícules però no podia ser negatiu ja que la matèria era neutra. Per tant Rutherford va suposar que hi havia unes partícules molt petites i carregades positivament que ocupaven molt poc lloc. A aquestes partícules els posà el nom de protons.
Com que l’àtom era buit ara ja s’explicava que la majoria de partícules alfa passessin, i també s’explicava que algunes poques rebotessin ja que eren les que xocaven contra els protons. Les que hi passaven a prop eren desviades perquè les càrregues del mateix signe es rebutgen.
Semblava que tot quadrava a la perfecció però hi havia dos problemes més que feien que l’àtom de Rutherford no pogués existir. 
6. Intenta descobrir, abans de seguir llegint,  quins eren aquests dos problemes.

El model de Rutherford – LLEGEIX i INVESTIGA

Per fer sostenible el seu model Rutherford no va tenir més remei que buscar la manera perquè els electrons no caiguessin sobre els protons i l’àtom tornés a  ser massís la solució va ser que els electrons havien de girar.

1. Per què penses que això va ser una solució ?

En segon lloc calia trobar una manera perquè els protons no es rebutgessin ja que si se separaven tampoc s’haguessin explicat els resultats de l’experiment de la làmina d’or. La manera va ser suposar que hi havia unes partícules sense càrrega que es disposaven entremig dels protons.

2. Per què els neutrons van suposar una solució al segon problema ?

Les dimensions de l’àtom – LLEGEIX

A continuació tens un text de l’escriptor Josep M. Espinàs. Llegeix-lo amb atenció i pensa què ens vol fer notar amb aquesta descripció que fa de l’àtom. Tots junts en farem la discussió a classe.
“ESTEM BUITS”Què hi ha dins una clau de ferro? La primera cosa certa és que és feta de buit. Tot l’ univers és essencialment format de buit, i una manera d’ entendre-ho és imaginar-nos que la nostra clau augmenta tant de dimensions que es fa gran com la Terra. A aquesta escala, els àtoms que compondrien la clau gegant tindrien la mida de les cireres.

Però encara hi ha una cosa més sorprenent. Suposem que agafem amb la mà un d’ aquests àtoms de la mida d’ una cirera. Si l’ observem, fins hi tot amb un microscopi,  ens serà impossible veure’ n el nucli, massa petit encara per aquesta escala augmentada. Hem de convertir l’ àtom-cirera en un enorme globus de 200 m i, a desgrat d’ aquest volum impressionant, el nucli de l’àtom no serà més que un minúscul gra de pols. Això és el buit de l’ àtom.
D’ altra banda, suposem que vull comptar tots el àtoms d’ un gra de sal i que sóc tan ràpid que puc identificar-ne mil milions per segon. Tot i aquesta capacitat increïble, necessitaré més de cinquanta segles per efectuar el cens complet de la població d’ àtoms que hi ha en aquests minúscul gra de sal.
Però, a desgrat d’aquesta enorme quantitat d’elements que hi ha a l’ interior d’una partícula de matèria, aquests elements són tan infinitament minúsculs i estan tan separats que entre les partícules elementals hi ha un buit inmens. Avui que qualsevol cosa diuen que al·lucina, proposo al lector barceloní aquests joc d’ imaginació: que clavi una agulla en un coixí del seu sofà. Si el cap d’ aquesta agulla representés el protó d’un nucli d’oxígen, l’electró que gira al seu voltant seguiria una circumferència que passaria per Portugal,França,Itàlia i Algèria.
Entre Barcelona i París ,per dir-ho així,res.Les partícules que constitueixen una clau de ferro,el tronc d’ un arbre, el d’ un gos es mouen en un enorme desert buit.J.M.Espinàs,Avui(14 set.1991)”

La necessitat d’ordenar – PENSA

Imagina que ets un dels científics que cap a mitjans del s. XIX volien ordenar els elements químics. Posats a imaginar suposem que sobre la taula de casa teva tens una mostra de cada un dels elements químics descoberts fins al moment.

