Algunes imatges sobre els cloroplasts – OBSERVA
Algunes imatges sobre mitocondris – OBSERVA
Mitocondris i cloroplasts: una guerra sense fi – INVESTIGA
A continuació tens una imatge que relaciona aquests dos orgànuls. Observa-la i intenta trobar el perquè del títol que hem posat a l’entrada.
Imatges dels vacúols- OBSERVA
Et posem a continuació tres tipus de vacúols que veurem a classe. N’hi ha més però aquests ón els més destacats.
Lisosomes en acció – OBSERVA
En aquest video pots observar el funcionament d’un lisosoma i també la seva funció de reciclatge d’orgànuls envellits.
Algunes imatges del complex de Golgi – OBSERVA
Aquí tens algunes imatges sobre el complex de Golgi.
Malalties i lisosomes – INVESTIGA
Busca la relació existent entre una malaltia anomenada vulgarment “la malaltia dels miners” amb els lisosomes. A veure si te’n surts !
Si ho has aconseguit et proposem ara una altra investigació més simple. Quina relació té la síndrome de Hurler amb aquests orgànuls ?
El complex de Golgi en video – OBSERVA
A continuació tens una recreació en video de la tasca del complex de Golgi. Fes-hi un cop d’ull.
Una mica més sobre lisosomes – INVESTIGA
Ara que ja saps els fonaments bàsics dels lisosomes t’adjuntem una imatge que completa una mica la informació i t’afegeix vocanulari nou i alguns detalls. Ets capaç d’interpretar-la. Observa-la amb atenció i en parlem.
Imatges sobre el RE – OBSERVA
A continuació tens algunes imatges sobre el reticle endoplasmàtic.
Les parts d’una planta – Investiga
Observa els dibuixos següents i fes una llista a la llibreta de les diferents parts que té una planta. Ho comentem a classe.
Posem ordre – Observa i anota
Si ara volguéssiu muntar un supermercat tindríeu molts articles com : Cols, mongetes,formatge, llet, tomates, iogurts, pantalons, colònia, detergent, sabates, culleres, api, aigua ,pomes, plats, escombra, desodorant,…
a) Primer de tot hauríeu de posar ordre. Com?
b) Fent servir aquest esquema i afegint les fletxes que calguin poseu ordre al supermercat.
c) Si no ho has fet abans, posa damunt de cada fletxa la característica en que t’has basat perfer el grup.
d) Has fet una classificació. Explica com ho has fet.
e) Quins articles s’assemblen més, els de la columna 2 o els de la 3?. Raona la resposta.
f) Has fet grups disposats jeràrquicament, es a dir, cada grup comprèn diferents grups d’ordre inferior cada cop més semblants o diferents?
Què és la biodiversitat? – Investiga
Sabies que a la biosfera hi ha entre 3 i 10 milions d’espècies d’éssers vius i que només s’ha descrit el 20% de totes les espècies?
Prepara un petit power point amb imatges d’éssers vius. Cal que hi apareguin 2 imatges de cada grup dels que tens a continuació:
Grup 1: Plantes / Grup 2: Insectes / Grup 3: Peixos / Grup 4: Mamífers / Grup 5: Rèptils / Grup 6: Algues /Grup 7: Bacteris / Grup 8: Amfibis.
Una vegada has acabat el power point, sabries definir la paraula biodiversitat? Fes una cerca per internet i afegeix un última diapositiva al power point on expliquis què és la biodiversitat. Recorda que has de fer servir les teves pròpies paraules per a definir-la.
Quan acabis el power point, el pots penjar al Pou “Biodiversitat”. Bona feina!
Posem ordre a la biodiversitat – POU
Com has pogut comprovar a les entrades anteriors, al nostre planeta hi ha molta biodiversitat. Per tant, hi hem de posar ordre. Per fer-ho, els científics han acordat unes normes i uns grups que són els que trobaràs en l’esquema que segueix:
Escolta atentament les explicacions que et donarà la professora i pren apunts a la teva llibreta.
Ara, al vostre power, afegiu-hi el nom científic de cada ésser viu que heu trobat. Pengeu el power al pou anomenat “Biodiversitat”.
La biodiversitat – TEORIA
Què són i com s’obtenen els organismes modificats genèticament.
Un Organisme modificat genèticament (OMG) és un ésser viu que ha patit una transferència de gens ,és a dir, que s’ha introduït o s’ha eliminat en ell unes determinades característiques genètiques.
