Expressa en pascals i en atmosferes la pressió que correspon a diferents alçades de la columna de mercuri de l’experiment de Torricelli.
La previsió del temps – OBSERVA I ANOTA
Observa atentament aquests dos vídeos del programa MeteoK:
Respon a les següents preguntes:
1- Què són les isòbares? Què passa quan les isòbares estan molt juntes?
2- Què és un anticicló? A què va associat?
3- Què és una depressió? A què va associat?
4- Per què en una zona de baixes pressions es poden formar núvols fàcilment?
La gravetat – OBSERVA I ANOTA
A classe mirarem aquest vídeo. Observa’l amb atenció:
Ara respon a les següents preguntes a la teva llibreta:
1- Què diu la llei de la gravetat?
2- Què passa quan més gran és la massa dels cossos?
3- Per què els cossos són 6 vegades més lleugers a la lluna?
4- Per què flotem a l’espai?
La pressió hidrostàtica – Investiga
Com has pogut comprovar molts cops, per exemple aixecant una garrafa d’aigua, els líquids pesen.
A causa del seu propi pes, exerceixen pressió contra la superfície dels cossos que hi ha submergits i contra les parets dels recipients que els contenen.
Ara investiga una miqueta:
1- On hi ha més pressió: a 10 m sota l’aigua o a 200 m?
2- Què fan els submarinistes per baixar a molta profunditat? I quan pugen?
3- Què és la descompressió? I una càmbra hiperbàrica?
4- Quan augmenta la pressió de l’aigua a cada metre que baixem?
5-Què era un batiscaf? En què consistia?
Anota-ho tot a la teva llibreta. Ho comentarem a classe.
CAL RECORDAR:
- El valor de la pressió hidrostàtica que hi ha a una determinada profunditat d’un fluid en repòs no depèn de la quantitat total de fluid, sinó de la seva densitat i de la profunditat:
p = d ⋅ g ⋅ h
d = densitat del fluid g = gravetat h = profunditat dins el fluid- Un submarinista està sotmès a dues pressions: la pressió atmosfèrica, que veurem més endavant, i la pressió hidrostàtica.
Les unitats de pressió – INVESTIGA
La unitat del sistema internacional per a la força és el newton (N), per a la superfície és el metre quadrat (m2), així doncs, per a la pressió serà el (N/m2). A aquest valor, donat que s’utilitza habitualment se li ha donat un nom especial, Pascal (Pa), en honor a Blaise Pascal.
El pascal (Pa) és la unitat de mesura de la pressió en el Sistema Internacional. Però és una unitat petita, i habitualment s’utilitzen altres unitats de mesura de la pressió.
Ara et demanem que facis una petita cerca per internet i busquis quines són aquestes altres unitats i la seva equivalència en Pascals. Anota-ho a la teva llibreta i ho comentarem a classe.
Ja ho tens? Sabries dir quines s’utilitzen més en meteorologia?
La velocitat – INVESTIGA
Ara et demanarem que investiguis una miqueta. Has d’informar-te sobre el què és la velocitat, com es calcula i en quines unitats es dóna.
Un cop ho tinguis, pensa una miqueta:
- Si diem que un automòbil ha fet un recorregut a una velocitat mitjana de 80 Km/h, això significa que s’ha mantingut tota l’estona a la mateixa velocitat?
- Què significa això de velocitat mitjana?
- Quina creus que és la diferència entre velocitat mitjana i velocitat instantània?
Anota-ho a la teva llibreta i ho comentem a classe.
Una mica d’història – Observa i anota
Des de l’antiguitat, les persones han observat el moviment dels astres, com la Lluna o el Sol. No va ser fins al segleXVIII, però, que l’anglès Isaac Newton va descobrir la raó d’aquest moviment. Per a Newton, la força que fa possible que la Lluna giri al voltant de la Terra té el mateix origen que la que atrau un objecte cap al terra quan el deixem caure.
Aquí tens un vídeo sobre Isaac Newton i un dels seus grans descobriments: la força de la gravetat. Ens el mirarem a classe. Preneu-ne apunts a la vostra llibreta.