Pensa possibles maneres d’ordenar-los i anota-les als apunts. Tot seguit les posarem en comú i triarem les que ens semblin millor.

La taula periòdica – OBSERVA

Ja has vist que molts dels mètodes que heu proposat per a la classificació dels elements químics no són massa vàlids. El 1869, el senyor de la fotografia va proposar un sistema de classificació que es coneix com a Taula Periòdica dels Elements i que corregida és la que avui encara s’utilitza. Et demanem ara que en consultis una i esbrinis per quina característica están ordenats els àtoms. Si ets observador en trobaràs una, si ho ets encara més en trobaràs dues, i si ho ets molt veuràs que només una de les dues és vàlida.

(http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/mendeleiev.htm)
Dmitri Mendeleiev

Tornem a la taula periòdica

Fins ara hem vist que un àtom està format per un nucli (que conté protons i neutrons) i una escorça (formada per diferents nivells on els electrons orbiten al voltant del nucli). 

Recorda que el que distingeix un element d’un altre és precisament la diferent proporció d’aquestes partícules al seu interior.

Creus que aquestes diferències estan representades a la taula periòdica? Per contestar aquesta pregunta, et proposem que tornis a revisar els elements de la taula periòdica i et fixis amb els nombres que hi ha al voltant del símbol de l’element
Què representa el 3?
Busca el significat del 6,941.

Un cop feta aquesta recerca, defineix els conceptes nombre atòmic i nombre màssic.



Els ions

Fins ara hem vist l’estructura interna d’un àtom i sabràs que el balanç entre les càrregues elèctriques entre els electrons (negativa), protons (positiva) i neutrons (neutra) és zero. Per tant, les càrregues elèctriques d’un àtom estan compensades.

Pensa però, si aquesta estructura pot variar en funció de la pèrdua o de la incorporació d’alguna d’aquestes partícules. Fixa’t en la imatge següent i busca el nom dels àtoms o les molècules que sofreixen aquestes modificacions:

ionic-bonding

 

Les unitats de massa atòmica – PENSA

Vés un moment a la taula periòdica i fixa’t amb les unitats que té la massa atòmica (o pes atòmic).
T’ha sorprès alguna cosa ? per què ?
Observa amb atenció aquesta imatge i potser entendràs què està passant !

Vinga que aquestes activitats són de nivell !

 

La massa atòmica – INVESTIGA

Ja has vist que els àtoms estan formats per tres partícules bàsiques. Hem parlat de la càrrega elèctrica d’aquestes partícules però ara és el moment de dir alguna cosa sobre la seva massa.

Pesa un àtom ? Què en penses ?

Si la resposta és afirmativa i l’àtom només està format per electrons, neutrons i protons quina conclusió en treus ? és a dir què és el que fa que l’àtom pesi ?

T’avancem que una de les tres partícules no influeix en la massa de l’àtom. Amb un minut i abans de continuar llegint, busca quina és aquesta partícula i busca si les altres dues pesen i quant pesen. Anota-ho al diari.

Si has seguit fins aquí hauries de poder respondre la següent pregunta: Què hauríem de mirar per saber la massa d’un àtom ?

Clica aquesta taula periòdica i busca a veure si ens dóna informació sobre el número màssic. El trobes ? Mira-ho bé. Hi és o no ?

Ara clica de nou la mateixa taula periòdica d’abans i busca si hi ha la massa atòmica ? Hi és ? Si hi és  busca els àtoms d’hidrogen, de carboni, d’oxigen i de ferro anota’n la seva massa atòmica al diari de classe.

Què et sorprèn d’aquestes masses ?

Intenta trobar-hi una explicació. Si vols una pista clica aquí. Hi trobaràs una taula anomenada “Taula dels isòtops”.

A veure si te’n surts !

