Taula periòdica
Repàs de química del curs anterior
A continuació tens algunes activitats de repàs del curs anterior.
Fem un repàs a les teories atòmiques
La gran visió de Mendeleiev
Aquest video explica la capacitat que va tenir el creador de la taula periòdica per anticipar elements que encara no havien estat descoberts i l’èxit que això va suposar per a la química i la seva classificació dels elemnts.
Evolució dels models atòmics
Model de Bohr
Configuració electrònica
Núm. Atòmic, Núm màssic, isòtops – Repàs
Quarta setmana (
L’estudi de l’interior de la Terra (I) – INVESTIGA
Un dels mètodes utilitzats per saber com és l’interior de la Terra ha estat l’estudi dels terratrèmols, és un mètode indirecte basat amb l’observació de les ones sísmiques.
Quan els moviments lents de les roques a l’interior de la terra alliberen l’energia acumulada de forma ràpida es produeixen unes vibracions anomenades ones sísmiques, que donen lloc a un terratrèmol.
El punt o zona on es produeix la pertorbació s’anomena hipocentre, normalment a l’interior de la Terra, el punt superficial que li correspon s’anomena epicentre. Des d’aquest punt es propaguen dues tipologies d’ones diferents que es recolliran gràcies a uns aparells anomenats sismògrafs.
* Ones longitudinals: produeixen una vibració de les partícules paral·lela a la direcció de propagació de la ona. Són les ones més ràpides, també s’anomenen primàries o ones P. Es propaguen per qualsevol tipus de medi. Com més rígid més ràpides.
* Ones transversals: produeixen una vibració de les partícules perpendicular a la direcció de propagació de la ona. Les ones transversals també s’anomenen secundàries o ones S. Només es transmeten per medis sòlids, no es transmeten per medis fluids.
Gràcies a l’estudi d’aquestes ones, podem separar la Terra en diverses capes, en funció de la seva composició, és a dir, observant cada zona de la terra la tipologia d’ones que transmet i la velocitat amb la que les transmet, veiem que hi ha varies discontinuitats. Obtenim tres capes diferenciades escorça, mantell i nucli, separades per diverses discontinuitats.
Clicant aqui podràs accedir als sismògrafs que transmeten a temps real els seus registres i que estan repartits per diferents puntde la geografia catalana.
Informació i imatges obtingudes de “Un bloc a XTECBlocs“
Les capes de la Terra
I per tant com a conseqüència del que acabem de veure, els científics van arribar a la conclusió que la Terra estava formada per capes concèntriques. Et demanem ara que cerquis informació sobre aquestes capes:
1. El nom de cada una d’elles i l’ordre en què es troben de fora cap a dins.
2. El gruix de cada una.
3. La composición básica i alguna altra característica que et sembli interessant.
4. Una imatge que resumeixi tota aquesta informació per imprimir i enganxar als apunts.
L’estudi de l’interior de la Terra (II)
Recorda que a l’interior de la Terra no hi podem accedir i que la totalitat d’estudis fets en aquest sentit es basen en proves indirectes. La que et proposem ara és una de molt simple que s’obté només utilitzant la lògica. La densitat mitjana de les roques extretes de les capes accessibles de la Terra (és a dir l’escorça) és de 2,7 (no hi ha les unitats expressament, suposem que les hauràs deduït…) i quan es clacula la densitat de la Terra globalment aquest valor és molt diferent. Això vol dir que…
Naturalment et demanem que facis l’exercici. És a dir que calculis la densitat mitjana de la Terra i comparis el resultat amb la densitat de les mostres de roca extretes. Potser necesitis alguna dada que trobaràs fàcilment.
Litosfera i astenosfera
Amb la imatge que tens a continuació pots deduir quin és el significat d’aquests conceptes, la seva situació, el seu gruix i les seves característiques.
La reproducció assexual – INVESTIGA
La reproducció és la tercera funció vital dels éssers vius. Però és vital per a la seva supervivència? Pensa-hi i ho comentem a classe.
La reproducció dels éssers vius pot ser asexual o sexual.
En l’asexual només hi intervé un sol individu, és a dir, no hi intervenen les cèl·lules reproductores dels individues de diferent sexe.
