Observa la imatge següent. Tu mateix ho pots comprovar: Sols es necessita un got ple d’aigua i un paper.
Com és que no cauen el paper i l’aigua del got?
La posició del mòbil – OBSERVA I ANOTA
Mira’t l’enllaç següent. Llegeix només quan hi ha una sola dimensió i fes l’exercici que el segueix.
Ho has entès? Si et queda algun dubte, demana-ho a la professora.
I ara, fes els exercicis següents a la teva llibreta:
- Situa la posició dels diversos objectes sobre la recta graduada en cm. Pren el punt 0 com a origen del sistema de referència.
2. Els següents pots són separats 15 cm entre sí. Escriu la seva posició amb una xifra i un signe positiu o negatiu segons el pot indicat es trobi a la dreta o a l’esquerra de l’origen del sistema de referència.
La pressió exercida pels fluids- OBSERVA I ANOTA
Un fluid és tot allò que no té forma pròpia, a diferència dels sòlids, i adopten la forma del recipient que els conté. Són cossos fluids els líquids i els gasos.
Per tant, en aquest apartat parlarem de la pressió en els líquids i en els gasos.
Per entendre com actuen les partícules en cada un dels estats de la matèria, mira’t la següent animació.
Ara fes una petita cerca a internet sobre les propietats més bàsiques dels líquids i dels gasos. Potser recordes alguna cosa del curs passat. Anota-ho tot a la teva llibreta. Ho comentem a classe.
La pressió en els líquids – EXPERIÈNCIA
A classe farem una experiència amb una xeringa.
Què succeeix si omplim d’aigua una xeringa i apretem l’èmbol?
I si posem el dit al forat de sortida i apretem l’èmbol?
Ho comprovarem a classe. Escolta les explicacions de la professora que estan relacionades amb les propietats del líquids.
Introducció a la pressió – PENSA
Pressió és un concepte que utilitzem també molt sovint: la pressió de les rodes del cotxe, la pressió atmosfèrica, la pressió sanguínia, l’olla de cuinar a pressió,…. Inclús parlem de pressió sense que tingui cap lligam amb la ciència… qui no sap que és la pressió dels exàmens? 
Però… i la física? Quina definició dóna al concepte de pressió? Quan provem de definir nosaltres sembla que ens fem un embolic: És el mateix que força? Força i pressió són conceptes ben diferents.
Però pensem una mica, i, per fer-ho, mirarem aquest interactiu. Mira’t només el punt 1.
Ara raona: Si estem drets damunt d’un terreny tou com el fang o la neu, les sabates deixen una empremta a terra. Si ens aguantem en un sol peu, l’empremta serà més profunda. És perquè fem més força? O és que el nostre pes ha canviat?
Ja ho tens clar? I com seria l’empremta si entre els peus i el terra hi haguéssin uns esquís?
Intentem veure que és el que ha variat del primer cas al segon. La única diferència entre els dos casos és la superfície que tenen els peus. Els esquís tenen una superfície molt més gran que les sabates. Com a conseqüència d’això, el pes queda molt més repartit en el segon cas que en el primer.
El desplaçament – Observa i anota
Imagina’t un mòbil que es trasllada amb moviment rectilini des de la posició inicial de 2m fins a la posició final de 7m. Quan s’ha desplaçat? Segur que has arribat a la conclusió que s’ha desplaçat 5 m, i, per tant, has fet una resta. Efectivament el desplaçament, s’obté restant al valor corresponent a la posició final, el valor corresponent a la posició inicial del mòbil. desplaçament = posició final – posició inicial Quan un mòbil es desplaça en sentit negatiu, el seu desplaçament també és negatiu. Si un mòbil fa diversos desplaçaments successius, el seu desplaçament total s’obtés sumant algebraicament els desplaçaments que ha dut a terme. Ara imagina que un mòbil fa una trajectòria circular i torna al seu punt de partida. Aleshores el desplaçament és zero, no? Però sabem que s’ha mogut! Si, perque la trajectòria no era igual a zero. I per la física, desplaçament i trajectòria (o també anomenada distància recorreguda) són conceptes diferents. El desplaçament només coincideix amb la trajectòria quan aquesta és rectilinia.
