Resolent el següent encreuat tindràs informació sobre algunes de les malalties més freqüents que afecten a l’aparell circulatori. Recorda que a part de fer l’encreuat t’has d’anotar el nom d’aquestes malalties i allò que produeixen !
Les adaptacions – RESUM
A continuació tens una presentació resum del tema de les adaptaciones.
Tipus de transport: resum – OBSERVA
Aquest video fa un resum dels diferents tipus de transport.
Repassant els orgànuls – REPASSA
Activitat individual o per parelles / Cal lliurar-la en un pou.
A continuació et demanem que preparis un informe (document de text, presentació power point, prezi…) que resumeixi l’estructura i la funció dels diferents orgànuls de la cèl·lula. Si cliques aquí trobaràs una informació molt valuosa. Per si vols un lloc per extreure informació més sintètica pots utilitzar la següent font on assenyalant cada orgànul et resumeix quina és la seva funció i clicant-hi obtindràs imatges i animacions.
Compte ! Fes l’informe de manera que tot el que hi poses ho entens i ho has redactat tu. No et serveix de res només copiar i enganxar.
Caldrà que ho lliuris al profesor per mitjà del pou “Repassem els orgànuls”. Un cop tancat el pou ho comentarem a classe.
Recorda que tot és matèria avaluable.
El sistema limfàtic – DIARI DE CLASSE – PER FER A CASA
A continuació tens un document que explica el sistema limfàtic. Imprimeix-lo, posa’l al diari de classe i respon en el mateix diari les següents preguntes:
1. Què és el sistema limfàtic ?
2. Per a què serveix ?
3. Com funciona ?
4. Quins òrgans el formen?
Malalties de l’aparell digestiu – PER FER A CASA – CLASROOM
Moltes de les anomalies relacionades amb l’aparell digestiu són degudes a una dieta desequilibrada, és a dir, a l’abús d’uns tipus concrets d’aliments i al dèficit d’altres. Seria el cas de malalties com el raquitisme i l’escorbut o altres de més greus com l’obesitat, l’anorèxia o la bulímia de les quals en parlarem més endavant.
La gastroenterologia és la part de la medicina que estudia i tracta els trastorns i les malalties pròpies dels òrgans que intervenen en el procés digestiu (boca, esòfag, estómac, budells, així com el pàncreas i el fetge).
Ara cal que investiguis sobre altres malalties de l’aparell digestiu. Cal que cada alumne faci un document (word o power point) i posi la informació d’aquestes dues malalties.
1-Càries dental
2-Úlceres pèptiques
3-Diarrees
4-Restrenyiment
5-Apendicitis
6-Escorbut
7-Raquitisme
8-Malaltia celíaca
Quan tingueu tota la informació la poseu en un petit power point i ho presentareu a la resta de la classe.
En les següents pàgines web podeu trobar tota la informació que necessiteu.
El nucli de la cèl·lula – OBSERVA I ANOTA
El nucli de les cèl·lules pot prendre diferents formes i diferents dimensions.
Algunes cèl·lules com els eritròcits han perdut el nucli convertint-se en sacs d’hemoglobina i d’altres com les fibres musculars estriades (cèl·lules de la musculatura esquelètica) en tenen més d’un. Les primeres s’anomenen anucleades i les segones pluri o multinucleades.
La posició relativa del nucli en la cèl·lula no és casual. A la vista de les següents imatges quina diries que és la posició del nucli respecte la resta d’orgànuls ?
La doble membrana nuclear disposa d’orificis anomenats porus. Aquests orificis permeten la sortida d’unes molècules molt importants per la funció cel·lular. Al voltant de l’orifici hi ha un sistema de proteïnes anomenat anell del porus que regula el que pot sortir.
El contingut del nucli – OBSERVA
L’espai intern limitat per la membrana nuclear s’anomena nucleoplasma. El més important que conté aquest espai és la cromatina. En aquesta entrada trobaràs algunes imatges que el professor comentarà a classe.
