Observa bé aquesta imatge que representa un tall longitudinal de vena i pensa què deu voler representar i quin sentit té. Anota-ho al diari de classe.
Ara observa aquest altre dibuix i pensa què deu passar en el cas del tercer dels casos que es representa.
Finalment relaciona aquest tercer dibuix amb les fotografies que tens a continuació. Busca el nom d’aquesta malaltia que per cert és molt comú.
Per acabar pensa quines persones estan més exposades a patir aquesta malaltia. Si vols una pista et direm que fa cosa d’uns cinquant-seixanta anys era molt comú a la nostra comarca i sobretot afectava a dones.
Hem parlat de venes i d’artèries però aquests vasos no són suficients per explicar el funcionament de l’aparell circulatori. Observa la següent fotografia i anota tota la informació que creguis que se’n pot desprendre.
Activitat per parelles / Cal que estigui en els apunts.
A continuació tens dues imatges. Amb la primera has de deduir què és l’òsmosi. I amb la segona una conseqüència que té aquest fenomen per les cèl·lules. Si no ho acabes de veure clar fes una mica de cerca bàsica per la xarxa.
La família dels Borbons és un bon exemple per estudiar l’herència d’un caràcter lligat al sexe. Es tracta de l’hemofília. Les persones afectades d’aquesta malaltia no poden fabricar un dels factors que són clau en el procés de coagulació de la sang.
L’observarem a classe i en farem alguns comentaris.
A continuació tens una galeria d’imatges sobre Drosophila mellanogaster.
Detalls del cap en alta resolució.Flascons on s’oberva la “papilla” nutritiva.Mosques a punt de ser observades sota la lupa.Algunes mutacions de Drosophila.Cicle biològicMosques anestesiades.
Flascons on s’observen moltes pupes.Detalls del cos.
Activitat per parelles / Cal que estigui en els apunts.
Quan el transport és passiu però, intervenen proteïnes transmembrana per fer-lo possible, parlem de difusió facilitada. A continuació tens les imatges de dos processos d’aquest tipus.
1. Què significa transport passiu ?
2. En què consisteixen les diferències entre els dos tipus de transport que es representen en aquestes imatges ?
El Sol no emet només llum sinó un conjunt de radiació molt més ampli.
Fixa’t amb la imatge que hi ha a continuació i intenta resoldre les següents qüestions:
1. De tota la radiació que emet el Sol quin percentatge diries que els éssers vius en poden captar ?
2. Tota la radiacio és igualment energètica ?
3. Si t’hi fixes veuràs que la radiació es representa amb una ona i aquesta ona té dues característiques que la identifiquen. Una està representada a la part de dalt de l’ona i l’altra a la part de baix. Quina és quina ? Amb quines unitats es mesura ? Quina relació té amb l’energia que conté l’ona ?
Especte de radiació electromagnètica del Sol
Existeixen plantes adaptades a més o menys llum. A continuació et mostrem un gràfic en què se’n representen tres espècies.
Sabries dir en què es diferencien cada una de les tres espècies representades ? Fixa’t bé en el que hi ha en els eixos i en la forma dels gràfics.
Taxa fotosintètica en funció de la intensitat de la llum.
Les tres imatges que tens tot seguit fan referència a un altre tipus d’adaptació a la llum.
Sabries dir en què consisteix ?
La llum és prou important com perquè les espècies s’organitzin segons si la intensitat que els n’arriba és més o menys baixa. Un bon exemple (tal i com es veu a la imatge) és el de la zonació en altitud al bosc tropical.
Fixa’t també en els altres paràmetres mesurats que apareixen a la imatge. Els trobes coherents ? penses que poden influenciar en la biocenosi ?
Bosc tropical plujós
Finalment et deixem dues imatges en què s’aprecia una eina molt utilitzada en l’estudi dels ecosistemes aquàtics. Al peu de la foto en tens el nom. Fes una breu recerca i descobreix quina funció té aquest disc.
Us proposo que feu aquest exercici. Tota manera per resoldre’l bé us veureu obligats a fer l’entrada següent. O sigui que la feu i després torneu cap aquí. Som-hi !
L’encarregat d’una piscifactoria observa que amb l’arribada de l’estiu, en els seus estanyols augmenta el nombre de truites mortes. Sap que les truites necessiten viure en aigües amb elevada quantitat d’oxigen, però desconeix quina relació té la mort de les truites amb l’arribada de l’estiu.
