Etiqueta: Evolució

El món i tot el que hi habita va ser creat per Déu en sis dies (creacionisme).

Des de llavors totes les espècies han mantingut les seves característiques fixes i invariables (fixisme).

Les ides fixistes van començar a ser qüestionades a principis del s. XIX. Les nombroses troballes fòssils, així com les semblances entre els diferents organismes, feien que cada vegada fos més complicat defensar els punts de vista del fixisme. En un intent desesperat per salvar el creacionismes, el naturalista Georges Cuvier (1769-1832)va proposar que els fòssils trobats eren el resultat de grans catàstrofes  d’escala planetària que havien tingut lloc en la història de la Terra. Aqusts catàstrofes, com el diluvi universal, haurien causat extincions massives i creacions posteriors d’espècies noves. Donà lloc al catastrofisme.

Jean Baptiste Monet de Lamarck (1744-1829) metge i naturalista, fou el primer en postulà una teoria no fixista en què considerava que els organismes podien anar canviant (per millorar) amb el temps.

La seva teoria es basa en les dues lleis o principis que tens a continuació. Llegeix-les amb atenció i intenta esbrinar quin és el seu significat. Caldria que després de la lectura et quedessis amb dues idees principals.

Lamark’s First Law

• Lamarck’s ideas on evolution were one of the first theories to center around the evolutionary change of species. His first law of evolution dealt with the mechanism by which nature changed living creatures. In his book “Philosophie Zoologique,” he proposed that the use or disuse of certain organs and traits was directly related to the changing environment over large spans of time.

Lamarck’s Second Law

• Lamarck’s theory on evolution posited that organisms change according to the challenges presented by their environment. His second law states that these changes are inherited through generations from a genetic need to improve the species. 

Un dels exemples clàssics que s’utilitzen per comprendre la teoria de Lamarck és el del coll de les girafes.

La teoria de Lamarck però, no ho explica tot…

En no haver-hi canvis negatius o perjudicials no existeix el concepte d’extinció. En la teoria de Lamarck no se soluciona què és el que porta les espècies a canviar i es diu que la matèria viva té una tendència inherent a la millora. Per altra banda tampoc s’explica com s’han originat les diferents espècies per la qual cosa Lamarck defensa la generació espontània.

A continuació hi ha una galeria d’imatges sobre la biografia de Darwin i la seva teoria.

A continuació tens una sèrie de preguntes per pensar sobre evolució. AL final t’afegim quatre exercicis més per si vols insistir en el tema.

1) Com expicaria Darwin cada un dels segünets canvis:

a) La “desaparició” dels ulls dels talps (de fet el que els passa és que la parepella els queda tancada).

b) El color fosc dels ratolins de bosc que tenen hàbits nocturns.

c) La robustesa del bec dels pinsans que mengen fruits secs.

2) (1 punt)

En un manual d’evolució poden llegir-se algunes afirmacions sobre el mecanisme evolutiu que avui no són acceptades. Subratlleu aquelles parts del text que creieu que són incorrectes. Reescriviu-les corregint les errades que heu detectat (només corregiu les frases que contenen errades).

a) Les plantes i els animals no tenen un elevat potencial reproductor, és a dir, produeixen menys descendència de la que pot sobreviure. No obstant les poblacions tendeixen a romandre constants. Segurament es produeixen moltes morts abans d’assolir l’estat adult.

b) La lluita per l’existència, la competència entre els organismes pels recursos del medi (aliment, refugi, espai vital, …) condueix contínuament a múltiples lluites i enfrontaments directes entre organismes tant de la mateixa com de diferent espècie.

c) A les poblacions i com a conseqüència de l’esforç dels organismes per adaptar-se al medi, aquests experimenten variacions, canvis. Són les mutacions, responsables de les variacions hereditàries.

d) Algunes variacions, provocades pel medi en què viu un organisme, fan als seus portadors més eficaços en l’ús dels recursos del medi, són les mutacions favorables. Les mutacions desfavorables, en canvi, són perjudicials pels organismes. La selecció natural afavoreix la supervivència dels individus més dotats, ja que seran més competitius en la lluita per l’existència.

3) (1 punt)

En una classe de segon de batxillerat s’ha generat un debat a causa de les mutacions. Una part de l’alumnat opina que una mutació és favorable, neutre o desfavorable per tots els individus d’una espècie independentment del medi on viuen. Una altra part de l’alumnat creu que aquestes conseqüències depenen de l’ambient onapareix la mutació. Quina de les opinions creieu que és correcta ? Justifiqueu-ho. 

Més exercicis

Llegeix el següent capítol d’un llibre de text sobre les proves de l’evolució. Després les comentarem a classe.

Proves paleontològiques

1. Hi ha més espècies extingides que no pas vivents.
2. La majoria d’organismes fòssils presenten semblances suficients amb organismes  vivents per establir-hi relacions de parentiu.
3. En general com més antic és un fòssil més diferent és de l’espècie actual amb el que se’l relaciona.
4. Es poden establir cadenes evolutives entre diversos fòssils amb progressius canvis morfològics, fins arribar a relacionar-los amb una espècie actual.

 

Series capaç de trobar quines evidències de tipus bioquímic i genètic hi ha que puguin donar arguments  a favor de la teoria de l’evolució ? Les coneixes quasi totes.

 

A continuació tens un parell d’activitats d’estudi i repàs sobre l’evolució. Són molt senzilles.

Activitat 1
Activitat 2

 

A continuació ens posarem a la pell dels naturalistes que, partidaris de l’evolució darwinista, intentaven buscar de  quina manera haurien anat apareixent les noves espècies a partir d’unes de determinades.

Aquest joc pretén, per mitjà d’una analogia, encarar les situacions i problemes que es poden trobar els paleontòlegs quan han d’ordenar un conjunt de fòssils més o menys relacionats.

Com si fessis de paleontòleg tracta d’establir relacions en forma d’arbre dels objectes de la següent il·lustració.Comença intentant esbrinar quina pot ser la forma més senzilla i més primitiva, i com amb petits canvis poden haver aparegut la resta. Tingues en compte els següents aspectes:

a)    que  els caràcters més simples solen ser més primitius i que  a mesura que s’acumulen petits canvis es van fent més complexos.

b)    Que les línies evolutives mai tornen enrere.