A l’interior del nucli també s’hi troba una regió que quan s’observa amb microscopia electrònica es veu molt fosca i per tant indica la presència de cromatina desplegada i en activitat. Aquesta regió s’anomena nuclèol i en l’apartat de genètica molecular comentarem la seva funció. El nuclèol no està delimitat de la resta del nucleoplasma per cap membrana.
A la perifèria interna del nucli i en contacte directe amb la mebrana nuclear s’oberva també una regió densa. Es tracta de la làmina nuclear i està formada per fibres proteiques que donen consistència al nucli impedint que la membrana es deformi.
Les dues estructures es poden obervar en la següent imatge.
Què són els cromosomes ? – OBSERVA
Observa la següent animació sobre els cromosomes.
El cice cel·lular – OBSERVA I ANOTA – PER FER A CASA
Mira’t el següent video sobre el cicle cel·lular.
La mitosi (I)- INVESTIGA
Per estudiar la mitosi, abans cal tenir clars alguns conceptes. Et donem deu minuts perquè cerquis el significat de cada una de les paraules següents:
Haploide i diploide
Cromosoma homòleg
Centròmer
A continuació et demanem que et miris el següent video que et mostra lla mitosi d’una manera molt simple i clara. Un cop vist hauries de saber explicar en què consisteix i com funciona:
La mitosi (II) – OBSERVA
A continuació tens un video molt pedagògic sobre la mitosi. Mira’l amb atendió a veure si entens tot el que explica. después hi anirem aprofundint.
Amb l’ajuda de la següent imatge i amb uns mínims coneixements d’anglès podem esbrinar fàcilment quines són les fases de la mitosi.
La següent presentació ens permetrà il·lustar-ho amb fotografies.
Per acabar-ho d’assegurar et pots mirar aquesta senzilla però gràfica animació sobre la mitosi.
La mitosi (III) – CERCA
Per poc que busquis t’adonaràs que la xarxa està farcida d’informació sobre la mitosi. Et demanem que en facis una petita cerca i seleccionis tres o quatre imatge que et semblin especialment interessants per entendre la mitosi. Quan les tinguis les envies en el pou “Imatges de la mitosi” i expliques perquè les has seleccionat i què es veu en cada una d’elles.
La mitosi (IV) – REPASSA
Finalment la visualització d’aquest video et pot servir per repassar el que hem après sobre la mitosi.
Fluxos d’energia i cicles de nutrients – OBSERVA
Cada organisme és un estadi en la transmissió de matèria i energia a través de l’ecosistema. La via de transmissió de matèria i energia té diferents nivells cada un dels quals s’anomena nivell tròfic.
Els organismes del primer nivell són aquells que extreuen la matèria que els forma directament del biòtop i l’energia necessària per fer les reaccions químiques l’obtenen de la llum. Es tracta dels PRODUCTORS.
La resta d’organismes necessiten extreure tant la matèria com l’energia menjant-se d’altres organismes. Són els CONSUMIDORS (o productors secundaris).
Les següents imatges il·lustren aquest concepte.
L’equilibri dels ecosistemes – OBSERVA
A continuació tenim un video molt breu però fantàstic per entendre la importància que tenen les diferents espècies que viuen en un ecosistema perquè aquest estigui en equilibri.
Val la pena mirar-lo !
Construint una xarxa tròfica
Realitza el següent exercici sobre xarxes tròfiques.
