Comencem pel començament… – PENSA I CERCA

“Els animals, com tots els éssers vius, han de prendre de l’exterior les substàncies necessàries per a mantenir les seves estructures i poder fer les seves funcions”.

Com s’anomenen aquestes substàncies necessàries per a tots els éssers vius ?

Com diries que s’anomena el procés per aconseguir-les ?

Si vols una pista et direm que les dues respostes comencen amb la mateixa lletra.

Finalment et direm que a difereència de les plantes els animals no són autòtrofs sinó que són heteròtrofs. Què significa aquest concepte? Potser la millor manera és utilizar un diccionario oi ? Doncs aquí en tens un. Clica i busca, és ben senzill.

Els encarregats de la nutrició – PENSA

Estem parlant d’animals i com de ben segur ja saps, els organismes d’aquest regne són tots pluricel·lulars. Això vol dir que disposen de teixits que s’agrupen per formar òrgans i aquests s’agrupen a la vegada per formar aparells o sistemes.

Existeixen quatre aparells que estan relacionats amb la funció de nutrició. Cal que amb un moment pensis quins són aquests quatre aparells.

Una vegada els tinguis clars cal que pensis de quina manera cada un contribueix en el procés de nutrició. Heu de trobar quina és la funció bàsica que desenvolupa cada un. Podeu completar la següent taula en els apunts:

1

 

El primer aparell… – INVESTIGA

Les funcions bàsiques de l’aparell digestiu es poden resumir amb cinc accions. A continuació les citem però de manera desordenada. Cal que facis dues coses:

1. Ordenar-les en la seqüència cronològica correcta i

2. Pensar en què deu consistir cada una (només estant atent al nom ho pots esbrinar fàcilment). Si no te’n surts sempre pots consultar un diccionari.

DIGESTIÓ, ABSORCIÓ, INGESTIÓ, EXPULSIÓ, CAPTURA

Una vegada hagis fet aquestes dues tasques et demanem que et concentris en la digestió perquè ara la cosa es complica una mica. Et farem quatre preguntes que hauràs de respondre a partir de la informació que et donem:

1. En el regne animal poden existir dos tipus de digestió: la digestió intracel·lular (molt minoritària, només la fan alguns invertebrats) i la digestió extracel·lular (que és la que fan la majoria d’invertebrats i tots els vertebrats). Has de deduir quin és la diferència entre aquests dos tipus de digestió a partir de la següent imatge (anem bé d’anglès oi ?)

Digestion

2. En el sistema de digestió extracel·lular (ja hem dit que era el majoritari) hi tenen lloc diferents processos. A continuació te’ls citem i tu has de procurar relacionar-los per deduir com funciona aquest tipus de digestió:

digestió mecànica, digestió química, absorció, expulsió

una pista més que et donem és el nom d’alguns dels “actors” que participen en el procés: enzims, músculs, òrgan allargat i molt llarg amb parets molt fines, vasos sanguinis… Som-hi a pensar !

3. Finalment sàpigues que  els aparells digestius de la majoria d’animals disposen d’una entrada (boca) i d’una sortida (anus). Només uns pocs animals tenen aparells digestius amb un únic orifici. Et demanem que busquis quins són aquests animals i trobis alguna imatge o dibuix en el que es vegi algun d’aquests organismes i s’apreciï bé aquest particular aparell digestiu.

El segon aparell – INVESTIGA

Tots els organismes han de solucionar el problema de transport de substàncies a totes les seves cèl·lules.

L’aparell circulatori és el mecanisme de transport, és a dir l’encarregat de portar tant els materials nutritius des de l’aparell digestiu fins a les cèl·lules com del transport de l’oxigen des de les estructures respiratòries fins a les cèl·lules. També és l’encarregat d’endur-se els materials residuals de les cèl·lules que han de ser expulsats a l’exterior. A més a més també transporta elements del sistema immunològic.

1. Alguns animals no tenen aparelll circulatori. Sabries dir com és possible que en puguin prescindir ? Com deuen ser aquests animals ?

Existeixen dos grans tipus d’aparells circulatoris: els oberts i els tancats.  En la imatge que tens a continuació pots veure un dibuix que compara els dos sistemes.

2. Observa’ls amb atenció i digues en què deuen consistir i quines en són les diferències.

42-02-OpenClosedCircSys-AL

El sistema circulatori obert és propi dels mol·luscs (excepte cefalòpodes) i dels artròpodes.

3. Cerca una imatge d’un mol·lusc, d’un mol·lusc cefalòpode i d’un parell d’artròpodes.

4. Quins dels dos sistemes (obert o tancat) penses que és més eficient i per què (és a dir quin pot fer millor la seva feina) ?

5. Quines caractéristiques penses que han de tenir els vasos sanguinis dels animals que tenen sistemes tancats ? Et donem algunes pistes:

Les seves parets han de ser primes o gruixudes ?

N’hi ha d’haver molts o pocs ?

El seu diàmetre serà gran o petit ?

