Què és l’ecologia ? – LLEGEIX

A continuació tens un text que explica què estudia l’ecologia. Fes-hi una llegida i treu-ne una definició-explicació pels apunts.

L’ecologia és la part de la biologia que estudia les interrelacions dels éssers vius entre ells i amb llur medi; és la biologia dels ecosistemes. També es pot definir com l’estudi científic de les distribucions, l’abundància i les relacions dels organismes i les seves interaccions amb el medi ambient. El 1866 Ernst Häckel va introduir el concepte d’ecologia, terme compost de les paraules gregues οικος (oikos: casa, habitatge, llar) i λόγος (logos: coneixement, ciència, raó).

Què estudia ?

L’ecologia estudia els éssers vius, el seu medi i les relacions que estableixen entre ells; això representa: les proteïnes i àcids nucleics (bioquímica i biologia molecular), les cèl·lules (biologia cel·lular), els teixits (histologia), els individus (botànica, zoologia, fisiologia, bacteriologia, virologia, micologia i altres) i, en el nivell més global, les poblacions, comunitats, ecosistemes i la biosfera en general. Aquests darrers, però, són els subjectes d’estudi propis de l’ecologia. L’ecologia és una ciència multidisciplinària. A causa del seu enfocament en els nivells més alts de l’organització de la vida a la terra i en interrelacions entre els organismes i el seu ambient, l’ecologia utilitza moltes altres branques de ciència com la geologia i geografia, la meteorologia, la pedologia, la química i la física. Així, es diu que l’ecologia és una ciència holística. Un concepte important en ecologia és el d’ecosistema, el conjunt d’éssers vius (comunitat ecològica o biocenosi), el medi físic on viuen (biòtop) i les relacions que s’estableixen entre ells.

 

 

L’ecologisme – ACLARIMENT

Sovint es confon ecologia (la branca de la biologia que estudia els ecosistemes) amb l’ecologisme (una manera de pensar). Independentment de si l’ecologisme és una idea bona o dolenta cal saber separar-la de l’ecologia.

A continuació hi ha un primer video molt simple que il·lustra el que la majoria de gent entén per ecologia. A continuació hi ha el trailer d’un documental fet a França per prmoure la consciència de preservació. Per si algú li interessa a continuació hi ha el documental complet. Les imatges, almenys, són fantàstiques.

Els rangs de tolerància – OBSERVA

Existeixen espècies eurioiques i estenoiques. Les primeres són capaces de viure en amplis rangs d’un determinat factor i les segones ho han de fer en un marge molt més estret. Fixem-nos que dins d’aquest rang tenim també la regió òptima.

Rangs de tolerància

Guineus i sargantanes – EXERCICI

A la gràfica s’han representat les temperatures corporals d’una guineu i d’una sargantana segons canvia la temperatura del medi:

a) Quina línia correspon a la sargantana ? Per què ?

b) Creus que és exacte dir que la sargantana té la “sang freda” ? per què ?

Formigues i saltamartins – EXERCICI

En una experiència de camp es van recol·lectar formigues i saltamartins d’una zona. Per cada exemplar capturat es va mesurar la temperatura del lloc on s’havia trobat.

Amb les dades obtingudes es van elaborar gràfiques:

a) Quins són els límits de tolerància de les formigues davant la temperatura ? i els dels saltamartins ?
b) Quina de les dues espècies és més tolerant respecte la temperatura ?

Adaptacions en relació a la temperatura – INVESTIGA

La llei de Bergman

A continuació tens la definició d’aquesta llei (extreta de la wiquipedia). Llegeix-la i intenta entendre-la. A continuació procura trobar-hi una justificació.

La regla de Bergmann es una de las más antiguas y más conocidas de las reglas ecológicas térmicas, fue establecida por Carl Bergmann en 1847, señalando que las especies de animales homeotermos, las subespecies o razas geográficas tienen mayor tamaño cuanto más baja sea la temperatura media del ambiente en que viven. Es una generalización que liga la temperatura ambiental con la morfología. Postula que el cuerpo de un animal de sangre caliente tiene un mayor tamaño en climas más fríos (polos, en latitudes mayores) que en climas más calientes (ecuador). Esta regla vale para la generalidad de las aves y de los mamíferos en estos casos, las diferencias entre poblaciones tienen obviamente una base genética. Las pocas excepciones a la regla de Bergmann generalmente se pueden explicar de manera sencilla: a veces la distribución actual de la especie no refleja exactamente las condiciones de selección en un pasado inmediato.