Aparells de mesura de pressió – INVESTIGA
Observa les tres imatges següents. Són aparells per mesurar la pressió. Sabries dir-ne el nom i per a què s’utilitzen?
Anota tot el què trobis a la teva llibreta, que ho comentarem a classe.
Pes i massa – LLEGEIX I ANOTA
La massa és una propietat general de tota la matèria i és també la causa d’una atracció que es produeix entre dos cossos qualssevol: la força gravitatòria.
Tots els cossos amb massa s’atrauen entre si, però només notem aquesta força d’atracció si, almenys, la massa d’un dels cossos és molt gran. L’atracció també és més gran com més a la vora siguin els cossos.
Sovint parlem de “pes” quan en realitat ens referim a la “massa”. Així, quan parlem d’una persona que pesa 70 kg, el que volem dir realment és que té una massa de 70 kg. La massa d’un cos és constant, es mesuri on es mesuri i és la quantitat de matèria que conté un cos; en canvi, el pes pot variar depenent del planeta on es trobi.
És correcta l’afirmació “El meu pes és de 70 Kg”? Per què?
Quina massa tindràs si viatges a la Lluna?
El pes d’un cos és justament la força gravitatòria que fa el planeta sobre el cos, la força amb què l’atrau, i depèn tant d’aquest com del planeta. La contribució d’un planeta al pes dels objectes situats al seu voltant ve determinada per la gravetat (g).
El pes d’un cos pot escriure’s, doncs, així:
P = m · g
On P = pes del cos (en Newtons), m = massa del cos (en kilograms) i g = gravetat del planeta (en Newtons/ kilogram)
Aquí tens les constants de gravetat dels diversos planetes del sistema solar:
Ara calcula quan peses tu a la Terra i a la Lluna. Si vols també pots calcular el teu pes en algun altre planeta.
Finlament repassa el què has après en aquest enllaç de l’edu365.cat. Pots fer l’avalua’t i el practica. Si cliques els dibuixets trobaràs un petit vídeo explicatiu.
La pressió en la vida quotidiana – POU
Mira’t el punt 3 de l’interactiu que hem vist en entrades anteriors. Ara també pots fer l’avalua’t.
Ara, a classe, mirarem el següent vídeo d’un programa de ciència anomenat “El món d’en Beakman”
.
Ara pensa i escriu les respostes en un word que has d’enviar al pou anomenat “La pressió en la vida quotidina”
1- Com deus haver vist moltes vegades, les vies del tren estan muntades sobre travesses gruixudes, que, generalment, són de fusta. Quina utilitat creus que poden tenir aquestes travesses, augmentar o disminuir la pressió del tren sobre el terra? Raona la resposta.
2- Per què creus que una xinxeta té una punta molt fina? Raona la resposta
3- Per què per fer caminades llargues a la neu la gent es posa raquetes de neu? Raona la resposta
4- Per què els faquirs no es fan mal quan s’estiren sobre un llit de claus? Raona la resposta
5- Per què els ganivets tenen la punta afilada? Raona la resposta.
La velocitat i la rapidesa – OBSERVA I ANOTA
Ara que ja saps què és la velocitat, et proposem la qüestió següent:
Imagina dos automòbils, A i B, que es mouen en sentits contraris. La velocitat d’A, que es desplaça en sentit positiu, és de 20 m/s. Com que B es mou en sentit contrari, la seva velocitat s’ha de considerar negativa, de -20 m/s. Per consegüent, les velocitats d’A i B són diferents , ja que tenen signe diferent. Però es pot dir que tots dos mòbils van igual de ràpid.
Per tant:
1- Quina és la rapidesa d’aquests automòbils? Pista: La definició de rapidesa és el valor absolut de la velocitat.
2- Pot ser negativa una rapidesa?
3- És correcte dir que els dos automòbils es mouen a la mateixa “velocitat”?
Pes i massa – PRACTICA
Fes els següents exercicis sobre el pes i la massa:
1- Quin pes i quina massa tindrà un astronauta de 80 Kg a la Terra, a la Lluna i a Mart?