Els animals que tenen sistema circulatori tancat ( i que com ja has vist són la majoria) poden tenir-lo senzill o doble. A continuació tens una imatge que il·lustra aquesta diferència. Observa la imatge amb atenció i procura respondre:

6. Quina és la diferència entre el sistema senzill i el doble ?

7. Hauràs vist que hi ha dos sistemes que són dobles. En què es diferencien ? T’avancem que un dels dos es diu complet i l’altre incomplet.

CircFishVsMam

Per acabar…

8. Què significa que un animal té una circulació tancada, doble i completa ? Coneixes algun animal  molt proper que disposi d’aquest tipus de circulació ?

El tercer aparell- OBSERVA I ANOTA

S’anomena respiració (respiració externa) l’intercanvi de gasos amb el medi exterior. Durant la respiració els animals agafen …. Què agafen? Aquest, se’n va a totes les cèl.lules. Per què l’útilitzen? Aquest procés s’anomena respiració interna.

I per últim: Què alliberen les cèl.lules com a resultat d’aquest procés?

Com que hi ha molta biodiversitat en els animals, les formes i els mètodes que tenen per respirar també són diferents. En aquest vídeo les explica totes.  Anota’ls a la teva llibreta.

 

Ho saps que ets una màquina ? – Per fer a CLASSE

Activitat INDIVIDUAL / Cal que figuri als APUNTS

Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, anomenem màquina a “un conjunt de mecanismes amb moviment coordinat, capaç de transformar energia en treball útil”.

Si t’hi fixes veuràs que en efecte el nostre cos consta de moltes peces que formen uns determinats mecanismes que actuen coordinadament i permeten obtenir i utilitzar una determinada energia. Però si vas mes a fons et donaràs compte que tot això ho fem amb un grau de complexitat i de perfecció que cap altra màquina inventada per l’home podrà fer mai.

En efecte som una màquina, però la màquina mes perfecta que existeix.

Amb els coneixements que ja tens i amb una mica d’imaginació intenta omplir els espais buits del següent text. Veuràs que és autocorrectiu. Vejam quantes en fem de bé.

Després de fer-ho escriu als apunts algunes diferències que penses que existeixen entre el cos humà i una màquina.

Els límits del cos humà – Per fer a CLASSE

Activitat INDIVIDUAL / Lliurar-ho al   Clasroom

Llegeix amb atenció el següent document i confecciona un informe. En aquest informe hi ha d’haver un primer paràgraf que resumeixi allò que explica el text (COMPTE ! quan dic resum vull dir quatre o cinc línies que expliquin de què va el text). A continuació hi hauria d’haver una taula ben visual on es vegin reflectides aquelles dades més importants que explica el text.

Espereu a la propera classe per enviar-ho al clasroom, perquè abans m’agradaria poder-vos ajudar una mica.

Com es relacionen els animals? – INVESTIGA

En els animals la funció de relació és coordinada, bàsicament pels sistemes nerviós i muscular i pels òrgans dels sentits.

Els òrgans dels sentits són receptors que estan agrupats i tenen la funció de percebre les condicions internes i externes. Cada òrgan del sentit està especialitzat en un tipus d’estímul.

Recordes quins tenim els vertebrats? I quins òrgans especialitzats les duen a terme?

En general quan més senzill és un organisme, més senzills són també els seus òrgans dels sentits.

Anem a comprovar-ho!

1- Busca on tenen localitzats el sentit del gust i de l’olfacte els artròpodes. Per què creus

que els hi serveix tenir-lo aquí?

2- On tenen el tacte els cargols?

3- Com detecten les serps a les seves preses? Sabies que fins i tot en la foscor poden

sentir la presència d’un animal viu?

Les diverses morfologies – INVESTIGA

Com has pogut comprovar, la morfologia dels animals varia molt entre els diferents grups en què es classifiquen.

De manera molt resumida, les característiques principals són aquestes:

1- Eix anteroposterior

2- Cefalització

3- Segmentació

4- Extremitats

Podries explicar què és cadascuna d’aquestes característiques? Pensa-hi (les imatges poden ajudar-te)  i parlem-ne a classe.

El sistema nerviós – POU

Una vegada que l’animal ha rebut els estímuls, el seu sistema nerviós integra i analitza la informació.

Aquest sistema és diferent segons el grup animal.

Primer mirarem aquest vídeo per entendre com funciona una neurona, la cèl.lula del sistema nerviós que tenim els vertebrats.

Observa aquesta imatge i busca com és el sistema nerviós d’una esponja, d’un cuc pla i d’un artròpode. Envia-ho al pou que la professora t’obrirà.

El sistema muscular – OBSERVA I ANOTA

Quan es produeix un estímul, l’animal el capta per mitjà dels òrgans dels sentits. Els receptors envien la informació als centres coordinadors, que interpreten la informació i elaboren la resposta adequada, i envien els missatges als òrgans efectors, que són els que duen a terme les respostes. El sistema muscular és un dels encarregats de portar a terme les respostes que són en forma de moviment.

Els moviments més visibles són els desplaçaments. Tant els vertebrats com els invertebrats tenen diferents formes de desplaçar-se.

