Protegit: SIMULACIÓ D’UNA DORSAL OCEÀNICA
Protegit: Orientacions per al professor
Simulació d’una dorsal oceànica – CONSELLS PER A L’INFORME
Algunes pistes per fer l’informe.
1. En qualsevol simulació és necessari explicar què representa cada un dels elements utilitzats. Què simulava la plastilina ? i la sorra ? i…
2. No estaria de més incloure a l’informe una imatge (pots agafar-la d’internet) on es vegi una dorsal.
3. En aquesta pràctica és molt interessant que puguis adjuntar-hi una fotografia que tu mateix hagis fet al laboratori.
4. En tota simulació és difícil que les resultats experimentals obtinguts coincideixin del tot amb els esperats. És una bona pràctica per fer un apartat de discussió.
Protegit: EL GEOTROPISME
Protegit: LA BIODIVERSITAT
Pràctica 1 – L’osmosi
Aquí trobareu el protocol per la pràctica de l’osmosi.
Alguns consells per fer l’informe:
1. Tingueu en compte que heu fet mesures (de diàmetre i de massa)abans i després de posar l’ou en els diferents medis. Aquestes són dades que podeu fer servir.
2. Què deu fer l’àcid acètic amb la closca de l’ou ? de quin material és la closca ?
3. Caldria que esxpliquéssiu una mica amb què consisteix, teòricament, el fenomen de l’osmosi.
4. Què et sembla que hauríem pogut fer i no hem fet perquè l’experiment fos més correcte?
Pràctica 1- Determinació del contingut hídric
Alguns consells per realitzar l’informe de la pràctica:
1. Anoteu els resultats de tots els grups al laboratori. Això us permetrà fer mitjanes amb els resultats de tots els grups i comparar-los.
2. Compte a l’hora de decidir si tareu el recipient o bé el peseu i anoteu la mesura en un paper.
3. És important fraccionar (tallar-la en trossos petits) la mostra ? per què ?
4. A la part de fonament teòric seria bo d’explicar què és el pes fresc, què és el pes sec i què són les cendres.
5. Compareu els resultats dels diferents grups per la mateixa mostra i en cas que no coincideixin expliqueu a què poden ser degudes les diferències.
6. Compareu dins d’un mateix grup (el vostre) les diferències de contingut hídric que apareixen entre les diferents mostres i si coincideixen o no amb les esperades (és lògic que les fulles tinguin més aigua que l’arròs ? per què ?
Protegit: Determinació del contingut hídric – PROFESSOR
Protegit: L’òsmosi – PROFESSOR
Pràctica 2 – Identificació de glúcids.
En la pràctica d’aquesta setmana, mirarem si som capaços de descobrir quins tipus de glúcids hi ha en unes mostres de les quals no en sabem el seu contingut. Abans de començar la pràctica, et donem alguns consells.
- Repassa bé què és un glúcid. A nivell estructural, en què es diferencien el midó, la glucosa i la sacarosa? Pots anotar-ho al fonament teòric de l’informe.
- Busca informació sobre el lugol i el reactiu de Benedict. Per què ens poden ajudar?
- Els resultats et proposem agrupar-los en una graella semblant a la següent:
| FEHLING | LUGOL | |
GLUCOSA |
||
SACAROSA |
||
MIDÓ |
||
Aspecte |
||
Color |
||
Solubilitat |
- Prova d’escalfar el tub que has descobert que té midó. Què passa amb el colorant? A què deu ser degut?
- Fixa’t amb la solució de midó i la de glucosa. Tenen la mateixa aparença? Com s’anomena aquest fenomen? A què ho atribueixes?
- Quin glúcid absorbeix amb més rapidesa i facilitat l’organisme, el midó o la glucosa?
Pràctica 2 – Els organismes i la temperatura.
Les espècies homeotermes regulen la temperatura interna del seu cos amb la intenció de fer-la independent de la temperatura del medi. Fer-ho significa desenvolupar mecanismes d’escalfament i de refrigeració. Naturalment l’homeotèrmia és una estratègia més costosa que la poiquilotèrmia però té com a avantatge una més gran distribució de l’espècie pels diferents biomes de la Terra.