Observa aquesta animació.
L’experiment de Torricelli – INVESTIGA
El físic italià Evangelista Torricelli va dur a terme l’any 1643 una experiència per determinar el valor de la pressió atmosfèrica.
Aquestes tres imatges il.lustren una mica l’experiment de Torricelli. Fes una cerca per internet i ho comentarem a classe.
Aplicacions pràctiques de la pressió en els líquids- PENSA
Com hem comprovat a les entrades anteriors, els líquids són fluids que no tenen forma pròpia, però que són incompressibles: el seu volum no canvia encara que se sotmetin a forces de compressió.
Aquesta és la raó per la qual si es fa una pressió en un punt qualsevol d’un líquid, l’acció es transmet immediatament a tota la resta del fluid, amb la mateixa intensitat.
Però per a què podem utilitzar aquesta propietat? Observa les imatges següents:
Pensa en què són aquestes màquines i quin és el seu funcionament. Ho comentem entre tots a classe.
El següent vídeo també et pot ajudar:
La pressió – TEORIA
Com has pogut comprovar a l’entrada anterior, el fet que t’enfonsis o no a la neu no depèn tan sols del teu pes, sinó que també depèn de la superfície dels teus peus. Com més gran és el pes més t’enfonsaràs, però com més gran sigui la superfície sobre la que s’aplica el teu pes, menys t’enfonsaràs.
De tot això se’n pot deduir que l’efecte d’una força per contacte no tan sols depèn de la intensitat de la força, sinó també de la mida de la superfície damunt de la qual actua. Aquests dos conceptes es relacionen amb una magnitud física: la pressió.
Ara mira’t el punt 2 de l’interactiu d’abans .
Com has vist a l’interactiu, la pressió és la magnitud física que relaciona la força que s’exerceix i la superfície sobre la qual s’aplica. És un concepte físic que està present en tota la matèria: ja sigui sòlida, líquida o gasosa. I això té moltes aplicacions pràctiques.
Al contrari que la força, la pressió és una magnitud escalar, perquè sempre actua perpendicular a la superfície de contacte.
El desplaçament – PRACTICA
Fes els següents exercicis a la teva llibreta per practicar el càlcul del desplaçament:
1- Calcula els desplaçaments dels punts següents:
2- Explica com han de ser els moviments següents o quines particularitats han de tenir per tal que:
a) La posició final tingui el mateix valor que el desplaçament.
b) La posició final sigui zero.
c) El desplaçament sigui nul tot i que no ho sigui la distància recorreguda.
3- A la figura següent apareixen les posicions en quilòmetres de cinc estacions d’una via fèrria.
Expressa el desplaçament fet pel tren de la il.lustració en cadascun dels casos següents:
a) Circula de l’estació B a la D.
b) Circula de l’estació C a la E.
c) Circula de l’estació D a la C.
d) Circula de l’estació E a la B.
e) Circula de l’estació A a la E, i després de la E a la C.
f) Circula de l’estació A a la D, i torna a la A.
L’experiment de Torricelli – EXERCICI
Expressa en pascals i en atmosferes la pressió que correspon a diferents alçades de la columna de mercuri de l’experiment de Torricelli.
La previsió del temps – OBSERVA I ANOTA
Observa atentament aquests dos vídeos del programa MeteoK:
Respon a les següents preguntes:
1- Què són les isòbares? Què passa quan les isòbares estan molt juntes?
2- Què és un anticicló? A què va associat?
3- Què és una depressió? A què va associat?
4- Per què en una zona de baixes pressions es poden formar núvols fàcilment?
La gravetat – OBSERVA I ANOTA
A classe mirarem aquest vídeo. Observa’l amb atenció:
Ara respon a les següents preguntes a la teva llibreta:
1- Què diu la llei de la gravetat?
2- Què passa quan més gran és la massa dels cossos?
3- Per què els cossos són 6 vegades més lleugers a la lluna?
4- Per què flotem a l’espai?
La pressió hidrostàtica – Investiga
Com has pogut comprovar molts cops, per exemple aixecant una garrafa d’aigua, els líquids pesen.