Amb les dades de la taula següent dibuixeu la xarxa tròfica d’un ecosistema marí. Indiqueu a quin nivell tròfic pertany cada grup d’organismes.
| Grups d’organismes | Aliments |
| Fitoplàncton | ————— |
| Algues | ————— |
| Zooplàncton | Fitoplàncton |
| Bivalves | Fitoplàncton, zooplàncton i algues |
| Peixos | Fitoplàncton i zooplàncton |
| Sèpies | Peixos i bivalves |
| Crancs | Anèl·lids marins |
| Anèl·lids marins | Algues |
| Gavines | Crancs i peixos |
Protegit: Solució a l’exercici anterior
La regla del 10% – OBSERVA
En el trànsit d’energia d’un a altre nivell s’aprofita només un 10% de l’energia. la resta es perd. Això és el que explica que la biomassa de cada nivell tròfic sigui inferior a l’anterior. A continuació adjuntem algunes imatges que ho il·lustren.
L’efecte amplificador de les toxines – PENSA
Repassem – Exercici sobre xarxes tròfiques
El diagrama mostra algunes relacions tròfiques en un estany d’aigua dolça (les fletxes indiquen la direcció del flux d’energia).
b) Les larves de mosquit també s’alimenten de bacteris i de matèria orgànica en partícules molt petites que hi ha a l’aigua. Justifiqueu la importància de la població de larves de mosquit en el cicle de la matèria. (1 punt)
c) Només una petita fracció de l’energia transformada per les algues verdes és incorporada pels teixits del lluç. Raoneu perquè. (1 punt)
Investiguem les cadenes i les xarxes tròfiques
Benvinguts grup 4,
vosaltres sou els que heu d’investigar sobre què les cadenes i les xarxes tròfiques. Per fer-ho podeu consultar a les següents pàgines i contestar AQUEST QÜESTIONARI a la vostra llibreta. Recordeu que després heu de presentar el que heu après a la resta de la classe en el format que vulgueu.
Repassem la biomassa – EXERCICI
En el seu treball de recerca una estudiant de batxillerat està investigant l’ecologia d’un bosc mediterrani. A la tardor ha recollit mostres de la virosta (restes vegetals, sobretot fulles, que s’acumulen als primers centímetres del sòl) del vessant orientat al sud (solana) i del vessant orientat al nord (obaga). Les taules mostren les dades:
(g m-2pes fresc) |
(g m-2pes fresc) |
|||
| Localitat 1 (solana) | Localitat 4 (obaga) | |||
| Localitat 2 (solana) | Localitat 5 (obaga) | |||
| Localitat 3 (solana) | Localitat 6 (obaga) |
1) (1 punt)
L’estudiant va trobar que la virosta contenia un 40% d’aigua per terme mig. A partir de les dades trobeu la quantitat de biomassa mitjana en pes sec de la solana i de la obaga. Expresseu-ho en tones per hectàrea (1 ha = 10.000 m2 )
2) (1 punt)
a) Esmenteu quins organismes són especialment abundants en aquests primers centímetres del sòl i justifiqueu la seva importància per a l’ecosistema.
b) Als boscos mediterranis, generalment, a les obagues (més ombrívoles) hi ha més arbres caducifolis que a les solanes (més assolellades). Justifiqueu aquesta afirmació a partir dels resultats de la taula.
Els nutrients i les plantes – EXERCICI
Per estudiar el creixement de dues espècies de plantes en sòls amb nitrogen, es van cultivar alguns exemplars de cada espècie en parcel·les amb diferents quantitats de nitrogen al sòl. Al cap d’una setmana es va mesurar la biomassa de les plantes de cada parcel·la. Els resultats es troben a la taula següent:
| Quantitat de nitrogen al sòl (mg N / Kg de sòl) | Biomassa mitjana de les plantes de l’espècie 1 (g/cm2) | Biomassa mitjana de les plantes de l’espècie 2 (g/cm2) |
| 1 | 0,05 | 0,2 |
| 5 | 0,25 | 0,5 |
| 10 | 0,5 | 1,2 |
| 30 | 1,2 | 2,5 |
| 100 | 1,25 | 4,0 |
| 200 | 1,3 | 5,0 |
a) Construeix en un sol gràfic les corbes de creixement de les dues espècies de plantes.
b) Analitza quines diferències hi ha entre les dues espècies davant del nitrogen.Podem afirmar que el nitrogen és un factor limitant ?
c) Calcula per cada fila quina seria la producció en g/cm2dia
Estudiem un ecosistema !
