El medi intern i l’homeostasi – DIARI DE CLASSE – PER FER A CLASSE

A continuació tens dos dibuixos que mostren un procés fonamental que s’anomena homeostasi. Es tracta de que els observis detingudament i acabis l’activitat comprenent perfectament què significa aquest terme. El primer dibuix és un diagrama que et pot donar una idea molt aproximada sobre el seu significat (clica la imatge perquè es faci més grossa).

Imatge1

El segon, com t’adonaràs de seguida, és un dibuix que conté els diferents aparells i sistemes del cos. Pensa una estona i anota, després ho posarem en comú, de quina manera cada un d’aquests aparells o sistemes contribueix a l’homeostasi de l’organisme.

Imatge2
NO OBLIDIS ANOTAR AL DIARI TOT ALLÒ QUE HEM APRÈS.

El medi intern – DIARI DE CLASSE – PER FER A CLASSE

Individual / Cal que stigui en els apunts

Com anem de creativitat ?

Després d’haver fet la primera activitat del medi intern i després de llegir també la part de teoria et demanem que facis un diagrama al DIARI ben esquemàtic que il·lustri com s’aconsegueix l’homeostasi. Cal que en aquest diagrama apareguin els aparells que tu creguis (quants més millors) i també l’element clau de tot ésser pluricel·lular que no et diem quin és però que saps perfectament. L’objectiu és que observant el diagrama hom es faci una idea ràpida i clara de què és el medi intern. Som-hi !

Investiga la sang – PER FER A CLASSE – CLASSROOM

Imagina ara que ets un biòleg i has de presentar un informe sobre els diferents tipus de cèl·lules i la resta de components de la sang, les seves propietats, la seva proporció i les seves funcions.

Nosaltres et suggerim que facis una taula on a cada fila hi hagi un tipus cel·lular i a les diferents columnes les seves característiques. Aquestes característiques podrien ser el nom de la cèl·lula, les seves dimensions, la seva funció, una fotografia. Ah per cert posa-hi una fila més on hi haurà d’anar un altre element de la sang però que no és cap cèl·lula.


A continuació tens alguns enllaços que t’hi poden ajudar: (no oblidis penjar l’informe al classroom!)

Obtenció de l’hematocrit – DIARI DE CLASSE – PER FER A CLASSE

A continuació hi ha alguns videos tots ells relacionats amb l’obtenció de l’hematocrit. Els observem i després entre tots procurarem esbrinar com es relacionen.

Al mateix temps descobrirem quina informació ens dóna l’hematocrit. I a més caldrà que respongueu perquè alguns esportistes que es dopen (prenen substàncies que milloren el rendiment) tenen l’hematocrit molt alt. Apa a investigar.

NO OBLIDEU D’ANOTAR-HO TOT AL DIARI DE CLASSE

 

L’hemoglobina-I – INVESTIGA (Ampliació)

A continació tens tres imatges totes corresponents a l’hemoglobina. Observa-les amb atenció i treu conclusions sobre les seves característiques. Quin tipus de molècula és, com està formada, què conté… Anota-ho en el diari.

Explica també quina és la seva funció i on es troba.

Hemoglobina-II – INVESTIGA (Ampliació)

En l’exercici d’abans acabes de descobrir quin tipus de molècula és l’hemoglobina i per tant no et soprprendrà si et diem que hi pot haver hemoglobines diferents entre elles. Existeix una forma d’hemoglobina anomenada fetal. Aquesta hemoglobina té una afinitat molt més gran que l’adulta per l’oxigen.

Respon:

1. Per què no t’ha de sorprendre que una molècula com l’hemoglobina pugui tenir vàries formes ?

2. On deu estar localitzada l’hemoglobina anomenada “fetal” ?

3. Què significa el concepte afinitat ?

4. Quin sentit biològic té aquest fet ?

RESPON EN EL DIARI I PENSA QUE TOT EL QUE FEM A CLASSE ÉS MATÈRIA D’EXAMEN.

La Melsa – DIARI DE CLASSE – PER FER A CLASSE

La melsa és un d’aquests òrgans com ara el pàncrees, la vesícula biliar, el tim i algun altre que sempre passen desaparcebuts. Aturem-nos-hi un moment.