Observa aquest vídeo per veure els diversos tipus de desplaçaments en els animals. Apunta tot el que pensis que és interessant i ho comentarem a classe.

El medi intern i l’homeostasi – DIARI DE CLASSE – PER FER A CLASSE

A continuació tens dos dibuixos que mostren un procés fonamental que s’anomena homeostasi. Es tracta de que els observis detingudament i acabis l’activitat comprenent perfectament què significa aquest terme. El primer dibuix és un diagrama que et pot donar una idea molt aproximada sobre el seu significat (clica la imatge perquè es faci més grossa).

Imatge1

El segon, com t’adonaràs de seguida, és un dibuix que conté els diferents aparells i sistemes del cos. Pensa una estona i anota, després ho posarem en comú, de quina manera cada un d’aquests aparells o sistemes contribueix a l’homeostasi de l’organisme.

Imatge2
NO OBLIDIS ANOTAR AL DIARI TOT ALLÒ QUE HEM APRÈS.

El medi intern – DIARI DE CLASSE – PER FER A CLASSE

Individual / Cal que stigui en els apunts

Com anem de creativitat ?

Després d’haver fet la primera activitat del medi intern i després de llegir també la part de teoria et demanem que facis un diagrama al DIARI ben esquemàtic que il·lustri com s’aconsegueix l’homeostasi. Cal que en aquest diagrama apareguin els aparells que tu creguis (quants més millors) i també l’element clau de tot ésser pluricel·lular que no et diem quin és però que saps perfectament. L’objectiu és que observant el diagrama hom es faci una idea ràpida i clara de què és el medi intern. Som-hi !

Investiga la sang – PER FER A CLASSE – CLASSROOM

Imagina ara que ets un biòleg i has de presentar un informe sobre els diferents tipus de cèl·lules i la resta de components de la sang, les seves propietats, la seva proporció i les seves funcions.

Nosaltres et suggerim que facis una taula on a cada fila hi hagi un tipus cel·lular i a les diferents columnes les seves característiques. Aquestes característiques podrien ser el nom de la cèl·lula, les seves dimensions, la seva funció, una fotografia. Ah per cert posa-hi una fila més on hi haurà d’anar un altre element de la sang però que no és cap cèl·lula.


A continuació tens alguns enllaços que t’hi poden ajudar: (no oblidis penjar l’informe al classroom!)

Introducció a la reproducció – Observa i anota

Necessitem nodrir-nos per continuar vius i també necessitem relacionar-nos amb l’exterior per poder aconseguir l’aliment, en canvi no necessitem reproduir-nos per sobreviure. La reproducció ens serveix per generar nous individus de la nostra espècie què continuïn vivint quan nosaltres ja estiguem morts. L’espècie humana presenta reproducció sexual amb dos tipus d’individus, els de sexe masculí o homes i els de sexe femení o dones.
En els humans la reproducció només és possible entre dos individus de diferent sexe. A més, com que la nostra espècie viu fora de l’aigua i les cèl·lules reproductores masculines necessiten nedar per arribar a la cèl·lula reproductora femenina, l’home presenta un òrgan reproductor especial capaç d’introduir les cèl·lules masculines dintre del cos de la dona i aquesta també presenta un òrgan especial per facilitar la còpula i després tot l’embaràs. D’altra banda, l’existència de plaer en les relacions sexuals, com també passa en l’alimentació, és un factor que l’evolució ha potenciat ja que ajuda molt a assegurar que els humans es reprodueixen i perpetuïn l’espècie.
Anota en els apunts: 
1. El text que has llegit parla de la reproducció sexual. Tambñe n’existeix un altre tipus que s’anomena reproducció assexual. Busca’n les diferències i pensa per què la majoria d’organismes es reprodueixen sexualment.

 

L’aparell reproductor masculí – Teoria

slide0017_image094

L’aparell reproductor masculí està constituït per:  

1- Els testicles (n’hi ha dos) són uns òrgans d’uns 4 cm de diàmetre major. A l’interior d’aquests òrgans hi ha uns llargs conductes molt replegats anomenats conductes seminals, a l’interior dels quals és on es generen els espermatozoides. També conté les anomenades cèl·lules de Leydig que produeixen l’hormona testosterona, que és la responsable dels caràcters sexuals masculins (veu greu, barba, espatlles amples, etc.). 

Estan continguts en una bossa (l’escrot). L’escrot permet que els testicles estiguin a una temperatura inferior a la del resta del cos, la qual cosa és necessària per la formació dels espermatozoides.

2-Els epidídims (també n’hi ha dos) són els llocs on s’emmagatzemen els espermatozoides.

3- Conductes deferents (2) tenen uns dos cm de longitud i transporten els espermatozoides fins a les vesícules seminals.

4- Les vesícules seminals segreguen un líquid nutritiu pels espermatozoides. 

5- La pròstata segrega el líquid prostàtic, que estimula els espermatozoides. Constitueix la major part del líquid que conté els espermatozoides, l’anomenat semen o esperma.