A causa del seu propi pes, exerceixen pressió contra la superfície dels cossos que hi ha submergits i contra les parets dels recipients que els contenen.
Ara investiga una miqueta:
1- On hi ha més pressió: a 10 m sota l’aigua o a 200 m?
2- Què fan els submarinistes per baixar a molta profunditat? I quan pugen?
3- Què és la descompressió? I una càmbra hiperbàrica?
4- Quan augmenta la pressió de l’aigua a cada metre que baixem?
5-Què era un batiscaf? En què consistia?
Anota-ho tot a la teva llibreta. Ho comentarem a classe.
CAL RECORDAR:
- El valor de la pressió hidrostàtica que hi ha a una determinada profunditat d’un fluid en repòs no depèn de la quantitat total de fluid, sinó de la seva densitat i de la profunditat:
p = d ⋅ g ⋅ h
d = densitat del fluid g = gravetat h = profunditat dins el fluid- Un submarinista està sotmès a dues pressions: la pressió atmosfèrica, que veurem més endavant, i la pressió hidrostàtica.
Les unitats de pressió – INVESTIGA
La unitat del sistema internacional per a la força és el newton (N), per a la superfície és el metre quadrat (m2), així doncs, per a la pressió serà el (N/m2). A aquest valor, donat que s’utilitza habitualment se li ha donat un nom especial, Pascal (Pa), en honor a Blaise Pascal.
El pascal (Pa) és la unitat de mesura de la pressió en el Sistema Internacional. Però és una unitat petita, i habitualment s’utilitzen altres unitats de mesura de la pressió.
Ara et demanem que facis una petita cerca per internet i busquis quines són aquestes altres unitats i la seva equivalència en Pascals. Anota-ho a la teva llibreta i ho comentarem a classe.
Ja ho tens? Sabries dir quines s’utilitzen més en meteorologia?
La velocitat – INVESTIGA
Ara et demanarem que investiguis una miqueta. Has d’informar-te sobre el què és la velocitat, com es calcula i en quines unitats es dóna.
Un cop ho tinguis, pensa una miqueta:
- Si diem que un automòbil ha fet un recorregut a una velocitat mitjana de 80 Km/h, això significa que s’ha mantingut tota l’estona a la mateixa velocitat?
- Què significa això de velocitat mitjana?
- Quina creus que és la diferència entre velocitat mitjana i velocitat instantània?
Anota-ho a la teva llibreta i ho comentem a classe.
Una mica d’història – Observa i anota
Des de l’antiguitat, les persones han observat el moviment dels astres, com la Lluna o el Sol. No va ser fins al segleXVIII, però, que l’anglès Isaac Newton va descobrir la raó d’aquest moviment. Per a Newton, la força que fa possible que la Lluna giri al voltant de la Terra té el mateix origen que la que atrau un objecte cap al terra quan el deixem caure.
Aquí tens un vídeo sobre Isaac Newton i un dels seus grans descobriments: la força de la gravetat. Ens el mirarem a classe. Preneu-ne apunts a la vostra llibreta.
Aparells de mesura de pressió – INVESTIGA
Observa les tres imatges següents. Són aparells per mesurar la pressió. Sabries dir-ne el nom i per a què s’utilitzen?
Anota tot el què trobis a la teva llibreta, que ho comentarem a classe.
Pes i massa – LLEGEIX I ANOTA
La massa és una propietat general de tota la matèria i és també la causa d’una atracció que es produeix entre dos cossos qualssevol: la força gravitatòria.
Tots els cossos amb massa s’atrauen entre si, però només notem aquesta força d’atracció si, almenys, la massa d’un dels cossos és molt gran. L’atracció també és més gran com més a la vora siguin els cossos.
Sovint parlem de “pes” quan en realitat ens referim a la “massa”. Així, quan parlem d’una persona que pesa 70 kg, el que volem dir realment és que té una massa de 70 kg. La massa d’un cos és constant, es mesuri on es mesuri i és la quantitat de matèria que conté un cos; en canvi, el pes pot variar depenent del planeta on es trobi.
És correcta l’afirmació “El meu pes és de 70 Kg”? Per què?