Aquests processos es realitzen a través de l’enginyeria genètica i es poden aplicar a organismes de qualsevol dels 5 Regnes.
L’home, en l’actualitat, els utilitza en el camps de la indústria, la medicina , l’agricultura i la ramaderia.
Com té lloc el procés de transferència de gens ?
De forma natural els bacteris intercanvien entre ells petits fragments de DNA. També molts virus injecten el seu material genètic en les cèl·lules que infecten. És per això que, quan es tracta d’introduir DNA en una cèl·lula , s’utilitzen virus o bacteris.
Cas 1 – Obtenció de bacteris que fabriquen insulina humana.
La primera aplicació d’aquestes tècniques va ser la introducció del gen de la insulina humana en un bacteri. El bacteri així modificat produeix la proteïna insulina. Mitjançant cultius microbiològics pot obtenir-se un nombre molt elevat d’aquestes bacteris, que proporcionen gran quantitat d’aquesta proteïna. Així és com les indústries farmacèutiques obtenen la insulina pels diabètics.
Cas 2 – El blat de moro amb insecticida incorporat.
El blat de moro és una planta molt utilitzada en la indústria alimentària. D’ella s’extreuen molts productes: el més comú és el mateix gra de la panotxa. Aquesta planta sol ser atacada per les larves d’un insecte que es denomina barrinador. Les larves del barrinador s’alimenten del teixit intern de la tija, cosa que produeix uns forats molt importants i que comporta una gran disminució de la producció de gra de les plantes.
Per tal de solucionar aquest inconvenient, els biòlegs han “inventat” l’anomenat blat de moro Bt; es tracta d’una espècie de blat de moro en la qual s’introdueix un gen. Aquest gen procedeix d’un bacteri denominat Bacillus thuringiensis (Bt). Aquest bacteri produeix una proteïna insecticida que destrossa els budells de les larves dels barrinadors.
Cas 3 – Els “supersalmons”
Una empresa que es dedica a la piscifactoria ha portat a terme unes investigacions amb salmons de l’Atlàntic (Salmó salar) que han conduït a l’obtenció d’un salmó transgènic.
El creixement dels salmons es deu a la influència de l’hormona del creixement (GH). La producció de l’hormona del creixement depèn de l’activació d’uns determinats gens i té lloc principalment durant els mesos d’estiu. El que ha fet aquesta empresa és afegir als ous dels salmons un gen aliè que s’integra a l’ADN propi i que fa que es produeixi hormona del creixement durant tot l’any. Els salmons que porten aquests gens són, per tant, salmons transgènics o salmons modificats genèticament.
En la presentació dels resultats d’una de les recerques els investigadors van mostrar la següent gràfica:
Filmació de la mitosi – OBSERVA
Mira amb atenció la següent filmació sobre la mitosi. Val la pena !
Representació de la mitosi.
Qüestionari – REPASSA
Respon el següent qüestionari de repàs clicant aquí.
Qüestionaris – REPASSA
Les proves forenses i la biologia molecular – LLEGEIX
Tot seguit tens un breu article que explica de quina manera el DNA pot ajudar als forenses (medicina legal) a fer la seva feina. Primer te’l llegeixes descarregant-los des d’aquí i després comentarem tots junts amb una mica més de detall algunes de les tècniques que se citen en l’article. Per fer-ho ens ajudarem d’algunes imatges que hem posat en aquesta mateixa entrada.
La meiosi: la garantia de la mescla perfecta !
La meiosi és un procés de divisió cel·lular que té lloc en tots els organismes que es reprodueixen sexualment. És absolutament necessari ja que en aquesta reproducció cel·lular les cèl·lules filles obtenen la meitat dels cromosmes que tenien les cèl·lules progenitores. Aquestes cèl·lules amb la meitat de la dotació cromosòmica s’anomenen gàmetes i són les que en fussionar-se donen el zigot de nou amb la dotació cromosòmica completa.
Els organismes que fan reproducció assexual poden ser haploides o diploides, però els que fan reproducció sexual forçosament tenen fases del seu cicle biològic que són haploides (la meitat de la dotació cromosòmica) i d’altres en què són diploides (tota la dotació cromosòmica). Això complica el cicle biològic d’aquests darrers. Hi ha casos en què fins i tot cada una de les dues fases es pot observar a simple vista (és el cas de les molses i les falgueres), en el cas de fongs, vegetals i animals una de les dues fases passa desaparcebuda i no es veu a no ser que sigui amb un microscopi.
