8 respostes a «Quarta setmana (del 27 al 31 de gener)»

  1. A long time ago… A Los Santos, vivia un traficant, amb bona reputació, diners i família. Es feia dir, Mr. LSD.
    Era un dia ennuvolat, fred, males sensacions, el traficant anava en direcció al punt de trobada amb el client. Havien quedat en que el comprador es quedava amb 10 grams de cocaïna a canvi de 800€, el pacte era clar i havia de ser ràpid i així va ser. En arribar allà van fer l’intercanvi i ningú va sospitar de res. De camí fins a casa, va rebre un missatge, no es va molestar en llegir-lo. Va arribar a casa seva, ni una ànima, es va estranyar i va recordar el missatge rebut anteriorment. Era de la seva novia, els ulls se li van fer grossos com taronges, es va espantar, males notícies. Va tornar a sortir del garatge amb el cotxe però amb una diferència, aquest cop no era per negocis, sinó rumb a l’hospital. Un cop allà, corrents, va demanar coordenades però no les va entendre molt bé. Va donar voltes i voltes fins que ho va trobar. Resulta que la seva filla havia trobat l’amagatall on el seu pare hi amagava les substàncies i, per provar-ho, havia agafat una sobredosis bestial. El traficant, trist i plorós, es va arrepentir del camí que havia agafat de jove. Li va fer dos petons a la filla, a la seva novia i va marxar d’aquell hospital. Va tornar a agafar el cotxe, aquest cop cap a l’oficina de policia. Un cop allà, es va delatar i no només a ell, sinó també a tots aquells amb els que havia comerciat abans.
    Un mes més tard, la filla es va recuperar; la novia del traficant no tenia notícies de Mr. LSD fins que va arribar una carta. En la carta hi posava que el senyor LSD ha estat portat davant el senyor jutge per conèixer la sentència, li han caigut 4 anys de presó i no serà lliurat fins al final del temps aplicat. I així va ser, al cap de quatre anys va refer la seva vida, va aconseguir una feina legal i es va apartar totalment de les drogues.

  2. Un dia en ple estiu una família estava esmorzant tranquil•lament a casa seva sense saber que aquell dia seria el mes llarg de la seva vida i s’haurien d’afrontar a una dura realitat. Aquella hora en Guillem ja solia estar despert així que els seus pares es van amoïnar quan al cap de set o vuit cops de cridar el seu nom perquè es despertés no va donar senyals de vida. El pare va pujar a l’habitació per despertar-lo però el que es va trobar va ser el cos del seu fill estirat a terra amb un pot a la mà i tot de pastilles caigudes a terra. Els pares no s’havien com reaccionar, no hi havia senyals que diguessin que aquell pobre jove estigues viu. Aquella nit en Guillem havia sortit de festa sense el permís dels seus pares, va perdre el control, primer va començar a fumar fins que per la pressió dels seus amics va arribar a l’extrem de consumir drogues, i alguna ànima caritativa l’havia dut fins a casa. Es clar que els pares no en sabien res de tot això, i mai en van saber la veritat del tot sobre el que havia passat aquella nit d’estiu. Van viure tota la vida pensant perquè el seu estimat fill Guillem s’havia suïcidat.

  3. Ara ja deu fer un any, que a Barcelona, hi havia un grup d’homes, que transportaven droga d’altres països cap a Catalunya, un lloc on la droga no és legal, i clar, tothom qui en volia els hi comprava… Ells es guanyaven molt bé la vida, fins al final com sempre, el negoci va acabar malament.
    Joan Casas, un policia català, l’havien ascendit del seu lloc de treball, i per celebrar-ho, va marxar de festa amb uns amics, tots havien begut, i a part la cosa es va anar allargant, fins que un d’ells va decidir anar a comprar droga per a tots, a un lloc que li havien parlat molt bé (aquest negoci d’aquests homes). Tots el van acompanyar a aquell petit local del Carrer Pasqual, i es van emportar 2kg de cocaïna a canvi de 100 euros.
    L’endemà, quan en Joan es va despertar, conscient, ja que havia passat tota la nit amb l’efecte de la droga, és a dir inconscient, va anar al menjador, on es va trobar la bossa de cocaïna, no se’n recordava d’on procedia, així que va trucar als seus amics per obtenir-ne informació.
    Un d’ells li va parlar d’un petit local al Carrer Pasqual, i sí, el va anar a visitar, i en va fer una denuncia. Els policies es van posar a investigar el cas, i van veure que ell també hi havia tingut una relació, i finalment, tan en Joan, com el grup d’homes que venia drogues, van acabar castigats, amb una sentència de 5 anys de presó.

