Publicat a

Dinàmica interna i externa. Una lluita sense fi- INVESTIGA

Gràcies a les forces que tenen l’origen a l’interior de la Terra, sorgeixen muntanyes i volcans i es forma nova escorça que dóna lloc a les serralades. Aquests processos formen part del que s’anomena DINÀMICA INTERNA de la Terra.

Per altra banda, els agents que ara estudiem tenen el seu origen a l’exterior de la Terra i fan just el contrari. És a dir desgasten les muntanyes formades i trenquen les roques en fragments cada vegada més petits. Aquests processos formen part del que s’anomena DINÀMICA EXTERNA de la Terra.

Aquesta lluita entre la dinàmica interna i l’externa és el que fa que poguem parlar del cicle de les roques.

L’energia que forma nova escorça i noves muntanyes vé de l’interior de la Terra. Però d’on ve l’energia de la dinàmica externa ? Pensa-hi una estona a veure si ho descobreixes. Si vols una pista et diré que vé tota del mateix lloc !

Publicat a

La meteorització – INVESTIGA

Fa un parell d’entrades del llibre digital que ja has descobert què és la meteorització, però ara et demanaria que anessis una mica més enllà i cerquis informació sobre els dos tipus de meteorització que existeixen. Amb un parell de clics ho trobaràs. Un cop fet escriu la definició de cada un dels tipus al diari de classe.

Un cop fet seria qüestió que descobrissis a quin tipus de meteorització correspon cada una de les fotografies que t’adjuntem (si les cliques es faran més grosses). I de pas ens diguis també què ha tingut lloc en cada cas.

Publicat a

Tipus de sediments-INVESTIGA

Existeixen quatre tipus de sediments, que són: Sediments detrítics, químics, bioquímics i orgànics.

Busca una mica d’informació! Llavors, omple aquesta taula a la teva llibreta.

Tipus de sediments Formació Exemples
Còdols
Precipitació de sals minerals
Ossos, closques…
Sediments orgànics

 

Publicat a

Modelat càrstic – INVESTIGA

Et demanem ara que investiguis què significa el concepte “Modelat càrstic” (potser amb la viquipedia en tindràs prou) i que busquis també quin tipus d’estructures o accidents geològics produeix aquest tipus de modelat.

Si ho fas bé, segurament podràs posar nom a les fotografies dels accidents geològics que tens a continuació.

Publicat a

L’estructura interna de la Terra – INVESTIGA

Aquesta imatge mostra l’estructura interna de la Terra. Fes una cerca per internet i busca els noms de les diferents capes (1-6), i també de les discontinuïtats (a-c).

Després, escolta les explicacions del professor i anota allò més important de cada capa.

Fitxer:Slice earth.svg

Publicat a

L’acció de l’aigua (I) – INVESTIGA

Les aigües salvatges i els torrents són corrents d’aigua superficial que es produeixen després d’una pluja intensa o d’un ràpid desglaç de la neu. Tenen un alt poder erosiu que depèn del pendent pel qual discorren, del tipus de sòl i de la presència o no d’una coberta vegetal protectora.

Després de llegir aquest text respon:

1. Quina penses que és la diferència entre aigües salvatges i torrents ?
2. Per què el pendent té relació amb el poder erosiu ? i el tipus de sòl ?
3. Quin paper hi té la vegetació en tot plegat ?

Un torrent sol presentar tres trams que són:

Conca de______________; canal de _____________  i con de ______________.

Intenta buscar-ho per la xarxa a veure si trobes les tres paraules que falten.

Per acabar aquesta activitat et demanem que busquis quina diferència hi ha entre un torrent i un riu. Finalment busca tres imatges que il·lustrin l’aspecte d’un riu en cadascun dels seus trams. No estaria de més que les enganxessis als apunts.

 

 

Publicat a

L’acció de l’aigua (II) – INVESTIGA

A continuació tens dues fotografíes que il·lustren els dos tipus de costa que poden existir. Observa-les amb atenció i clica aquí per fer el següent exercici:

Costa Baixa
Costa Alta

El mar pot modelar la costa de moltes maneres i generar gran diversitat d’accidents geològics. Per coneixe’ls una mica pots fer el següent exercici.