 Fixa’t que aquest òrgan queda a la part superior esquerra de l’abdomen.

Just darrera de la part alta de l’estómac.

Ves al següent enllaç (recorda que ja hi has anat alguna vegada i en saps el funcionament -has d’anar a “òrgans del cos”-) i localitza la melsa en el mapa del cos.

Algunes de les funcions que té aquest òrgan les veurem quan estudiem el sistema de defensa. la que ara ens interessa és una altra funció que té la melsa i que és elreciclatge dels eritròcits.  

Cal que responguis les següents preguntes: (en els apunts).

1. Quina és la vida mitjana d’un eritròcit ? (Pots trobar-ho fàcilment fent una breu consulta a la xarxa).

2. Quants eritròcits té una persona adulta ? Per fer-ho necessites saber quants eritròcits hi ha per mil·límetre cúbic i també el volum total de sang que hi al cos (les dues dades són molt fàcils de trobar). Després només necessites fer un senzill factor de conversió.

3. En l’informe que has fet abans hauràs trobat que els eritròcits són cèl·lules anucleades. pensa amb quin problema tindran aquestes cèl·lules i relaciona-ho amb la primera pregunta.

4. Pensa en el significat de la paraula “reciclatge” i pensa també en què deu significar el concepte “Reciclatge d’eritròcits”. Què deu voler dir ? Per què es fa ?

5. Els eritròcits contenen una molècula al seu interior molt rica en un àtom poc abundant en el cos i també poc abundant en la dieta. Aquest àtom és molt valuós ! Quina és aquesta molècula ? Quin àtom conté ? Com relacionaries aquesta dada amb el concepte de “reciclatge dels eritròcits” ?

Sovint res és tant senzill com sembla. Un mateix eritròcit passa més d’una vegada al dia per la melsa i és evident que no pot pas reciclar-los a tots. Com ho fa la melsa per “decidir” quins estan a punt per reciclar i quins no ?

Malla rejilla rojo

Aquesta pregunta no és gens fàcil ! Pots provar de pensar una estona.La imatge que hem posat al costat de l’entrada no és casual. Vinga va ! Pensa, pensa, pensa !

Et donarem una pista: “els eritròcits quan es fan vells la seva membrana es torna més rígida”.

Grups sanguinis i sang artificial – PER FER A CLASSE – CLASSROOM

Resulta que científics del Institut Biotech de Massachussets estan dissenyant un dispositiu de la grandària d’una rentadora que converteix qualsevol sang humana en sang del tipus 0. Ja sabeu que la sang del grup 0 la pot rebre qualsevol persona, sigui del grup sanguini que sigui.

I com funciona la màquina? Doncs, es tracta de trobar enzims (un tipus de molècula) que digereix, trenca les molècules de sucre de la superfície dels glòbuls vermells que fan que una cèl·lula sigui A, B, AB o O. Recordeu que aquestes molècules les anomenem antígens. Si rebem una sang que te un antígen que nosaltres no tenim, llavors generem anticossos contra ella. Si això passa, el nostre sistema de defensa actua contra aquestes cèl·lules perquè són estranyes i rebutgem la sang. Amb aquesta màquina, treiem les molècules problemàtiques i la sang és acceptada sense cap trava pels sistemes de defensa.

Aquesta notícia ens dóna molta feina, us demanem que:

1. Descobriu què és un antigen i què és un anticos. 

2. Descobriu com actua el sistema de defensa del cos contra les molècules o cèl·lules que considera extranyes. 

Per les dues primeres preguntes en teniu prou consultant consultant aquí.

3. Qué són els grups sanguinis i quins tipus diferents hi ha ? 

4. Per què no es poden fer transfussions de sang de manera indiscriminada ? quina relació té això amb el sistema de defensa ?

Per les dues darreres en teniu prou consultant  aquí.

NO VOLEM CAP “Copiar y pegar” NOMÉS TEXT REDACTAT PER VOSALTRES. Si voleu podeu posar alguna imatge sempre que la citeu en el text.