2- Completa el quadre següent, que relaciona el pes i la massa a la Terra, a la teva llibreta:
La pressió hidrostàtica – EXPERIMENT
Com ja hem vist a l’entrada anterior, la pressió hidrostàtica depèn de la profunditat.
Observa atentament el següent experiment en qual s’han fet tres forats en una ampolla d’aigua a tres alçades diferents.
Observa la pressió a la qual surt l’aigua. On n’hi ha més : Al forat de dalt o al de baix? Per què?
Anota-ho a la teva llibreta.
Sabent això podries explicar el fet de perquè les preses d’un pantà són més amples de baix que de dalt?
La pressió en els sòlids- EXERCICIS
Els sòlids es caracteritzen per tenir les següents propietats:
- una forma pròpia,fixa.
- un volum fix, constant (incomprensibilitat)
- una densitat, normalment, superior a la dels altres estats.
- No flueixen (no són fluids)
Quan una força actua sobre un cos que es pot deformar, l’efecte que produeix depèn de la intensitat de la força i de la superfície sobre la qual actua.
Per calcular la pressió en els sòlids, utilitzem la fòrmula que ja hem citat anteriorment:
Ara clica al següent enllaç. Llegeix la teoria i fes els exercicis que t’indicarà la professora.
La pressió en els gasos – EXPERIÈNCIA
Tornem a la xeringa que vam fer servir a l’experiència anterior, però ara no l’omplim d’aigua ni de res.
Què hi haurà a dins, doncs?
Efectivament! Aire! I l’aire és un gas.
Recorda que els gasos tenen la propietat de ser compressibles, és a dir, sempre volen ocupar el màxim espai possible, però podem fer-els-hi ocupar menys lloc.
Provem-ho amb la xeringa a la classe. Què succeeix quan apretem l’èmbol i hem tapat el forat de sortida?
Ara pensa:
1- Què hi ha dins una bombona d’un fogonet? I dins d’un encenedor?
2- Per què creus que està en estat líquid?
Ara escolta les explicacions de la professora.
La velocitat i la rapidesa – PRACTICA
Fes els següents exercicis a la teva llibreta per comprovar el què has après:
1- Les velocitats de quatre mòbils són els següents:
Mòbil A = 15 m/s Mòbil B = -12 m/s
Mòbil C = -20 m/s Mòbil D = 8 m/s
Ordena els mòbils de menor a major.
a) Segons la velocitat.
b) Segons la rapidesa.
2- Calcula a quina velocitat va Usain Bolt, l’home més ràpid del món que el 2009 feia 100 metres amb 9,58 ssegons.
3- Relaciona les velocitats amb el moviment que s’hi adigui més:
a) persones 1) 10 Km/h
b) tren 2) 1 m/s
c) cargol 3) 3 Km/ min
d) nau espacial 4) 10 m/s
e) cavall 5) 3 mm/s
Cèl.lules convectives – OBSERVA I ANOTA
Observa la següent animació:
a) Què succeeix?
b) On hi hauria l’anticicló i la depressió?
c) On és més probable que es formin núvols i per tant hi hagi mal temps?
d) Què signifiquen aquests símbols que també apareixen a l’animació?
Interpretem un mapa del temps – PRACTICA
Observa el següent mapa del temps i respon a les preguntes que hi ha més avall:
a) En quines zones hi ha un anticicló?
b) En quines zones hi ha una depressió?
c) Quin temps tindran a andalusia?
d) A quins llocs farà més vent?
e) On farà més bon temps?
Per saber-ne més – LLEGEIX I PENSA
La força gravitatòria té un abast infinit, malgrat que els seus efectes disminueixen ràpidament amb la distància. Així, la força gravitatòria és responsable de l’agrupament de la matèria i la seva organització en galàxies, estrelles i planetes. Gràcies a l’atracció gravitatòria, el nostre Sol manté els planetes del sistema solar girant al seu voltant. Però el Sol també gira, al costat de moltes estrelles més, al voltant del centre de la nostra galàxia, la Via Làctia.
És certa la frase “A l’espai exterior flotem perquè no hi ha gravetat”? Raona la resposta.
