En aquesta pràctica d’aula et proposem que davant tres pacients que arriben a l’hospital amb la necessitat immediata d’una transfusió de sang després d’haver patit un accident, siguis tu qui decideixis quin tipus de sang els hi pots subministrar. Recorda que abans de posar sang, has de saber a quin grup sanguini pertanyen! Seràs capaç de salvar-los?

Joc dels grups sanguinis

Probablement necessitaràs ajuda per entendre què vol dir que la sang s’aglutini en presència d’un determinat antígen. Si fas una breu cerca per aquesta web trobaràs la informació que cal.

Un cop hagis acabat i hagis aconseguit salvar tots els pacients amb les transfusions de sang corresponents, et demanem que responguis les preguntes que trobaràs en aquesta activitat. Recorda que tot el que fem és matèria d’examen!

1r dia

Objectius

• Estudiar la funció respiratòria (capacitat pulmonar i flux respiratori).
• Relacionar els paràmetres que influeixen en la capacitat pulmonar.
• Analitzar els resultats tan a nivell individual com poblacional.

Algunes preguntes per respondre

Habitualment no ens adonem que estem respirant, doncs l’aire entra i surt del cos sense que ho notem expressament. Indiqueu algunes circumstàncies en les que sí que es nota que respirem. Creieu que sempre entra el mateix volum d’aire? En quines circumstàncies creieu que varia aquest volum? Heu vist algun cop l’aparell que mesura la capacitat pulmonar? Com creieu que podríem mesurar i comparar aquesta capacitat pulmonar? Què faríem per compara la “salut respiratòria de tots els companys de la classe?

Què és i com funciona un espiròmetre.

L’espiròmetre és un sensor que ens permet mesurar el volum d’aire als pulmons gràcies a les diferents pressions produïdes durant la inspiració i l’espiració en la respiració. Aquests canvis de pressions són recollits i mostrats en una gràfica que ens permetrà calcular els diferents paràmetres pulmonars.

Realització de l’espirometria.

Un membre de cada grup farà l’espirometria seguint les indicacions del professor.
Caldrà que importeu a taula de dades a l’excel per poder-ne fer un gràfic.

2n dia

Confecció i anàlisi de les dades.

Una vegada feta l’espirometria heu d’el·laborar l’informe responent les següents preguntes:

1. Què és una espirometria ?
2. Com funciona l’aparell ?
3. Per a què deu ser útil realitzar espirometries ? a quin tipus de pacient se’ls deu realitzar una espirometria ?
4. Observa el gràfic obtingut i respon:
   1. Què hi ha a l’eix de les abscises ? i al de les ordenades ?
   2. Traça una ratlla al punt 0 de l’eix de les ordenades de manera que es vegi bé l’eix de les x.
   3. Primer amb el teu gràfic calcula:
      1. Quin és el flux ventilatori corrent (és a dir l’aire que inspires i espires en un cicle normal).
      2. Quin és el flux inspiratori màxim ?
      3. I el flux espiratori màxim ?
   4. Anota a la pissarra el teu resultat a la taula que hem fet i després copia la taula sencera per tenir les dades de tothom. Amb aquestes dades el·labora un tractament estadístic (mitjanes, desviacions, gràfics…).

Als resultats de l’informe hi haurà d’aparèixer, tant si és amb l’ajuda d’un gràfic o d’una taula (tu mateix has de decidir què és més adequat) els paràmetres següents:

• Mitjana dels nois i de les noies del volum corrent i dels volums inspiratoris i expiratoris màxims.
• Desviacions estàndard dels volums corrents, dels volums inspiratoris i expiratoris màxims.

• Possibles justificacions de les diferències observades segons sexe, exercici físic, hàbit de fumar, etc.
• Hàbits o malalties que poden alterar les prova de l’espirometria.

La pràctica d’avui és molt senzilla. Es tracta de reproduir un dels experiments més importants per a l’estudi de l’alimentació.

1. Baixa’t aquest document i respon les preguntes que se’t demanen.
2. Fes una mica d’investigació per la xarxa per descobrir perquè va ser tant important aquest experiment És a dir què va trobar el científic.

La nostra dieta és equilbrada ?

Et proposem de treballar una mica els següents conceptes:

1. Càlcul de la taxa metabòlica basal. Pots fer-ho aplicant les següents equacions:

• Home: 664,73 + (13,751 x massa (kg)) + (5,0033 x estatura (cm)) – (6,55 x edat (anys))
• Dona: 655,1 + (9,463 x massa (kg)) + (1,8 x estatura (cm)) – (4,6756 x edat (anys))
• Estaria molt bé que confecccionéssiu una fulla de càlcul (excel) per tota la classe.