Ara tu mateix busca informació sobre una altra llei relacionada anomenada Llei d’Allen.

Busca imatges que justifiquin aquestes dues lleis.

La humitat com a condició del biòtop – INVESTIGA

La humitat és un factor ambiental molt important que condiciona el biòtop. Enlloc d’explicar-ho el professor et demanem que siguis tu qui investigui per una banda, què és la humitat i per altra perquè des del punt de vista ecològic (i també meteorològic) és molt més interessant la humitat relativa (HR) que l’absoluta. I et demanem que per fer-ho visitis la web de meteorologia de l’escola. Hi podràs accedir des de la pàgina principal www.escorialvic.cat 

Et deixem una estoneta i després entre tots comentem què hem descobert.

A continuació et proposem el següent exercici:

Adaptacions en relació a la humitat – OBSERVA I PENSA

A continuació tens una galeria d’imatges que il·lustren diferents adaptacions a la humitat. Es tracta que descobreixis en què deuen consistir (algunes de les imatges hi són per ajudar).

 Una adaptació molt important a l’escassetat d’aigua del medi és la forma que els diferents animals tenen per excretar els compostos de nitrogen resultat del metabolisme dels aminoàcids. Quan els aminoàcids continguts en les proteïnes de la dieta no es poden aprofitar com a tals, els organismes són capaços de transformar-los en d’altres molècules útils, però en fer-ho els sobra el grup amino (-NH2).

La forma més directa d’eliminació d’aquest grup és directament en forma d’amoníac NH3 però resulta que aquest compost és extraordinàriament tòxic. L’altra forma és transformar aquest grup en un nou compost, molt menys tòxic,  anomenat urea, i la darrera és transformar-lo en un altre compost amb una toxicitat pràcticament nul·la anomenat àcid úric. 

Et demanem que:

1. Busquis quina relació deu tenir la forma d’excreció del grup amino (NH2) amb l’aigua disponible en el medi.

2. Per què alguns organismes són amoniotèlics, d’altres ureotèlics i alguns uricotèlics ? (fixa’t amb la imatge).

La salinitat com a condició i algunes adaptacions – PENSA

Un dels principals efectes de la salinitat en els organismes és la pressió osmòtica que es produeix a banda i banda de les seves membranes com a conseqüència de la diferent concentració de sals. Ho recordes ? A continuació tens un parell d’imatges per refrescar la memòria.

Vacúols pulsàtils
Fenòmens osmòtics

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
A continuació tens un fragment de text en el que s’explica les estratègies d’alguns peixos en relació a la salinitat. Llegeix-los i assegura’t que en comprens el significat:

En los peces de agua dulce la presión osmótica interna es mayor que la del agua por lo que esta tiende a entrar por las membranas permeables en las branquias, las mucosas bucales y el intestino. Aunque también entran pequeñas cantidades por la piel. Para compensar esta entrada constante de agua los peces de agua dulce producen una orina abundante y altamente diluida que es hipotónica con relación al pez. Por lo que el mayor trabajo del riñón en los peces de agua dulce es la excreción de agua. 

En contraste con los anteriores, los peces marinos viven en un medio que es hipertónico, por lo que tienen a perder agua y ganar sales a través de sus membranas osmóticas. Para contrarrestar la pérdida de agua los peces marinos toman agua y así disminuyen la concentración de sales interna.

Las células de sal en los peces marinos eliminan el exceso de iones de cloro mientras que en los de agua dulce estas mismas lo toman. Estas células se han encontrado en las bases de las lamelas de las branquias, en las mucosas bucales y hasta en la cabeza.

En peces que migran regularmente entre el agua de mar y dulce (como el salmón y la anguila), el epitelio branquial cambia para adaptarse a la salinidad ambiental. Estos peces captan activamente NaCl (sal) cuando se encuentran en agua dulce y lo excretan (expulsan) activamente cuando se mueven en agua de mar.

La regulación osmótica está mediada por hormonas que afectan a la diferenciación celular y al metabolismo.

Finalment et demanem que pensis amb quin problema es deuen trobar les plantes que viuen en ambients on la salinitat és molt alta i com el solucionen (per exemple les plantes que viuen a les platges).