 

Càlcul de la massa molecular – PRACTICA

Així com hem après a buscar la massa d’un àtom a la taula periòdica també hem d’aprendre a calcular la massa d’una molècula. És molt evident que si l’àtom d’hidrogen pesa 1, la molècula d’hidrogen pesarà 2. Ja que una molècula d’hidrogen està formada per dos àtoms d’hidrogen.
Calcula ara la massa de les següents molècules (potser necesitaràs alguna cosa…)
NaCl
H2O
(NH4)2SO4
Ag(NO3)2
Al(OH)3
K4ClPO4
CaSO4
FeCl3
H2CO3
Al2(SO4)3

Configuració electrònica – INVESTIGA

Si els àtoms només estiguessin ordenats segons el numero atòmic, perquè l’hidrogen i l’heli estan tant lluny l’un de l’altre ? o en canvi el sodi i el magnesi estan tant a prop ?

La solució es troba en les electrons. Observa bé aquestes imatges i treu-ne coclusions. Seria bo que en una pantalla a part tinguessis oberta una taula periòdica.

Ah sí ! Sàpigues que aquestes imatges fan referència a la configuració electrònica que veureu a fons a 4t d’ESO.

Si no n’has acabat de treure l’aigua clara et deixem aquí aquest document que de ben segur t’ajudaràs. Som-hi !

Estabilitat i reactivitat – INVESTIGA

Si ho recordes vam comentar fa alguns dies que la majoria d’àtoms no es trobaven sols sinó que formaven molècules. T’has plantejat per què ?
Una pista és que els  únics que no ho fan mai són els que están a la darrera columna de la taula periódica. Busca quants electrons tenen a l’últim nivel aquests àtoms. És un número qualsevol ? (Pensa en el que has après en l’entrada anterior).
Per què diries doncs que la resta d’àtoms s’uneixen ?
Potser et pot servir d’ajuda saber que els àtoms de la columna 1 i de la columna 7 s’enllacen molt fàcilment i en canvi els de les altres columnes els costa una mica més. Els de la columna 4 són els àtoms que els costa més d’unir-se. Per què ?
Els que els costa menys se’ls diu que són molt reactius (recordes què va pasar amb el sodi al laboratori ?), en canvi als que els costa més se’ls anomena estables.
Quins àtoms són els més estables ? Ara pensa quin és l’àtom més abundant dels éssers vius i si ho trobes lògic. Per cert sàpigues que un dels àtoms més abundants a l’escorça de la terra és el Si. Què en penses de tot plegat ?

L’enllaç iònic – INVESTIGA

Com hem vist fins ara, cada àtom té una configuració electrònica única i particular que li dóna unes característiues concretes. Això determinarà les propietats d’aquell element i la seva reactivitat amb altres àtoms.
Quan els àtoms s’agrupen formant molècules, ho poden fer de tres maneres diferents. La primera d’elles és la que descriu la imatge que tens a continuació.  Mira-te-la i fixa’t amb què passen amb els electrons de l’últim nivell de cada àtom per formar una molècula.

 

Les molècules que s’uneixen mitjançant el procediment anterior ho fan a través d’un enllaç iònic. Aquest enllaç consisteix en la pèrdua d’un o més electrons de l’últim nivell d’un àtom i el guany d’aquests per part de l’altre element.
Et proposem:
a) Busca algunes molècules que estiguin unides mitjançant un enllaç iònic.
b) Fes un esquema, com el de la imatge anterior, sobre què passa amb els electrons de la àtom de K         i               de I quan s’uneixen per formar KI. Recordes per què vàrem fer servir aquest reactiu a pràctiques?

Enllaç covalent – OBSERVA I ANOTA

En l’enllaç iònic, els àtoms s’uneixen mitjançant la pèrdua d’electrons de l’últim nivell i el guany d’aquests per part de l’altre àtom. D’aquesta manera, els elements dels grups I , II i III s’uneixen amb facilitat amb els elements dels grups XV, XVI i XVI.