Les fases diploides se simbolitzen 2n i les haploides n.
En la meisoi està “la gràcia” de la reproducció sexual. Ja saps que la sexualitat és important perquè multiplica els canvis i per tant afavoreix l’evolució. Sense sexualitat les canvis genètics en les espècies serien deguts només a les mutacions.
En una de les fases de la meiosi té lloc el procés anomenat crossing-over en què es barreja la informació dels cromosomes homòlegs. Això fa que la informació que un individu passa als seus fills és una barreja de la dels seus dos progenitors. La mescla està servida !
A continuació tens algunes imatges que t’ajudaran a comprendre aquest procés però és imprescindible que escoltis l’explicació del professor.
Procés i resultat del crossing-over
Per acabar et deixem la següent imatge que malgrat ser un acudit està molt relacionada amb el tema que estem estudiant.
Activitats interactives sobre l’evolució – REPASSA
A continuació tens un parell d’activitats d’estudi i repàs sobre l’evolució. Són molt senzilles.
El color de la pell – Una conferència interessant.
Fem de paleontòleg
A continuació ens posarem a la pell dels naturalistes que, partidaris de l’evolució darwinista, intentaven buscar de quina manera haurien anat apareixent les noves espècies a partir d’unes de determinades.
Aquest joc pretén, per mitjà d’una analogia, encarar les situacions i problemes que es poden trobar els paleontòlegs quan han d’ordenar un conjunt de fòssils més o menys relacionats.
Com si fessis de paleontòleg tracta d’establir relacions en forma d’arbre dels objectes de la següent il·lustració.Comença intentant esbrinar quina pot ser la forma més senzilla i més primitiva, i com amb petits canvis poden haver aparegut la resta. Tingues en compte els següents aspectes:
a) que els caràcters més simples solen ser més primitius i que a mesura que s’acumulen petits canvis es van fent més complexos.
b) Que les línies evolutives mai tornen enrere.
Ús de microorganisms per produir energia
Fecundació artificial extrauterina- OBSERVA
Observa amb atenció el següent video. En primer lloc fan una explicació general al procés natural de la fecundació i a continuació mostren com es fa una extracció d’òvul i la posterior fecundació “in vitro” (fora de l’úter).
Per què existeix un sistema de coordinació diferent del nerviós ? – LLEGEIX I ANOTA
Llegeix amb atenció aquets text i en acabat anota la resposta a les següents preguntes:
1. Quina funció té el sistema endocrí ?
2. Amb quin altre aparell o sistema treballa conjuntament ?
3. Assenyala el nombre màxim de diferències que existeixen entre aquests dos aparells.
L’aparell endocrí juntament amb el sistema nerviós són els sistemes encarregats de coordinar tots els aparells del cos i fer que funcionin de manera harmònica.És evident que els aparells han de funcionar en relació al medi extern. O sigui que si en el medi intern els nutrients s’esgoten o s’acumulen els residus, o la temperatura puja per sobre del que és òptim o la pressió arterial baixa massa, cal que això sigui detectat i s’actuï per corregir-ho. Aquesta és la funció dels sistemes de coordinació del cos.
El sistema nerviós és el principal encarregat de fer aquesta funció però no és l’únic. L’aparell endocrí també realitza part d’aquesta tasca.
El sistema nerviós està especialitzat en donar respostes ràpides. Rep un estímul ja sigui procedent de l’exterior (per mitjà dels òrgans dels sentits) o bé de l’interior (per mitjà de sensors interns) i elabora una resposta que executa immediatament.
Hi ha d’altres respostes que ha de donar el cos que no són tant ràpides i que no s’han de produir en un instant concret. És més, a vegades són respostes que s’han d’allargar en el temps. Aquest tipus de respostes no les pot donar el sistema nerviós. Ho fa l’aparell endocrí.
El creixement dels ossos, la maduració dels òrgans sexuals, el metabolisme general del cos, el creixement del pèl, el desenvolupament de la musculatura, el canvi de la veu… Tots aquestes exemples són processos lents i que necessiten temps per produir-se. Els estímuls ràpids i instantanis dels impulsos elèctrics que el sistema nerviós dóna no ens serien útils.
L’aparell endocrí no genera impulsos elèctrics de ràpida transmissió a través dels nervis sinó que genera unes substàncies químiques (unes molècules) anomenades hormones i que es tranporten pels vasos sanguinis fins al seu destí.