6- Les glàndules de Cowper segreguen un líquid que lubrifica la uretra abans de la sortida dels semen (ejaculació). Aproximadament s’ejaculen uns 3cm3 de semen amb una concentració d’espermatozoides de (100 milions/cm3).

7- Conductes ejaculadors (2) que desemboquen a l’uretra que recorre l’interior del penis

8- El penis és l’òrgan copulador masculí. Al seu interior presenta tres cilindres de teixit esponjós (2 cossos cavernosos a dalt i 1 cos esponjós a sota) que en el moment de l’excitació s’omplen de sang. Això provoca la seva erecció i el seu augment de mida. 

L’extrem anterior rep el nom de gland. És una zona molt vascularitzada i molt sensible que presenta un orifici anomenat orifici urinari o meat urinari.El gland està recobert d’una pell anomenada prepuci que al retirar-se permet que aflori el gland. La seva excessiva estretor s’anomena fimosi. L’operació de retallar-lo quirúrgicament s’anomena circumcisió.




Obtenció de l’hematocrit – DIARI DE CLASSE – PER FER A CLASSE

A continuació hi ha alguns videos tots ells relacionats amb l’obtenció de l’hematocrit. Els observem i després entre tots procurarem esbrinar com es relacionen.

Al mateix temps descobrirem quina informació ens dóna l’hematocrit. I a més caldrà que respongueu perquè alguns esportistes que es dopen (prenen substàncies que milloren el rendiment) tenen l’hematocrit molt alt. Apa a investigar.

NO OBLIDEU D’ANOTAR-HO TOT AL DIARI DE CLASSE

 

L’hemoglobina-I – INVESTIGA (Ampliació)

A continació tens tres imatges totes corresponents a l’hemoglobina. Observa-les amb atenció i treu conclusions sobre les seves característiques. Quin tipus de molècula és, com està formada, què conté… Anota-ho en el diari.

Explica també quina és la seva funció i on es troba.

L’aparell reproductor femení – Teoria

salud-aparato-reproductor-de-la-mujer-1 aparell reproductor femeni

L’aparell reproductor femení està format per:

1. Dos ovaris que tenen una mida d’uns 3 cm i están sostinguts per lligaments a la cavitat abdominal.

2. Dues trompes de Fal·lopi o oviductes que tenen un 15 cm de longitud i tenen un extrem lliure dilatat i capaç de recollir els òvuls que produeixen els ovaris.

3. L’úter o matriu, un òrgan de parets musculoses i molt dilatable, en forma de pera, d’uns 6-9cm de llar per 3-4cm d’ample. En ell es pot diferenciar una entrada o coll i la resta del cos uterí. Aquest presenta unes parets amb una capa mucosa molt vascularitzada, l’endometri, que cada mes es desprèn en part (menstruació o regla) i que després es torna a regenerar.

4. La vagina és un conducte musculós i elàstic d’uns 8-12 cm que té com a funció allotjar el penis durant el coit.

5. Vulva o genitals externs. S’hi poden diferenciar dos llavis majors (replecs cutanis gruixits), dos llavis menors (fins replecs cutanis interns), el clítoris (petit òrgan erèctil molt sensible) i l’orifici uretral o meat urinari (l’orifici de sortida de l’orina) i l’orifici vaginal (tancat parcialment per una membrana anomenada himen que s’esquinça en realitzar el primer coit).


L’aparell excretor – PER FER A CLASSE

L’excreció és l’expulsió a l’exterior dels productes perjudicials o inútils que hi ha a la sang i al plasma intercel·lular.

Relaciona aquestes tres paraules: excreció, medi intern, homeòstasi.

Fes una llista dels productes que penses que han de ser expulsats del cos pel sistema excretor.

Fes també una llista amb tots els òrgans del cos que penses que stan implicats en el procés d’excreció.

La cel·lulosa és un polisacàrid que es troba en forma de fibres a les parets dels vegetals. Una de les peculiaritats que té és que el nostre organisme no la pot digerir. No obstant, quan mengem enciam o altres verdures, la ingerim i l’expulsem. Creieu que es pot considerar una forma d’excreció, aquesta? per què ?

Tot comença la pubertat – Observa i anota

La pubertat és l’etapa de la vida en la qual es passa de la infantesa a l’adolescència. En aquesta etapa es produeix la maduració dels òrgans reproductors, que ja estaven formats des del naixement. Això comporta altres canvis importants tant en el cos com en el comportament.

Font de la imatge (clicar aquí)

Els principals canvis física que es produeixen a l’inici de la pubertat són els següents:

  • Apareixen els anomenats caràcters sexuals secundaris que diferencien l’home de la dona: desenvolupament dels pits en les dones, aparició de la barba i el bigoti en els homes, diferent distribució del pèl al pubis, veu més greu en els homes, diferents proporcions corporals, etc.
  • L’aprell reproductor comença a produir gàmetes masculins o femenins. A causa d’això s’inicia la producció de semen en els nois i la primera menstruació en les noies.
  • Sovint, els canvis de la infantesa a l’adolescència venen acompanyats de certs canvis en l’estat d’ànim i en les relacions amb la família i amb les altres persones. Es tracta d’un canvi temporal que forma part de la maduració com a persona.
El començament de la pubertat ve regit pel cervell, que en un moment determinat comença a produir les hormones gonadotropes, que viatgen per la sant i estimulen el desenvolupament i el funcionament dels ovaris i dels testicles.
Ara anota a la teva llibreta:
1- A partir de la imatge que apareix en aquest post, indica les principals diferències entre les dones i els homes pel que fa als canvis que es produeixen durant la pubertat.
2- En quin sexe s’inicia abans la maduració dels caràcters sexuals?
3. Quina és la diferència entre els caràcters primaris i secundaris?