Publicat a

Els agents geològics externs

Ja sabeu que els agents geològics externs són els agents atmosfèrics, els agents biològics i els agents geològics. Es tracta que, per grups, busqueu informació sobre tots aquests agents i feu un esquema utilitzant aquesta pàgina web, que us permet crear esquemes molt visuals i treballar en línia entre tots els integrants del grup.

Alguns consells per a fer la feina ben feta. Penseu que si dediqueu temps i esforç a fer un bon esquema, ho tindreu molt més fàcil quan hagueu d’estudiar pel control!

– No us oblideu d’explicar quins són els agents i quins són els seus efectes, però ho heu de fer de manera resumida. En un esquema no hi pot haver gaire text.

– Busqueu imatges que ensenyin el què esteu explicant.

– Per suposat, cal que busqueu la informació amb cura. Recordeu que en aquesta entrada del bloc hi teniu la teoria d’aquesta part de la unitat didàctica.

Bona feina!

Publicat a

Investigant l’escorça – INVESTIGA

Ja hem vist que l’escorça es forma de nou i es destrueix. Però a més d’aquesta activitat hi ha d’altres fenòmens que li poden succeir a l’escorça. Ara els veurem, però abans seria bo que responguessis en els apunts les següents preguntes:
1. Per quins lloc es forma escorça nova ? Com s’anomenen ?
2. Per quins llocs es destrueix i com s’anomenen ?
3. És lògic que hi hagi llocs en què es forma escorça i llocs en què es destrueix ?
Quins són els altres fenòmens que li poden passar a l’escorça ? Te’ls podríem explicar aquí però preferim que siguis tu qui els descobreixis.
A continuació tens algunes fotografies que t’hi poden ajudar. Observa-les amb atenció i a veure si ets capaç de deduir què pot passar-li també a l’escorça. Per fer-t’ho una mica més fàcil també et donem al final un llistat de paraules. Del que es tracta doncs és que relacionis les fotografies amb les paraules i ens puguis explicar quins fenòmens poden tenir lloc a l’escorça.
Vinga a treballar!

 

 

 

 

 

 

Sinclinal, Anticlinal, Falla normal, Diàclasi, Falla inversa, Plec.

 

Publicat a

La definició de química – INVESTIGA

Comencem la química.

A continuació tens una definició de química amb enllaços a la wikipedia. Et donem uns deu minuts perquè et submergeixis a la xarxa i facis una breu i accelerada recerca sobre “les coses de la química”.

Volem que escriguis tot allò que descobreixis que pensis que és objecte d’estudi dels químics.

La tècnica que et proposem és que cliquis un hipervincle de la definició que et posem aquí sota, en llegeixis la informació i anotis allò que entens (SI NO HO ENTENS NO HO POSIS). Tot seguit cliques un altre hipervincle que t’hagi sortit i així successivament. Al cap d’aquests dei minuts farem una posada en comú del que ha trobat cadascú. Segur que entre tots trobarem la majoria d’aspectes que la química estudia.

Som-hi !

La química és la ciència que estudia la composició, estructura, i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.

Publicat a

Els conceptes de la química – ANOTA

L’esquema que tens a continuació resumeix tot allò que estudiarem i com està relacionat. Estigues al cas perquè el professor en farà una breu explicació a la PDI.

Seria bo que a casa t’imprimissis aquest esquema i l’enganxessis als apunts. Així en cada moment sabràs on passem.

Publicat a

Els canvis químics – OBSERVA I INVESTIGA

A continuació tens la representació gràfica de quatre reaccions químiques. Aquestes representacions s’anomenen equacions químiques. Observa-les amb detall i reflexiona sobre els conceptes que et plantegem més avall:

1.     Què penses que signifiquen aquestes lletres ?
2.     Què penses que signifiquen els subíndexs  (números petits)?
3.     Què penses que signifiquen els coeficients (números grossos) ?
      Què representen els signes + ? i les fletxes ?

Publicat a

Els símbols dels elements – ANOTA

Ja us haureu adonat que els químics treballen amb un llenguatge especial. És necessari que el comencis a conèixer. Per això et demanem que busquis quin és el símbol dels següents elements químics i que ens diguis alguna característica de cada un (per a què es poden utilitzar, on es troben…).

