Amb l’ajuda de la taula del codi genètic que tens a continuació fes els exercicis que se’t demanen.
Exercici 1
A partir de la següent doble hèlix de DNA i sabent que la cadena que porta informació és la de vermella, indica la seqüència d’aminoàcids de la proteïna corresponent:
ATGCCCACGGACCATTACCGGTAG TACGGGTGCCTGGTAATGGCCATC
Fes el mateix en aquest segon cas:
TACCGATTTTGGCCGCTAATT ATGGCTAAAACCGGCGATTAA
Exercici 2
Si el nombre d’aminoàcids que formen una proteïna és 1056, quants parells de nucleòtids, com a mínim, ha de portar el gen responsable de la seva síntesi ?
Activitat per parelles / Cal que estigui en els apunts.
Observarem el següent video tots junts a la PDI (a continuació tu el pots tornar a mirar les vegades que faci falta). Es tractaria que intentis recollir les principals característiques de cada un dels regnes que es presenten. Anota-ho en els apunts i després ho posem en comú.
Tot seguit hi ha una llista amb els cinc regnes (en vermell) i algunes de les seves característiques principals. Es tracta que transformis aquestes dades en una taula de manera que en un sol cop d’ull es pugui veure tota la informació.
Un cop enllestit ho deixes al pou corresponent.
R. Mònera –> Procariota – Unicel·lular
R. Protoctist –> Eucariota – Unicel·lular
R. Vegetal –> Eucariota – Pluricel·lular – Fotosintètic – Immòbil
R. Fong –> Eucariota – Pluricel·lular – No fotosintètc – Immòbil
R. Animal –> Eucariota – Pluricel·lular – No fotosintètic – Mòbil
Existeix un altre possible cas de relació al·lèlica. Es tracta de l’herència codominant.
Quan dos al·lels presentem codominància i es troben tots dos, el resultat és l’expressió completa d’ambdós gens.
Tal i com hem vist quan parlàvem d’al·lelomorfisme múltiple, en el cas de la codominància tampoc s’utilitzen lletres majúscules i minúscules per representar els al·lels (diferents variants del gen). Aquí s’utilitza una lletra majúscula per representar el caràcter ( C pel color, T per la talla…) acompanyada d’un superíndex que indica la particularitat d’aquesta característica.
Gen
Al·lels
Genotips
Fenotips
C
CB (blanc)CN(negre)
CB CB
blanc
CB CN
clapejat blanc i negre
CN CN
negre
Taula extreta de: http://blocs.xtec.cat/biologia4mp
En els sistema ABO dels grups sanguinis s’utilitza la I/i per a designar l’al·lel i amb un superíndex s’assenyala l’antigen. A més aprofitem la I majúscula per indicar dominància i la i minúscula recessivitat. Aquí teniu totes les combinacions possibles dels tres al·lels i el fenotip indicat amb una gradació de colors.
A continuació tens una fitxa explicativa molt interessant que t’explica el funcionament dels grups sanguinis. Fes-hi un cop d’ull !
A continuació tens tres imatges que il·lustren tres característique essencials del sistema circulatori humà: es tracta d’un sistema DOBLE, TANCAT i COMPLET. Observa-les amb atenció i anota en el teu diari de classe què sognifica cada concepte. Si vols també pots imprimirles imatges i enganxar-les al diari.
Un dels principals efectes de la salinitat en els organismes és la pressió osmòtica que es produeix a banda i banda de les seves membranes com a conseqüència de la diferent concentració de sals. Ho recordes ? A continuació tens un parell d’imatges per refrescar la memòria.
Vacúols pulsàtilsFenòmens osmòtics
A continuació tens un fragment de text en el que s’explica les estratègies d’alguns peixos en relació a la salinitat. Llegeix-los i assegura’t que en comprens el significat:
En los peces de agua dulce la presión osmótica interna es mayor que la del agua por lo que esta tiende a entrar por las membranas permeables en las branquias, las mucosas bucales y el intestino. Aunque también entran pequeñas cantidades por la piel.Para compensar esta entrada constante de agua los peces de agua dulce producen una orina abundante y altamente diluida que es hipotónica con relación al pez. Por lo que el mayor trabajo del riñón en los peces de agua dulce es la excreción de agua.
En contraste con los anteriores, los peces marinos viven en un medio que es hipertónico, por lo que tienen a perder agua y ganar sales a través de sus membranas osmóticas. Para contrarrestar la pérdida de agua los peces marinos toman agua y así disminuyen la concentración de sales interna.