Gran part de l’alimentació dels organismes homeoterms es destina al despreniment de calor. Aquesta energia generada s’anirà dissipant i ho farà tant més ràpid quan més gran sigui la superfície de l’animal.
El que et proposem ara és que amb el material de què disposes dissenyis experiments per posar de manifest aquestes quatre situacions que tens a continuació:
1. La Llei de Bergmann. Quant més gran és la relació S/V més fàcilment es perd calor.
2. La llei d’Allen. Quant més superfície tenen les extremitats també es perd calor més fàcilment.
3. Els animals disposen d’altres estratègies per conservar la calor. Per exemple si tu mateix passes una nit al ras i fa fred tendiràs a replegar el teu cos per oferir menys superfície. Si tens calor (i per tant vols pedre energia) tendiràs a estirar-te.
4. Una altra estratègia de què disposen els animals per conservar l’energia és dotar-se de cobertes aïllants com el pèl o les plomes, i en el cas dels homes la roba.
Material: aigua, fogonet, termòmetres (sondes de temperatura que poden prendre dades de forma contñinua o en períodes determinats), ampolles de plàstic de diferents volums, llaunes, trossos de metall, tubs d’assaig, goma elàstica, diferents teixits i/o material (cotó, paper de plata, llana…).
Som-hi ! Si no te’n surts a la propera entrada tens algunes imatges que de ben segur t’ajudaran però primer volem que pensis, per això aquesta segona entrada està protegida amb contrassenya.
Protegit: Identificació de glúcids – PROFESSOR
Protegit: Els organismes i la temperatura – AJUDA
Clonem! – PENSA
Busca què és un clon.
Quan ho sàpigues, imagina que volem fer una planta idèntica a una que ja tenim. Com ho podem fer? Pensa un mètode. Anota-ho i després ho comentem.
La reproducció asexual – OBSERVA i ANOTA
Busca a la viquipèdia els següents termes i explica què signifiquen a la teva llibreta. No volem un “copiar i enganxar”, sinó que ho expliquis amb les teves paraules.
– Rizoma
– Bulb
– Tubercle
– Estolons
Què tenen en comú aquests 4 conceptes? Ara comentem-ho a classe. Anota-ho a la llibreta.
Acció i reacció…
Llegeix amb atenció les definicions d’estímul i de resposta:
Estímul: qualsevol canvi que es produeix en el medi que és capaç de generar una resposta de l’organisme. Els estímuls poden ser físics (llum, temperatura, humitat) o biològics (presència d’altres éssers vius).
Resposta: És la reacció d’un ésser viu davant d’un estímul determinat. Pot ser un moviment, una secreció o un creixement en una direcció determinada.
Ara ja que saps què és un estímul i una resposta, mira aquests dos videos i respon a les preguntes següents:
1. Quin és l’estímul en cada cas?
2. Quina resposta provoca l’estímul en cada cas?
3. Es mou tota la planta o sols una part?
La recepta de la fotosíntesis
Mira’t el següent vídeo i escolta atentament la lletra de la cançó, a veure si pots obtenir-ne la fórmula de la fotosíntesis i copiar-la a la teva llibreta!
Els geranis i les nectarines…d’on vénen?
T’has m
enjat mai una nectarina? O has cuidat els geranis del balcó? Ja saps que les plantes es reprodueixen asexualment de manera natural, però has pensat mai que l’home pot intervenir en aquest procés? És el què anomenem reproducció asexual assistida o artificial.
Quan mengem una nectarina, hem de saber que prové d’un empelt, mentre que si volem plantar més geranis al balcó, només hem de fer un esqueix… busca les paraules en negreta i entendràs què és això de la reproducció asexual assistida.
Nàsties – INVESTIGA
Amb el què has vist a l’entrada anterior, ara busca què és una nàstia i pensa un exemple diferent dels anteriors.
Quins ingredients fan falta? INVESTIGA
Ara que ja saps la fórmula de la fotosíntesi, sabries dir què necessita una planta 
per a fer la fotosíntesi?
I d’on ho treu?
Investiga una mica i anota-ho a la teva llibreta. Després ho comentarem a classe.
Les plantes carnívores – POU
Busca informació sobre les plantes carnívores i prepara una petita presentació prezi.
La presentació ha de contenir els següents aspectes:
– Què és una planta carnívora?
– Quin és el seu hàbitat?