En els animals la reproducció asexual pot ser de dos tipus. Aquí en tens unes imatges:
La primera imatge és d’una Hidra i la segona d’una estrella de mar. Podries explicar en què consisteix cadascuna?
Un cop ho tinguis, pensa i busca altres exemples d’animals que tinguin aquests mètodes de http://vinegarhillhouse.com/generic/ reproducció asexual.
Per últim: Com seran els descendents en la reproducció asexual respecte al seu progenitor?
La reproducció sexual – OBSERVA
Mira aquest vídeo sobre la reproducció sexual dels animals. En ell s’hi expliquen una colla de conceptes importants. Escolta atentament (el vídeo està en anglès!)… i, després, intenta definir cadascuna d’aquestes paraules (caldrà que tradueixis) i pensa quina relació tenen amb la http://gardencare.uk.com reproducció sexual dels animals:
Sexual reproduction / Male reproductive cell (sperm) / Female reproductive cell (egg) / Fertilization / Internal fertilization / External fertilization.
La reproducció dels cargols – POU
Busca informació sobre el cicle de reproducció d’un cargol.Després, redacta un petit text on expliquis com es reprodueixen.
En el text, cal que hi apareguin les següents paraules:
Diferenciació sexual
Hermafrodites
Autofecundació
Quan hagis acabat, busca un altre exemple d’animal que es reprodueixi de la mateixa manera.
Pots acompanyar el text amb alguna imatge que et buy viagra online sembli que ajuda a entendre el què estàs explicant. Finalment, envia al text al pou que porta per nom “Hermafroditisme”. Bona feina!
El desenvolupament del zigot
Després de la fecundació, es dóna el desenvolupament del zigot.
Segons com sigui aquest desenvolupament, classifiquem els animals en: ovípar, ovovivípar o vivípar.
Busca el http://regretfulmorning.com/ diccionari el significat d’aquestes paraules i anota-ho cialis a la teva llibreta. Aquí en tens un!
Després, busca un exemple d’animal de cada tipus.
De larva a adult… – INVESTIGA
En els amfibis i els insectes, el pas de larva a adult es fa mitjançant un pas intermedi. Sabries dir quin és i en què consisteix?
Com a http://portageparkdistrict.org pista et donem aquesta imatge. Vinga, que no viagra online discount és difícil!
Les etapes de la vida – REPASSA
La vida de la generic viagra cheap majoria d’animals transcorre en tres etapes: l’etapa infantil, la maduresa i la vellesa.
Relaciona cadascuna d’aquestes característiques amb la seva etapa.
Creixement molt ràpid
Reproducció
Pèrdua global facultats
Adquisició destreses
Desenvolupament complet facultats
La reproducció dels animals… – REPASSEM
Per http://skylitecellars.com/ repassar tot el què has après sobre la reproducció dels animals, pots completar aquest text:
Cèl·lula eucariota i procariota
Els efectes el tabac – PER FER A CLASSE – DIARI
Tot seguit mirarem aquest reportatge sobre el tabac. L’anirem pausant i anoteu al diari tot allò que considereu que és clau. després ho comentarem tots junts.
Debatem
ACTIVITAT 1. DEBAT
a. Pensa en una o dues respostes que podria donar en Joan. Escriu-les.
b. Ara cialis online 20mg pensa un parell de respostes de’n Pep. Anota-les
Amb les aportacions de tots els companys i companyes de la classe farem un debat sobre per què fumen els joves o per què no fumen. Però… com es fa un debat?
Recordatori de les pautes d’un debat
1. Anotem l’opinió o la cialis 20mg online resposta i al costat els arguments o raonaments.
|
Opinió sobre el tema
Resposta a la pregunta
|
Arguments o raonaments
|
2. Pensem opinions o respostes diferents a la nostra. Anotem sobre quins arguments es posen recolzar. Pensem en quin contra-argument podem fer servir per rebatre aquest raonament.
|
Altres opinions sobre el tema
Resposta a la pregunta
|
Arguments o raonaments
|
Contraargument:
|
|
Contraargument:
|
|
Contraargument:
|
El que hem de saber del tabac – PER FER A CLASSE
A continuació ens mirarem tots junts a la pissarra digital una senzilla però interessant presentació sobre el tabac. Cada pantalla la llegirà un alumne en veu alta, Al final cadascú farà individualment un qüestionari al seu ordinador.