2. Quanta energia de més necessitem si hem de fer una determinada activitat física ? Pots calcular-ho en aquesta adreça.

3. Quanta energia ingeriu en un dia en la vostra dieta habitual ? Ara necessitareu aquesta taula.

4. Dissenya una dieta que adeqüi les calories consumides amb les gastades.

A continuació et proposem una sèrie d’activitats amb les quals volem que reflexionis sobre la percepció de senyals externs a través dels sentits. Quina importància té el SNC en la recollida de missatges que venen de l’exterior?

1. Per treballar aspectes relacionats amb la propiocepció (capacitat que té l’organisme per identificar i localitzar les seves pròpies estructures)

Alguns consells per fer l’informe de la pràctica:

1. Aniria molt bé de posar a la part de fonament teòric una descripció de les parts fonamentals de l’ull amb el seu nom correcte.

2. No oblideu de descriure, a l’apartat de resultats, totes les estructures externes que hem observat.

3. És molt aconsellable que a l’informe poseu les fotografies que hàgiu fet durant la dissecció. No us oblideu de posar-hi un peu de foto.

A continuació adjuntem un ppt que us pot ajudar sobretot si el mireu abans de fer la practica.

Et proposem, a partir d’un cas clínic que sàpigues averiguar quin és el diagnòstic mes encertat per la pacient que es presenta al cas. Serà important que tinguis en compte diferents paràmetres bioquímics i fisiològics que hem anat treballant des de diferents sistemes i aparells. Seràs capaç de fer-ho? Endavant!

Ja has vist que aquesta pràctica ha estat molt fàcil. Ens ha servit per familiaritzar-nos de nou amb alguns dels instruments del laboratori. Tota manera en pots fer un bon informe. Alguns dels aspectes que hi caldria reflectir són:

1. Tots els instruments de mesura de volums serveixen pel mateix ?
2. Si vull mesurar 9 ml tant li fa fer-ho amb una pipeta de 10ml com amb una proveta de 50 ml ?
3. Què és la densitat ?
4. Com s’utilitza una pipeta ?
5. Què significa tarar la balança ?
6. Quines unitats té la densitat ?
7. Totes les substàncies tenen la mateixa densitat ?

Recorda que ha d’incloure tots els apartats: Objectius, material, procediment, resultats i discussió i, finalment, conclusions.

Alguns aspectes importants per comentar en l’informe.

1. No t’oblidis de descriure el muntatge que hem fet perquè és un element important de la pràctica. Quasi que una imatge o un dibuix és del tot imprescindible.
2. No t’oblidis d’explicar com és possible recollir el gas i mesurar-ne el volum.
3. Explica , bé i que s’entengui, com hem aconseguit mesurar la massa del gas.
4. Fes algun comentari sobre el resultat ? et sorprèn ? el trobes coherent ?

A l’hora de redacatr l’informe caldria que en l’apartat corresponent hi aparegués:

1. Quin és el principi en què es basa la cromatografia. És a dir: què pretén i com funciona.
2. És quasi bé imprescindible que posis una fotografia dels resultats obtinguts ja que et serà més fàcil comnetar-los.
3. Quina tinta està formada per més components ? quina per menys ? quins components estan a totes les tintes ?
4. Per què és molt important que la mostra de tinta no se submergeixi en l’eluient ?
5. Què passaria si l’eluient estigués format per unes altres substàncies ?

Aquesta pràctica es fa en dos dies, per tant l’informe no el podràs acabar fins que hagis fet les dues sessions.

Alguns aspectes que no et pots descuidar d’incloure a l’informe:

A l’apartat de fonament teòric:

1. Què és el pH ?
2. Quina és la seva escala ?
3.Què és una substància indicadora ? quines hem utilitzat ?

A l’apartat de resultats i discussió:

1. Cal incloure la taula del primer dia per poder interpretar els resultats del segon dia.
2.  Cal que es vegi bé com has deduï com era cada substància.

A l’apartat de conclusions:

1. Cal que quedi ben clar de quin tipus és cada mostra (àcid, bàsica o neutre); quina és la funció dels indicadors i què és el pH.

Des d’aquí et pots descarregar el Guió de pràctiques que hem utilitzat on es detalla exactament què hem fet en cada reacció.

Algunes pistes a tenir en compte:

1. És fonamental indicar el nom de cada un dels reactius amb la seva fórmula química.
2. Recorda que les reaccions poden ser exotèrmiques i endotèrmiques.
3. Tens l’opció d’escriure la llista de material per a cada una de les reaccions o bé fer-ho globalment i escriure per a cada reacció només els resultats.
4. En els resultats no expliquis només  el més evident sinó també tots els detalls que hagis pogut observar.

Alguns consells que us poden ser útils a l’hore de fer l’informe:

Pel fonament teòric:

1. Què significa el concepte de concentració ? amb quines unitats es mesura ?

2. Què és un banc de dilucions ? per a què és útil ?

3. Què és un colorímetre ? què em permet fer ?

Pels procediments:

1.Per a què s’utilitza un matràs aforat ? per a què no es fa la mescla directament en el matràs ?

2. Com es fa el banc de dilucions ?