Ara tornarem amb el grup que estàvem al principi d’aquest tema.
La feina que heu de fer és la d’aplicar tot el que heu après (recordeu que teniu un expert en cada tema al vostre grup) a dos ecosistemes: Un alzinar i l’estany de Banyoles,un ecosistema terrestre i un ecosistema aquàtic.
Mireu-vos bé les pàgines web que hi ha a continuació i responeu les SEGÜENTS PREGUNTES en un arxiu de word. Després ho envieu al pou que obrirà la professora. D’aquí en sortirà una segona nota d’aquest tema. Bona feina!
Producció bruta i producció neta – OBSERVA
Aquestes tres imatges són il·lustratives del significat de la producció bruta i la producció neta. Observem-les.
Investiguem els nivells tròfics i les piràmides tròfiques
Benvinguts grup 3,
vosaltres sou els que heu d’investigar sobre què són els nivells tròfics i les piràmides tròfiques. Per fer-ho podeu consultar a les següents pàgines i contestar AQUEST QÜESTIONARI a la vostra llibreta. Recordeu que després heu de presentar el que heu après a la resta de la classe en el format que vulgueu.
Investiguem la biocenosi
Benvinguts grup 2,
vosaltres sou els que heu d’investigar sobre què és la biocenosi. Per fer-ho podeu consultar a les següents pàgines i contestar AQUEST QÜESTIONARI a la vostra llibreta. Recordeu que després heu de presentar el que heu après a la resta de la classe en el format que vulgueu. Vosaltres però, no ho podeu fer en format power point ja que en teniu un de fet a les pàgines que heu de consultar.
Càlculs sobre producció, productivitat i temps de renovació – EXERCICI
Aquest exercici ens permetrà entendre el concepte de producció i descobrir què signifiquen dos paràmetres tròfics més: la productivitat i el temps de renovació.
A la taula es proporcionen dades sobre una parcel·la d’un prat alpí i una d’un bosc tropical.
Calculeu les produccions primàries netes d’ambdós ecosistemes. Quina part serà disponible per al següent nivell tròfic (herbívors) en cada cas?
Calculeu també la productivitat i el temps re renovació. Demaneu ajuda al professor.
Per acabar feu aquest altre exercici:
Uns estudiants fan una recerca sobre una bassa d’aigua que ha aparegut fa unes setmanes en un gran sot d’una pedrera abandonada. Han estudiat mostres de l’aigua i han observat que abunda una alga unicel·lular.
La biomassa de l’alga representa 0,2 g /m2 (pes sec). Sabent que la població sencera es renova per terme mig cada 5 dies (l’alga es reprodueix ràpidament), trobeu quina seria la producció neta anual.
Protegit: LA PROPULSIÓ
Imatges sobre relacions entre organismes – OBSERVA
A continuació teniu una galeria d’imatges. Es tracta que sapiguem identificar quina respon a cada una: competència inatrespecífica, competència interespecífica, gregarisme, famñilia, depredació, mutualisme, parasitisme, comensalisme, simbiosi…
L’estudiat cas de Biston Betularia – JUGA
A continuació tens una simulació senzilla però molt gràfica sobre el cas concret explicat a classe sobre la papallona Biston betularia. Vols fer de depredador una estona ? Som-hi.
Protegit: LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA
Investiguem el biòtop
Benvinguts grup 1,
vosaltres sou els que heu d’investigar sobre què és el biòtop. Per fer-ho podeu consultar a les següents pàgines i contestar AQUEST QÜESTIONARI a la vostra llibreta. Recordeu que després heu de presentar el que heu après a la resta de la classe en el format que vulgueu.