Hidrogen
Carboni
Nitrogen
Oxigen
Sofre
Calci
Clor
Potassi
Sodi
Ferro
Iode
Plata
Or
Magnesi
Alumini
Coure
Fluor
Heli
Liti
Zinc
Silici
Penseu una possible explicació de perquè alguna només es representen amb una lletra i d’altres amb dues ?
Què observes amb les que es representen amb dues ?
 Per què el potassi es representa amb una K ? i el Ferro Fe ?
A continuació en farem una breu explicació.
Publicat a

Elements i compostos – ANOTA

En les equacions químiques, les diferents substàncies es representen amb una fórmula anomenada fórmula química. Fixa’t bé amb les fórmules que apareixen en les reaccions de l’entrada anterior (les hem tornat a reproduir) i intenta classificar-les en dos grups.

1

Les substàncies que t’han quedat en un dels grups s’anomenen elements i les de l’altre grup compostos. En què es diferencien ? tens cinc minuts per pensar-ho abans que ho expliqui el professor.

Publicat a

I ara practica… ajustant reaccions – ANOTA

Un cop coneixes el concepte de reacció química, hauries de tenir clar que la matèria, no es crea ni es destrueix, sinó que es transforma. Això és el que anomenem el principi de conservació de la matèria. Tenint en compte això, posa’t a prova. En aquest enllaç  hi trobaràs una sèrie de reaccions que necessiten ser ajustades. Som-hi!

Per acabar de practicar una mica aquí tens unes quantes equacions quimiques per ajustar.

Publicat a

Reactius i productes – ANOTA

Us heu fixat que totes les reaccions que heu anat veient tenen una fletxa? Aquesta ens indica que hi ha hagut un canvi químic. Però què és un canvi químic?

Fixeu-vos-hi bé que les substàncies que hi ha abans de la fletxa són sempre diferents a les que hi ha després. .Però el número d’àtoms a banda i banda són sempre els mateixos (recordeu el principi de conservació de la massa?)
Les substàncies de les que partim s’anomenen REACTIUS i les substàncies que obtenim s’anomenen PRODUCTES.Ara imagina’t en el procés pel qual un glaçó de gel es fon. Es tracta d’un canvi químic? Reflexiona-hi i justifica-ho.

Un cop fet això, hauràs deduït que existeixen uns tipus de canvis que n’anomenem químics i uns altres que en diem físics. Observa els canvis que trobaràs aquí i classifica’ls segons de quin tipus siguin. Explica el perquè a la teva llibreta.

Publicat a

Fecundació artificial extrauterina- OBSERVA

Observa amb atenció el següent video. En primer lloc fan una explicació general al procés natural de la fecundació i a continuació mostren com es fa una extracció d’òvul i la posterior fecundació “in vitro” (fora de l’úter).

Publicat a

Les reaccions i l’energia -OBSERVA

Sempre que els reactius es transformen en els productes es produeix un intercanvi d’energia amb l’entorn. A vegades, perquè pugui tenir lloc la reacció, cal afegir energia. Aquesta energia s’agafa de l’entorn i entra a la reacció. Es tracta de les reaccions ENDOTÈRMIQUES.

A vegades en canvi, quan els reactius es transformen en productes sobra energia que es desprèn a l’entorn. Es tracta de REACCIONS EXOTÈRMIQUES.
Imagina que estàs fent una reacció en un tub d’assaig i en agafar el tub amb les mans notes que és fred. Quin tipus de reacció és ? per què ? i si el tub s’escalfa ? per què ?

Sabries posar algun exemple de reacció exotèrmica ?

Publicat a

Per què existeix un sistema de coordinació diferent del nerviós ? – LLEGEIX I ANOTA

Llegeix amb atenció aquets text i en acabat anota la resposta a les següents preguntes:
1. Quina funció té el sistema endocrí ?
2. Amb quin altre aparell o sistema treballa conjuntament ?
3. Assenyala el nombre màxim de diferències que existeixen entre aquests dos aparells. 
L’aparell endocrí juntament amb el sistema nerviós són els sistemes encarregats de coordinar tots els aparells del cos i fer que funcionin de manera harmònica.És evident que els aparells han de funcionar en relació al medi extern. O sigui que si en el medi intern els nutrients s’esgoten o s’acumulen els residus, o la temperatura puja per sobre del que és òptim o la pressió arterial baixa massa, cal que això sigui detectat i s’actuï per corregir-ho. Aquesta és la funció dels sistemes de coordinació del cos.