  4. LA VERITABLE HISTÒRIA

    La Neus Roca, una noia de setze anys d’un barri humil de Barcelona, vivia amb la seva mare, la Carme, una dona molt valenta i lluitadora. El pare feia dos anys que estava empresonat ja que havia atracat un banc de la ciutat.
    La Neus no sabia ben be el motiu pel qual el seu pare estava tancat. Sospitava que havia fet alguna barbaritat però la seva mare realment no li havia dit el perquè el seu pare estava a la presó.
    S’acostava l’aniversari de la millor amiga de la Neus, la Carlota, feia disset anys i tota la colla van decidir anar-ho a celebrar fent una festa sorpresa al pavelló de l’escola. Primer anirien a sopar a la pizzeria “Ciao-Ciao” del barri per menjar l’especialitat de la casa; els calzone de pernil i formatge de cabra i després anirien a ballar .
    Un cop a la festa, la Míriam, la cosina gran de la Carlota es va dirigir a la Neus i li va oferir una pastilla petita de color rosa, dient-li:
    -Hola Neus, quina festa més guapa, no?
    -Oi que si Míriam, ens hi hem matat de valent!!! la teva cosina s’ho mereix- va respondre la Neus.
    -Vols passar-ho encara més bé? – va preguntar la Míriam –
    -Què vols dir ?
    -Doncs que tinc una coseta que farà que encara t’ho passis més bé, augmenta la teva felicitat….jijijijiji
    La Neus, una noia del tot influenciable i innocent li va agafar la pastilla de la mà i sense pensar realment què era, s’ho va prendre.
    A partir de llavors va ser una nit desastrosa, la Neus es va trobar molt malament, primer hi veia borrós, després li costava parlar, va vomitar i finalment va caure al terra. Just en aquell moment, va arribar la Carlota i veient a la seva millor amiga al terra es va espantar moltíssim i de seguida va trucar a urgències i també a la Carme, la mare de la Neus.
    Al cap d’unes hores, quan la Neus es va despertar a l’hospital , ella no recordava res de bo, només que s’havia trobat molt malament i que segur que era per culpa d’aquella petita pastilla. Al seu costat, hi havia la seva mare molt preocupada agafant-li la mà. Van estar parlant del què havia passat i va ser aleshores quan la Carme va pensar que era el moment d’explicar la veritable història del seu pare.
    El seu pare havia atracat aquell banc i havia arruïnat la seva vida i la de la seva família justament per culpa de les drogues. Feia anys que estava enganxat i necessitava molts diners per comprar cada vegada més i més droga i per això el seu pare estaria tancat una llarga temporada a la presó.
    Aquell dia la Neus, al saber tot el què havia fet el seu pare i el què eren les drogues i les seves conseqüències va prometre a si mateixa i a la seva mare que mai més prendria res que li oferissin i que estaria el més lluny possible del món de les drogues.

  5. Gunter Sweert. Possiblement el cantant de rock més famós d’aquella època.

    Aquell vespre, Gunter estava assentat a la seva cadira de pell de l’escriptori, responent els correus dels seus fans a l’ordinador. De sobte li va sonar el mòbil: hi havia un missatge del seu mànager, el qual li anunciava que un actor recent descobert a Hollywood feia una gran festa a casa seva, i que ell hi era convidat. I per què no anar-hi? Així que va agafar el cotxe, i va sortir disparat cap a la festa.
    Una mansió luxosa amb uns jardins gegants il·luminats amb exòtiques llums. Estava convençut que seria una gran nit.
    El cantant va baixar del cotxe, i va ser atès per dos “goril·les” vestits de negre. Al entrar al terreny, va poder reconèixer a molts famosos que desitjava conèixer. S’hi va acostar, i hi va mantenir petites converses, ràpides i buides. Al cap d’una estona, va aparèixer ni més ni menys que Leo, l’actor propietari de la festa. Va encaixar la mà a Gunter i el va acompanyar amablement a l’interior de la casa. Li va mostrar les diferents sales adornades amb mobiliari de la millor qualitat.
    Van entrar a la sala bar, plena de gent. Leo va convidar a Gunter a un gintònic. Van seure a una taula, i van començar a parlar sobre l’economia de tots dos i els seus futurs èxits. Leo es va posar la mà dins de l’americana, i en va treure alguna cosa. Pols blanca. Va fer una ratlla, i va llençar una mirada a Gunter, tot animant-lo a compartir l’experiència.
    La jove promesa del rock sabia que havia de tornar a casa amb cotxe, però va accedir fàcilment. I després, Leo li va oferir una cigarreta. El sabor el va embriagar: acabava de fer una barreja explosiva.
    Ja no s’aguantava dret, però havia de tornar a casa, demà hi havia concert. Eren les 5 de la matinada quan va agafar el cotxe. A tota velocitat, mig inconscient i saltant-se els semàfors, tot plegat li semblava un somni, ple de felicitat. Fins que… “crash”. Un impacte brutal, i després un silenci llarg, molt llarg. Fins que va arribar la foscor.