Protegit: LA CONVECCIÓ
Exercici sobre relacions entre organismes de diferent espècie – PENSA
Resol el següent exercici sobre relacions entre organismes.
Entre els organismes que trobem als aquaris domèstics hi ha plantes i diversos animals. Abunden les Lymnaea ovata petits cargols herbívors que sovint proliferen de manera que poden posar en perill les plantes de l’aquari. Com a solució poden introduir-se exemplars d’una espècie del peix carnívor Botia macracanthus que s’alimenta del molusc Lymnaea.
1) (1 punt)
La taula correspon als canvis observats en la població del cargol Lymnaea en un aquari durant tres setmanes:
|
Població (individus) |
38 |
56 |
76 |
98 |
87 |
73 |
60 |
51 |
43 |
35 |
26 |
|
Temps (dies) |
0 |
2 |
4 |
6 |
8 |
10 |
12 |
14 |
16 |
18 |
20 |
Representeu les dades en un gràfic. Raoneu els canvis que es produeixen en els primers 6 dies i assenyaleu clarament al gràfic quin dia probablement es va introduir una parella de peixos Botia a l’aquari.
2) (1 punt)
En un altre aquari també amb abundants cargols, però amb una aigua amb un pH més àcid i una temperatura més baixa del primer aquari, es van introduir dos peixos Botia per regular la població de cargols, però a les poques hores els dos peixos van morir. Quines variables poden relacionar-se amb la mort dels peixos? Formuleu dues hipòtesis sobre la seva mort.
3) (1 punt)
Suposeu que disposeu de més peixos Botia i de diferents aquaris dels que es pot canviar les condicions ambientals. Planifiqueu breument un experiment per contrastar una de les hipòtesis que heu donat.
Repassem!
Aquí teniu un power point que resumeix una mica el tema, per si t’has perdut en algun apartat. Us recomanem una lectura!
Protegit: Orientacions per al professor pràctica densitat roques
El càlcul de la densitat – CONSELLS PER A L’INFORME
Alguns consells per fer un bon informe:
1. Cal que en l’apartat de fonament teòric facis una repassada de què és la densitat i amb quines unitats es mesura.
2. Cal explicar molt bé a l’apartat de procediments com ho has fet per calcular-la. Recorda que has pres dues mesures (massa i volum). Cal explicar com has mesurat cada una d’elles en especial el volum.
3. Va molt bé també que a la taula de resultats no hi hagi només les teves dades sinó també les dades dels altres grups. Això et permetrà comparar resultats i determinar si al pati de les pedretes totes les roques són iguals o n’hi ha de diferents. També et pot permetre saber si els resultats obtinguts són correctes ja que si en dos grups diferents que han mesurat la densitat de pedres iguals els dóna diferent voldrà dir que han fet algun error. NO T’OBLIDIS LES UNITATS !
4. Si heu tingut temps de mesurar la densitat d’alguna altra mostra que us hagi donat el professor cal que també ho comenteu a l’informe.
Protegit: LA GRAVETAT
Protegit: Orientacions per al professor.
La caiguda lliure – CONSELLS PER A L’INFORME
Alguns consells per fer l’informe:
1. Caldria que, a la part de fonament teòric (o procediments), escrivissis la fórmula utilitzada i fessis també una mica d’explicació sobre què és l’acceleració i què significa el concepte de “caiguda lliure”.
2. Recorda que no has de calcular l’acceleració de només una bola sinó de tots els objectes de diferent massa per poder comprovar si l’acceleració de cada un d’ells és igual o diferent i per tant descobrir si la massa influeix o no en la caiguda.
3. A l’apartat de resultats no posis només el resultat de l’acceleració sinó també les mesures de temps i la mitjana. NO ET DEIXIS LES UNITATS !
4. Segurament que els resultats obtinguts no coincideixen exactament amb els esperats. Seria bo que a l’apartat de discussió expliquessis a què poden ser degudes les diferències.