Els vasos comunicants – TEORIA
Mira’t el següent enllaç. Clica a l’animació.
Quan dos o més recipients oberts es comuniquen per la seva base i se n’omple un amb un líquid, s’observa com aquest passa d’un recipient als altres per tal que en tot moment el nivell del líquid sigui el mateix en tots els recipients.
L’explicació del fenomen dels vasos comunicants és que només s’assoleix l’equilibri si les pressions s’igualen i això s’aconsegueix quan coincideixen les alçades del líquid en cada recipient.
El funcionament dels vasos comunicants s’aprofita en moltes situacions de la vida quotidiana, com per exemple l’ubicació elevada dels dipòsits d’aigua de les poblacions.
Per acabar d’entendre la teoria dels vasos comunicants, mira’t el següent vídeo:
L’empenyiment- PENSA I INVESTIGA
T’has preguntat mai com pot surar un vaixell de càrrega com el de la fotografia?
I com s’ho fan els peixos per aguantar elevades pressions hidrostàtiques i pujar i baixar en profunditat?
I per què a l’aigua sembla que pesem menys?
La resposta a totes aquestes preguntes està al títol d’aquesta entrada. Pots buscar-ne més informació? En parlem a classe.
Què és la física – OBSERVA I ANOTA
Amb aquest tema comencem una nova disciplina de la ciència anomenada física. Tan la física com la química sempre tenen molta mala fama entre els estudiants de cursos superiors, però, serà per tant?
La proposta d’aquesta entrada és que en lloc d’explicar-te el que és la física, que investiguis que és i quin és l’objecte del seu estudi.
Per parelles, busqueu informació sobre què és la física, quins problemes ha resolt o pot resoldre aquesta disciplina i si creus que ja has estudiat en cursos anteriors algun tema de física. Cada membre del grup heu de respondre a les següents preguntes, que després comentarem a classe:
1- Què és la física?
2- Quins problemes ha resolt la física al llarg de la història?
3- Quins problemes que m’interessen pot resoldre la física?
4- Penseu quin tema dels que tracta la física pot tenir relació amb les següents imatges (pista: tots els tractarem aquest trimestre):
El principi d’Arquímedes- POU
Llegeix atentament aquesta narració.
Ara respon a les següents preguntes i envia-les al pou que se t’obrirà amb el nom “Principi d’Arquímedes”:
1- Què diu el principi d’Arquímedes?
2- Com el va descobrir?
3- Què va cridar Arquímedes quan va trobar la solució al seu problema? Què significa?
4- Quin altre nom pot tenir la força ascencional que reb tot cos submergit?
5- Quins invents s’han pogut realitzar a partir del descobriment del principi d’Arquímedes?
Què són i com s’obtenen els organismes modificats genèticament.
Un Organisme modificat genèticament (OMG) és un ésser viu que ha patit una transferència de gens ,és a dir, que s’ha introduït o s’ha eliminat en ell unes determinades característiques genètiques.
Aquests processos es realitzen a través de l’enginyeria genètica i es poden aplicar a organismes de qualsevol dels 5 Regnes.
L’home, en l’actualitat, els utilitza en el camps de la indústria, la medicina , l’agricultura i la ramaderia.
Com té lloc el procés de transferència de gens ?
De forma natural els bacteris intercanvien entre ells petits fragments de DNA. També molts virus injecten el seu material genètic en les cèl·lules que infecten. És per això que, quan es tracta d’introduir DNA en una cèl·lula , s’utilitzen virus o bacteris.
Cas 1 – Obtenció de bacteris que fabriquen insulina humana.
La primera aplicació d’aquestes tècniques va ser la introducció del gen de la insulina humana en un bacteri. El bacteri així modificat produeix la proteïna insulina. Mitjançant cultius microbiològics pot obtenir-se un nombre molt elevat d’aquestes bacteris, que proporcionen gran quantitat d’aquesta proteïna. Així és com les indústries farmacèutiques obtenen la insulina pels diabètics.
Cas 2 – El blat de moro amb insecticida incorporat.