No obstant, existeix una altre mètode per unir-se: la compartició dels electrons.  Fixa’t en la imatge següent:

La molècula de metà (CH4) s’uneix mitjançant l’enllaç covalent. Aquest consisteix en compartir els electrons de l’última capa de valència entre els àtoms que formen la molècula. En el cas del carboni (que té 4 electrons a l’última capa), pretén aconseguir-ne 4 més per assolir la estabilitat màxima (completar el nombre màxim d’electrons a l’última capa, és a dir, 8). Per fer-ho, els “agafa” de 4 hidrògens. De la mateixa manera, l’Hidrogen pretén assolir una estabilitat major omplint el seu primer i únic nivell (al qual hi caben dos electrons i prou). Cada hidrogen doncs, “agafa” un dels electrons del Carboni per assolir l’estabilitat màxima.

D’aquesta manera s’uneixen la majoria de biomolècules orgàniques, com l’aigua (H2O) i la glucosa (C6H12O6) , així com d’altres molt més complexes.

Mira’t el vídeo següent i distingeix els dos enllaços que hem vist fins ara. Sabries esquematitzar la unió dels àtoms de C i O per formar el diòxid de carboni? Fes-ho a la llibreta.

 

Representació de Lewis – INVESTIGA

Existeix una manera molt interessant per entender i representar els enllaços covalents. S’anomena representación de Lewis i tot seguit t’adjuntem tres imatges d’aquesta representació. Estan ordenades cronològicament. És a dir la primera és abans de que els àtoms s’uneixin i la darrera és un cop están units.

Series capaç de descobrir com funciona aquesta representació ? i sobretot copsar la seva utilitat ?

Algunes representacions – PRACTICA

Ara que ja saps com es representen els enllaços covalents, almenys sobre el paper, seria qüestió de fer una mica de pràctica. Algunes són molt fàcils però d’altres es compliquen molt. A veure com se’t dóna…

Et proposem que representis les següents molècules que s’uneixen per mitjà d’un enllaç covalent.

N2; NH3; C2H6;  C4H10; CH4O; CCl4; C2H6O

Repassem els enllaços – OBSERVA I ANOTA

Fins ara hem començat a veure quines característiques presenta l’enllaç iònic i el procediment pel qual es duu a terme. Recordes quins altres dos tipus d’enllaços hi ha? Com s’anomenen?

Mira’t la següent presentació i consolida el que saps sobre l’enllaç iònic. a més a més, comença a buscar les diferències entre els dos altres tipus d’enllaç.

Després el professor farà una explicació amb apunts que hauràs de tenir ben organitzats al diari de classe. Som-hi!

Enllaç metàl·lic – INVESTIGA

Llegeix el següent text que defineix l’enllaç metàl·lic. Destaca’n les paraules importants i intenta fer-te una idea del què és aquest tipus d’enllaç:

L’enllaç metàl·lic és característic dels elements metàl·lics, és un enllaç fort, primari, que es forma entre elements de la mateixa espècie. Els àtoms, a l’estar tan propers l’un de l’altre, interaccionen els nuclis juntament amb els seus núvols electrònics empaquetant-se en les tres dimensions, pel que queden envoltats de tals núvols. Aquests electrons lliures són els responsables que els metalls presentin una elevada conductivitat elèctrica i tèrmica, ja que aquests es poden moure amb facilitat si es posen en contacte amb una font elèctrica. Presenten lluentor i són mal·leables.

Els elements amb un enllaç metàl·lic estan compartint un gran nombre d’electrons de valència, formant un mar d’electrons envoltant un enreixat gegant de cations.

Tot seguit tens unes imatges que et poden ajudar:


Mètodes de separació – INVESTIGA

Imagina que tens sobre la taula una barreja de sorra, llimadures de ferro, aigua, sal, oli, alcohol i iode i que el teu objectiu és separar-les en els components inicials.

Abans de continuar llegint pensa com ho faries.

Ep ! Hem dit que no llegiries.

Segurament hagis trobat alguns mètodes possibles. A continuació te’n posem les fotografies.A veure si els identifiques.