Protegit: EL MOVIMENT
Diagrama posició/temps – CONSELLS PER A L’INFORME
Alguns consells per fer l’informe:
1. Cal que en l’apartat de resultats hi hagi una taula amb les mesures de temps fetes per cada tipus de moviment.
2. Recorda que els eixos d’un gràfic han d’estar correctament graduats.
3. En un gràfic cal que hi hagi sempre el títol dels eixos i entre parentesi les unitats.
4. Pots fer quatre gràfics diferents o bé les quatre gràfics en uns únics eixos.
5. En cinemàtica la posició se sol representar amb la lletra x i el temps amb la lletra t.
6. En els diagrames cinemàtics el temps sempre es representa a l’eix de les abscises (l’horitzontal).
7. És molt important comparar els resultats obtinguts amb els esperats. Per tant seria bo de mostrar quina seria la forma del gràfic que s’esperaria segons el tipus de moviment i quina és la que s’ha obtingut.
Comencem !
Aquest tema el farem en grups de treball cooperatiu que la professora us dirà.
La primera tasca del grup és escollir -ne un representant, que és qui presentarà els vostres resultats a la classe.
Un cop el tingueu, el que farem serà anar abaix al pati, amb la llibreta, i fer la feina que hi ha a continuació:
1- Busqueu una part del pati que cregueu que pot ser un ecosistema (primer heu de pensar entre tots què deu ser això d’un ecosistema). Apunteu l’ecosistema observat.
2- Identifiqueu-hi els elements/components que conté i classifiqueu-los segons siguin vius o no. (No us deixeu cap element, tot pot ser important dins l’ecosistema!)
3- Ara penseu: Hi ha relacions entre els diferents elements del vostre ecosistema? Quines?
4-Intenteu fer, entre tots, una definició del concepte “ecosistema”.
Protegit: Orientacions per al professor
Protegit: L’ESCORÇA TERRESTRE
Posem-ho en comú !
Un cop a classe, posarem en comú les conclusions a les quals han arribat els diferents grups. Cadascú de vosaltres ha de prendre apunts a la llibreta.
Entre tots definirem què és un ecosistema i quins components té.
Protegit: TECTÒNICA DE PLAQUES
Dividim-nos !
Ara que ja sabem què és un ecosistema, anem a analitzar-ne els seus elements i a veure com funcionen.
Aquesta tasca la farem dividint el grup i cada un de vosaltres serà expert en un tema.
Anem per parts:
a) A cada grup sou 4 persones (si el vostre grup és més petit, consulteu què cal fer a la professora). Cada persona s’encarregarà d’un d’aquests temes. Repartiu-vos-ho:
1-El biòtop
2-La biocenosi.
3- Els nivells tròfics i les piràmides tròfiques.
4- Les cadenes i xarxes tròfiques. Fluctuacions en els ecosistemes.
b) Ara cada expert amb un tema, s’ajunta amb els experts del mateix tema dels altres grups. I us poseu junts per treballar.
c) Cada grup ha de fer una tasca que trobareu a l’apartat que comentem a continuació:
Grup 1, biòtop, aneu a l’apartat 4.2 del tema que estem fent.
Grup 2, biocenosi, aneu a l’apartat 4.3 del tema que estem fent.
Grup 3, nivells tròfics, aneu a l’apartat 4.4 del tema que estem fent.
Grup 4, cadenes i xarxes tròfiques, aneu a l’apartat 4.5 del tema que estem fent.
d) Un cop hagueu acabat la tasca explicareu el què heu après a la resta de la classe. Us ho heu de preparar a mode d’explicació oral, amb un power point, amb un glog, un prezi… com vulgueu! D’aquesta tasca, la professora en posarà una primera nota d’aquest tema.
e) Mentre cada grup d’experts parla, tots heu d’escoltar-los i prendre apunts. Ells seran els professors!