La gràfica mostra la relació entre l’oxigen dissolt en l’aigua i la temperatura:
a) Quina relació existeix entre la temperatura i la quantitat d’oxigen dissolt en l’aigua ?
b) Creus que les dades de la gràfica poden explicar la major mortaldat de les truites a l’estiu ? Per què ?
c) Què podria fer l’encarregat de la piscifactoria per evitar la mortaldat de les truites ?
A continuació tens una simulació on s’aprecia l’obturació d’una artèria per dipòsit de greixos. Després en tens un altre en el que es veu com aquest problema pot derivar en una trombosi i per tant una malaltia greu que impedeix la circulació de la sang i finalment tens un tercer en el que es veu com la cirurgia moderna pot corregir aquests problemes.
El professor en farà una explicació i ho anotaràs al teu diari de classe.
EL PROFESSOR FARÀ LES EXPLICACIONS I ANIREM COMENTANT LES IMATGES I TEXTOS DE L’ENTRADA.
1. Per què ha d’existir un altre sistema de transport de molècules petites diferent del transport passiu ?
2. Té sentit el nom de “transport actiu” ?
Transportador actiu ATP-dependent
El transport actiu és sempre dependent d’energia. El cas més simple, que no vol dir el més freqüent, és el que es representa en la primera imatge on una determinada molècula (bola vermella) és introduïda a l’interior de la cèl·lula amb la despesa d’una molècula d’ATP.
Habitualment el que es produeix és l’acoblament de la molècula que es vol transportar en contra de gradient al transport d’una altra molècula que es mou a favor de gradient. I aquesta molècula en molts casos és el ió sodi o el ió potassi. En aquest cas una mateixa proteïna transportadora fa passar al seu través dues molècules (una en contra i l’altra a favor de gradient) produint-se el que s’anomena un cotransport.
Cotransport de sodi i glucosa
Només si el sodi entra a favor de gradient pot arrossegar una altra molècula que segurament ho fa en contra.
1. Per què pesnses que molt probablement la glucosa (representada en verd) entra en contra de gradient ?
2. Aquest sistema és sostenible ? és a dir pot durar sempre o s’aturarà per algun motiu ?
Aquest parell d’imatges (no facis cas de la proteïna que hi ha immersa en la membrana de la primera imatge) et pot ajudar a respondre la segona pregunta:
A continuació et donem la solució a aquesta aparent paradoxa. Se soluciona gràcies a la presència d’una proteïna transportadora de membrana present a totes les cèl·lules i que és absolutament fonamental per la vida. S’anomena Na/K-ATPasa o si ho vols més senzill bomba de sodi i potassi. Observa’n les imatge si descobreix-ne el funcionament. Si no ho captes sempre et queda el recurs de la xarxa.
Finalment i per acabar aquesta llarga entrada, en la imatge que tens a continuació pots veure el treball conjunt d’una proteïna que cotransporta sodi i glucosa a la banda dreta de la cèl·lula i la bomba de sodi i potassi a la banda esquerra treballant coordinadament.
Cotransportador sodi dependent de glucosa
Per acabar, ara sí, un parell d’ imatges resum que pensem que et poden ser d’utilitat.
Ja saps que l’oxigen és un preuat recurs per a la majoria d’éssers vius. Ara voldríem que et fixessis en cada una de les següents imatges i/o gràfics i en traguessis conclusions.
En primer lloc observa el gràfic de la dreta i digues quina informació ens dóna i intenta trobar-hi una explicació coherent. En segon lloc observa bé el gràfic de l’esquerra i intenta esbrinar quina relació té amb el fenòmen que has descobert amb el gràfic anterior. Potser et calgui descobrir què és l’eritropoyetina però ho trobaràs fàcilment.
L’oxigen és un gas soluble en aigua i la seva solubilitat depèn de la pressió i la temperatura. Quan més alta és la pressió del gas major és la solubilitat. Quant més alta és la temperatura del líquid menor és la solubilitat. Cerca com es diu aquesta llei física. Vols veure-ho ?
La pressió no influeix gaire en els biòtops, però si la temperatura.
Amb les dades de la taula que tens a sota d’aquest paràgraf fes un gràfic de la concentració d’oxigen respecte la temperatura i digues si és el mateix viure en aigües fredes o en aigües més temperades.
Taula de concentració d’oxigen (ppm) en funció de la temperatura.
A continuació hi ha algunes imatges d’organismes especialment adaptats a viure en medis amb molt baixa concentració d’oxigen.
Quironòmids
Per què aquests organismes són tant vermells ? En sabries trobar alguna explicació coherent a partir del que ja saps ?