Quina massa tindràs si viatges a la Lluna?
El pes d’un cos és justament la força gravitatòria que fa el planeta sobre el cos, la força amb què l’atrau, i depèn tant d’aquest com del planeta. La contribució d’un planeta al pes dels objectes situats al seu voltant ve determinada per la gravetat (g).
El pes d’un cos pot escriure’s, doncs, així:
P = m · g
On P = pes del cos (en Newtons), m = massa del cos (en kilograms) i g = gravetat del planeta (en Newtons/ kilogram)
Aquí tens les constants de gravetat dels diversos planetes del sistema solar:
Ara calcula quan peses tu a la Terra i a la Lluna. Si vols també pots calcular el teu pes en algun altre planeta.
Finlament repassa el què has après en aquest enllaç de l’edu365.cat. Pots fer l’avalua’t i el practica. Si cliques els dibuixets trobaràs un petit vídeo explicatiu.
La pressió en la vida quotidiana – POU
Mira’t el punt 3 de l’interactiu que hem vist en entrades anteriors. Ara també pots fer l’avalua’t.
Ara, a classe, mirarem el següent vídeo d’un programa de ciència anomenat “El món d’en Beakman”
.
Ara pensa i escriu les respostes en un word que has d’enviar al pou anomenat “La pressió en la vida quotidina”
1- Com deus haver vist moltes vegades, les vies del tren estan muntades sobre travesses gruixudes, que, generalment, són de fusta. Quina utilitat creus que poden tenir aquestes travesses, augmentar o disminuir la pressió del tren sobre el terra? Raona la resposta.
2- Per què creus que una xinxeta té una punta molt fina? Raona la resposta
3- Per què per fer caminades llargues a la neu la gent es posa raquetes de neu? Raona la resposta
4- Per què els faquirs no es fan mal quan s’estiren sobre un llit de claus? Raona la resposta
5- Per què els ganivets tenen la punta afilada? Raona la resposta.
La velocitat i la rapidesa – OBSERVA I ANOTA
Ara que ja saps què és la velocitat, et proposem la qüestió següent:
Imagina dos automòbils, A i B, que es mouen en sentits contraris. La velocitat d’A, que es desplaça en sentit positiu, és de 20 m/s. Com que B es mou en sentit contrari, la seva velocitat s’ha de considerar negativa, de -20 m/s. Per consegüent, les velocitats d’A i B són diferents , ja que tenen signe diferent. Però es pot dir que tots dos mòbils van igual de ràpid.
Per tant:
1- Quina és la rapidesa d’aquests automòbils? Pista: La definició de rapidesa és el valor absolut de la velocitat.
2- Pot ser negativa una rapidesa?
3- És correcte dir que els dos automòbils es mouen a la mateixa “velocitat”?
Pes i massa – PRACTICA
Fes els següents exercicis sobre el pes i la massa:
1- Quin pes i quina massa tindrà un astronauta de 80 Kg a la Terra, a la Lluna i a Mart?
2- Completa el quadre següent, que relaciona el pes i la massa a la Terra, a la teva llibreta:
La pressió hidrostàtica – EXPERIMENT
Com ja hem vist a l’entrada anterior, la pressió hidrostàtica depèn de la profunditat.
Observa atentament el següent experiment en qual s’han fet tres forats en una ampolla d’aigua a tres alçades diferents.
Observa la pressió a la qual surt l’aigua. On n’hi ha més : Al forat de dalt o al de baix? Per què?
Anota-ho a la teva llibreta.
Sabent això podries explicar el fet de perquè les preses d’un pantà són més amples de baix que de dalt?
La pressió en els sòlids- EXERCICIS
Els sòlids es caracteritzen per tenir les següents propietats:
- una forma pròpia,fixa.
- un volum fix, constant (incomprensibilitat)
- una densitat, normalment, superior a la dels altres estats.
- No flueixen (no són fluids)
Quan una força actua sobre un cos que es pot deformar, l’efecte que produeix depèn de la intensitat de la força i de la superfície sobre la qual actua.