Las células de sal en los peces marinos eliminan el exceso de iones de cloro mientras que en los de agua dulce estas mismas lo toman. Estas células se han encontrado en las bases de las lamelas de las branquias, en las mucosas bucales y hasta en la cabeza.
En peces que migran regularmente entre el agua de mar y dulce (como el salmón y la anguila), el epitelio branquial cambia para adaptarse a la salinidad ambiental. Estos peces captan activamente NaCl (sal) cuando se encuentran en agua dulce y lo excretan (expulsan) activamente cuando se mueven en agua de mar.
La regulación osmótica está mediada por hormonas que afectan a la diferenciación celular y al metabolismo.
Finalment et demanem que pensis amb quin problema es deuen trobar les plantes que viuen en ambients on la salinitat és molt alta i com el solucionen (per exemple les plantes que viuen a les platges).
Salicornia
I també com a curiositat algunes imatges de la Mar Morta on la salinitat pot arribar a valors de 226g/L. Suposo que no et ve de nou el nom d’aquest mar oi ?
Activitat individual / Cal que estigui en els apunts / Es valorarà que en els apunts hi hagi les imatges d’aquesta entrada.
1. Sabries dir quina és la diferència entre composició i estructura ?
2. Quina de les dues coses penses que es va descobrir primer i per què ?
3. Busca, ni que sigui a la viquipedia, quina és la composició bàsica de la membrana. Cal que trobis com a mínim el nom de tres dels components majoritaris.
A continuació tens tres imatges que utilitzarem per explicar l’estructura bàsica de la membrana que a poc a poc s’anirà complicant.
Primera imatge obtinguda amb ME de la membrana cel·lular.
Imatge anterior modificada a l’ordinador.
Característiques disposicionals dels fosfolípids. Components essencials de la membrana.
A continuacio has de fer un cariotip a partir del document que et pots baixar clicant aquí. Cal que aquest cariotip estigui en els apunts, Necesitaràs tisores i cola.
Investiga en què consisteix el fenomen de la compensació gènica després ho comentarem tots junts.
Un dels efectes que té és l’aparició del corpuscle de Barr tal i com es posa de manifest en la imatge adjunta. Investiga què és aquest corpuscle i què té a veure amb la compensació.
Un altre efecte més específic que té aquest fenòmen és el que es demostra en el següent dibuix. Sabries dir què representa ? és a dir perquè aquest, és un exemple d’un efecte del fenomen de la compensació ?
A continuació tens quatre imatges (la primera és un dibuix i les altres són fotografies) en les que es pot veure una vena i una artèria. Observa-les amb atenció i anota les diferències que et sembla que tenen. També et pot ajudar consultar aquest enllaç.
En acabar el professor en farà un resum. ANota-ho tot al diari de classe.
Activitat per parelles / Cal que estigui en els apunts /Es valorarà que en els apunts en net hi hagi les imatges de l’entrada comentades.
Tot seguit tens una galeria d’imatges sobre l’estructura de la membrana cel·lular. Observa-les amb atenció i anota tot allò que en descobreixis. En acabat ho posarem en comú.
Morgan detectà una mutació que afectava al gen que determina el color dels ulls en Drosophila. L’al·lel salvatge determina color vermell, mentre que l’al·lel mutat que ell descobrí determinava ulls blancs. L’al·lel salvatge domina sobre el mutat. Precisament gràcies als creuaments recíprocs que ara refarem, Morgan va concloure que aquesta mutació que anomenà “white” es trobava al cromosoma X.
La imatge que tens a continuació il·lustra el primer dels dos creuaments. Observa-la amb atenció i fes el creuament recíproc en els apunts. T’adonaràs que alguna cosa passa. Això és exactament el que va sorprendre a Morgan el 1909.
A continuació tens un text introductori senzill sobre les mutacions. Cerca’n les paraules importants i després estirarem el fil per entendre més de què es tracta.
The DNA sequences from two individuals of the same species are highly similar — differing by only about one nucleotide in 1,000. Each DNA difference results from a mutation — ranging from single nucleotide changes, to small repeated units, to larger insertions and deletions. Some mutations generate novel changes that are starting points of evolution, and some are responsible for disease. In humans, the vast majority of mutations occur in DNA regions that do not encode proteins. Most of these are neutral in terms of evolution or health; they have no negative or positive effect.