El blat de moro és una planta molt utilitzada en la indústria alimentària. D’ella s’extreuen molts productes: el més comú és el mateix gra de la panotxa. Aquesta planta sol ser atacada per les larves d’un insecte que es denomina barrinador. Les larves del barrinador s’alimenten del teixit intern de la tija, cosa que produeix uns forats molt importants i que comporta una gran disminució de la producció de gra de les plantes.
Per tal de solucionar aquest inconvenient, els biòlegs han “inventat” l’anomenat blat de moro Bt; es tracta d’una espècie de blat de moro en la qual s’introdueix un gen. Aquest gen procedeix d’un bacteri denominat Bacillus thuringiensis (Bt). Aquest bacteri produeix una proteïna insecticida que destrossa els budells de les larves dels barrinadors.
Cas 3 – Els “supersalmons”
Una empresa que es dedica a la piscifactoria ha portat a terme unes investigacions amb salmons de l’Atlàntic (Salmó salar) que han conduït a l’obtenció d’un salmó transgènic.
El creixement dels salmons es deu a la influència de l’hormona del creixement (GH). La producció de l’hormona del creixement depèn de l’activació d’uns determinats gens i té lloc principalment durant els mesos d’estiu. El que ha fet aquesta empresa és afegir als ous dels salmons un gen aliè que s’integra a l’ADN propi i que fa que es produeixi hormona del creixement durant tot l’any. Els salmons que porten aquests gens són, per tant, salmons transgènics o salmons modificats genèticament.
En la presentació dels resultats d’una de les recerques els investigadors van mostrar la següent gràfica:
Filmació de la mitosi – OBSERVA
Mira amb atenció la següent filmació sobre la mitosi. Val la pena !
Representació de la mitosi.
Qüestionari – REPASSA
Respon el següent qüestionari de repàs clicant aquí.
Qüestionaris – REPASSA
Les proves forenses i la biologia molecular – LLEGEIX
Tot seguit tens un breu article que explica de quina manera el DNA pot ajudar als forenses (medicina legal) a fer la seva feina. Primer te’l llegeixes descarregant-los des d’aquí i després comentarem tots junts amb una mica més de detall algunes de les tècniques que se citen en l’article. Per fer-ho ens ajudarem d’algunes imatges que hem posat en aquesta mateixa entrada.
La meiosi: la garantia de la mescla perfecta !
La meiosi és un procés de divisió cel·lular que té lloc en tots els organismes que es reprodueixen sexualment. És absolutament necessari ja que en aquesta reproducció cel·lular les cèl·lules filles obtenen la meitat dels cromosmes que tenien les cèl·lules progenitores. Aquestes cèl·lules amb la meitat de la dotació cromosòmica s’anomenen gàmetes i són les que en fussionar-se donen el zigot de nou amb la dotació cromosòmica completa.
Els organismes que fan reproducció assexual poden ser haploides o diploides, però els que fan reproducció sexual forçosament tenen fases del seu cicle biològic que són haploides (la meitat de la dotació cromosòmica) i d’altres en què són diploides (tota la dotació cromosòmica). Això complica el cicle biològic d’aquests darrers. Hi ha casos en què fins i tot cada una de les dues fases es pot observar a simple vista (és el cas de les molses i les falgueres), en el cas de fongs, vegetals i animals una de les dues fases passa desaparcebuda i no es veu a no ser que sigui amb un microscopi.
Les fases diploides se simbolitzen 2n i les haploides n.
En la meisoi està “la gràcia” de la reproducció sexual. Ja saps que la sexualitat és important perquè multiplica els canvis i per tant afavoreix l’evolució. Sense sexualitat les canvis genètics en les espècies serien deguts només a les mutacions.
En una de les fases de la meiosi té lloc el procés anomenat crossing-over en què es barreja la informació dels cromosomes homòlegs. Això fa que la informació que un individu passa als seus fills és una barreja de la dels seus dos progenitors. La mescla està servida !
A continuació tens algunes imatges que t’ajudaran a comprendre aquest procés però és imprescindible que escoltis l’explicació del professor.