Amb el que recordes de cursos anteriors intentarem respondre les següents preguntes entre tots:
1. Quina és la funció del cor ? en té cap d’altra ?
2. Quin és el teixit majoritari que forma el cor ?
3. Té més d’un compartiment ? quants en té ? recordes els noms ?
4. Com s’anomena la capa de teixit epitel·lial que el recobreix (això ho hem vist en aquest curs).
Després de respondre aquestes preguntes farem un esquema a la pissarra que inclogui els diferents compartiments del cor amb els seus noms i també amb la connexió amb els vasos que n’entren i en surten.
Tot seguit buscaràs el significat dels conceptes sístole i diàstole.
I de nou a la pissarra intentarem fer funcionar el cor però per fer-ho ens faltaran uns components el nom dels quals comença en v.
Sabries dir quins són aquests components i per què són necessaris ?
El següent video et pot ajudar.
Després de l’explicació del professor podem fer un cop d’ull al següent video.
Ara cal preguntar-se com es genera l’estímul que fa funcionar el cor. Per fer-ho adjuntem una imatge. A veure si ets capaç d’investigar una mica per descobrir-ho.
El secret està en les línies vermelles que travessen del cor de dalt a baix. Fixa’t amb el nom que reben i amb un apetita cerca descobriràs de seguida quin és la seva funció.
A més sàpigues que el cor també té una connexió amb el Sistema nerviós autònom (què deu ser el SNA ?) que en regula la freqüència del batec.
Què és la freqüència del batec ?
A continuació tens una altra imatge. Et sona ? sabries dir de què es tracta ? Per ajudar-te busca el significat de ECG.
Finalment i per acabar aquesta activitat et demanem que facis una breu cerca sobre què són les coronàries. A més t’adjuntem una imatge obtinguda en un TAC on es pot veure una incidència que presenten les coronàries i que pot provocar greus problemes. Què diries que és aquesta imatge i quin deu ser el problema que pot ocasionar ?
Es va realitzar un experiment per descobrir l’efecte de la velocitat del corrent en la distribució de dues espècies de larves d’un insecte en un rierol:
a) Quan la velocitat del corrent era de 10cm/s, quantes larves de cada espècie es van trobar ?
b) Quina espècie és més abundant si el corrent és lent ? I si és ràpid ?
c) L’espècie A s’alimenta construint una forta xarxa en què queden atrapades restes d’animals i plantes. L’espècie B construeix una xarxa feble per atrapar petits invertebrats nedadors. Hi ha alguna relació entre la seva manera d’alimentar-se i la preferència per una determinada velocitat del corrent ?
A la taula es donen els valors d’oxigen dissolt (mil·ligrams d’oxigen per litre d’aigua) mesurats al migdia, a diferents fondàries d’una bassa amb abundància de plàncton.
a) Representeu les dades en un gràfic. Expliqueu el procés biològic que predomina al migdia en el primer mig metre de la bassa i digueu quins organismes el realitzen.
b) Quins canvis, en general, creieu que hi pot haver pel que fa a la concentració d’oxigen a l’aigua al vespre? Raoneu-ho.
c) Expliqueu perquè al fons hi ha la concentració d’oxigen que apareix a la taula. Penseu quin tipus d’organismes poden viure a la bassa a aquesta profunditat.
Observa amb atenció aquesta imatge (fixa’t bé en les mesures preses) i treu-ne conclusions. Entre tots ho comentarem
1. Com es distribueix l’oxigen disolt pel llac ? 2. Què succeeix amb la temperatura ? per què ? 3. Quina diferència (o quines) hi deu haver entre la part de color blau cel i la part de color blau fosc ? 4. Per què la zona blau cel l’anomenen “Zone of mixing” ? 5. Penses que el llac tindrà el mateix perfil a l’hivern que a l’estiu ? per què
Les següents imatges ens hi ajudaran:
L’absència o presència de termoclina condiciona les caacterístqiues del llac o embassament.
Resolent el següent encreuat tindràs informació sobre algunes de les malalties més freqüents que afecten a l’aparell circulatori. Recorda que a part de fer l’encreuat t’has d’anotar el nom d’aquestes malalties i allò que produeixen !
Activitat individual o per parelles / Cal lliurar-la en un pou.
A continuació et demanem que preparis un informe (document de text, presentació power point, prezi…) que resumeixi l’estructura i la funció dels diferents orgànuls de la cèl·lula. Si cliques aquí trobaràs una informació molt valuosa. Per si vols un lloc per extreure informació més sintètica pots utilitzar la següent font on assenyalant cada orgànul et resumeix quina és la seva funció i clicant-hi obtindràs imatges i animacions.