Fumem molt a Catalunya ? – PER FER A CLASSE
A continuació tens tres gràfics obtinguts d’estudis del Dep. de Sanitat de la Gen. de Catalunya. Ens donen una visió actualitzada sobre l’hàbit fumador avui al nostre país. Hi fem un cop d’ull i les comentem.
Aparell respiratori – PER FER A CLASSE – DIARI
Amb l’ajut d’aquestes imatges farem un comentari sobre l’anatomia i funcionament de l’aparell respiratori. Anota-ho al diari de classe.
Càncer de pulmó – PER FER A CASA – CLASSROOM
Seguramet que has sentit a dir que les persones fumadores tenen un risc més alt que les no fumadores per contraure càncer. En el següent gràfic es pot constatar:
A continuació tens un enllaç a la pàgina de l’Associació espanyola contra el càncer on s’expliquen molts detalls sobre el càncer de pulmó. Et demanem que, amb l’ajut d’aquesta pàgina, responguis les seguents preguntes sobre el càncer de pulmó:
Cal lliurar l’activitat al classroom.
Preguntes
- En primer lloc consulta els següents enllaços i resumeix amb una frase entendera…
Les preguntes que hi ha a continuació les has de buscar a la web que hem comentat i són una mica més difícils de trobar però ho pots fer sense massa problemes. Som-hi !
- Què és la disseminació limfàtica del càncer de colon ? i la disseminació hematògena ?
- Quant temps ha de passar perquè el risc de contraure càncer d’una persona que hagi deixat de fumar sigui el mateix que el d’una persona que no hagi fumat mai ?
- Alguns dels símptomes del càncer de pulmó són l’hemoptisi i la disfàgia. Digues en què consisteixen aquests símptomes.
- Existeixen dos grans tipus de càncers de pulmó: els de cèl·lules petites (o microcítics) i els de cèl·lules grans o macrocitics. Quins són més freqüents ? Quins són més greus ?
- L’evolució de la malatia es classifica en estadis T1, T2, T3, T4. L’estadi més avançat és el T1 o el T4 ? En quin estadi penses que é smillor detectar la malaltia ?
- Quins són els tractaments més utilitzats pel càncer de pulmó ?
- En què es diferencien la radioteràpia i la quimioteràpia ?
- Quin percentatge d’homes que moren de càncer ho fan degut al càncer de pulmó ?
Repassa!
Conceptes Què generic cialis cialis online generic cheap hem après (síntesi)
Primera setmana (Del 8 al 10 de gener)
Imagina que l’Èric és el teu millor amic i et demana que participis en el seu joc. Què li diries ? per què ?
Justifica la teva resposta amb arguments científics.
Segona setmana (del 13 al 17 de gener)
Proposa alternatives a l’ús d’alcohol i les drogues entre els joves en el temps de lleure de l’Èric i el seu amic. Tingues present l’entorn en el que viuen els dos protagonistes.
Mesura del pH – PROFESSOR
Tercera semana (del 20 al 24 de gener)
Confecciona un element publicitari (pot ser un poster, un dibuix, un eslogan…) per fer campanya en contra del consum de drogues de tot tipus.
Aquesta activitat sí que l’has de lliurar en el pou que porta per títol: No a les drogues.
Quarta setmana (del 27 al 31 de gener)
Redacta un mini-relat (sigues ben original) en el que el tema siguin les drogues.
Cinquena setmana (del 3 al 7 de febrer)
Aquesta setmana et demanem que cerquis quin és el significat dels següents conceptes relacionats amb el món de les drogues i els expliquis de manera clara.
Dependència
Tolerància
Síndrome d’abstinència
Sisena setmana (del 10 al 14 de febrer)
Aquesta setmana us traspassem una proposta de la UVIC. Ja sabeu que el dia 26 de febrer anirem a escoltar l’autora del llibre a la UVIC. Doncs a més a més hi ha la possibilitat de participar en un concurs literari i optar a un premi.