Salicornia

I també com a curiositat algunes imatges de la Mar Morta on la salinitat pot arribar  a valors de 226g/L. Suposo que no et ve de nou el nom d’aquest mar oi ?

Mar morta
Mar morta

La radiació com a condició i com a recurs – OBSERVA

El Sol no emet només llum sinó un conjunt de radiació molt més ampli.

Fixa’t amb la imatge que hi ha a continuació i intenta resoldre les següents qüestions:

1. De tota la radiació que emet el Sol quin percentatge diries que els éssers  vius en poden captar ?

2. Tota la radiacio és igualment energètica ? 

3. Si t’hi fixes veuràs que la radiació es representa amb una ona i aquesta ona té dues característiques que la identifiquen. Una està representada a la part de dalt de l’ona i l’altra a la part de baix. Quina és quina ? Amb quines unitats es mesura ? Quina relació té amb l’energia que conté l’ona ?

Especte de radiació electromagnètica del Sol

 

 

 

 

 

 

Existeixen plantes adaptades a més o menys llum. A continuació et mostrem un gràfic en què se’n representen tres espècies.

Sabries dir en què es diferencien cada una de les tres espècies representades ? Fixa’t bé en el que hi ha en els eixos i en la forma dels gràfics.

Taxa fotosintètica en funció de la intensitat de la llum.

 

 

 

 

 

 

Les tres imatges que tens tot seguit fan referència a un altre tipus d’adaptació a la llum.

Sabries dir en què consisteix ?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La llum és prou important com perquè les espècies s’organitzin segons si la intensitat que els n’arriba és més o menys baixa. Un bon exemple (tal i com es veu a la imatge) és el de la zonació en altitud al bosc tropical.

Fixa’t també en els altres paràmetres mesurats que apareixen  a la imatge. Els trobes coherents ? penses que poden influenciar en la biocenosi ?

Bosc tropical plujós

 

 

 

 

 

 
Finalment et deixem dues imatges en què s’aprecia una eina molt utilitzada en l’estudi dels ecosistemes aquàtics. Al peu de la foto en tens el nom. Fes una breu recerca i descobreix quina funció té aquest disc.

Disc de Secchi
Mesura amb el disc de Secchi

La piscifactoria – EXERCICI

Us proposo que feu aquest exercici. Tota manera per resoldre’l bé us veureu obligats a fer l’entrada següent. O sigui que la feu i després torneu cap aquí. Som-hi !

L’encarregat d’una piscifactoria observa que amb l’arribada de l’estiu, en els seus estanyols augmenta el nombre de truites mortes. Sap que les truites necessiten viure en aigües amb elevada quantitat d’oxigen, però desconeix quina relació té la mort de les truites amb l’arribada de l’estiu.

La gràfica mostra la relació entre l’oxigen dissolt en l’aigua i la temperatura:

a) Quina relació existeix entre la temperatura i la quantitat d’oxigen dissolt en l’aigua ?

b) Creus que les dades de la gràfica poden explicar la major mortaldat de les truites a l’estiu ? Per què ?

c) Què podria fer l’encarregat de la piscifactoria per evitar la mortaldat de les truites ?

L’Oxigen com a recurs i algunes adaptacions – INTERPRETA

Ja saps que l’oxigen és un preuat recurs per a la majoria d’éssers vius. Ara voldríem que et fixessis en cada una de les següents imatges i/o gràfics i en traguessis conclusions.

En primer lloc observa el gràfic de la dreta i digues quina informació ens dóna i intenta trobar-hi una explicació coherent. En segon lloc observa bé el  gràfic de l’esquerra i intenta esbrinar quina relació té amb el fenòmen que has descobert amb el gràfic anterior. Potser et calgui descobrir què és l’eritropoyetina però ho trobaràs fàcilment.

 

 

 

 

 

 

 

L’oxigen és un gas soluble en aigua i la seva solubilitat depèn de la pressió i la temperatura. Quan més alta és la pressió del gas major és la solubilitat. Quant més alta és la temperatura del líquid menor és la solubilitat. Cerca com es diu aquesta llei física.  Vols veure-ho ?

La pressió no influeix gaire en els biòtops, però si la temperatura.

Amb les dades de la taula que tens a sota d’aquest paràgraf fes un gràfic de la concentració d’oxigen respecte la temperatura i digues si és el mateix viure en aigües fredes o en aigües més temperades.