Compte ! Fes l’informe de manera que tot el que hi poses ho entens i ho has redactat tu. No et serveix de res només copiar i enganxar.
Caldrà que ho lliuris al profesor per mitjà del pou “Repassem els orgànuls”. Un cop tancat el pou ho comentarem a classe.
A continuació tens un document que explica el sistema limfàtic. Imprimeix-lo, posa’l al diari de classe i respon en el mateix diari les següents preguntes:
El nucli de les cèl·lules pot prendre diferents formes i diferents dimensions.
Limfocit (tipus de leucòcit). S’aprecia un nucli que ocupa gran part del citoplasma.
Neutròfils (tipus de leucòcit). Nucli multilobulat.
Algunes cèl·lules com els eritròcits han perdut el nucli convertint-se en sacs d’hemoglobina i d’altres com les fibres musculars estriades (cèl·lules de la musculatura esquelètica) en tenen més d’un. Les primeres s’anomenen anucleades i les segones pluri o multinucleades.
Fibra muscular estriada esquelètica on s’aprecien múltiples nuclis.
La posició relativa del nucli en la cèl·lula no és casual. A la vista de les següents imatges quina diries que és la posició del nucli respecte la resta d’orgànuls ?
La doble membrana nuclear disposa d’orificis anomenats porus. Aquests orificis permeten la sortida d’unes molècules molt importants per la funció cel·lular. Al voltant de l’orifici hi ha un sistema de proteïnes anomenat anell del porus que regula el que pot sortir.
Recreació del nucli on s’aprecia la gran quantitat de porus.Fotografia de microscopi electrònic on s’assenyalen els punts on es troben els porus.
L’espai intern limitat per la membrana nuclear s’anomena nucleoplasma. El més important que conté aquest espai és la cromatina. En aquesta entrada trobaràs algunes imatges que el professor comentarà a classe.
Fotografia feta amb microscopi electrònic en el que s’aprecia el nuclèol i la làmina nuclear.
A l’interior del nucli també s’hi troba una regió que quan s’observa amb microscopia electrònica es veu molt fosca i per tant indica la presència de cromatina desplegada i en activitat. Aquesta regió s’anomena nuclèol i en l’apartat de genètica molecular comentarem la seva funció. El nuclèol no està delimitat de la resta del nucleoplasma per cap membrana.
A la perifèria interna del nucli i en contacte directe amb la mebrana nuclear s’oberva també una regió densa. Es tracta de la làmina nuclear i està formada per fibres proteiques que donen consistència al nucli impedint que la membrana es deformi.
Les dues estructures es poden obervar en la següent imatge.
Fotografia feta amb microscopi electrònic en el que s’aprecia el nuclèol i la làmina nuclear.
Per estudiar la mitosi, abans cal tenir clars alguns conceptes. Et donem deu minuts perquè cerquis el significat de cada una de les paraules següents:
Haploide i diploide
Cromosoma homòleg
Centròmer
A continuació et demanem que et miris el següent video que et mostra lla mitosi d’una manera molt simple i clara. Un cop vist hauries de saber explicar en què consisteix i com funciona:
Per poc que busquis t’adonaràs que la xarxa està farcida d’informació sobre la mitosi. Et demanem que en facis una petita cerca i seleccionis tres o quatre imatge que et semblin especialment interessants per entendre la mitosi. Quan les tinguis les envies en el pou “Imatges de la mitosi” i expliques perquè les has seleccionat i què es veu en cada una d’elles.
Cada organisme és un estadi en la transmissió de matèria i energia a través de l’ecosistema. La via de transmissió de matèria i energia té diferents nivells cada un dels quals s’anomena nivell tròfic.
Els organismes del primer nivell són aquells que extreuen la matèria que els forma directament del biòtop i l’energia necessària per fer les reaccions químiques l’obtenen de la llum. Es tracta dels PRODUCTORS.
La resta d’organismes necessiten extreure tant la matèria com l’energia menjant-se d’altres organismes. Són els CONSUMIDORS (o productors secundaris).
En el trànsit d’energia d’un a altre nivell s’aprofita només un 10% de l’energia. la resta es perd. Això és el que explica que la biomassa de cada nivell tròfic sigui inferior a l’anterior. A continuació adjuntem algunes imatges que ho il·lustren.