Des de que una hormona és sintetitzada fins que arriba a l’òrgan on ha de fer efecte poden passar hores i a més pot fer la seva funció en aquell òrgan durant un temps perllongat.
Així com els impulsos elèctrics deixen de fer el seu efecte de manera instàntània, les hormones han de ser degradades pels teixits perquè cessin el seu efecte.
Glàndules exocrines i endocrines – INVESTIGA
Fes una petita recerca per investigar quina diferència hi ha entre una glàndula exocrina i endocrina. A continuació raona de quin dels dos tipus de glàndules deu estar format l’aparell endocrí i perquè.
Quasi només observant amb atenció la següent imatge pots respondre la pregunta.
A la recerca de les glàndules endocrines – POU
Fes una recerca per la xarxa i troba una imatge de cada una de les glàndules endocrines del cos. Et suggerim que facis una taula de qautre columnes on a la primera posis el nom de la glàndula, a la segona la localització, a la tercera el nom d’alguna de les hormones que fabrica i finalment a la quarta, la imatge de la glàndula.
Una vegada enllestit ho penges al pou anomenat: Glàndules endocrines”.
El sistema insulina-glucagó
A continuació ens mirarem aquesta imatge i procurarem deduir tota la informació que se’n desprèn. Qui comença ?
L’aparell endocrí és jeràrquic – INVESTIGA
Atenció que aquesta activitat és de nivell !
A continuació tens una imatge (la pots clicar per fer-la més gran) que il·lustra el funcionament jeràrquic de l’aparell endocrí.
OBSERVA AMB ATENCIÓ EL DIBUIX I RESPON LES PREGUNTES EN EL TEU DIARI
1. On està situat l’hipotàlem ? quina creus que és la funció de l’hipotàlem ? què t’ho fa pensar ?
2.La hipòfisi està dividia en dues parts anomenades adenohipòfisi i neurohipòfisi. Tant l’una com l’altra segreguen hormones però quina diferència hi ha entre les hormones que fabrica una i altra part ? (Pista: la diferència no està tant en les hormones com en el seu recorregut).
3. Pel que fa a les hormones fabricades per l’adenohipòfisi, l’ACTH, la TSH, la FSH tenen una diferència important amb la GH i la LTH. Pensa quina pot ser.
L’aparell endocrí – TEORIA
El desenvolupament embrionari – Observa i anota
Fes un cop d’ull al vídeo següent. Fa referència al desenvolupament de l’embrió. Anota a la teva llibreta tot allò que creguis que és important i, després, contesta a les següents preguntes:
1- A què ens referim quan utilitzem el terme organogènesi ?
2- Quina funció té en les dones embarassades l’hormona gonadotropina coriònica humana ?
3- Explica per què serveix l’amni i per què serveix la placenta.
L’embaràs- Qüestionari
L’embaràs o gestació és el procés que abasta des de la fecundació fins al part. En l’ésser humà dura uns nou mesos (o 40 setmanes) i s’hi poden distingir les següents etapes successives:
1- La nidació o implantació de l’embrió a l’úter, sis o set dies després de la fecundació.
2-El període embrionari, que acaba a les vuit setmanes amb la diferenciació dels primers òrgans. Dins d’aquest període es destaca especialment la formació de la placa neural de l’embrió, de la qual en deriva el sistema nerviós, entre la segona setmana i la tercera d’embaràs.
3-El període fetal, que és l’etapa de creixement ràpid de l’embrió que acaba amb el naixement.
Sabent això, respon al qüestionari autocorrectiu següent. Has de mirar-te la gràfica que hi ha feta al capdemunt de tot per poder repondre les preguntes.
Anatomia de l’aparell urinari .- PER FER A CLASSE
L’APARELL URINARI HUMÀ
Fixa’t en l’esquema següent i observa les diferents estructures que formen part del sistema urinari humà.
a) Els ronyons. Són dos òrgans amb forma de mongeta, d’uns 12 cm de longitud, que filtren la sang i separen la urea i l’excés de sals, originant l’orina.
b) Els urèters. Són dos conductes prims d’uns 25 cm de longitud que recullen l’orina fabricada en cada ronyó.
c) La bufeta de l’orina. És una bossa dilatable que acumula l’orina que hi arriba conínuament pels urèters. Té una capacitat variable d’entre 350 i 1500cm3. Quan és plena es contrau i sorgeix la necessitat d’orinar.
d) La uretra. És un conducte d’uns 6cm de longitud en les dones i 15cm en els homes que condueix l’orina des de la bufeta fins a l’exterior.
e) La vena renal. Vas sanguini que surt dels ronyons.
f) L’artèria renal. Vas sanguini que entra als ronyons.