Taula de concentració d’oxigen (ppm) en funció de la temperatura.

 

 

 

 

 

 

A continuació hi ha algunes imatges d’organismes especialment adaptats a viure en medis amb molt baixa concentració d’oxigen.

Quironòmids

Quironpomids en el seu hàbitat

Per què aquests organismes són tant vermells ? En sabries trobar alguna explicació coherent a partir del que ja saps ? 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La velocitat del corrent – EXERCICI

Es va realitzar un experiment per descobrir l’efecte de la velocitat del corrent en la distribució de dues espècies de larves d’un insecte en un rierol:

a) Quan la velocitat del corrent era de 10cm/s, quantes larves de cada espècie es van trobar ?

b) Quina espècie és més abundant si el corrent és lent ? I si és ràpid ?

c) L’espècie A s’alimenta construint una forta xarxa en què queden atrapades restes d’animals i plantes. L’espècie B construeix una xarxa feble per atrapar petits invertebrats nedadors. Hi ha alguna relació entre la seva manera d’alimentar-se i la preferència per una determinada velocitat del corrent ?

Perfil d’oxigen – EXERCICI

A la taula es donen els valors d’oxigen dissolt (mil·ligrams d’oxigen per litre d’aigua) mesurats al migdia, a diferents fondàries d’una bassa amb abundància de plàncton.

a) Representeu les dades en un gràfic. Expliqueu el procés biològic que predomina al migdia en el primer mig metre de la bassa i digueu quins organismes el realitzen.

b) Quins canvis, en general, creieu que hi pot haver pel que fa a la concentració d’oxigen a l’aigua al vespre? Raoneu-ho.

c) Expliqueu perquè al fons hi ha la concentració d’oxigen que apareix a la taula. Penseu quin tipus d’organismes poden viure a la bassa a aquesta profunditat.

Perfil d’oxigen, temperatura i llum en un llac – INVESTIGA

Observa amb atenció aquesta imatge (fixa’t bé en les mesures preses) i treu-ne conclusions. Entre tots ho comentarem

 

 

 

 

 

 

1. Com es distribueix l’oxigen disolt pel llac ?
2. Què succeeix amb la temperatura ? per què ?
3. Quina diferència (o quines)  hi deu haver entre la part de color blau cel i la part de color blau fosc ?
4.  Per què la zona blau cel l’anomenen “Zone of mixing” ?
5.  Penses que el llac tindrà el mateix perfil a l’hivern que a l’estiu ? per què  

Les següents imatges ens hi ajudaran:

L’absència o presència de termoclina condiciona les caacterístqiues del llac o embassament.

 

Distribució estacional de nutrients i oxigen.

 

Eutròfia – DESCOBREIX

Cerca tu mateix el significat del concepte “eutròfia”.

 

 

 

 

Després intentarem entendre com s’ha arribat a les situacions que es descriuen en les següents imatges:

Fluxos d’energia i cicles de nutrients – OBSERVA

Cada organisme és un estadi en la transmissió de matèria i energia a través de l’ecosistema. La via de transmissió de matèria i energia té diferents nivells cada un dels quals s’anomena nivell tròfic.

Els organismes del primer nivell són aquells que extreuen la matèria que els forma directament del biòtop i l’energia necessària per fer les reaccions químiques l’obtenen de la llum. Es tracta dels PRODUCTORS.

La resta d’organismes necessiten extreure tant la matèria com l’energia menjant-se d’altres organismes. Són els CONSUMIDORS (o productors secundaris).

Les següents imatges il·lustren aquest concepte.

Construint una xarxa tròfica

Realitza el següent exercici sobre xarxes tròfiques.

Amb les dades de la taula següent dibuixeu la xarxa tròfica d’un ecosistema marí. Indiqueu a quin nivell tròfic pertany cada grup d’organismes.

 Grups d’organismes Aliments
 Fitoplàncton  —————
 Algues  —————
 Zooplàncton  Fitoplàncton 
 Bivalves  Fitoplàncton, zooplàncton i algues
 Peixos  Fitoplàncton i zooplàncton
 Sèpies  Peixos i bivalves
 Crancs  Anèl·lids marins
 Anèl·lids marins  Algues
 Gavines  Crancs i peixos

 

La regla del 10% – OBSERVA

En el trànsit d’energia d’un a altre nivell s’aprofita només un 10% de l’energia. la resta es perd. Això és el que explica que la biomassa de cada nivell tròfic sigui inferior a l’anterior. A continuació adjuntem algunes imatges que ho il·lustren.

