Com va néixer la cèl·lula… – INVESTIGA

Activitat individual / Cal lliurar-la en un POU.

A continuació tens una llista amb alguns noms de científics que van tenir un paper rellevant en la Teoria Cel·lular.

Et demano que facis una recerca  a la xarxa i trobis quines van ser les seves aportacions a aquesta teoria. El proper dia farem una posada en comú de les vostres troballes i el professor farà un resum de tot plegat.

No estaria de més que situessis en quina època passava tot això.

QUan ho tinguis fet ho lliures al classroom de la matèria. Codi: hugale3

Robert Hooke

Anton Van Leeuwenhoeck

Theodor Schwann

Jakob Schleiden

Rudolf Virchow

Santiago Ramon y Cajal

Després de que ho hàgim repassat tots junts caldrà que ho lliureu al classroom . Si voleu podeu començar-ho a preparar. Una bona manera seria fer-ho amb l’eina que explico més avall. Si no us funciona podeu presentar-ho d’una altra manera (word, ppt, prezi…)

Per poder-ho fer heu d’anar en aquesta web i donar-vos d’alta. Un cop feta la línia de temps deixeu l’enllaç que es genera al pou corresponent.

Els cinc regnes – EXERCICI

Activitat per parelles / Cal que estigui en els apunts.

Observarem el següent video tots junts a la PDI (a continuació tu el pots tornar a mirar les vegades que faci falta). Es tractaria que intentis recollir les principals característiques de cada un dels regnes que es presenten. Anota-ho en els apunts i després ho posem en comú.

Tot seguit hi ha una llista amb els cinc regnes (en vermell) i algunes de les seves característiques principals. Es tracta que transformis aquestes dades en una taula de manera que en un sol cop d’ull es pugui veure tota la informació.

Un cop enllestit ho deixes al pou corresponent.

R. Mònera –> Procariota – Unicel·lular

R. Protoctist –> Eucariota – Unicel·lular

R. Vegetal –> Eucariota – Pluricel·lular – Fotosintètic – Immòbil

R. Fong –> Eucariota – Pluricel·lular – No fotosintètc – Immòbil

R. Animal –> Eucariota – Pluricel·lular – No fotosintètic – Mòbil


Les mesures de la biologia – EXERCICI

Activitat per parelles / Cal que estigui en els apunts.

Recordes els factors de conversió ? Doncs fes una mica de práctica i pasa a mm cada una de les seguents mesures:

Longitud d’un espermatozoide 40 μm

Amplada d’un cloroplast 5μm

Diàmetre d’un eritròcit: 7μm

Cèl. Vegetal: 60μm

Virus del VIH: 10nm

Bacteri: 5μm

Una vegada fet clica el següent enllaç (prem “Start of animation” ) i digues quina és la mida de:

Glòbul vermell

Bacteri

Glòbul vermell

Cabell humà

Gra de pol·len

Virus

Glòbul blanc

Llevat

Àcar de la pols

La composició i l’estructura de la membrana – INVESTIGA

Activitat individual / Cal que estigui en els apunts / Es valorarà que en els apunts hi hagi les imatges d’aquesta entrada.

1. Sabries dir quina és la diferència entre composició i estructura ?

2. Quina de les dues coses penses que es va descobrir primer i per què ?

3. Busca, ni que sigui a la viquipedia, quina és la composició bàsica de la membrana. Cal que trobis com a mínim el nom de tres dels components majoritaris.

A continuació tens tres imatges que utilitzarem per explicar l’estructura bàsica de la membrana que a poc a poc s’anirà complicant.

El model del mosaic Fluid – OBSERVA i ANOTA

Activitat per parelles / Cal que estigui en els apunts /Es valorarà que en els apunts en net hi hagi les imatges de l’entrada comentades.

Tot seguit tens una galeria d’imatges sobre l’estructura de la membrana cel·lular. Observa-les amb atenció i anota tot allò que en descobreixis. En acabat ho posarem en comú.

La membrana és fluida – OBSERVA

Activitat individual / Cal que en els apunts hi hagi un comentari sobre el que has après en aquest video.

Aquest video il·lustra de manera molt gràfica l’estructura i el comportament de la membrana. Val la pena fer-hi un cop d’ull.

Un experiment genial amb dos errors genials – LLEGEIX

Activitat individual / Cal que estigui en els apunts.

Clicant aquí coneixereu l’experiment que va permetre descobrir que la membrana cel·lular estava formada per una bicapa de fosfolípids.