Per calcular la pressió en els sòlids, utilitzem la fòrmula que ja hem citat anteriorment:
Ara clica al següent enllaç. Llegeix la teoria i fes els exercicis que t’indicarà la professora.
La pressió en els gasos – EXPERIÈNCIA
Tornem a la xeringa que vam fer servir a l’experiència anterior, però ara no l’omplim d’aigua ni de res.
Què hi haurà a dins, doncs?
Efectivament! Aire! I l’aire és un gas.
Recorda que els gasos tenen la propietat de ser compressibles, és a dir, sempre volen ocupar el màxim espai possible, però podem fer-els-hi ocupar menys lloc.
Provem-ho amb la xeringa a la classe. Què succeeix quan apretem l’èmbol i hem tapat el forat de sortida?
Ara pensa:
1- Què hi ha dins una bombona d’un fogonet? I dins d’un encenedor?
2- Per què creus que està en estat líquid?
Ara escolta les explicacions de la professora.
La velocitat i la rapidesa – PRACTICA
Fes els següents exercicis a la teva llibreta per comprovar el què has après:
1- Les velocitats de quatre mòbils són els següents:
Mòbil A = 15 m/s Mòbil B = -12 m/s
Mòbil C = -20 m/s Mòbil D = 8 m/s
Ordena els mòbils de menor a major.
a) Segons la velocitat.
b) Segons la rapidesa.
2- Calcula a quina velocitat va Usain Bolt, l’home més ràpid del món que el 2009 feia 100 metres amb 9,58 ssegons.
3- Relaciona les velocitats amb el moviment que s’hi adigui més:
a) persones 1) 10 Km/h
b) tren 2) 1 m/s
c) cargol 3) 3 Km/ min
d) nau espacial 4) 10 m/s
e) cavall 5) 3 mm/s
Cèl.lules convectives – OBSERVA I ANOTA
Observa la següent animació:
a) Què succeeix?
b) On hi hauria l’anticicló i la depressió?
c) On és més probable que es formin núvols i per tant hi hagi mal temps?
d) Què signifiquen aquests símbols que també apareixen a l’animació?
Interpretem un mapa del temps – PRACTICA
Observa el següent mapa del temps i respon a les preguntes que hi ha més avall:
a) En quines zones hi ha un anticicló?
b) En quines zones hi ha una depressió?
c) Quin temps tindran a andalusia?
d) A quins llocs farà més vent?
e) On farà més bon temps?
Per saber-ne més – LLEGEIX I PENSA
La força gravitatòria té un abast infinit, malgrat que els seus efectes disminueixen ràpidament amb la distància. Així, la força gravitatòria és responsable de l’agrupament de la matèria i la seva organització en galàxies, estrelles i planetes. Gràcies a l’atracció gravitatòria, el nostre Sol manté els planetes del sistema solar girant al seu voltant. Però el Sol també gira, al costat de moltes estrelles més, al voltant del centre de la nostra galàxia, la Via Làctia.
És certa la frase “A l’espai exterior flotem perquè no hi ha gravetat”? Raona la resposta.
Els vasos comunicants – TEORIA
Mira’t el següent enllaç. Clica a l’animació.
Quan dos o més recipients oberts es comuniquen per la seva base i se n’omple un amb un líquid, s’observa com aquest passa d’un recipient als altres per tal que en tot moment el nivell del líquid sigui el mateix en tots els recipients.
L’explicació del fenomen dels vasos comunicants és que només s’assoleix l’equilibri si les pressions s’igualen i això s’aconsegueix quan coincideixen les alçades del líquid en cada recipient.
El funcionament dels vasos comunicants s’aprofita en moltes situacions de la vida quotidiana, com per exemple l’ubicació elevada dels dipòsits d’aigua de les poblacions.
Per acabar d’entendre la teoria dels vasos comunicants, mira’t el següent vídeo:
L’empenyiment- PENSA I INVESTIGA
T’has preguntat mai com pot surar un vaixell de càrrega com el de la fotografia?
I com s’ho fan els peixos per aguantar elevades pressions hidrostàtiques i pujar i baixar en profunditat?
I per què a l’aigua sembla que pesem menys?