– Per què cacen? Com ho fan?
– Què mengen?
– Com es reprodueixen?
– Espècies de plantes carnívores
Qui fa què? CLASSE MAGISTRAL
Ara tanca l’ordinador i escolta el què explicarà el professor. Recorda d’anotar allò que creguis més important a la teva llibreta.
La reproducció sexual de les plantes – OBSERVA I ANOTA
Observa bé l’esquema i respon a les preguntes:
– Què és una angiosperma?
– Què és un gàmeta?
– Quin és el gàmeta femení? I el masculí? A quina part de la planta es troben?
– Ordena els següents processos: Polinització / Dispersió / Germinació / Fecundació.
Què són els tropismes?
No totes les plantes es mouen a través de nàsties, però si que totes es relacionen amb el medi que les envolta.
Els tropismes són les respostes permanents davant d’un estímul, en les quals es produeixen canvis en la direcció del creixement de la planta.
Els tropismes es consideren positius si es dirigeixen cap a l’estímul i negatius si s’allunyen de l’estímul.
Segons qui produeix l’estímul, hi ha 4 tipus de tropismes. A veure si pots acabar d’omplir la taula:
| Tropisme | Qui produeix l’estímul? | Exemple |
| Fototropisme | ||
| Gravetat | ||
| Higrotropisme | ||
| Tigmotropisme | Contacte |
El motor de la fotosíntesis
Les plantes obtenen matèria orgànica (glucosa) a través de la fotosíntesis. Per a poder utilitzar l’energia d’aquestes molècules orgàniques, cal degradar-les en compostos més petits (nutrients). Per tant, la planta fa un procés paral·lel a la fotosíntesi que l’hi permetrà obtenir els nutrients necessaris i tenir energia suficient per a realitzar la fotosíntesi. Aquest procés s’anomena respiració.
Durant la respiració, les plantes agafen oxigen i alliberen diòxid de carboni, utilitzen la glucosa (que han obtingut durant la fotosíntesi) i l’oxígen per a obtenir altres elements que necessiten (nutrients) i energia. Amb aquestes indicacions, creus que pots escriure la fórmula de la respiració?
La polinització
Existeixen dos tipus de polinització: la polinització encreuada i la polinització directa o autopolinització.
Observa les dues fotografies: la primera flor té una polinització directa i la segona realitza una polinització encreuada. Després, respon a les següents preguntes:
– Quina flor et sembla que és més vistosa?
– Quina flor creus que fa més olor?
– Quina flor creus que fabrica més quantitat de polen?
– Ara, sabries dir quina és la diferència entre la polinització encreuada i la directa?
Repassem!
Omple els buits del següent qüestionari. Et servirà per a repassar!
Repassem!
Fes el següent encreuat per a repassar tot el què has après sobre la nutrició de les plantes!
La dispersió
La dispersió de les llavors pot ser anemòfila (si la fa en vent) o entomòfila (si la fan els animals).
Fes una llista de les característiques que creus que han de tenir les llavors que s’escampen pel vent de les que s’escampen a través d’insectes.
Un cop feta la llista, mira les fotos i digues quines llavors són antomòfiles i quines anemòfiles.
Pràctica 3 – Substàncies polars i apolars
Alguns consells per fer l’informe de pràctiques:
1. En la part de fonament teòric hauries de deixar ben clar què signifiquen els conceptes de polaritat, apolaritat, solubilitat i insolubilitat. Si no saps els dos primers els pots trobar fàcilment fent una petita cerca per la xarxa.
2. En tenir molts tubs va bé presentar els resultats en forma de taula. Podria anar bé una taula de doble entrada i a cada requadre marcar si les substàncies es mesclen o no (pots pensar una manera d’indicar a la mateixa taula què passa quan hi afegim sudan). Pots veure’n un exemple al capdavall.
3. A l’apartat de discussió pots comentar la taula de resultats. Hi ha moltes preguntes per respondre. Per exemple: podries classificar les substàncies d’alguna manera ? què s’observa quan les substàncies no es barregen ? què indica el sudan ? per què ? quin efecte té el sabó ? per què l’utilitzem quotidianament ? (té relació amb el que has descobert ?).
| Aigua | Oli | Eter | |
| Aigua | — | Sí | Sí |
| Oli | — | ||
| Éter | Sí | No | — |
Aquesta taula és incompleta i incorrecta, només és un exemple per donar-te idees a l’hora de presentar els resultats.