El sistema nerviós és el principal encarregat de fer aquesta funció però no és l’únic. L’aparell endocrí també realitza part d’aquesta tasca.

El sistema nerviós està especialitzat en donar respostes ràpides. Rep un estímul ja sigui procedent de l’exterior (per mitjà dels òrgans dels sentits) o bé de l’interior (per mitjà de sensors interns) i elabora una resposta que executa immediatament.

Hi ha d’altres respostes que ha de donar el cos que no són tant ràpides i que no s’han de produir en un instant concret. És més, a vegades són respostes que s’han d’allargar en el temps. Aquest tipus de respostes no les pot donar el sistema nerviós. Ho fa l’aparell endocrí.

El creixement dels ossos, la maduració dels òrgans sexuals, el metabolisme general del cos, el creixement del pèl, el desenvolupament de la musculatura, el canvi de la veu… Tots aquestes exemples són processos lents i que necessiten temps per produir-se. Els estímuls ràpids i instantanis dels impulsos elèctrics que el sistema nerviós dóna no ens serien útils.

L’aparell endocrí no genera impulsos elèctrics de ràpida transmissió a través dels nervis sinó que genera unes substàncies químiques (unes molècules) anomenades hormones i que es tranporten pels vasos sanguinis fins al seu destí.

Des de que una hormona és sintetitzada fins que arriba a l’òrgan on ha de fer efecte poden passar hores i a més pot fer la seva funció en aquell òrgan durant un temps perllongat.

Així com els impulsos elèctrics deixen de fer el seu efecte de manera instàntània, les hormones han de ser degradades pels teixits perquè cessin el seu efecte.

Publicat a

Els terratrèmols – LLEGEIX i ANOTA

A continuació tens un article amb informació sobre els terratrèmols. Llegeix-lo amb atenció i respon les preguntes que se’t fan en aquest qüestionari. Si el cliques et podràs baixar el document de word a l’ordinador i respondre en el mateix document. Una vegada enllestit ho envies al pou anomenat “Article sobre terratrèmols”.
Publicat a

Glàndules exocrines i endocrines – INVESTIGA

Fes una petita recerca per investigar quina diferència hi ha entre una glàndula exocrina i endocrina. A continuació raona de quin dels dos tipus de glàndules deu estar format l’aparell endocrí i perquè.

Quasi només observant amb atenció la següent imatge pots respondre la pregunta.

Publicat a

Experiment de Thomson

A continuació tens algunes imatges que ens ajudaran a comprendre de quina manera els científics van descobrir com eren els àtoms. Naturalment un àtom no es veu i molt menys a l’època en què es van fer aquests experiments. Això obligava als científics a fer proves indirectes. Seria com si volguessis esbrinar què hi ha a dins d’una capsa sense poder obrir-la.
Thomson va ser un dels científics que va realitzar aquestes proves i va arribar a unes interessants conclusions sobre com era un àtom. Aquesta seva hipotesi de com és l’àtom es coneix com a MODEL de Thomson.
Et demanem en primer lloc que facis una sencilla cerca i descobreixis dues coses:
a) de quina època era aquest científic ?
b) Busca quin deuria ser el model de Thomson. (Només que posis Thomson al google i facis una cerca  a imatges,  ho veuràs de seguida… ) Mira’t aquestes imatges que has trobat i pensa a quines conclusions va arribar Thomson sobre com era l’àtom.
Si vols una pista et direm que el model de Thomson es coneix com a model “Plum pudding”que en català es podria traduir com a model de “la coca de pinyons”.
Finalment en parlarem tots junts a classe amb l’ajuda de les imatges que tens a continuació.



j
Publicat a

El terratrèmol i tsunami del Japó

El 26 de Desembre del 2011 hi va haver el terratrèmol de més intensitat que s’ha donat mai al Japó. La NASA ha estudiat el fenomen a partir d’imatges de satèl·lit i ha pogut comprovar que el terratrèmol va moure l’illa Japonesa aproximadament 2,4 cm i que va alterar l’eix de la terra en 10 cm.