Teniu dues opcions:
Opció A – Escriure un relat sobre el llibre (penseu que alguns podeu aparofitar el minirelat que vau escriure fa dues setmanes)
Opció B – Escriure una crítica de la novel·la llegida
En els dos casos l’extensió és d’unes 500 paraules (una cara de DIN A4).
Si hi voleu participar heu de descarregar la plantilla de cada opció i un cop plena enviar-la al vostre professor: eudalddiaz@vedruna.org; sonicanudas@vedruna.org, joanmercader@vedruna.org
Heu de fer-ho de seguida ! (Abans del dia 12 de febrer !).
Setena setmana (del 17 al 21 de febrer)
Per aquesta última setmana et demanem que facis un petit relat amb un final alternatiu per la història que heu estat llegint aquests dies. Sigues original!
Parts de la cèl·lula
Entreu a la pàgina web.
Visita l’apartat “Generalitats” clica el botó vermell del final de la pàgina i respon a la llibreta les preguntes proposades.
LES FORCES
Com són les cèl·lules?
Mireu el vídeo
Cèl·lula eucariota i procariota
Mireu el vídeo següent i escriviu els conceptes claus que hi destaca.
Comencem pel començament… – PENSA I CERCA
“Els animals, com tots els éssers vius, han de prendre de l’exterior les substàncies necessàries per a mantenir les seves estructures i poder fer les seves funcions”.
Com s’anomenen aquestes substàncies necessàries per a tots els éssers vius ?
Com diries que s’anomena el procés per aconseguir-les ?
Si vols una pista et direm que les dues respostes comencen amb la mateixa lletra.
Finalment et direm que a difereència de les plantes els animals no són autòtrofs sinó que són heteròtrofs. Què significa aquest concepte? Potser la millor manera és utilizar un diccionario oi ? Doncs aquí en tens un. Clica i busca, és ben senzill.
Els encarregats de la nutrició – PENSA
Estem parlant d’animals i com de ben segur ja saps, els organismes d’aquest regne són tots pluricel·lulars. Això vol dir que disposen de teixits que s’agrupen per formar òrgans i aquests s’agrupen a la vegada per formar aparells o sistemes.
Existeixen quatre aparells que estan relacionats amb la funció de nutrició. Cal que amb un moment pensis quins són aquests quatre aparells.
Una vegada els tinguis clars cal que pensis de quina manera cada un contribueix en el procés de nutrició. Heu de trobar quina és la funció bàsica que desenvolupa cada un. Podeu completar la següent taula en els apunts:
El primer aparell… – INVESTIGA
Les funcions bàsiques de l’aparell digestiu es poden resumir amb cinc accions. A continuació les citem però de manera desordenada. Cal que facis dues coses:
1. Ordenar-les en la seqüència cronològica correcta i
2. Pensar en què deu consistir cada una (només estant atent al nom ho pots esbrinar fàcilment). Si no te’n surts sempre pots consultar un diccionari.
DIGESTIÓ, ABSORCIÓ, INGESTIÓ, EXPULSIÓ, CAPTURA
Una vegada hagis fet aquestes dues tasques et demanem que et concentris en la digestió perquè ara la cosa es complica una mica. Et farem quatre preguntes que hauràs de respondre a partir de la informació que et donem:
1. En el regne animal poden existir dos tipus de digestió: la digestió intracel·lular (molt minoritària, només la fan alguns invertebrats) i la digestió extracel·lular (que és la que fan la majoria d’invertebrats i tots els vertebrats). Has de deduir quin és la diferència entre aquests dos tipus de digestió a partir de la següent imatge (anem bé d’anglès oi ?)
2. En el sistema de digestió extracel·lular (ja hem dit que era el majoritari) hi tenen lloc diferents processos. A continuació te’ls citem i tu has de procurar relacionar-los per deduir com funciona aquest tipus de digestió:
digestió mecànica, digestió química, absorció, expulsió
una pista més que et donem és el nom d’alguns dels “actors” que participen en el procés: enzims, músculs, òrgan allargat i molt llarg amb parets molt fines, vasos sanguinis… Som-hi a pensar !
3. Finalment sàpigues que els aparells digestius de la majoria d’animals disposen d’una entrada (boca) i d’una sortida (anus). Només uns pocs animals tenen aparells digestius amb un únic orifici. Et demanem que busquis quins són aquests animals i trobis alguna imatge o dibuix en el que es vegi algun d’aquests organismes i s’apreciï bé aquest particular aparell digestiu.