Protegit: Substàncies polars i apolars – PROFESSOR
La nutrició en les plantes – TEORIA
Open publication – Free publishing
La polinització i la dispersió… – REPASSEM
Escolta les explicacions del professor i no t’oblidis de pendre apunts!
La relació en les plantes – TEORIA
Open publication – Free publishing
La reproducció de les molses
Mira el següent video i escolta les explicacions que farem a classe.
Pràctica 3 – Càlcul del PEF
El pes específic foliar és un paràmetre que es mesura en ecologia i que ens pot donar força informació sobre les característiques d’una planta.
El PEF és la relació entre el pes sec de la fulla i la seva superfície. Això vol dir que les seves unitats seran unitats de massa dividies per unitats de superfície.
El que et proposem ara és que calculis el PEF d’algunes plantes. Cal que mesuris el PEF de diferents individus de la mateixa espècie i també d’espècies diferents.
A continuació caldrà que treguis conclusions sobre els resultats obtinguts. A més pots pensar quina informació ecològica ens pot donar el PEF.
No et diem com es calcula. A veure si a partir del material se t’acut com fer-ho (fixa’t que hi ha una dada curiosa que t’ha de fer pensar).
Mostres (fulles), tisores, folis (amb l’etiqueta del fabricant), balança.
Nota: tot i que el PEF s’ha de calcular en pes sec, per qüestions de temps ho farem en pes fresc.
La reproducció de les falgueres
La reproducció de les falgueres és semblant a la de les molses, però amb un parell de diferències importants:
– El protal·lus és molt petit (1cm2) i no el veiem al bosc.
– L’esporòfit és la part més vistosa i les espores es troben dins el sorus.
Aqui tens un esquema de la reproducció de les falgueres:
Les reproducció de les plantes – TEORIA
Open publication – Free publishing
Sistema nerviós – TEORIA
Pràct 4 – Identificació de proteïnes
Per l’apartat de procediments:
Cal que deixis molt clar què posem en cada un dels tubs amb les quantitats indicades.
Has de distingir les mostres dels reactius o indicadors.
Per l’apartat de resultats i discussió:
Presenta els resultats en forma de taula de manera que siguin ben visibles.
No t’oblidis d’indicar cada un dels colors que pren cada indicador segons si el resultat és negatiu o positiu.
El Biuret no l’havies fet servir mai. Com has sabut quin era el color que prenia quan el resultat era negatiu ?
Per l’apartat de conclusions.
Deixa molt clar quina és la funció de cada un dels indicadors.
Especifica també molt clarament quin tipus de substància contenia cada una de les mostres.
Protegit: Identificació de proteïnes – PROFESSOR
FEINA per divendres 8 de març
Benvolguts, tal com us vaig dir no puc ser entre vosaltres per tal de desenvolupar la classe de la matèria més important. No obstant estic segur que aprofitareu l’hora treballant molt. Oi que sí ?
Les activitats que podeu fer són:
- Acabar els qüestionaris sobre l’aparell reproductor femení de l’entrada que trobareu aquí.
- Fer l’activitat de la següent entrada. Ho hem comentat a classe. Només es tracta de recordar-ho i escriure-ho en els apunts.
- Llegeix la informació de la següent entrada i anota les idees principals als apunts.
- Fes el mateix per l’entrada següent.
- Investiga la funció de la placenta a partir d’aquesta entrada i acaba-ho de completar mirant el video i responent les preguntes d’aquesta.
Pràctica 5 – La contracció muscular
Aquesta vegada dividirem la pràctica en dos apartats diferents. En aquest document hi trobaràs dues parts diferenciades. En primer lloc et plantegem que duguis a terme una experiència per comprovar la fatiga dels músculs. Segueix el guió amb atenció perquè el més important serà com interpretes els resultats. En segon lloc, et proporcionem les dades d’un experiment que s’ha fet però que està incomplert. Et demanem doncs, que el completis amb el que saps i amb les indicacions que trobaràs al propi document. Endavant!