Procés i resultat del crossing-over
Per acabar et deixem la següent imatge que malgrat ser un acudit està molt relacionada amb el tema que estem estudiant.
Reforç- Física i química
Aquest cop treballaràs des d’aquest enllaç. Has d’anar fent les activitats que trobaràs a l’índex de l’esquerra des de la número 0 a la número 7. Vés demanant tot el que no entenguis al professor/a i fes les activitats al teu diari de classe. Bona feina!
Què és un força? – INVESTIGA
Llegeix les frases següents:
“Cal tenir molta força per aixecar això”
“En Pere té més força que jo”
Fixa’t que les dues frases tenen en comú que apareix el concepte de força. És un concepte molt important en la física que permet explicar i comprendre millor molts dels fenòmens observats en la natura. Ara,… definir què és força (i entendre-ho!) ja és més complicat.
Tot i que la paraula força forma part del llenguatge quotidià, costa fer-ne una definició. Entre tots provarem de fer-la.
Pas 1: Fes un llistat d’exemples de la vida quotidiana en què hi actuï una força.
Pas 2: Dels exemples que has pensat, ara digues qui ha d’aplicar la força, és a dir, la causa externa que la provoca.
Pas 3: Ara fes un llistat d’accions (verbs) que impliquin exercir una força damunt d’un cos.
Després de fer aquesta parada i pensar una miqueta, hauràs pogut observar que la força no es pot veure, però sí que podem observar-ne els efectes que produeix. Per exemple: Deformar cossos, trencar-los, augmentar o disminuïr la velocitat, canviar la direcció de moviment.
Pas 4: Pensa ara una força de la vida quotidiana que provoqui cadascun d’aquests efectes i apunta-ho a la teva llibreta.
Després de tot això, podries fer una definició de força? Prova-la d’escriure-la a la teva llibreta i ho comentem a classe.
Forces de contacte i forces de distància – OBSERVA I ANOTA
A l’entrada anterior hem arribat a la conclusió que una força és una acció o influència capaç de modificar l’estat de moviment o repòs d’un cos o deformar-lo.
La força, per tant, sempre és una acció que exerceix un cos sobre un altre. Però els cossos es poden tocar (seran les forces de contacte) o bé mantenir-se’n separat (forces a distància). Aquesta és una manera de classificar les forces.
Ara farem les experiències següents a classe:
A) Trenca trossets petits de paper. A part agafa un regle i frega’l amb la teva camiseta. Ara acosta el regle als trossets de paper. Què succeeix?
B) Arrosega una cadira. Després aixeca-la. Finalment posa’t de peu a sobre. Qui fa la força en cada cas?
C) Frega un globus amb la teva camiseta. Acosta-te’l als cabells. Què succeeix?
En cadascun dels casos anteriors, podries dir si la força és de contacte o a distància?
Busca un exemple més de cada tipus de força.
Repassem – EXERCICIS
Apunts de la pressió – TEORIA
En el següent enllaç tens els apunts de tot el que hem estat explicant sobre la pressió. Els pots fer servir per completar els teus apunts. També els pots imprimir, si vols.
Com es mesuren les forces – INVESTIGA
La força és una magnitud, això significa que pot ser mesurada, igual que la temperatura, la longitud, la velocitat, el temps, la massa,…
Fes una petita cerca per internet i busca quina és la unitat de força del sistema internacional i quin és el seu símbol.
Com deus haver observat, el símbol s’escriu en majúscules. Per què creus que és així?
Ara només ens cal saber amb quin aparell es mesuren les forces. Aquí en tens unes imatges.
Busca com s’anomena aquest aparell.
Els elements d’una força – TEORIA
Continuament fem forces o n’experimentem els efectes, i, per tant, hauràs pogut comporvar que no totes les forces són iguals, sinó que unes són més intenses que unes altres.
Per això hem estudiat la manera de mesurar-les en les entrades anteriors, és a dir, assignant-els-hi un valor numèric que s’anomena intensitat de la força.
Però conèixer la intesitat d’una força no és suficient per considerar-la totalment difinida. Provem-ho:
Cadascú de vosaltres que faci una força sobre la seva cadira……
Efectivament algú l’haurà arrossegat, altres s’hi hauran posat dempeus, altres l’aixecaran, etc.