La placenta – INVESTIGA
A continuació tens una imate ampliada de la placenta on s’aprecia molt bé la seva estructura i també se’n pot deduir la seva funció. Fes-ne una observació acurada i anota tot allò que et sembli important.
A continuació tens dues imatges més sobre la placenta. En aquestes imatges es veu bé la inserció del cordó umbilical. Observaràs que la de la dreta és diferent. Quina és la diferència i quins problemes pot comportar ?
Anatomia interna del ronyó – PER FER A CLASSE
Observa amb detall la següent imatge que mostra les parts del ronyó. Cal que aquest dibuix estigui en els apunts. Al costat tens una fotografia de ronyó humà per poder-ne veure les dimensions.
La nefrona en acció – PER FER A CLASSE
Clica el aquí i veuràs una animació sobre el funcionament de la nefrona. Mira-la amb atenció i anota quines conclusions pots treure sobre el seu funcionament.
El part – Teoria
El part és el procés d’expulsió del fetus. S’hi poden distingir tres fases:
a) Fase de dilatació, on s’inicien les contraccions uterines que passen de produir-se cada 30 minuts a donar-se cada 3 minuts. La criatura és impulsada cap a davant produint-se el trencament de l’amni (trencar aigües) i es dilata el coll d’úter que passa de 4mm a 11cm per permetre el pas de la criatura. Aquesta fase dura unes 8 hores de mitjana, però sol durar més en dones que tenen el seu primer fill.
b) Fase d’expulsió del fetus: En ella les contraccions es donen cada 2 minuts i són més intenses, la qual cosa provoca la sortida de la criatura al cap de mitja hora a través de la vagina. Llavors es procedeix a posar el nen cap per baix, se li dóna una palmellada perquè buidi d’aigua els pulmons i comenci a respirar (primer plor), i se li talla i nua el cordó umbilical. Uns dies després del naixement aquest s’asseca i cau quedant una cicatriu denominada melic.
c) Fase d’expulsió de la placenta: Finalment, uns 20 minuts després, es reinicien les contraccions i s’expulsa la placenta que prèviament s’havia desprès, procés que ve acompanyat de petites hemorràgies.
Font imatge (clicar aquí)
Animació sobre el part – Observa i anota
Aquí teniu una animació que han fet uns metges sobre un part en 3D. Us servirà per acabar d’entendre com succeeix.
Com es forma l’orina? – PER FER A CLASSE
Mira el següent vídeo explicatiu i estigues atent a les estructures presents al ronyó i a la formació de l’orina. Després ho comentarem entre tots parant especial atenció a quins processos es duen a terme a dins els nefrons.
Una estratègia adaptativa a la manca d’aigua – La rata del desert – PER FER A CLASSE
Els éssers vius adopten estratègies per adaptar-se a l’entorn. Un dels casos extrems és la rata del desert.
Intenteu respondre perquè:
-Té les orelles tant grosses.
-Té les potes tant primes.
-Camina saltant.
-I sobretot perquè la seva orina és sòlida. A continuacio reproduïm un fragment de text que ho explica. Llegeix-lo:
“La capacidad para tolerar la carencia de agua radica, sobre todo, en su capacidad para limitar las pérdidas de agua por la orina. Las pequeñas habitantes del desierto tienen una capacidad impresionante para concentrar su orina. Producen una orina que está 14 veces más concentrada que su propia sangre y ello es posible gracias a la extraordinaria longitud de las asas de Henle de las nefronas que forman sus riñones. Gracias al trabajo renal, la concentración osmótica de la orina de las ratas canguro puede alcanzar valores de entre 4.000 y 5.000 miliosmolar. Para hacernos una idea de lo que significa producir una orina 14 veces más concentrada que la sangre, tengasé en cuenta que en el ser humano es 4 veces más concentrada, 9 veces en la rata común y 10 veces en el gato; todo ello quiere decir que utilizan bastante más agua que la rata canguro para formar su orina. Teniendo en cuenta que limitar las pérdidas de agua en el desierto en mayor o menor medida es una cuestión de vida o muerte, a la vista de estos datos se ve con claridad la razón por la que la rata canguro puede vivir en ese medio y otros animales no pueden.