Sistema circulatori doble, tancat i complet – DIARI DE CLASSE – PER FER A CLASSE

A continuació tens tres imatges que il·lustren tres característique essencials del sistema circulatori humà: es tracta d’un sistema DOBLE, TANCAT i COMPLET. Observa-les amb atenció i anota en el teu diari de classe què sognifica cada concepte. Si vols també pots imprimirles imatges i enganxar-les al diari.

 

circulacion

 

AD: Aurícula dreta; VD: Ventricle dret; AE: Aurícula esquerra; VE: ventricle esquerra.

 

 

 

 

 

circulatorio_abierto

En aquest cas et mostrem la imatge d’un sistema circulatori obert. El del cos humà és tancat. Saps veure quina és la diferència ?

 

 

 

 

completincomp

En aquesta darrera imatge (clica-la per fer-la més gran) s’aprecia què significa el concepte sistema complet/incomplet.

 

 

RECORDA QUE TOTA AQUESTA INFORMACIÓ SÓN CONCEPTES TEÒRICS QUE CAL APRENDRE !

Les venes tenen… – PER FER A CLASSE – DIARI DE CLASSE

Observa bé aquesta imatge que representa un tall longitudinal de vena i pensa què deu voler representar i quin sentit té. Anota-ho al diari de classe.

Ara observa aquest altre dibuix i pensa què deu passar en el cas del tercer dels casos que es representa.

Finalment relaciona aquest tercer dibuix amb les fotografies que tens a continuació. Busca el nom d’aquesta malaltia que per cert és molt comú.

 

 

Per acabar pensa quines persones estan més exposades a patir aquesta malaltia. Si vols una pista et direm que fa cosa d’uns cinquant-seixanta anys era molt comú a la nostra comarca i sobretot afectava a dones.

Arteriosclerosi – DIARI DE CLASSE – PER FER A CLASSE

A continuació tens una simulació on s’aprecia l’obturació d’una artèria per dipòsit de greixos. Després en tens un altre en el que es veu com aquest problema pot derivar en una trombosi i per tant una malaltia greu que impedeix la circulació de la sang i finalment tens un tercer en el que es veu com la cirurgia moderna pot corregir aquests problemes.

El professor en farà una explicació i ho anotaràs al teu diari de classe.

El cor: la bomba del sistema circulatori – PER FER A CLASSE – DIARI

Amb el que recordes de cursos anteriors intentarem respondre les següents preguntes entre tots:

1. Quina és la funció del cor ? en té cap d’altra ?

2. Quin és el teixit majoritari que forma el cor ?

3. Té més d’un compartiment ? quants en té ? recordes els noms ?

4. Com s’anomena la capa de teixit epitel·lial que el recobreix (això ho hem vist en aquest curs).

Després de respondre aquestes preguntes farem un esquema a la pissarra que inclogui els diferents compartiments del cor amb els seus noms i també amb la connexió amb els vasos que n’entren i en surten.

Tot seguit buscaràs el significat dels conceptes sístole i diàstole.

I de nou a la pissarra intentarem fer funcionar el cor però per fer-ho ens faltaran uns components el nom dels quals comença en v.

Sabries dir quins són aquests components i per què són necessaris ?

El següent video et pot ajudar.

Després de l’explicació del professor podem fer un cop d’ull al següent video.

Ara cal preguntar-se com es genera l’estímul que fa funcionar el cor. Per fer-ho adjuntem una imatge. A veure si ets capaç d’investigar una mica per descobrir-ho.

El secret està en les línies vermelles que travessen del cor de dalt a baix. Fixa’t amb el nom que reben i amb un apetita cerca descobriràs de seguida quin és la seva funció.


A més sàpigues que el cor també té una connexió amb el Sistema nerviós autònom (què deu ser el SNA ?) que en regula la freqüència del batec.

Què és la freqüència del batec ?

 

 

A continuació tens una altra imatge. Et sona ? sabries dir de què es tracta ? Per ajudar-te busca el significat de ECG.

Finalment i per acabar aquesta activitat et demanem que facis una breu cerca sobre què són les coronàries. A més t’adjuntem una imatge obtinguda en un TAC on es pot veure una incidència que presenten les coronàries i que pot provocar greus problemes. Què diries que és aquesta imatge i quin deu ser el problema que pot ocasionar ?