Malgrat que tot són forces sobre la cadira, comprovem que la força no depèn solament de la seva intensitat, sinó també dels aspectes següents:
El punt d’aplicació, és a dir, el punt on s’aplica l aforça, o també, l’origen de la força.
La direcció en què s’excerceix; per exemple, direcció vertical, paral.lel al terra, etc.
El sentit en què actua, ja que en una mateixa direcció hi ha dos sentits oposats; per exemple, en una direcció horitzontal hi ha dos sentits possibles que són dreta i esquerra.
La intensitat, el punt d’aplicació, la direcció i el sentit són les quatre caracterísitques que defineixen una força; les anomenem elements d’una força.
La representació de les forces – OBSERVA I ANOTA
Com hem comprovat en entrades anteriors, la força és una magnitud, però de magnituds n’hi ha de dos tipus, les escalars i les vectorials.
Escalars: es representen per números, com el temps, la temperatura, la massa, l’energia, etc.
Vectorials: es representen per vectors o fletxes, com la velocitat, l’acceleració, la força, etc. Aquestes magnituds es caracteritzen pel seu mòdul, direcció, sentit i, de vegades, el punt d’aplicació.
Per tant la força és una magnitud vectorial i necessitem un vector o fletxa per representar-la gràficament.
Ara pensa:
Com pots representar cadascun dels elements d’una força amb una sola fletxa?
Aquesta il.lustració potser t’ajudarà:
Els vectors – PRACTICA
Ara que ja saps que els vectors representen la intensitat o mòdul, el punt d’aplicació, la direcció i el sentit d’una força, fes l’exercici que et posaran a la pissarra. Consisteix en trobar vectors que siguin de la mateixa intensitat, del mateix sentit i de la mateixa direcció. Bona feina!
Composició de forces – OBSERVA I ANOTA
A un cos li podem aplicar dues o més forces a la vegada. Però aquestes forces poden tenir igual o diferent intensitat, igual o diferent sentit, igual o diferent direcció i igual o diferent punt d’aplicació.
Mira’t les imatges següents i dedueix què passa en cada cas i com és la intensitat, el sentit, la direcció i el punt d’aplicació en cada dibuix.
Apunta-ho a la teva llibreta i ho comentem a classe.
Pren apunts del què expliqui la professora després.
Tipus de forces – OBSERVA I ANOTA
Observa atentament aquesta pàgina web extreta de l’edu365.cat. Si cliques als dibuixets hi ha una petita explicació.
Com has pogut observar, hi ha molts tipus de forces. N’hi ha però quatre, que són fonamentals. Observa la següent il.lustració:
Aquesta imatge dóna moltes pistes sobre les quatre tipus de forces fonamentals de l’univers. Fes una petita cerca per internet per saber bé quines són i una mica en què consisteixen i com actuen. Anota-ho a la teva llibreta i ho comentem a classe.
Activitats interactives sobre l’evolució – REPASSA
A continuació tens un parell d’activitats d’estudi i repàs sobre l’evolució. Són molt senzilles.
Composició de forces – PRACTICA
Ara practicarem la determinació gràfica i numèrica de la força resultant.
- Primer de tot pots practicar amb aquest enllaç.
- Ara dibuixa a la teva llibreta dues forces de 20 N i 15 N:
a) De la mateixa direcció i sentit.
b) Perpendiculars
c) De la mateixa direcció i sentits contraris.
En els tres casos dibuixa’n la resultant (determinació gràfica) i calcula’n la intensitat (determinació numèrica).
Finalment pots fer els exercicis que t’indiqui la professora del dossier següent (extret de l’INS Vinyet), a la teva llibreta:
Equilibri de forces- TEORIA
Imagina’t aquesta situació:
Les forces que s’exerceixen són oposades, és a dir, tenen la mateixa línia d’acció i sentit contrari.
Què succeïria si tots tiben amb la mateixa intensitat?
Efectivament, la força resultant serà nul.la i per tant, la corda no es mourà cap a la dreta ni cap a l’esquerra.