La contracció muscular – PROFESSOR
1. Ordena les dades de manera que a les files superiors hi hagi els homes i a les inferiors les dones.
2. Fes mitjanes de cada múscul i construiex un gràfic de barres. Per cada múscul hi ha d’haver la barra dels homes i la de les dones. Fes que sobre la barra aparegui el valor numèric.
3. Calcula la desviació estàndard per a cada múscul (dels homes i les dones). Això et permetrà veure quins músculs presenten més variabilitat.
4. Calcula la mitjana i la desviació estàndard de força muscular total per a cada persona. Això et permetrà saber quina de les persones està més musculada, quina menys i també si n’hi ha alguna amb desproporcions.
5. Fes una correlació (separada per sexes) entre el bíceps i el tríceps, el tríceps i els pectorals i el bíceps i el quadríceps. Això et permetrà saber quins músculs estan més relacionats entre ells. Recorda que una correlació es fa sense unir els punts amb línies i després fent aparèixer una línia de tendència. Quan més gran és el valor de R2 més correlacionats estan els músculs.
Pràctica 6 – Observació d’un frotis de sang
Alguns consells per realitzar l’informe:
1. A la part de fonament teòric podries posar-hi una mínima informació sobre els tipus de cèl·lules sanguínies i la seva quantitat. També podries assabentar-te de com funciona la tinció GIEMSA.
2. Descriu amb exactitud tots els punts del procés de preparació. Estaria bé que hi afegissis alguna fotografia que hagis fet al laboratori. Tant de les diferents fases per fer la preparació com del resultat de l’observació.
2. No oblidis anotar l’augment amb què hem realitzat les diferents observacions
3. Has vist leucòcits ? amb quina proporció ? i plaquetes ? per què ? (Tot això són elements que pots posar a l’apartat de discussió).
4. Pots comparar les fotografies obtingudes amb la nostra càmara amb les que hi ha a internet.
Estaria bé que incloguis al al teu informe les fotografies de les observacions degudament identificades (augments, què hi identifiques, etc.)
Protegit: Observació d’un frotis de sang – PROFESSOR
Pràctica 7 – El batec cardíac i el pols
A continuació et proposem que facis un cop d’ull al següent enllaç vagis a “activitats” i a la secció “Ens prenem el pols”. Un cop allà cal que visitis tots els apartats (Què és ?, Com es pren ? Freq. normal, Recuperació després de la fatiga) i facis el que se’t demana.
També has d’anar a l’apartat “Com estàs” que trobaràs dins d’activitats i fer el test de Ruffier. Seria bo que comparessis els resultats obtinguts amb els d’algun company de classe.
Durant aquesta sessió també realitzarem una mesura de la pressió arterial amb un esfingomanòmetre automàtic. El profesor n’explicarà el funcionament i farem algunes mesures. Cadrà que aquesta part també figuri a l’informe. Tant el funcionament de l’esfingomanòmetre com les dades preses de pressió. Si et sembla oportú també en pots fer algunes mitjanes i/o gràfics.
Endavant !
El funcionament de l’oïda
En aquest video podrem veure molt bé el funcionament de l’oïda mitjana i interna.
Pràctica 8 – Disseció de cor i pulmons de xai
Aquí tens un pdf (elaborat per l’IES Guindàvols de Lleida) que et pot anar molt bé de consultar sobretot ABANS de fer la dissecció.
Tigues present també:
1. L’observació externa dels òrgans també forma part de la dissecció. Alguns dels aspectes que pots observar, entre altres, són:
Del cor:
-La textura del pericardi.
-La forma del cor.
-El teixit adipós (situació, aspecte, quantitat…).
-Els vasos coronaris que envolten el cor.
-Les dimensions de les aurícules.
-Els vasos sanguinis que entren i surten del cor (tots per la part superior).
Dels pulmons:
-Les seves dimensions, forma i color.
-La textura de la pleura.
-Els anells traqueals i la diferència de la tràquea amb l’esófag.
2. Observació interna.
Del cor
-El gruix de les parets dels ventricles.
-La presència de les vàlvules.
-Descobrir quins vasos són artèries i quins venes.
-Coàguls de sang.
Dels pulmons:
-La seva esponjositat.
-La presència de les traqueoles.
3. Va molt bé acompanyar els informes sobre disseccions amb fotografies realitzades durant la pràctica.