Finalment proposa un nom per a cada mètode.

 

Substàncies pures, mescles i dissolucions – INVESTIGA

Els mètodes que has estudiat abans i que s’utilitzen per a separar substàncies són mètodes físics. Això vol dir que no s’altera la composició de les molècules, ja que no hi ha hagut cap reacció química.

Quan una determinada substància no es pot separar en cap altra de més simple per mètodes físcs diem que és una: (quin nom li posaries ?).

En cas contrari, si una substància, es pot separar en d’altres més simples per mètodes físics diem que es tractarà d’una: (i ara ?).

Finalment d’aquestes darreres n’hi ha de dos tipus. Unes anomenades heterògènies i unes altres d’homogènies.

Finalment et donem algunes substàncies perquè identifiquis de quin tipus dels tres possibles són:

Substància A: Aigua de l’aixeta.
Substància B: Vi.
Substància C: Oli d’oliva verge.
Substància D: Suc de taronja.
Substància E: Tinta de boligraf.
Substància F: Salsa bolognesa.

 

Solut i disolvent – ANOTA

La major part de substàncis que s’utilitzen al laboratori es troben en forma de dissolució. La majoria de dissolucions estan formades només per dos components. Un dels components s’anomena SOLUT i l’altre DISOLVENT.

El solut és el que es troba en menys quantitat i podríem dir que és el que es DISOL dins de l’altre component. El disolvent en canvi és el que es troba en més quantitat i és el que DISOL al solut dintre seu.

Tant el solut com el disolvent poden estar en diferents estats.

Intenta esbrinar quin és l’estat de cada un dels soluts i disolvents de les següents dissolucions:

AIRE, FANG, CAFÈ AMB LLET, CIMENT, SÈRUM FISIOLÒGIC, ACER

 

Penseu alguna altra dissolució d’ús comu que hàgiu utilitzat alguna vegada.

 

Concentració d’una dissolució – INVESTIGA

Observa les següents imatges. Què et suggereixen ?

Ja hem vist que poden existir molts tipus de dissolucions perquè existeixen moltes substàncies que podem mesclar. No obstant existeix un altre concepte molt important que diferencia les dissolucions. Fins i tot les dissolucions que estan formades totes pel mateix solut i el mateix disolvent. Aquest factor diferenciador s’anomena CONCENTRACIÓ.

Des del punt de vista qualitatiu (quan no és tenen en compte els números) podem dir que existeixen dissolucions molt concentrades, concentrades, diluïdes i molt diluïdes.

Sabent això què diries que és la concentració ?

Però ja saps que els químics són científics i la ciència no en té prou amb apreciacions qualitatives. Ens calen els números. Com ho podem fer per saber “quant de concentrada” és una dissolució ?

Tens algunes idees ? Si les vols refrescar t’aconsellem que facis un cop d’ull al video que ja has vist anteriorment però ara fent atenció als números !

 

Propietats col·ligatives de les dissolucions – INVESTIGA

A quines conclusions arribes si observes bé aquesta taula ?

A continuació busca què li passa a una dissolució a mesura que hi posem més solut. Us donem una pista: dues de les coses que succeeixen s’anomenen augment ebulloscòpic i descens crioscòpic.

A veure si amb un parell de clicks ho trobeu.

Ah sí, un cop trobat sabreu què li passa a un licor quan el poseu al congelador o què és l’anticongelant que tirem al circuit d’aigua del cotxe. O també perquè tirem sal quan ha nevat… Què ho veieu o no ?

Les mesures de la concentració – ANOTA I PRACTICA

% en massa

(massa de solut/massa total de la dissolució)x100

% en volum

(volum del solut/volum total de la dissolució)x100

g/l (grams per litre)

grams de solut/litres totals de dissolució

Ara clica aquí i trobaràs alguns exercicis de concentracions per practicar. Recordes els factors de conversió ? Ara et seran molt útils !