Quan passa això diem que les forces s’equilibren o bé que la corda està en equilibri.
Un cos està en equilibri quan sobre ell no actua cap força o bé quan totes les forces que hi actuen es contraresten de manera que s’anul.len els seus efectes. També podem dir que un cos està en equilibri quan la força resultant de la suma vectorial és zero.
Com ja sabem, un dels efectes de les forces és modificar la velocitat dels cossos o canviar-ne la direcció. Per tant, quan un cos està en equilibri, la seva velocitat no varia.
Tot cos en equilibri:
a) Es manté en repòs (es diu que està en equilibri estàtic)
b) Es mou amb velocitat constant (moviment rectilini uniforme). Això ho veurem al següent tema de física.
Pensa i anota a la teva llibreta situacions d’equilibri de forces. Després ho comentarem a classe.
El color de la pell – Una conferència interessant.
Fem de paleontòleg
A continuació ens posarem a la pell dels naturalistes que, partidaris de l’evolució darwinista, intentaven buscar de quina manera haurien anat apareixent les noves espècies a partir d’unes de determinades.
Aquest joc pretén, per mitjà d’una analogia, encarar les situacions i problemes que es poden trobar els paleontòlegs quan han d’ordenar un conjunt de fòssils més o menys relacionats.
Com si fessis de paleontòleg tracta d’establir relacions en forma d’arbre dels objectes de la següent il·lustració.Comença intentant esbrinar quina pot ser la forma més senzilla i més primitiva, i com amb petits canvis poden haver aparegut la resta. Tingues en compte els següents aspectes:
a) que els caràcters més simples solen ser més primitius i que a mesura que s’acumulen petits canvis es van fent més complexos.
b) Que les línies evolutives mai tornen enrere.
Apunts de forces – TEORIA
Aquí tens els apunts de tot el que hem après fins ara. Amb ells pots completar els teus propis apunts. També els pots imprimir, si vols.
Repassem – Autoqüestionari i vídeo
Fes el següent autoqüestionari per repassar el què has après.
Finalment et pots mirar aquest vídeo que et fa un repàs de tot el què hem explicat fins ara.
Els processos de modelat – ANOTA
A continuació tens quatre definicions que corresponen als quatre processos bàsics del cicle geològic i que contribueixen a modelar el relleu. Es tracta que identifiquis quina definició correspon a cada concepte.
També per a cada definició cal que identifiquis les paraules clau i les anotis al teu diari de classe.
Conceptes: Sedimentació; erosió, transport, meteorització.
Definició 1: és l’acció dels agents atmosfèrics que afebleixen i trenquen les roques que constitueixen el relleu en el mateix lloc on es troben.
Definició 2: és l’acció dels agents geològics externs de traslladar els materials despresos cap a les conques de sedimentació. Durant el transport, els materials es van arrodonint a causa de l’intens desgast al qual són sotmesos.
Definició 3: és la deposició i acumulació dels materials transportats a les conques de sedimentació, formant capes horitzontals o estrats de sediments.
Definició 4: és l’acció dels agents geològics externs que arrenquen i desgasten els materials debilitats per la meteorització.
El cicle geològic
L’objectiu d’aquesta entrada és que descobreixis què és el cicle geològic. Per fer-ho tens una imatge que has d’observar detingudament. Els textos de la imatge són en anglès, però pensem que s’entenen força bé. A més algunes coses et resultaran familiars del curs anterior.
Els agents modeladors de relleu – INVESTIGA
Els quatre processos vistos anteriorment són els que contribueixen a modelar el relleu però com ho fan ?
Doncs ho fan gràcies a uns factors que poden ser de tres tipus:
Agents atmosfèrics
Agents biològics
Agents geològics externs.
Tot seguit et donem una llista de fenòmens que són agents modeladors de relleu. Cal que pensis i anotis a la llibreta de quin dels tres tipus és cada un:
Diòxid de carboni
Arrels de les plantes
Glaceres
Onatge del mar
Aigua de la pluja
Activitat humana
Rius
Canvis de temperatura
Líquens
Vapor d’aigua