La resposta a totes aquestes preguntes està al títol d’aquesta entrada. Pots buscar-ne més informació? En parlem a classe.
Què és la física – OBSERVA I ANOTA
Amb aquest tema comencem una nova disciplina de la ciència anomenada física. Tan la física com la química sempre tenen molta mala fama entre els estudiants de cursos superiors, però, serà per tant?
La proposta d’aquesta entrada és que en lloc d’explicar-te el que és la física, que investiguis que és i quin és l’objecte del seu estudi.
Per parelles, busqueu informació sobre què és la física, quins problemes ha resolt o pot resoldre aquesta disciplina i si creus que ja has estudiat en cursos anteriors algun tema de física. Cada membre del grup heu de respondre a les següents preguntes, que després comentarem a classe:
1- Què és la física?
2- Quins problemes ha resolt la física al llarg de la història?
3- Quins problemes que m’interessen pot resoldre la física?
4- Penseu quin tema dels que tracta la física pot tenir relació amb les següents imatges (pista: tots els tractarem aquest trimestre):
El principi d’Arquímedes- POU
Llegeix atentament aquesta narració.
Ara respon a les següents preguntes i envia-les al pou que se t’obrirà amb el nom “Principi d’Arquímedes”:
1- Què diu el principi d’Arquímedes?
2- Com el va descobrir?
3- Què va cridar Arquímedes quan va trobar la solució al seu problema? Què significa?
4- Quin altre nom pot tenir la força ascencional que reb tot cos submergit?
5- Quins invents s’han pogut realitzar a partir del descobriment del principi d’Arquímedes?
Què és un força? – INVESTIGA
Llegeix les frases següents:
“Cal tenir molta força per aixecar això”
“En Pere té més força que jo”
Fixa’t que les dues frases tenen en comú que apareix el concepte de força. És un concepte molt important en la física que permet explicar i comprendre millor molts dels fenòmens observats en la natura. Ara,… definir què és força (i entendre-ho!) ja és més complicat.
Tot i que la paraula força forma part del llenguatge quotidià, costa fer-ne una definició. Entre tots provarem de fer-la.
Pas 1: Fes un llistat d’exemples de la vida quotidiana en què hi actuï una força.
Pas 2: Dels exemples que has pensat, ara digues qui ha d’aplicar la força, és a dir, la causa externa que la provoca.
Pas 3: Ara fes un llistat d’accions (verbs) que impliquin exercir una força damunt d’un cos.
Després de fer aquesta parada i pensar una miqueta, hauràs pogut observar que la força no es pot veure, però sí que podem observar-ne els efectes que produeix. Per exemple: Deformar cossos, trencar-los, augmentar o disminuïr la velocitat, canviar la direcció de moviment.
Pas 4: Pensa ara una força de la vida quotidiana que provoqui cadascun d’aquests efectes i apunta-ho a la teva llibreta.
Després de tot això, podries fer una definició de força? Prova-la d’escriure-la a la teva llibreta i ho comentem a classe.
Forces de contacte i forces de distància – OBSERVA I ANOTA
A l’entrada anterior hem arribat a la conclusió que una força és una acció o influència capaç de modificar l’estat de moviment o repòs d’un cos o deformar-lo.
La força, per tant, sempre és una acció que exerceix un cos sobre un altre. Però els cossos es poden tocar (seran les forces de contacte) o bé mantenir-se’n separat (forces a distància). Aquesta és una manera de classificar les forces.
Ara farem les experiències següents a classe:
A) Trenca trossets petits de paper. A part agafa un regle i frega’l amb la teva camiseta. Ara acosta el regle als trossets de paper. Què succeeix?
B) Arrosega una cadira. Després aixeca-la. Finalment posa’t de peu a sobre. Qui fa la força en cada cas?
C) Frega un globus amb la teva camiseta. Acosta-te’l als cabells. Què succeeix?
En cadascun dels casos anteriors, podries dir si la força és de contacte o a distància?
Busca un exemple més de cada tipus de força.
Repassem – EXERCICIS
Apunts de la pressió – TEORIA
En el següent enllaç tens els apunts de tot el que hem estat explicant sobre la pressió. Els pots fer servir per completar els teus apunts. També els pots imprimir, si vols.