Repassem – Exercici sobre xarxes tròfiques

El diagrama mostra algunes relacions tròfiques en un estany d’aigua dolça (les fletxes indiquen la direcció del flux d’energia).

a) L’aplicació d’un insecticida provoca la disminució dràstica de les poblacions d’insectes. Digueu, segons la xarxa, en quins nivells tròfics es troben les poblacions d’insectes de l’estany i expliqueu de quina manera l’aplicació de l’insecticida pot afectar la població de colobres aquàtiques. (1 punt)

b) Les larves de mosquit també s’alimenten de bacteris i de matèria orgànica en partícules molt petites que hi ha a l’aigua. Justifiqueu la importància de la població de larves de mosquit en el cicle de la matèria. (1 punt)

c) Només una petita fracció de l’energia transformada per les algues verdes és incorporada pels teixits del lluç. Raoneu perquè. (1 punt)

Repassem la biomassa – EXERCICI

En el seu treball de recerca una estudiant de batxillerat està investigant l’ecologia d’un bosc mediterrani. A la tardor ha recollit mostres de la virosta (restes vegetals, sobretot fulles, que s’acumulen als primers centímetres del sòl) del vessant orientat al sud (solana) i del vessant orientat al nord (obaga). Les taules mostren les dades:

 

biomassa
(g m-2pes fresc)
 
biomassa 
(g m-2pes fresc)
Localitat 1 (solana)
1360
Localitat 4 (obaga)
1580
Localitat 2 (solana)
1120
Localitat 5 (obaga)
1720
Localitat 3 (solana)
1270
Localitat 6 (obaga)
1830

 

1) (1 punt)

L’estudiant va trobar que la virosta contenia un 40% d’aigua per terme mig. A partir de les dades trobeu la quantitat de biomassa mitjana en pes sec de la solana i de la obaga. Expresseu-ho en tones per hectàrea (1 ha = 10.000 m2 )

2) (1 punt)

a) Esmenteu quins organismes són especialment abundants en aquests primers centímetres del sòl i justifiqueu la seva importància per a l’ecosistema.

b) Als boscos mediterranis, generalment, a les obagues (més ombrívoles) hi ha més arbres caducifolis que a les solanes (més assolellades). Justifiqueu aquesta afirmació a partir dels resultats de la taula.

Els nutrients i les plantes – EXERCICI

Per estudiar el creixement de dues espècies de plantes en sòls amb nitrogen, es van cultivar alguns exemplars de cada espècie en parcel·les amb diferents quantitats de nitrogen al sòl. Al cap d’una setmana es va mesurar la biomassa de les plantes de cada parcel·la. Els resultats es troben a la taula següent:

 

Quantitat de nitrogen al sòl (mg N / Kg de sòl) Biomassa mitjana de les plantes de l’espècie 1 (g/cm2)  Biomassa mitjana de les plantes de l’espècie 2 (g/cm2)
1 0,05 0,2
5 0,25 0,5
10 0,5 1,2
30 1,2 2,5
100 1,25 4,0
200 1,3 5,0

 

a) Construeix en un sol gràfic les corbes de creixement de les dues espècies de plantes.

b) Analitza quines diferències hi ha entre les dues espècies davant del nitrogen.Podem afirmar que el nitrogen és un factor limitant ?

c) Calcula per cada fila quina seria la producció en g/cm2dia

Càlculs sobre producció, productivitat i temps de renovació – EXERCICI

Aquest exercici ens permetrà entendre el concepte de producció i descobrir què signifiquen dos paràmetres tròfics més: la productivitat i el temps de renovació.

A la taula es proporcionen dades sobre una parcel·la d’un prat alpí i una d’un bosc tropical.

Producció primària bruta
Despeses de respiració
Biomassa
Nombre d’espècies
Prat alpí
4 g C m-2 dia-1
2 g C m-2 dia-1
2 Kg C m-2
17
Bosc Tropical
6,5 g C m-2dia-1
6 g C m-2 dia-1
6 Kg C m-2
115

Calculeu les produccions primàries netes d’ambdós ecosistemes. Quina part serà disponible per al següent nivell tròfic (herbívors) en cada cas?