Hemoglobina-II – INVESTIGA (Ampliació)

En l’exercici d’abans acabes de descobrir quin tipus de molècula és l’hemoglobina i per tant no et soprprendrà si et diem que hi pot haver hemoglobines diferents entre elles. Existeix una forma d’hemoglobina anomenada fetal. Aquesta hemoglobina té una afinitat molt més gran que l’adulta per l’oxigen.

Respon:

1. Per què no t’ha de sorprendre que una molècula com l’hemoglobina pugui tenir vàries formes ?

2. On deu estar localitzada l’hemoglobina anomenada “fetal” ?

3. Què significa el concepte afinitat ?

4. Quin sentit biològic té aquest fet ?

RESPON EN EL DIARI I PENSA QUE TOT EL QUE FEM A CLASSE ÉS MATÈRIA D’EXAMEN.

El cicle menstrual – Investiga

Observa detalladament el següent esquema:

MenstrualCycle

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Intenta explicar l’esquema a la teva llibreta i respondre a les següents preguntes:

1- Què és la ovulació ? quina hormona la desencadena ?
2- Què és la menstruació ? quan dura ?
3- Quan dura un cicle menstrual ?
6- Quins són els dies de major possibilitat d’embaràs ? (observa la imatge de sota).

5017231_f520

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Teniu més infomació per contestar aquestes preguntes en el vídeo que hi ha més avall.

Què és l’ecologia ? – LLEGEIX

A continuació tens un text que explica què estudia l’ecologia. Fes-hi una llegida i treu-ne una definició-explicació pels apunts.

L’ecologia és la part de la biologia que estudia les interrelacions dels éssers vius entre ells i amb llur medi; és la biologia dels ecosistemes. També es pot definir com l’estudi científic de les distribucions, l’abundància i les relacions dels organismes i les seves interaccions amb el medi ambient. El 1866 Ernst Häckel va introduir el concepte d’ecologia, terme compost de les paraules gregues οικος (oikos: casa, habitatge, llar) i λόγος (logos: coneixement, ciència, raó).

Què estudia ?

L’ecologia estudia els éssers vius, el seu medi i les relacions que estableixen entre ells; això representa: les proteïnes i àcids nucleics (bioquímica i biologia molecular), les cèl·lules (biologia cel·lular), els teixits (histologia), els individus (botànica, zoologia, fisiologia, bacteriologia, virologia, micologia i altres) i, en el nivell més global, les poblacions, comunitats, ecosistemes i la biosfera en general. Aquests darrers, però, són els subjectes d’estudi propis de l’ecologia. L’ecologia és una ciència multidisciplinària. A causa del seu enfocament en els nivells més alts de l’organització de la vida a la terra i en interrelacions entre els organismes i el seu ambient, l’ecologia utilitza moltes altres branques de ciència com la geologia i geografia, la meteorologia, la pedologia, la química i la física. Així, es diu que l’ecologia és una ciència holística. Un concepte important en ecologia és el d’ecosistema, el conjunt d’éssers vius (comunitat ecològica o biocenosi), el medi físic on viuen (biòtop) i les relacions que s’estableixen entre ells.

 

 

Creacionisme, fixisme, catastrofisme.

El món i tot el que hi habita va ser creat per Déu en sis dies (creacionisme).

Des de llavors totes les espècies han mantingut les seves característiques fixes i invariables (fixisme).

James Ussher, aqrquebisbe d’Irlanada a mitjans del s. XVII va calcular la data de la creació situant-la el 22 d’octubre del 4004aC.

Les ides fixistes van començar a ser qüestionades a principis del s. XIX. Les nombroses troballes fòssils, així com les semblances entre els diferents organismes, feien que cada vegada fos més complicat defensar els punts de vista del fixisme. En un intent desesperat per salvar el creacionismes, el naturalista Georges Cuvier (1769-1832)va proposar que els fòssils trobats eren el resultat de grans catàstrofes  d’escala planetària que havien tingut lloc en la història de la Terra. Aqusts catàstrofes, com el diluvi universal, haurien causat extincions massives i creacions posteriors d’espècies noves. Donà lloc al catastrofisme.

George Cuvier pare del catastrofisme.

La fecundació – Qüestionari

Llegeix i contesta:

Font imatge 

• A quina part de l’aparell reproductor femení seria possible que es trobés l’òvul de la fotografia?
• Quants espermatozoides fecunden l’òvul? Per què?
• Per què se’n produeixen tants?
• Per què generalment es produeix un sol òvul en cada ovulació?
• Quants dies pot viure un espermatozoide dins les vies genitals femenines?
• Quan pot ser fecundat l’òvul?