  6. Tot va passar quan un bon dia me mare que es llevava sempre a les 8 del matí cada dissabte per fer les feines de la casa, no es va llevar. Evidentment em va soptar, perquè era la primera de llevar-se i preparar l’esmorzar. Així que em vaig llevar i estava el meu pare esmorzant sol, li vaig preguntar que on era la mare i em va dir que havia sortit a donar un vol. Tot estava normal, va arribar i semblava molt amoinada, molt nerviosa sense paraules, li vaig preguntar mil i una vegades que que li pasava però ella no em deia res, feia com si no em sentis.
    Així que al cap d’una estona vaig trucar a me teita que elles dos tenien molta bona relació i li vaig demanar que si s’havia algo i ella amb les meves sospites i també molt amoinada em va dir que no.
    Vaig sentir a me mare plorant parlant amb el meu pare i m’en vaig adonar conta que el meu cosí de 19 anys, l’havien trobat a la seva habitació estes a terra amb un pot de droga i que no es reanimava, i que estaven molt preocupats.
    Així doncs, el meu cosí va anar a l’hospital i quan ja estava millor vaig tenir una xerrada amb ell i s’en va adonar conta de que amb aquestes coses no es juguen , et poden costar la vida, la família, la salut, la felicitat..

  7. Fa deu anys a Barcelona al barri del Raval hi havia unes persones que eren traficants i de drogues com la marihuana, cocaina… procedents de Colòmbia.
    Hi havia gent que no estaven d’acord amb ells perquè sabien que guanyaven molts diners venent arreu del món aquesta mercaderia.
    En Pau, un noi de 16 anys, és un traficant i addicte a la droga, sobretot fuma marihuana, una de les drogues que té dues funcions:una de bona i una de dolenta, com curar el càncer o causar-lo en el pulmó.
    En Pau es un traficant que el persegueix la policia, molts dies s’escapa, i els seus pares no es cuiden gaire d’ell , i per tant no en saben res
    Però quan un dia la policia l’enganxa, va a casa seva i diu als seus pares que el seu fill ès un traficant de drogues, als pares s’enfaden molt amb ell.
    Decideixen anar a fer un viatge a Colòmbia per veure al mal de les drogues a les “chabelas” allà veu un nen de la seva edat que està en una plantació treballant i agafa una depressió en veure’l tant mal vestit com mal menjat, amb la pell i l’òs.
    Això li toca molt la fibra i diu que no ho farà mai més. Els pares li pregunten si se n’ha adonat i a partir de llavors ja no es droga, ni trafica mai més.

  8. Estimat diari;
    Ja se que fa molt temps que no t’escric però necessito desfogar-me és un secret realment fort.
    Fa dos mesos que estic enganxada a la marihuana. Tot va començar quan una nit un dels meus amics portava un porro, lo típic no qui no ho ha fet mai? Va encendre’l i tots van començar a fumar, la olor era desagradable, tots els meus amics feien calades fins que el porro va arribar a les meves mans, jo no sabia que fer vaig estar pensant duran uns segons, en tornar a la realitat vaig agafar aire i vaig fer una calada, i una altre i una altre realment era bona aquella cosa amb substàncies desconegudes, allo realment em va agradar, així que el dia següent vaig trucar al meu amic que me’n aconseguis més, el meu amic va dir-me que d’acord, però que allo era realment dolent i que no n’hi aconseguiria cap més tret d’aquest. Doncs com que ell no me’n volia aconseguir vaig haver de buscarmen jo, així que vaig buscar i buscar i ara estic enganxadissima, espero que aixo no repercuteixi a la meva vida.

    LA JOVE ADOLESCENT ANNA MIRET, MORTA LA SETMANA PASSADA PER SOBREDOSIS DE DROGA, VA DEIXAR PRESENT AQUEST ESCRIT EN EL SEU DIARI, LA SEVA FAMÍLIA, AGRAEIX EL SUPORT REBUT, A PART D’AIXO ELLS MATEIXOS VOLDRIEN ABARATIR A TOTS AQUELLS JOVES, ELS QUALS CONSUMEIXEN. ES FARÀ UNA CAMPANYA QUE ES DIRÀ TOTS AMB L’ANNA NINGÚ AMB LES DROGUES.

    La Vanguardia, 15 Marçc 2013

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

15 − 7 =