Comencem els teixits – INVESTIGA – Per fer a CLASSE
Per fer en els APUNTS / Activitat INDIVIDUAL
Abans de començar el tema dels teixits et demanem que en facis tu una breu investigació. Cal que anotis als apunts d’una manera breu però que tu entenguis les respostes a les següents preguntes. Abans t’oferim algunes pistes:
Pista 1
In Biology, tissue is a cellular organizational level intermediate between cells and a complete organism. A tissue is an ensemble of similar cells from the same origin that together carry out a specific function. Organsare then formed by the functional grouping together of multiple tissues.
Pista 2
1. Què és un teixit ? (recorda que estem parlant de biologia).
2. Quina funció fan els teixits ?
3. On n’hi ha ?
4. Esmenta’n algun tipus.
Pots treure informació del següent enllaç
Ho saps que ets una màquina ? – OBSERVA I ANOTA
Ho saps que ets una màquina ?
Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, anomenem màquina a “un conjunt de mecanismes amb moviment coordinat, capaç de transformar energia en treball útil”.
Si t’hi fixes veuràs que en efecte el nostre cos consta de moltes peces que formen uns determinats mecanismes que actuen coordinadament i permeten obtenir i utilitzar una determinada energia. Però si vas mes a fons et donaràs compte que tot això ho fem amb un grau de complexitat i de perfecció que cap altra màquina inventada per l’home podrà fer mai.
En efecte som una màquina, però la màquina mes perfecta que existeix.
Amb els coneixements que ja tens i amb una mica d’imaginació intenta omplir els espais buits del següent text. Veuràs que és autocorrectiu. Vejam quantes en fem de bé.
Després de fer-ho escriu al diari algunes diferències que penses que existeixen entre el cos humà i una màquina.
Algunes dades sorprenents – OBSERVA
Tot seguit tens un document amb dades sobre el cos humà i que malgrat que a primera vista sobten. Són totes certes. Fes-ne una llegida i després les comentarem a classe.
TEORIA – Per fer a CASA
Activitat individual / Cal que a casa IMPRIMEIXIS el document i l’enganxis als apunts.
Llegeix el document i anota, amb llapis als apunts, tot allò que no hagis entès. Després imprimeix-lo i enganxa’l als apunts.
Un cop llegit mira el videotutorial que tens a sota del document que t’ajudarà a entendre la darrera part del document.
Explicació de l’embriogènesi
Classificació dels teixits – PENSA – Per fer a CLASSE
Cal fer-ho en els APUNTS (amb llapis) / Activitat per PARELLES
La histologia fa una classificació dels teixits basant-se en el seu grau de diferenciació. En aquesta classificació hi ha dos grups de teixits: els poc diferenciats i els molt diferenciats. I dins de cada grup s’ordenen de menys a més diferenciat.
El que et demanem és que intentis fer aquesta classificació. Com ajuda t’afegim el nom de tots els teixits que has d’incloure en la classificació i la seva funció.
Per poder fer l’exercici però, és evident que has de conèixer el significat de les paraules en vermell del principi de l’entrada i que has d’anotar en el teu diari.
- el teixit ossi (serveix per formar estructures).
- el teixits cartilaginós (serveix per formar estructures).
- el teixit nerviós (serveix per captar estímuls i emetre respostes).
- el teixit adipós (serveix com reserva energètica).
- el teixit muscular (serveix per fer contraccions i extensions).
- el teixit epitelial (serveix per recobrir superfícies i per segregar substàncies gràcies a constituir glàndules),
- el teixit conjuntiu (serveix per unir òrgans interns).
Finalment entre tots farem una classificació dels teixits que anotaràs als APUNTS.
Complicacions durant el part – Investiga
En la gran majoria dels casos, els parts transcorren de forma completament normal, però hi ha casos en que l’assistència mèdica es torna imprescindible per preservar la salut, o la vida, tan de la mare com del fill.
Ara et donarem el tractament o l’aparell que utilitzen els metges i vosaltres heu de buscar la utilitat que té i en quin moment del part es fa servir:
1- Hormona oxitocina
2-Fórceps
3-Cesàrea (per aquest concepte en particular, tens més informació en el vídeo del següent post)
Part per cesàrea – Observa i anota
A vegades el part no pot ésser natural, i la criatura s’ha d’extreure mitjançant un procediment anomenat cesàrea. Observa aquest vídeo en que hi ha una animació en 3D d’un part per cesàrea. Anota les raons per les quals és necessària una cesàrea i com es realitza.