Com es mesuren les forces – INVESTIGA
La força és una magnitud, això significa que pot ser mesurada, igual que la temperatura, la longitud, la velocitat, el temps, la massa,…
Fes una petita cerca per internet i busca quina és la unitat de força del sistema internacional i quin és el seu símbol.
Com deus haver observat, el símbol s’escriu en majúscules. Per què creus que és així?
Ara només ens cal saber amb quin aparell es mesuren les forces. Aquí en tens unes imatges.
Busca com s’anomena aquest aparell.
Els elements d’una força – TEORIA
Continuament fem forces o n’experimentem els efectes, i, per tant, hauràs pogut comporvar que no totes les forces són iguals, sinó que unes són més intenses que unes altres.
Per això hem estudiat la manera de mesurar-les en les entrades anteriors, és a dir, assignant-els-hi un valor numèric que s’anomena intensitat de la força.
Però conèixer la intesitat d’una força no és suficient per considerar-la totalment difinida. Provem-ho:
Cadascú de vosaltres que faci una força sobre la seva cadira……
Efectivament algú l’haurà arrossegat, altres s’hi hauran posat dempeus, altres l’aixecaran, etc.
Malgrat que tot són forces sobre la cadira, comprovem que la força no depèn solament de la seva intensitat, sinó també dels aspectes següents:
El punt d’aplicació, és a dir, el punt on s’aplica l aforça, o també, l’origen de la força.
La direcció en què s’excerceix; per exemple, direcció vertical, paral.lel al terra, etc.
El sentit en què actua, ja que en una mateixa direcció hi ha dos sentits oposats; per exemple, en una direcció horitzontal hi ha dos sentits possibles que són dreta i esquerra.
La intensitat, el punt d’aplicació, la direcció i el sentit són les quatre caracterísitques que defineixen una força; les anomenem elements d’una força.
La representació de les forces – OBSERVA I ANOTA
Com hem comprovat en entrades anteriors, la força és una magnitud, però de magnituds n’hi ha de dos tipus, les escalars i les vectorials.
Escalars: es representen per números, com el temps, la temperatura, la massa, l’energia, etc.
Vectorials: es representen per vectors o fletxes, com la velocitat, l’acceleració, la força, etc. Aquestes magnituds es caracteritzen pel seu mòdul, direcció, sentit i, de vegades, el punt d’aplicació.
Per tant la força és una magnitud vectorial i necessitem un vector o fletxa per representar-la gràficament.
Ara pensa:
Com pots representar cadascun dels elements d’una força amb una sola fletxa?
Aquesta il.lustració potser t’ajudarà:
Els vectors – PRACTICA
Ara que ja saps que els vectors representen la intensitat o mòdul, el punt d’aplicació, la direcció i el sentit d’una força, fes l’exercici que et posaran a la pissarra. Consisteix en trobar vectors que siguin de la mateixa intensitat, del mateix sentit i de la mateixa direcció. Bona feina!
Composició de forces – OBSERVA I ANOTA
A un cos li podem aplicar dues o més forces a la vegada. Però aquestes forces poden tenir igual o diferent intensitat, igual o diferent sentit, igual o diferent direcció i igual o diferent punt d’aplicació.
Mira’t les imatges següents i dedueix què passa en cada cas i com és la intensitat, el sentit, la direcció i el punt d’aplicació en cada dibuix.
Apunta-ho a la teva llibreta i ho comentem a classe.
Pren apunts del què expliqui la professora després.
Tipus de forces – OBSERVA I ANOTA
Observa atentament aquesta pàgina web extreta de l’edu365.cat. Si cliques als dibuixets hi ha una petita explicació.
Com has pogut observar, hi ha molts tipus de forces. N’hi ha però quatre, que són fonamentals. Observa la següent il.lustració:
Aquesta imatge dóna moltes pistes sobre les quatre tipus de forces fonamentals de l’univers. Fes una petita cerca per internet per saber bé quines són i una mica en què consisteixen i com actuen. Anota-ho a la teva llibreta i ho comentem a classe.