Llegiu-lo amb atenció i feu una llista de les paraules clau. després entre tots en buscarem el significat que anotareu al costat de cada paraula de la llista.

Gradient electroquímic – INVESTIGA

Activitat individual / Cal que estigui en els apunts.

1. Busca el significat de gradient (pots fer-ho en qualsevol diccionari online)

DIEC

Enciclopèdia catalana

2. Busca què vol dir que “la membrana cel·lular és semipermeable“. Pots utilitzar les eines anteriors o provar d’utilitzar el google.

3. A continuació observa les dues imatges següents i acaba de deduir què deu significar el concepte “gradient electroquímic”.

 

Osmosi – INVESTIGA

Activitat per parelles / Cal que estigui en els apunts.

A continuació tens dues imatges. Amb la primera has de deduir què és l’òsmosi. I amb la segona una conseqüència que té aquest fenomen per les cèl·lules. Si no ho acabes de veure clar fes una mica de cerca bàsica per la xarxa.

 

 

Difusió facilitada – INVESTIGA

Activitat per parelles / Cal que estigui en els apunts.

Quan el transport és passiu però, intervenen proteïnes transmembrana per fer-lo possible, parlem de difusió facilitada. A continuació tens les imatges de dos processos d’aquest tipus.

1. Què significa transport passiu ?

2. En què consisteixen les diferències entre els dos tipus de transport que es representen en aquestes imatges ?

 

 

 

 

 

Transport actiu – EXPLIQUEM

EL PROFESSOR FARÀ LES EXPLICACIONS I ANIREM COMENTANT LES IMATGES I TEXTOS DE L’ENTRADA.

1. Per què ha d’existir un altre sistema de transport de molècules petites diferent del transport passiu ?

2. Té sentit el nom de “transport actiu” ?

Transportador actiu ATP-dependent

El transport actiu és sempre dependent d’energia. El cas més simple, que no vol dir el més freqüent, és el que es representa en la primera imatge on una determinada molècula (bola vermella) és introduïda a l’interior de la cèl·lula amb la despesa d’una molècula d’ATP.

Habitualment el que es produeix és l’acoblament de la molècula que es vol transportar en contra de gradient al transport d’una altra molècula que es mou a favor de gradient. I aquesta molècula en molts casos és el ió sodi o el ió potassi. En aquest cas una mateixa proteïna transportadora fa passar al seu través dues molècules (una en contra i l’altra a favor de gradient) produint-se el que s’anomena un cotransport.

Cotransport de sodi i glucosa

Només si el sodi entra a favor de gradient pot arrossegar una altra molècula que segurament ho fa en contra.

1. Per què pesnses que molt probablement la glucosa (representada en verd) entra en contra de gradient ?

2. Aquest sistema és sostenible ? és a dir pot durar sempre o s’aturarà per algun motiu ?

 

Aquest parell d’imatges (no facis cas de la proteïna que hi ha immersa en la membrana de la primera imatge) et pot ajudar a respondre la segona pregunta:

 

 

 

 

 

 

 

 

A continuació et donem la solució a aquesta aparent paradoxa. Se soluciona gràcies a la presència d’una proteïna transportadora de membrana present a totes les cèl·lules i que és absolutament fonamental per la vida. S’anomena Na/K-ATPasa o si ho vols més senzill bomba de sodi i potassi.  Observa’n les imatge si descobreix-ne el funcionament. Si no ho captes sempre et queda el recurs de la xarxa.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Finalment i per acabar aquesta llarga entrada, en la imatge que tens a continuació pots veure el treball conjunt d’una proteïna que cotransporta sodi i glucosa a la banda dreta de la cèl·lula i la bomba de sodi i potassi a la banda esquerra treballant coordinadament.

Cotransportador sodi dependent de glucosa

 

 

 

 

 

Per acabar, ara sí, un parell d’ imatges resum que pensem que et poden ser d’utilitat.

 

 

 

 

 

 

Transport de grans molècules- OBSERVA i ANOTA

Activitat individual o per parelles / Cal que estigui en els apunts

Cal que en els apunts facis una explicación detallada dels procesos que es describen en el video o la imatge. Si tens dubtes consulta al professor.

En aquest video es mostren de manera molt clara com es produeix el transport de molècules grans.

Amb aquesta imatge completem una informació que no apareix al video sobre l’endocitosi mediada per receptors.

Endocitosi mediada per receptors

-Quina és aquesta informació ?

No oblidis d’anotar als apuntes tot el que has après en aquesta entrada.

Repassant els orgànuls – REPASSA

Activitat individual o per parelles / Cal lliurar-la en un pou.

