Sisena setmana (del 10 al 14 de febrer)

Aquesta setmana us traspassem una proposta de la UVIC. Ja sabeu que  el dia 26 de febrer anirem a escoltar l’autora del llibre a la UVIC. Doncs a més a més hi ha la possibilitat de participar en un concurs literari i optar a un premi.

Teniu dues opcions:

Opció A – Escriure un relat sobre el llibre (penseu que alguns podeu aparofitar el minirelat que vau escriure fa dues setmanes)

Opció B – Escriure una crítica de la novel·la llegida

En els dos casos l’extensió és d’unes 500 paraules (una cara de DIN A4).

Si hi voleu participar heu de descarregar la plantilla de cada opció i un cop plena enviar-la al vostre professor: eudalddiaz@vedruna.org; sonicanudas@vedruna.org, joanmercader@vedruna.org

Heu de fer-ho de seguida ! (Abans del dia 12 de febrer !).

Una resposta a «Sisena setmana (del 10 al 14 de febrer)»

  1. Trobar-te en una situació d’aquestes crec que seria una situació difícil de portar, difícil d’entendre, evidentment no sabries que t’ha passat o fins i tot que t’arribaria a passar. Jo crec que utilitzaria alguna tècnica simple, els adolescents molts cops a causa de l’adolescència, desitjarien desaparèixer per uns instats, oblidar-se dels seus problemes, de tot, descansar..

    Però si ho fas amb consciència i saps el que fas pots arribar a fer-te passar per mort, com aquell qui es dutxa cada dia, com una cosa diària. Evidentment les coses si no es fan amb consciència no es poden fer perquè aquestes situacions són casos extrems en els quals et pots arribar a fer mal a tu mateix o fins i tot a la teva família.

    Podria utilitzar-ho quan els meus pares em renyin, quan em pugui ficar amb merdes que no vull resoldre. No suporto tenir molts problemes al cap, col•lapsar-me i no saber que fer, podria utilitzar-ho com a una vida d’escap de descansar dels somnis de tot el que no vull recordar ni pensar, perquè realment tot és difícil quan ets jove no m’imagino quan siguem més grans, és un malson, mai saps que et passarà a l’any demà, i sempre passa que quan les coses van bé, és que algu ha de passar després perquè les coses mai poden anar bé.

    La vida adolescent es difícil, tot plegat un dia et sens que t’has de menjar al món i a l’any demà com he dit tens ganes de desaparèixer, no saber res de ningú, de marxar de casa teu, de la teva ciutat, del teu país, marxar a fora, sense que ningú sàpiga on ets, descansar, relaxar-te, reflexionar, sens problemes i que ningú et molesti.

    Potser interesant poder tenir aquest ‘’don’’ de poder-te fer el mort en situacions complicades o que no et sents bé, m’encantaria poder-ho fer de vegades o fins i tot desaparèixer per uns instants. Tot és tan complicat, tot és tan diferent, estrany, sense sentit, que només desitges desaparèixer per sempre i penses que a ningú li faria res que ho fessis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

twenty + eighteen =