1r dia

Objectius

• Estudiar la funció respiratòria (capacitat pulmonar i flux respiratori).
• Relacionar els paràmetres que influeixen en la capacitat pulmonar.
• Analitzar els resultats tan a nivell individual com poblacional.

Algunes preguntes per respondre

Habitualment no ens adonem que estem respirant, doncs l’aire entra i surt del cos sense que ho notem expressament. Indiqueu algunes circumstàncies en les que sí que es nota que respirem. Creieu que sempre entra el mateix volum d’aire? En quines circumstàncies creieu que varia aquest volum? Heu vist algun cop l’aparell que mesura la capacitat pulmonar? Com creieu que podríem mesurar i comparar aquesta capacitat pulmonar? Què faríem per compara la “salut respiratòria de tots els companys de la classe?

Què és i com funciona un espiròmetre.

L’espiròmetre és un sensor que ens permet mesurar el volum d’aire als pulmons gràcies a les diferents pressions produïdes durant la inspiració i l’espiració en la respiració. Aquests canvis de pressions són recollits i mostrats en una gràfica que ens permetrà calcular els diferents paràmetres pulmonars.

Realització de l’espirometria.

Un membre de cada grup farà l’espirometria seguint les indicacions del professor.
Caldrà que importeu a taula de dades a l’excel per poder-ne fer un gràfic.

2n dia

Confecció i anàlisi de les dades.

Una vegada feta l’espirometria heu d’el·laborar l’informe responent les següents preguntes:

1. Què és una espirometria ?
2. Com funciona l’aparell ?
3. Per a què deu ser útil realitzar espirometries ? a quin tipus de pacient se’ls deu realitzar una espirometria ?
4. Observa el gràfic obtingut i respon:
   1. Què hi ha a l’eix de les abscises ? i al de les ordenades ?
   2. Traça una ratlla al punt 0 de l’eix de les ordenades de manera que es vegi bé l’eix de les x.
   3. Primer amb el teu gràfic calcula:
      1. Quin és el flux ventilatori corrent (és a dir l’aire que inspires i espires en un cicle normal).
      2. Quin és el flux inspiratori màxim ?
      3. I el flux espiratori màxim ?
   4. Anota a la pissarra el teu resultat a la taula que hem fet i després copia la taula sencera per tenir les dades de tothom. Amb aquestes dades el·labora un tractament estadístic (mitjanes, desviacions, gràfics…).

Als resultats de l’informe hi haurà d’aparèixer, tant si és amb l’ajuda d’un gràfic o d’una taula (tu mateix has de decidir què és més adequat) els paràmetres següents:

• Mitjana dels nois i de les noies del volum corrent i dels volums inspiratoris i expiratoris màxims.
• Desviacions estàndard dels volums corrents, dels volums inspiratoris i expiratoris màxims.

• Possibles justificacions de les diferències observades segons sexe, exercici físic, hàbit de fumar, etc.
• Hàbits o malalties que poden alterar les prova de l’espirometria.