A continuació et demanem que preparis un informe (document de text, presentació power point, prezi…) que resumeixi l’estructura i la funció dels diferents orgànuls de la cèl·lula. Si cliques aquí trobaràs una informació molt valuosa. Per si vols un lloc per extreure informació més sintètica pots utilitzar la següent font on assenyalant cada orgànul et resumeix quina és la seva funció i clicant-hi obtindràs imatges i animacions.

Compte ! Fes l’informe de manera que tot el que hi poses ho entens i ho has redactat tu. No et serveix de res només copiar i enganxar.

Caldrà que ho lliuris al profesor per mitjà del pou “Repassem els orgànuls”. Un cop tancat el pou ho comentarem a classe.

Recorda que tot és matèria avaluable.

El nucli de la cèl·lula – OBSERVA I ANOTA

El nucli de les cèl·lules pot prendre diferents formes i diferents dimensions.

Limfocit (tipus de leucòcit). S’aprecia un nucli que ocupa gran part del citoplasma.

 

Neutròfils (tipus de leucòcit). Nucli multilobulat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Algunes cèl·lules com els eritròcits han perdut el nucli convertint-se en sacs d’hemoglobina i d’altres com les fibres musculars estriades (cèl·lules de la musculatura esquelètica) en tenen més d’un. Les primeres s’anomenen anucleades i les segones pluri o multinucleades.

Fibra muscular estriada esquelètica on s’aprecien múltiples nuclis.

 

 

 

 

 

 

 

La posició relativa del nucli en la cèl·lula no és casual. A la vista de les següents imatges quina diries que és la posició del nucli  respecte la resta d’orgànuls ?

 

 

 

 

La doble membrana nuclear disposa d’orificis anomenats porus. Aquests orificis permeten la sortida d’unes molècules molt importants per la funció cel·lular. Al voltant de l’orifici hi ha un sistema de proteïnes anomenat anell del porus que regula el que pot sortir.

Recreació del nucli on s’aprecia la gran quantitat de porus.
Fotografia de microscopi electrònic on s’assenyalen els punts on es troben els porus.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dibuix del detall de l’anell del porus.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El contingut del nucli – OBSERVA

L’espai intern limitat per la membrana nuclear s’anomena nucleoplasma. El més important que conté aquest espai és la cromatina. En aquesta entrada trobaràs algunes imatges que el professor comentarà a classe.

A l’interior del nucli també s’hi troba una regió que quan s’observa amb microscopia electrònica es veu molt fosca i per tant indica la presència de cromatina desplegada i en activitat. Aquesta regió s’anomena nuclèol i en l’apartat de genètica molecular comentarem la seva funció. El nuclèol no està delimitat de la resta del nucleoplasma per cap membrana.

A la perifèria interna del nucli i en contacte directe amb la mebrana nuclear s’oberva també una regió densa. Es tracta de la làmina nuclear i està formada per fibres proteiques que donen consistència al nucli impedint que la membrana es deformi.

Les dues estructures es poden obervar en la següent imatge.

Fotografia feta amb microscopi electrònic en el que s’aprecia el nuclèol i la làmina nuclear.

La mitosi (I)- INVESTIGA

Per estudiar la mitosi, abans cal tenir clars alguns conceptes. Et donem deu minuts perquè cerquis el significat de cada una de les paraules següents:

Haploide i diploide

Cromosoma homòleg

Centròmer

A continuació et demanem que et miris el següent video que et mostra lla mitosi d’una manera molt simple i clara. Un cop vist hauries de saber explicar en què consisteix i com funciona:

 

La mitosi (II) – OBSERVA

A continuació tens un video molt pedagògic sobre la mitosi. Mira’l amb atendió a veure si entens tot el que explica. después hi anirem aprofundint.

Amb l’ajuda de la següent imatge i amb uns mínims coneixements d’anglès podem esbrinar fàcilment quines són les fases de la mitosi.

 

 

 

 

 

La següent presentació ens permetrà il·lustar-ho amb fotografies.

Per acabar-ho d’assegurar et pots mirar aquesta senzilla però gràfica animació sobre la mitosi.

 

 

La mitosi (III) – CERCA

Per poc que busquis t’adonaràs que la xarxa està farcida d’informació sobre la mitosi. Et demanem que en facis una petita cerca i seleccionis tres o quatre imatge que et semblin especialment interessants per entendre la mitosi. Quan les tinguis les envies en el pou “Imatges de la mitosi” i expliques perquè les has seleccionat i què es veu en cada una d’elles.