La hiperventilació – INVESTIGA (Ampliació)

La hiperventilació és un fenomen que consisteix en inspirar i expirar molt de pressa. Això fa que l’aire dels pulmons es renovi ràpidament i per tant es carreguin d’oxigen i es buidin de diòxid de carboni en intèrvals de temps molt curts.

La hiperventilació pot ser voluntària per exemple en el cas d’un bus que se submergeixi a pulmó lliure, o bé involuntària com per exemple en un atac d’angoixa o d’ansietat. En aquest darrer cas hauràs vist que s’acostuma a donar una bossa de plàstic a l’afectat perquè se la posi a la boca i el nas i ventili (inspiri i expiri) dins d’aquesta bossa.

Les dues imatges volen representar aquesta solució que hem descrit sobre la hiperventilació però una de les dues afectades no fa bé el procés. Digues quina i per què.

Posats a escriure, anota també quin sentit penses que té aquest gest. És a dir de què serveix ventilar dins una bossa ? què passa si no es fa ? Pensa-hi una estona, anota-ho i després ho comentem tots junts.

El text que tens a continuació t’ho explica. A veure si fa sun esforç per procurar entendre-ho !

Quan hem estudiat el medi intern hem insitit en què l’entorn de les cèl·lules ha d’estar en unes condicions òptimes i constants. 

El que ara us explicarem encara no ho heu estudiat però ho fareu ben aviat. Quan en una dissolució aquosa (i la sang pot, en certa manera, considerar-s’hi) hi ha  una concentració de ions hidrogen (H+) superiors a la normal aquesta pren característiques àcides, quan en canvi n’hi ha una concentració inferior passa el contrari i la dissolució pren característiques bàsiques.  Ni una cosa ni l’altra són bones per les cèl·lules. Totes les cèl·lules (hi ha excepcions però ara no vénen al cas) han d’estar en un medi neutre (és a dir que no és bàsic ni àcid).

Aprofitem per dir-te que la mesura que s’utilitza per determinar el grau d’acidesa o basicitat d’una substància és el pH, et sona ? Ja en farem alguna pràctica.

Doncs bé el problema que produeix la hiperventilació està relacionat amb el pH de la sang. Podríem explicar-t’ho però pensem que és més formatiu que intentis descobrir-ho. Una pista sí que et donarem i és la reacció química que tens aquí baix:

Vinga pensa una mica que aquest exercici és de nivell !

Una aproximació a la teoria de l’evolució: Lamarck – DESCOBREIX

Jean Baptiste Monet de Lamarck (1744-1829) metge i naturalista, fou el primer en postulà una teoria no fixista en què considerava que els organismes podien anar canviant (per millorar) amb el temps.

La seva teoria es basa en les dues lleis o principis que tens a continuació. Llegeix-les amb atenció i intenta esbrinar quin és el seu significat. Caldria que després de la lectura et quedessis amb dues idees principals.

Lamark’s First Law

  • Lamarck’s ideas on evolution were one of the first theories to center around the evolutionary change of species. His first law of evolution dealt with the mechanism by which nature changed living creatures. In his book “Philosophie Zoologique,” he proposed that the use or disuse of certain organs and traits was directly related to the changing environment over large spans of time.

Lamarck’s Second Law

  • Lamarck’s theory on evolution posited that organisms change according to the challenges presented by their environment. His second law states that these changes are inherited through generations from a genetic need to improve the species. 

Un dels exemples clàssics que s’utilitzen per comprendre la teoria de Lamarck és el del coll de les girafes.

Exemple clàssic de les girafes.

La teoria de Lamarck però, no ho explica tot…

En no haver-hi canvis negatius o perjudicials no existeix el concepte d’extinció. En la teoria de Lamarck no se soluciona què és el que porta les espècies a canviar i es diu que la matèria viva té una tendència inherent a la millora. Per altra banda tampoc s’explica com s’han originat les diferents espècies per la qual cosa Lamarck defensa la generació espontània.

L’ecologisme – ACLARIMENT

Sovint es confon ecologia (la branca de la biologia que estudia els ecosistemes) amb l’ecologisme (una manera de pensar). Independentment de si l’ecologisme és una idea bona o dolenta cal saber separar-la de l’ecologia.

A continuació hi ha un primer video molt simple que il·lustra el que la majoria de gent entén per ecologia. A continuació hi ha el trailer d’un documental fet a França per prmoure la consciència de preservació. Per si algú li interessa a continuació hi ha el documental complet. Les imatges, almenys, són fantàstiques.

Per què el DNA ? – DESCOBREIX

Ara tots tenim molt clar que el DNA és la molècula responsable de l’herència, però no sempre ha estat així. Al principi hi havia unes molècules que tenien molts més números per ser les afortunades. De fet pel DNA, tot i que ja es coneixia, tenia pocs partidaris…

Llegeix primer la introducció al problema i després mira’t l’animació.