El segon aparell – INVESTIGA
Tots els organismes han de solucionar el problema de transport de substàncies a totes les seves cèl·lules.
L’aparell circulatori és el mecanisme de transport, és a dir l’encarregat de portar tant els materials nutritius des de l’aparell digestiu fins a les cèl·lules com del transport de l’oxigen des de les estructures respiratòries fins a les cèl·lules. També és l’encarregat d’endur-se els materials residuals de les cèl·lules que han de ser expulsats a l’exterior. A més a més també transporta elements del sistema immunològic.
1. Alguns animals no tenen aparelll circulatori. Sabries dir com és possible que en puguin prescindir ? Com deuen ser aquests animals ?
Existeixen dos grans tipus d’aparells circulatoris: els oberts i els tancats. En la imatge que tens a continuació pots veure un dibuix que compara els dos sistemes.
2. Observa’ls amb atenció i digues en què deuen consistir i quines en són les diferències.
El sistema circulatori obert és propi dels mol·luscs (excepte cefalòpodes) i dels artròpodes.
3. Cerca una imatge d’un mol·lusc, d’un mol·lusc cefalòpode i d’un parell d’artròpodes.
4. Quins dels dos sistemes (obert o tancat) penses que és més eficient i per què (és a dir quin pot fer millor la seva feina) ?
5. Quines caractéristiques penses que han de tenir els vasos sanguinis dels animals que tenen sistemes tancats ? Et donem algunes pistes:
Les seves parets han de ser primes o gruixudes ?
N’hi ha d’haver molts o pocs ?
El seu diàmetre serà gran o petit ?
…
Els animals que tenen sistema circulatori tancat ( i que com ja has vist són la majoria) poden tenir-lo senzill o doble. A continuació tens una imatge que il·lustra aquesta diferència. Observa la imatge amb atenció i procura respondre:
6. Quina és la diferència entre el sistema senzill i el doble ?
7. Hauràs vist que hi ha dos sistemes que són dobles. En què es diferencien ? T’avancem que un dels dos es diu complet i l’altre incomplet.
Per acabar…
8. Què significa que un animal té una circulació tancada, doble i completa ? Coneixes algun animal molt proper que disposi d’aquest tipus de circulació ?
BEFORE STARTING
This course, at CLIL’s class, we will talk about limnology. But… what exactly limnology is? Make a little search on google and try to explain, with your own words, what limnolgy studies.
Once you know it, you are ready to start!
One more thing: As you can imagine looking at the picture, we will learn a lot of things about the Meder river. We will go there and take samples of the flora, the water, the fauna…So…are you ready? Let’s go!
WHAT’S A RIVER?
Today, we begin learning the main concepts about a river.
Here you have the summary of all that you should know.
Your task: Explain all that you have learn about what a river is and don’t forget to start explaining the word “limnology”.
THIS IS OUR RIVER
As you probably know, the Meder river is born in Santa Eulàlia de Riuprimer and it runs through 14,5Km until it reaches the river mouth, located in Vic.
So now… it’s your turn! Click here and you will have some activities to do in order to know all the details about the Meder river in its way through the city of Vic. You can print them out and stick them on your notebook.
THE ECOLOGICAL STATUS OF A RIVER
The ecological state of a river is an expression of the quality of the structure and the behaviour of the aquatic organisms. The ecological state concerns water, flora and fauna.
The degradation of the ecological state of a river is a consequence of human activities, such as industry or agricultural activities. The main results of these alterations are a lost of biodiversity and water pollution.
One of the indications of a bad ecological quality is the presence of toxicants in the water. Here you have more information, as well as the task. Good job!
WATER QUALITY
To define the ecological state of a river, it is necessary to measure some water characteristics, such as pH, nitrate, dissolved oxygen and temperature. Have you ever heard about that? Click here and you will discover what these water characteristics are telling us about the water.
After reading the document and listening the explanations of the teacher, now it’s time for you to practice! In this table you have several situations that can happen in a river. Think, for each situation, if it’s an indication of good or poor ecological status. Here you have the table!