In the 1920s, DNA mutations were first induced in Drosophila using X-rays. Other types of ionizing radiation were also found to produce mutations. Ultraviolet radiation, a component of sunlight, causes specific kinds of DNA damage, including the linking of adjacent thymine nucleotides. Chemicals from a variety of man-made and natural sources are known mutagens. Also, DNA replication, itself, is not perfect and is a source of new mutations.
Activitat individual / Cal que estigui en els apunts.
Clicant aquí coneixereu l’experiment que va permetre descobrir que la membrana cel·lular estava formada per una bicapa de fosfolípids.
Llegiu-lo amb atenció i feu una llista de les paraules clau. després entre tots en buscarem el significat que anotareu al costat de cada paraula de la llista.
Observa bé aquesta imatge que representa un tall longitudinal de vena i pensa què deu voler representar i quin sentit té. Anota-ho al diari de classe.
Ara observa aquest altre dibuix i pensa què deu passar en el cas del tercer dels casos que es representa.
Finalment relaciona aquest tercer dibuix amb les fotografies que tens a continuació. Busca el nom d’aquesta malaltia que per cert és molt comú.
Per acabar pensa quines persones estan més exposades a patir aquesta malaltia. Si vols una pista et direm que fa cosa d’uns cinquant-seixanta anys era molt comú a la nostra comarca i sobretot afectava a dones.
Observa bé el següent diagrama que classifica els sistemes de transport. Després el comentarem. Esaria molt bé que l’imprimissis i l’enganxessis als apunts.
Chapter 3 – Movement of Substances Across Plasma Membrane
Hem parlat de venes i d’artèries però aquests vasos no són suficients per explicar el funcionament de l’aparell circulatori. Observa la següent fotografia i anota tota la informació que creguis que se’n pot desprendre.
Activitat per parelles / Cal que estigui en els apunts.
A continuació tens dues imatges. Amb la primera has de deduir què és l’òsmosi. I amb la segona una conseqüència que té aquest fenomen per les cèl·lules. Si no ho acabes de veure clar fes una mica de cerca bàsica per la xarxa.
La família dels Borbons és un bon exemple per estudiar l’herència d’un caràcter lligat al sexe. Es tracta de l’hemofília. Les persones afectades d’aquesta malaltia no poden fabricar un dels factors que són clau en el procés de coagulació de la sang.
L’observarem a classe i en farem alguns comentaris.
Activitat per parelles / Cal que estigui en els apunts.
Quan el transport és passiu però, intervenen proteïnes transmembrana per fer-lo possible, parlem de difusió facilitada. A continuació tens les imatges de dos processos d’aquest tipus.
1. Què significa transport passiu ?
2. En què consisteixen les diferències entre els dos tipus de transport que es representen en aquestes imatges ?
El Sol no emet només llum sinó un conjunt de radiació molt més ampli.
Fixa’t amb la imatge que hi ha a continuació i intenta resoldre les següents qüestions:
1. De tota la radiació que emet el Sol quin percentatge diries que els éssers vius en poden captar ?
2. Tota la radiacio és igualment energètica ?
3. Si t’hi fixes veuràs que la radiació es representa amb una ona i aquesta ona té dues característiques que la identifiquen. Una està representada a la part de dalt de l’ona i l’altra a la part de baix. Quina és quina ? Amb quines unitats es mesura ? Quina relació té amb l’energia que conté l’ona ?
Especte de radiació electromagnètica del Sol
Existeixen plantes adaptades a més o menys llum. A continuació et mostrem un gràfic en què se’n representen tres espècies.
Sabries dir en què es diferencien cada una de les tres espècies representades ? Fixa’t bé en el que hi ha en els eixos i en la forma dels gràfics.
Taxa fotosintètica en funció de la intensitat de la llum.
Les tres imatges que tens tot seguit fan referència a un altre tipus d’adaptació a la llum.
Sabries dir en què consisteix ?
La llum és prou important com perquè les espècies s’organitzin segons si la intensitat que els n’arriba és més o menys baixa. Un bon exemple (tal i com es veu a la imatge) és el de la zonació en altitud al bosc tropical.
Fixa’t també en els altres paràmetres mesurats que apareixen a la imatge. Els trobes coherents ? penses que poden influenciar en la biocenosi ?
Bosc tropical plujós
Finalment et deixem dues imatges en què s’aprecia una eina molt utilitzada en l’estudi dels ecosistemes aquàtics. Al peu de la foto en tens el nom. Fes una breu recerca i descobreix quina funció té aquest disc.