Charles R. Darwin (1809-1882) – Galeria d’imatges

A continuació hi ha una galeria d’imatges sobre la biografia de Darwin i la seva teoria.

Una mica de genètica humana – OBSERVA I EXPERIMENTA

PIC DE VÍDUA:  Algunes persones tenen la línia dels cabells que passen per damunt del front que acaba amb un pic just al mig. Es tracta d’una manifestació dominant. L’Al·lel recessiu determina una línia contínua de cabells.

Pic de vídua

ENROSCAMENT DE LA LENGUA: Algunes persones poden enroscar la llengua en forma de U. Aquesta capacitat vé determinada també per un al·lel dominant.

 

Enroscament de la llengua en U

LÒBULS DE L’ORELLA ADHERITS: Un al·lel dominant determina que els lòbuls de l’orella pengin sense estar adherits al cap.

 

Lòbuls de l’orella

INCLINACIÓ DEL POLZE: Algunes persones poden inclinar l’última de les falanges del dit polze més de 45º. Aquest caràcter ve determinat per un al·lel recessiu.

Inclinació del polze

ANULAR MÉS CURT QUE L´’INDEX:  Compara la longitud dels dits índex i anular de la mateixa mà. Es tracta d’un caràcter influït pel sexe. Normalment els homes tenen l’anular més llarg que l’índex i en les dones al reves.

DITS ENTRELLAÇATS: Entrellaça les mans i observa quin dels dos dits polzes queda a la part de dalt i quin a la part de baix. El polze esquerra sobre el dret és el que determina l’al·lel dominant.

Entrellaçament dels dits

DIT PETIT TORÇAT: Un al·lel dominant fa que la darrera falange del dit petit es torci cap a l’anular.

Dit petit torçat

FORAT A LA BARBETA: Algunes persones presenten una lleugera depressió al mig de la barbeta que ve determinada per un al·lel dominant.

Forat a la barbeta

PIGUES: Són les formes més freqüents de taques a la pell. Venen determinades per un al·lel dominant.

UNGLES: QUan es miren de costat algunes mostren una curvatura convexa que ve determinada per un al·lel dominant.

I abans de Mendel ? – LLEGEIX I REFLEXIONA

A continuació tens un text que ens parla d’algunes teories anteriors a Mendel. Cap de les dues es va confirmar com a certa ja que els experiments que es van fer per comprovar-les van demostrar que no eren veritat.  Al cap d’uns anys Mendel va confeccionar una teoria que fins ara cap experiment ha desmentit. Hem de pensar doncs que l’explicació que va donar Mendel va ser bona. Almenys fins que no es demostri el contrari…

Fes-ne una llegida i després comentem tots junts que n’hem tret.

Todas las explicaciones en torno a los mecanismos de la herencia biológica hechos con anterioridad a Mendel resultaron aproximaciones a la verdad, sin pasar del terreno de las suposiciones, ya que carecía de la rigurosidad que debe acompañar a un planteamiento científico. Pero fueron un aporte porque permitieron hilar una secuencia lógica de pensamientos que condujeron finalmente a la elaboración de principios y pensamientos en torno a la herencia biológica; luego de una posible explicación, esta era sometida a verificación por los científicos de la época para determinar su grado de veracidad. Así, surgen teorías tales como: el preformismo o la pangénesis.

Preformismo. Surge en 1694 y es producto de un, observador con una imaginación muy viva y un microscopio defectuoso. Postulaba que en el interior del espermatozoide existía un pequeño hombrecito preformado al que se le llamó homúnculo, el cual luego de la fecundación sólo debía crecer.

Homuncle

Otro grupo de científicos de la época que se hacían llamar ovistas sostenían que el homúnculo, se encontraba en el interior del óvulo, el cual le aportaba todo los nutrientes para su desarrollo posterior.

Homuncle dins un òvul

Este pensamiento fue recogido por Swammerdam y Bonet, quienes postularon que en el óvulo estaba encapsulada toda la información de la descendencia de la mujer, una dentro de otra, al igual que una caja dentro de otra caja.

Está teoría fue aceptada incluso por filósofos de la época quienes añadieron que dios lo había preformado desde el comienzo de las cosas.

Con el avance y perfeccionamiento de los microscopios se comprobó que lo que parecía un hombrecito es hoy lo que se denomina acrosoma, o sea, una estructura que contiene enzimas, las cuales facilitan la fecundación.

Pangènesis. Darwin postulaba que cada parte del cuerpo contribuye con unas gémulas a la formación de las células germinales. De esta manera, en las células germinales se aglutina toda la información que hay que transmitir a la generación siguiente. Las variaciones que aparecen durante la vida de un individuo producen gémulas, y así estas variaciones pueden pasar a la descendencia.

Una de las crisis que contribuyó a hundir la hipótesis de la pangénesis fue, precisamente, que chocase con el método científico. Francis Galton diseñó un experimento consistente en hacer transfusiones de sangre entre conejos con el pelo de colores diferentes. Si la teoría fuera correcta, los conejos recipientes deberían pasar a su descendencia las características de los donantes. Una vez hechos los cruces, los conejos descendientes tenían el pelo del mismo color que sus progenitores. Galton escribió: «He hecho trabajos de transfusión y cruce en conejos a gran escala y he llegado a conclusiones claras que, en mi opinión, niegan la verdad de la doctrina de la Pangénesis.»