Calculeu també la productivitat i el temps re renovació. Demaneu ajuda al professor.

Per acabar feu aquest altre exercici:

Uns estudiants fan una recerca sobre una bassa d’aigua que ha aparegut fa unes setmanes en un gran sot d’una pedrera abandonada. Han estudiat mostres de l’aigua i han observat que abunda una alga unicel·lular.

La biomassa de l’alga representa 0,2 g /m(pes sec). Sabent que la població sencera es renova per terme mig cada 5 dies (l’alga es reprodueix ràpidament), trobeu quina seria la producció neta anual.

Exercici sobre relacions entre organismes de diferent espècie – PENSA

Resol el següent exercici sobre relacions entre organismes.

Entre els organismes que trobem als aquaris domèstics hi ha plantes i diversos animals. Abunden les Lymnaea ovata petits cargols herbívors que sovint proliferen de manera que poden posar en perill les plantes de l’aquari. Com a solució poden introduir-se exemplars d’una espècie del peix carnívor Botia macracanthus que s’alimenta del molusc Lymnaea.

 1) (1 punt)

La taula correspon als canvis observats en la població del cargol  Lymnaea en un aquari durant tres setmanes:

Població (individus)

38

56

76

98

87

73

60

51

43

35

26

Temps (dies)

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

 Representeu les dades en un gràfic. Raoneu els canvis que es produeixen en els primers 6 dies i assenyaleu clarament al gràfic quin dia probablement es va introduir una parella de peixos Botia a l’aquari.

2) (1 punt)

En un altre aquari també amb abundants cargols, però amb una aigua amb un pH més àcid i una temperatura més baixa del primer aquari, es van introduir dos peixos Botia per regular la població de cargols, però a les poques hores els dos peixos van morir. Quines variables poden relacionar-se amb la mort dels peixos? Formuleu dues hipòtesis sobre la seva mort.

 3) (1 punt)

Suposeu que disposeu de més peixos Botia i de diferents aquaris dels que es pot canviar les condicions ambientals. Planifiqueu breument un experiment per contrastar una de les hipòtesis que heu donat.

Corrals de peixos – Exercici

En diverses zones costaneres poc profundes del Mediterrani s’han instal·lat petits corrals  limitats per xarxes, on s’engreixen, amb pinso, alevins de peixos d’interès comercial (daurades principalment). Just sota d’aquestes zones s’han observat notables canvis en la comunitat del fons marí.

a)  Expliqueu perquè  la proposició que segueix no és acceptable:  “El pinsos probablement no són consumits en la seva totalitat pels peixos i això suposa un aport de matèria orgànica que aprofiten sobretot les algues per desenvolupar comunitats frondoses just sota el corral.” (1 punt)

 b) Expliqueu en què es pot fonamentar l’impacte negatiu al qual fa referència la frase de sota: “L’aportament de matèria orgànica (del pinso) i d’excrements (dels peixos) canvien les condicions aprop del fons i produeix un impacte negatiu sobre la comunitat just sota el corral.” (1 punt)

c) Suposem que la biomassa d’alevins de daurades en un corral en un moment determinat sigui de 10 kg /m3  (pes fresc). Al cap de dues setmanes la biomassa és de 24 kg /m (pes fresc). Calculeu, en aquest cas, la producció neta en g/ m3/dia en pes sec, assumint que un 70% de la massa dels peixos és aigua. (1 punt)

L’escarbat de la farina – Exercici

Resol el següent exercici:

Observeu el gràfic següent. En ell es representa el creixement d’una població d’escarabat de la farina en un magatzem de farina (de la que s’alimenta).

1. (1 punt)

Descriviu què succeeix en els primers cent dies. I més enllà del dia 200? Justifiqueu la forma de la corba.

 

2. (1 punt)

Suposem que cap el dia 150 introduim una població de 20 individus d’un insecte depredador de l’escarabat de la farina. La taula reflecteix l’evolució de la població d’escarabats (presa) després de la introducció del depredador

 

Temps (dies)

150

175

200

225

250

275

300

Població d’escarabats (individus)

320

250

180

150

180

240

330

 

a)      Amb les dades de la taula, completeu el gràfic corresponent a la presa.

b)      Dibuixeu l’evolució probable del gràfic del depredador i justifiqueu-ho breument.