Us proposo que feu aquest exercici. Tota manera per resoldre’l bé us veureu obligats a fer l’entrada següent. O sigui que la feu i després torneu cap aquí. Som-hi !
L’encarregat d’una piscifactoria observa que amb l’arribada de l’estiu, en els seus estanyols augmenta el nombre de truites mortes. Sap que les truites necessiten viure en aigües amb elevada quantitat d’oxigen, però desconeix quina relació té la mort de les truites amb l’arribada de l’estiu.
La gràfica mostra la relació entre l’oxigen dissolt en l’aigua i la temperatura:
a) Quina relació existeix entre la temperatura i la quantitat d’oxigen dissolt en l’aigua ?
b) Creus que les dades de la gràfica poden explicar la major mortaldat de les truites a l’estiu ? Per què ?
c) Què podria fer l’encarregat de la piscifactoria per evitar la mortaldat de les truites ?
A continuació tens una simulació on s’aprecia l’obturació d’una artèria per dipòsit de greixos. Després en tens un altre en el que es veu com aquest problema pot derivar en una trombosi i per tant una malaltia greu que impedeix la circulació de la sang i finalment tens un tercer en el que es veu com la cirurgia moderna pot corregir aquests problemes.
El professor en farà una explicació i ho anotaràs al teu diari de classe.
EL PROFESSOR FARÀ LES EXPLICACIONS I ANIREM COMENTANT LES IMATGES I TEXTOS DE L’ENTRADA.
1. Per què ha d’existir un altre sistema de transport de molècules petites diferent del transport passiu ?
2. Té sentit el nom de “transport actiu” ?
Transportador actiu ATP-dependent
El transport actiu és sempre dependent d’energia. El cas més simple, que no vol dir el més freqüent, és el que es representa en la primera imatge on una determinada molècula (bola vermella) és introduïda a l’interior de la cèl·lula amb la despesa d’una molècula d’ATP.
Habitualment el que es produeix és l’acoblament de la molècula que es vol transportar en contra de gradient al transport d’una altra molècula que es mou a favor de gradient. I aquesta molècula en molts casos és el ió sodi o el ió potassi. En aquest cas una mateixa proteïna transportadora fa passar al seu través dues molècules (una en contra i l’altra a favor de gradient) produint-se el que s’anomena un cotransport.
Cotransport de sodi i glucosa
Només si el sodi entra a favor de gradient pot arrossegar una altra molècula que segurament ho fa en contra.
1. Per què pesnses que molt probablement la glucosa (representada en verd) entra en contra de gradient ?
2. Aquest sistema és sostenible ? és a dir pot durar sempre o s’aturarà per algun motiu ?
Aquest parell d’imatges (no facis cas de la proteïna que hi ha immersa en la membrana de la primera imatge) et pot ajudar a respondre la segona pregunta:
A continuació et donem la solució a aquesta aparent paradoxa. Se soluciona gràcies a la presència d’una proteïna transportadora de membrana present a totes les cèl·lules i que és absolutament fonamental per la vida. S’anomena Na/K-ATPasa o si ho vols més senzill bomba de sodi i potassi. Observa’n les imatge si descobreix-ne el funcionament. Si no ho captes sempre et queda el recurs de la xarxa.
Finalment i per acabar aquesta llarga entrada, en la imatge que tens a continuació pots veure el treball conjunt d’una proteïna que cotransporta sodi i glucosa a la banda dreta de la cèl·lula i la bomba de sodi i potassi a la banda esquerra treballant coordinadament.
Cotransportador sodi dependent de glucosa
Per acabar, ara sí, un parell d’ imatges resum que pensem que et poden ser d’utilitat.
Ja saps que l’oxigen és un preuat recurs per a la majoria d’éssers vius. Ara voldríem que et fixessis en cada una de les següents imatges i/o gràfics i en traguessis conclusions.
En primer lloc observa el gràfic de la dreta i digues quina informació ens dóna i intenta trobar-hi una explicació coherent. En segon lloc observa bé el gràfic de l’esquerra i intenta esbrinar quina relació té amb el fenòmen que has descobert amb el gràfic anterior. Potser et calgui descobrir què és l’eritropoyetina però ho trobaràs fàcilment.
L’oxigen és un gas soluble en aigua i la seva solubilitat depèn de la pressió i la temperatura. Quan més alta és la pressió del gas major és la solubilitat. Quant més alta és la temperatura del líquid menor és la solubilitat. Cerca com es diu aquesta llei física. Vols veure-ho ?
La pressió no influeix gaire en els biòtops, però si la temperatura.
