Llibre digital de Ciències – Escorial Vic
Recursos per a l'aprenentatge de les ciències a secundària.
Imagina que tens sobre la taula una barreja de sorra, llimadures de ferro, aigua, sal, oli, alcohol i iode i que el teu objectiu és separar-les en els components inicials.
Abans de continuar llegint pensa com ho faries.
Ep ! Hem dit que no llegiries.
Segurament hagis trobat alguns mètodes possibles. A continuació te’n posem les fotografies.A veure si els identifiques.
Finalment proposa un nom per a cada mètode.
Clica aquest enllaç per practicar una mica més sobre els mètodes de separació.
Els mètodes que has estudiat abans i que s’utilitzen per a separar substàncies són mètodes físics. Això vol dir que no s’altera la composició de les molècules, ja que no hi ha hagut cap reacció química.
Quan una determinada substància no es pot separar en cap altra de més simple per mètodes físcs diem que és una: (quin nom li posaries ?).
En cas contrari, si una substància, es pot separar en d’altres més simples per mètodes físics diem que es tractarà d’una: (i ara ?).
Finalment d’aquestes darreres n’hi ha de dos tipus. Unes anomenades heterògènies i unes altres d’homogènies.
Finalment et donem algunes substàncies perquè identifiquis de quin tipus dels tres possibles són:
Substància A: Aigua de l’aixeta.
Substància B: Vi.
Substància C: Oli d’oliva verge.
Substància D: Suc de taronja.
Substància E: Tinta de boligraf.
Substància F: Salsa bolognesa.
A continuació tens un video molt senzill i instructiu que ens il·lustra sobre les diferències entre substàncies pures i mescles i més endavant entre les mescles homogènies i heterogènies. El mirarem amb atenció i es tracta que en el vostre diari de classe anoteu quines són aquestes diferències. Som-hi !
La major part de substàncis que s’utilitzen al laboratori es troben en forma de dissolució. La majoria de dissolucions estan formades només per dos components. Un dels components s’anomena SOLUT i l’altre DISOLVENT.
El solut és el que es troba en menys quantitat i podríem dir que és el que es DISOL dins de l’altre component. El disolvent en canvi és el que es troba en més quantitat i és el que DISOL al solut dintre seu.
Tant el solut com el disolvent poden estar en diferents estats.
Intenta esbrinar quin és l’estat de cada un dels soluts i disolvents de les següents dissolucions:
AIRE, FANG, CAFÈ AMB LLET, CIMENT, SÈRUM FISIOLÒGIC, ACER
Penseu alguna altra dissolució d’ús comu que hàgiu utilitzat alguna vegada.
A continuació trobaràs els apunts corresponent a l’apartat de substàncies pures, mescles i dissolucions que hem treballat fins ara. Et poden ajudar per completar els apunts a la llibreta de teoria i a la vegada per estudiar. Te’n recomanem una lectura detinguda per assegurar-te que has assolit tots els conceptes.
Mira amb atenció aquest video sobre la preparació d’una dissolució. Després tots junts en comentarem els detalls i anotaràs al diari de classe aquells elements que et sembla que s’han de tenir en compte sempre que es prepara una dissolució.
Observa les següents imatges. Què et suggereixen ?
Ja hem vist que poden existir molts tipus de dissolucions perquè existeixen moltes substàncies que podem mesclar. No obstant existeix un altre concepte molt important que diferencia les dissolucions. Fins i tot les dissolucions que estan formades totes pel mateix solut i el mateix disolvent. Aquest factor diferenciador s’anomena CONCENTRACIÓ.
Des del punt de vista qualitatiu (quan no és tenen en compte els números) podem dir que existeixen dissolucions molt concentrades, concentrades, diluïdes i molt diluïdes.
Sabent això què diries que és la concentració ?
Però ja saps que els químics són científics i la ciència no en té prou amb apreciacions qualitatives. Ens calen els números. Com ho podem fer per saber “quant de concentrada” és una dissolució ?
Tens algunes idees ? Si les vols refrescar t’aconsellem que facis un cop d’ull al video que ja has vist anteriorment però ara fent atenció als números !
A quines conclusions arribes si observes bé aquesta taula ?
A continuació busca què li passa a una dissolució a mesura que hi posem més solut. Us donem una pista: dues de les coses que succeeixen s’anomenen augment ebulloscòpic i descens crioscòpic.
A veure si amb un parell de clicks ho trobeu.
Ah sí, un cop trobat sabreu què li passa a un licor quan el poseu al congelador o què és l’anticongelant que tirem al circuit d’aigua del cotxe. O també perquè tirem sal quan ha nevat… Què ho veieu o no ?
% en massa
(massa de solut/massa total de la dissolució)x100
% en volum
(volum del solut/volum total de la dissolució)x100
g/l (grams per litre)
grams de solut/litres totals de dissolució
Ara clica aquí i trobaràs alguns exercicis de concentracions per practicar. Recordes els factors de conversió ? Ara et seran molt útils !