El diagrama mostra algunes relacions tròfiques en un estany d’aigua dolça (les fletxes indiquen la direcció del flux d’energia).
a) L’aplicació d’un insecticida provoca la disminució dràstica de les poblacions d’insectes. Digueu, segons la xarxa, en quins nivells tròfics es troben les poblacions d’insectes de l’estany i expliqueu de quina manera l’aplicació de l’insecticida pot afectar la població de colobres aquàtiques. (1 punt)
b) Les larves de mosquit també s’alimenten de bacteris i de matèria orgànica en partícules molt petites que hi ha a l’aigua. Justifiqueu la importància de la població de larves de mosquit en el cicle de la matèria. (1 punt)
c) Només una petita fracció de l’energia transformada per les algues verdes és incorporada pels teixits del lluç. Raoneu perquè. (1 punt)
vosaltres sou els que heu d’investigar sobre què les cadenes i les xarxes tròfiques. Per fer-ho podeu consultar a les següents pàgines i contestar AQUEST QÜESTIONARI a la vostra llibreta. Recordeu que després heu de presentar el que heu après a la resta de la classe en el format que vulgueu.
En el seu treball de recerca una estudiant de batxillerat està investigant l’ecologia d’un bosc mediterrani. A la tardor ha recollit mostres de la virosta (restes vegetals, sobretot fulles, que s’acumulen als primers centímetres del sòl) del vessant orientat al sud (solana) i del vessant orientat al nord (obaga). Les taules mostren les dades:
biomassa (g m-2pes fresc)
biomassa (g m-2pes fresc)
Localitat 1 (solana)
1360
Localitat 4 (obaga)
1580
Localitat 2 (solana)
1120
Localitat 5 (obaga)
1720
Localitat 3 (solana)
1270
Localitat 6 (obaga)
1830
1) (1 punt)
L’estudiant va trobar que la virosta contenia un 40% d’aigua per terme mig. A partir de les dades trobeu la quantitat de biomassa mitjana en pes sec de la solana i de la obaga. Expresseu-ho en tones per hectàrea (1 ha = 10.000 m2 )
2) (1 punt)
a) Esmenteu quins organismes són especialment abundants en aquests primers centímetres del sòl i justifiqueu la seva importància per a l’ecosistema.
b) Als boscos mediterranis, generalment, a les obagues (més ombrívoles) hi ha més arbres caducifolis que a les solanes (més assolellades). Justifiqueu aquesta afirmació a partir dels resultats de la taula.
Per estudiar el creixement de dues espècies de plantes en sòls amb nitrogen, es van cultivar alguns exemplars de cada espècie en parcel·les amb diferents quantitats de nitrogen al sòl. Al cap d’una setmana es va mesurar la biomassa de les plantes de cada parcel·la. Els resultats es troben a la taula següent:
Quantitat de nitrogen al sòl (mg N / Kg de sòl)
Biomassa mitjana de les plantes de l’espècie 1 (g/cm2)
Biomassa mitjana de les plantes de l’espècie 2 (g/cm2)
1
0,05
0,2
5
0,25
0,5
10
0,5
1,2
30
1,2
2,5
100
1,25
4,0
200
1,3
5,0
a) Construeix en un sol gràfic les corbes de creixement de les dues espècies de plantes.
b) Analitza quines diferències hi ha entre les dues espècies davant del nitrogen.Podem afirmar que el nitrogen és un factor limitant ?
c) Calcula per cada fila quina seria la producció en g/cm2dia
Ara tornarem amb el grup que estàvem al principi d’aquest tema.
La feina que heu de fer és la d’aplicar tot el que heu après (recordeu que teniu un expert en cada tema al vostre grup) a dos ecosistemes: Un alzinar i l’estany de Banyoles,un ecosistema terrestre i un ecosistema aquàtic.
Mireu-vos bé les pàgines web que hi ha a continuació i responeu les SEGÜENTS PREGUNTES en un arxiu de word. Després ho envieu al pou que obrirà la professora. D’aquí en sortirà una segona nota d’aquest tema. Bona feina!
vosaltres sou els que heu d’investigar sobre què són els nivells tròfics i les piràmides tròfiques. Per fer-ho podeu consultar a les següents pàgines i contestar AQUEST QÜESTIONARI a la vostra llibreta. Recordeu que després heu de presentar el que heu après a la resta de la classe en el format que vulgueu.
vosaltres sou els que heu d’investigar sobre què és la biocenosi. Per fer-ho podeu consultar a les següents pàgines i contestar AQUEST QÜESTIONARI a la vostra llibreta. Recordeu que després heu de presentar el que heu après a la resta de la classe en el format que vulgueu. Vosaltres però, no ho podeu fer en format power point ja que en teniu un de fet a les pàgines que heu de consultar.