Amb les dades de la taula que tens a sota d’aquest paràgraf fes un gràfic de la concentració d’oxigen respecte la temperatura i digues si és el mateix viure en aigües fredes o en aigües més temperades.
Taula de concentració d’oxigen (ppm) en funció de la temperatura.
A continuació hi ha algunes imatges d’organismes especialment adaptats a viure en medis amb molt baixa concentració d’oxigen.
Quironòmids
Per què aquests organismes són tant vermells ? En sabries trobar alguna explicació coherent a partir del que ja saps ?
Amb el que recordes de cursos anteriors intentarem respondre les següents preguntes entre tots:
1. Quina és la funció del cor ? en té cap d’altra ?
2. Quin és el teixit majoritari que forma el cor ?
3. Té més d’un compartiment ? quants en té ? recordes els noms ?
4. Com s’anomena la capa de teixit epitel·lial que el recobreix (això ho hem vist en aquest curs).
Després de respondre aquestes preguntes farem un esquema a la pissarra que inclogui els diferents compartiments del cor amb els seus noms i també amb la connexió amb els vasos que n’entren i en surten.
Tot seguit buscaràs el significat dels conceptes sístole i diàstole.
I de nou a la pissarra intentarem fer funcionar el cor però per fer-ho ens faltaran uns components el nom dels quals comença en v.
Sabries dir quins són aquests components i per què són necessaris ?
El següent video et pot ajudar.
Després de l’explicació del professor podem fer un cop d’ull al següent video.
Ara cal preguntar-se com es genera l’estímul que fa funcionar el cor. Per fer-ho adjuntem una imatge. A veure si ets capaç d’investigar una mica per descobrir-ho.
El secret està en les línies vermelles que travessen del cor de dalt a baix. Fixa’t amb el nom que reben i amb un apetita cerca descobriràs de seguida quin és la seva funció.
A més sàpigues que el cor també té una connexió amb el Sistema nerviós autònom (què deu ser el SNA ?) que en regula la freqüència del batec.
Què és la freqüència del batec ?
A continuació tens una altra imatge. Et sona ? sabries dir de què es tracta ? Per ajudar-te busca el significat de ECG.
Finalment i per acabar aquesta activitat et demanem que facis una breu cerca sobre què són les coronàries. A més t’adjuntem una imatge obtinguda en un TAC on es pot veure una incidència que presenten les coronàries i que pot provocar greus problemes. Què diries que és aquesta imatge i quin deu ser el problema que pot ocasionar ?
Es va realitzar un experiment per descobrir l’efecte de la velocitat del corrent en la distribució de dues espècies de larves d’un insecte en un rierol:
a) Quan la velocitat del corrent era de 10cm/s, quantes larves de cada espècie es van trobar ?
b) Quina espècie és més abundant si el corrent és lent ? I si és ràpid ?
c) L’espècie A s’alimenta construint una forta xarxa en què queden atrapades restes d’animals i plantes. L’espècie B construeix una xarxa feble per atrapar petits invertebrats nedadors. Hi ha alguna relació entre la seva manera d’alimentar-se i la preferència per una determinada velocitat del corrent ?
A la taula es donen els valors d’oxigen dissolt (mil·ligrams d’oxigen per litre d’aigua) mesurats al migdia, a diferents fondàries d’una bassa amb abundància de plàncton.
a) Representeu les dades en un gràfic. Expliqueu el procés biològic que predomina al migdia en el primer mig metre de la bassa i digueu quins organismes el realitzen.
b) Quins canvis, en general, creieu que hi pot haver pel que fa a la concentració d’oxigen a l’aigua al vespre? Raoneu-ho.
c) Expliqueu perquè al fons hi ha la concentració d’oxigen que apareix a la taula. Penseu quin tipus d’organismes poden viure a la bassa a aquesta profunditat.
Observa amb atenció aquesta imatge (fixa’t bé en les mesures preses) i treu-ne conclusions. Entre tots ho comentarem
1. Com es distribueix l’oxigen disolt pel llac ? 2. Què succeeix amb la temperatura ? per què ? 3. Quina diferència (o quines) hi deu haver entre la part de color blau cel i la part de color blau fosc ? 4. Per què la zona blau cel l’anomenen “Zone of mixing” ? 5. Penses que el llac tindrà el mateix perfil a l’hivern que a l’estiu ? per què
Les següents imatges ens hi ajudaran:
L’absència o presència de termoclina condiciona les caacterístqiues del llac o embassament.