Composició de forces – PRACTICA
Ara practicarem la determinació gràfica i numèrica de la força resultant.
- Primer de tot pots practicar amb aquest enllaç.
- Ara dibuixa a la teva llibreta dues forces de 20 N i 15 N:
a) De la mateixa direcció i sentit.
b) Perpendiculars
c) De la mateixa direcció i sentits contraris.
En els tres casos dibuixa’n la resultant (determinació gràfica) i calcula’n la intensitat (determinació numèrica).
Finalment pots fer els exercicis que t’indiqui la professora del dossier següent (extret de l’INS Vinyet), a la teva llibreta:
Equilibri de forces- TEORIA
Imagina’t aquesta situació:
Les forces que s’exerceixen són oposades, és a dir, tenen la mateixa línia d’acció i sentit contrari.
Què succeïria si tots tiben amb la mateixa intensitat?
Efectivament, la força resultant serà nul.la i per tant, la corda no es mourà cap a la dreta ni cap a l’esquerra.
Quan passa això diem que les forces s’equilibren o bé que la corda està en equilibri.
Un cos està en equilibri quan sobre ell no actua cap força o bé quan totes les forces que hi actuen es contraresten de manera que s’anul.len els seus efectes. També podem dir que un cos està en equilibri quan la força resultant de la suma vectorial és zero.
Com ja sabem, un dels efectes de les forces és modificar la velocitat dels cossos o canviar-ne la direcció. Per tant, quan un cos està en equilibri, la seva velocitat no varia.
Tot cos en equilibri:
a) Es manté en repòs (es diu que està en equilibri estàtic)
b) Es mou amb velocitat constant (moviment rectilini uniforme). Això ho veurem al següent tema de física.
Pensa i anota a la teva llibreta situacions d’equilibri de forces. Després ho comentarem a classe.
Apunts de forces – TEORIA
Aquí tens els apunts de tot el que hem après fins ara. Amb ells pots completar els teus propis apunts. També els pots imprimir, si vols.
Repassem – Autoqüestionari i vídeo
Fes el següent autoqüestionari per repassar el què has après.
Finalment et pots mirar aquest vídeo que et fa un repàs de tot el què hem explicat fins ara.
Els processos de modelat – ANOTA
A continuació tens quatre definicions que corresponen als quatre processos bàsics del cicle geològic i que contribueixen a modelar el relleu. Es tracta que identifiquis quina definició correspon a cada concepte.
També per a cada definició cal que identifiquis les paraules clau i les anotis al teu diari de classe.
Conceptes: Sedimentació; erosió, transport, meteorització.
Definició 1: és l’acció dels agents atmosfèrics que afebleixen i trenquen les roques que constitueixen el relleu en el mateix lloc on es troben.
Definició 2: és l’acció dels agents geològics externs de traslladar els materials despresos cap a les conques de sedimentació. Durant el transport, els materials es van arrodonint a causa de l’intens desgast al qual són sotmesos.
Definició 3: és la deposició i acumulació dels materials transportats a les conques de sedimentació, formant capes horitzontals o estrats de sediments.
Definició 4: és l’acció dels agents geològics externs que arrenquen i desgasten els materials debilitats per la meteorització.
El cicle geològic
L’objectiu d’aquesta entrada és que descobreixis què és el cicle geològic. Per fer-ho tens una imatge que has d’observar detingudament. Els textos de la imatge són en anglès, però pensem que s’entenen força bé. A més algunes coses et resultaran familiars del curs anterior.
Els agents modeladors de relleu – INVESTIGA
Els quatre processos vistos anteriorment són els que contribueixen a modelar el relleu però com ho fan ?
Doncs ho fan gràcies a uns factors que poden ser de tres tipus:
Agents atmosfèrics
Agents biològics
Agents geològics externs.
Tot seguit et donem una llista de fenòmens que són agents modeladors de relleu. Cal que pensis i anotis a la llibreta de quin dels tres tipus és cada un:
Diòxid de carboni
Arrels de les plantes
Glaceres
Onatge del mar
Aigua de la pluja
Activitat humana
Rius
Canvis de temperatura
Líquens
Vapor d’aigua