La Melsa – DIARI DE CLASSE – PER FER A CLASSE

La melsa és un d’aquests òrgans com ara el pàncrees, la vesícula biliar, el tim i algun altre que sempre passen desaparcebuts. Aturem-nos-hi un moment.

 Fixa’t que aquest òrgan queda a la part superior esquerra de l’abdomen.

Just darrera de la part alta de l’estómac.

Ves al següent enllaç (recorda que ja hi has anat alguna vegada i en saps el funcionament -has d’anar a “òrgans del cos”-) i localitza la melsa en el mapa del cos.

Algunes de les funcions que té aquest òrgan les veurem quan estudiem el sistema de defensa. la que ara ens interessa és una altra funció que té la melsa i que és elreciclatge dels eritròcits.  

Cal que responguis les següents preguntes: (en els apunts).

1. Quina és la vida mitjana d’un eritròcit ? (Pots trobar-ho fàcilment fent una breu consulta a la xarxa).

2. Quants eritròcits té una persona adulta ? Per fer-ho necessites saber quants eritròcits hi ha per mil·límetre cúbic i també el volum total de sang que hi al cos (les dues dades són molt fàcils de trobar). Després només necessites fer un senzill factor de conversió.

3. En l’informe que has fet abans hauràs trobat que els eritròcits són cèl·lules anucleades. pensa amb quin problema tindran aquestes cèl·lules i relaciona-ho amb la primera pregunta.

4. Pensa en el significat de la paraula “reciclatge” i pensa també en què deu significar el concepte “Reciclatge d’eritròcits”. Què deu voler dir ? Per què es fa ?

5. Els eritròcits contenen una molècula al seu interior molt rica en un àtom poc abundant en el cos i també poc abundant en la dieta. Aquest àtom és molt valuós ! Quina és aquesta molècula ? Quin àtom conté ? Com relacionaries aquesta dada amb el concepte de “reciclatge dels eritròcits” ?

Sovint res és tant senzill com sembla. Un mateix eritròcit passa més d’una vegada al dia per la melsa i és evident que no pot pas reciclar-los a tots. Com ho fa la melsa per “decidir” quins estan a punt per reciclar i quins no ?

Malla rejilla rojo

Aquesta pregunta no és gens fàcil ! Pots provar de pensar una estona.La imatge que hem posat al costat de l’entrada no és casual. Vinga va ! Pensa, pensa, pensa !

Et donarem una pista: “els eritròcits quan es fan vells la seva membrana es torna més rígida”.

Exercicis sobre evolució – PRACTICA

A continuació tens una sèrie de preguntes per pensar sobre evolució. AL final t’afegim quatre exercicis més per si vols insistir en el tema.

1) Com expicaria Darwin cada un dels segünets canvis:

a) La “desaparició” dels ulls dels talps (de fet el que els passa és que la parepella els queda tancada).

b) El color fosc dels ratolins de bosc que tenen hàbits nocturns.

c) La robustesa del bec dels pinsans que mengen fruits secs.

2) (1 punt)

En un manual d’evolució poden llegir-se algunes afirmacions sobre el mecanisme evolutiu que avui no són acceptades. Subratlleu aquelles parts del text que creieu que són incorrectes. Reescriviu-les corregint les errades que heu detectat (només corregiu les frases que contenen errades).

a) Les plantes i els animals no tenen un elevat potencial reproductor, és a dir, produeixen menys descendència de la que pot sobreviure. No obstant les poblacions tendeixen a romandre constants. Segurament es produeixen moltes morts abans d’assolir l’estat adult.

b) La lluita per l’existència, la competència entre els organismes pels recursos del medi (aliment, refugi, espai vital, …) condueix contínuament a múltiples lluites i enfrontaments directes entre organismes tant de la mateixa com de diferent espècie.

c) A les poblacions i com a conseqüència de l’esforç dels organismes per adaptar-se al medi, aquests experimenten variacions, canvis. Són les mutacions, responsables de les variacions hereditàries.

d) Algunes variacions, provocades pel medi en què viu un organisme, fan als seus portadors més eficaços en l’ús dels recursos del medi, són les mutacions favorables. Les mutacions desfavorables, en canvi, són perjudicials pels organismes. La selecció natural afavoreix la supervivència dels individus més dotats, ja que seran més competitius en la lluita per l’existència.

3) (1 punt)

En una classe de segon de batxillerat s’ha generat un debat a causa de les mutacions. Una part de l’alumnat opina que una mutació és favorable, neutre o desfavorable per tots els individus d’una espècie independentment del medi on viuen. Una altra part de l’alumnat creu que aquestes conseqüències depenen de l’ambient onapareix la mutació. Quina de les opinions creieu que és correcta ? Justifiqueu-ho. 

Exercici 1
Exercici 2
Exercici 3
Exercici 4