Busca’n informació i contesta les següents preguntes a la teva llibreta:

–          Quina duració va tenir el terratrèmol?

–          On es va localitzar l’hipocentre?

–          Sabries dir l’origen del terratrèmol?

–          Un dels efectes del sisme va ser la formació d’un gran tsunami. Quina alçada tenien les onades?

Finalment, aquí tens el fragment del telenotícies d’aquell dia on podràs veure alguna imatge i et podràs fer una idea de la gran intensitat dels moviments i de les onades que es van produir aquell dia.

Publicat a

Tipus de volcans – INVESTIGA

No tots els volcans són iguals. N’hi ha de quatre tipus diferents. El nom que reben és:
Hawaià, Estrombolià, Vulcanià i Peleà. 

Busca informació sobre quines característiques té cada tipus de volcà. Anota-ho als apunts i després ho posarem en comú.

Publicat a

L’experiment de Rutherford – LLEGEIX I INVESTIGA

Posteriorment a Thomson, Rutherford va continuar investigant l’àtom i arribà a unes conclusions tant importants que després dels seus treballs el model de Thomson ja no servia.
1. Busca a quina època va viure Rutherford.
2. Busca quin important laboratori va dirigir.
Rutherford va aconseguir explicar els resultats del famós  experiment de la làmina d’or.
En aquest experiment Rutherfod prengué una fina l’amina d’or i la bombardejà amb partícules alfa (partícules molyt petites carregades positivament). A l’altra banda de la làmina d’or hi havien uns sensors capaços de detectar les partícules alfa que havien travessat la làmina. 
3. Digues quantes partícules alfa s’esperaria que atravessessin la làmina si els àtoms fossin tal i com el model de Thomson preveia.
Com et pots imaginar els resultats obtinguts no van coincidir amb els esperats i per això el model de Thomson començava a esquerdar-se. 
4. Explica perquè si els resultats no quadraven amb el model proposat per Thomson el que s’havia de canviar era el model i no els resultats ?
En bombardejar la làmina, Rutherford s’adonà que el 99% de les partícules alfa travessaven la làmina sense desviar-se. Un 0,9% travessaven sense desviar-se i només un 0,1 % rebotaven i per tant no travessaven.
5. Explica perquè aquests resultats no es podien explicar amb el model de Thomson. 
En conseqüència Rutherford va proposar el següent model:
-L’Àtom no podia ser massís ja que si ho fos la majoria de particules alfa no passarien i en canvi passaven quasi totes.
-En esssència l’àtom havia de ser buit, ja que passaven el 99% de les partícules però no podia ser negatiu ja que la matèria era neutra. Per tant Rutherford va suposar que hi havia unes partícules molt petites i carregades positivament que ocupaven molt poc lloc. A aquestes partícules els posà el nom de protons.
Com que l’àtom era buit ara ja s’explicava que la majoria de partícules alfa passessin, i també s’explicava que algunes poques rebotessin ja que eren les que xocaven contra els protons. Les que hi passaven a prop eren desviades perquè les càrregues del mateix signe es rebutgen.
Semblava que tot quadrava a la perfecció però hi havia dos problemes més que feien que l’àtom de Rutherford no pogués existir. 
6. Intenta descobrir, abans de seguir llegint,  quins eren aquests dos problemes.
Publicat a

El model de Rutherford – LLEGEIX i INVESTIGA

Per fer sostenible el seu model Rutherford no va tenir més remei que buscar la manera perquè els electrons no caiguessin sobre els protons i l’àtom tornés a  ser massís la solució va ser que els electrons havien de girar.

1. Per què penses que això va ser una solució ?

En segon lloc calia trobar una manera perquè els protons no es rebutgessin ja que si se separaven tampoc s’haguessin explicat els resultats de l’experiment de la làmina d’or. La manera va ser suposar que hi havia unes partícules sense càrrega que es disposaven entremig dels protons.

2. Per què els neutrons van suposar una solució al segon problema ?