Publicat a

Càlculs sobre producció, productivitat i temps de renovació – EXERCICI

Aquest exercici ens permetrà entendre el concepte de producció i descobrir què signifiquen dos paràmetres tròfics més: la productivitat i el temps de renovació.

A la taula es proporcionen dades sobre una parcel·la d’un prat alpí i una d’un bosc tropical.

Producció primària bruta
Despeses de respiració
Biomassa
Nombre d’espècies
Prat alpí
4 g C m-2 dia-1
2 g C m-2 dia-1
2 Kg C m-2
17
Bosc Tropical
6,5 g C m-2dia-1
6 g C m-2 dia-1
6 Kg C m-2
115

Calculeu les produccions primàries netes d’ambdós ecosistemes. Quina part serà disponible per al següent nivell tròfic (herbívors) en cada cas?

Calculeu també la productivitat i el temps re renovació. Demaneu ajuda al professor.

Per acabar feu aquest altre exercici:

Uns estudiants fan una recerca sobre una bassa d’aigua que ha aparegut fa unes setmanes en un gran sot d’una pedrera abandonada. Han estudiat mostres de l’aigua i han observat que abunda una alga unicel·lular.

La biomassa de l’alga representa 0,2 g /m2 (pes sec). Sabent que la població sencera es renova per terme mig cada 5 dies (l’alga es reprodueix ràpidament), trobeu quina seria la producció neta anual.

Publicat a

Exercici sobre relacions entre organismes de diferent espècie – PENSA

Resol el següent exercici sobre relacions entre organismes.

Entre els organismes que trobem als aquaris domèstics hi ha plantes i diversos animals. Abunden les Lymnaea ovata petits cargols herbívors que sovint proliferen de manera que poden posar en perill les plantes de l’aquari. Com a solució poden introduir-se exemplars d’una espècie del peix carnívor Botia macracanthus que s’alimenta del molusc Lymnaea.

 1) (1 punt)

La taula correspon als canvis observats en la població del cargol  Lymnaea en un aquari durant tres setmanes:

Població (individus)

38

56

76

98

87

73

60

51

43

35

26

Temps (dies)

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

 Representeu les dades en un gràfic. Raoneu els canvis que es produeixen en els primers 6 dies i assenyaleu clarament al gràfic quin dia probablement es va introduir una parella de peixos Botia a l’aquari.

2) (1 punt)

En un altre aquari també amb abundants cargols, però amb una aigua amb un pH més àcid i una temperatura més baixa del primer aquari, es van introduir dos peixos Botia per regular la població de cargols, però a les poques hores els dos peixos van morir. Quines variables poden relacionar-se amb la mort dels peixos? Formuleu dues hipòtesis sobre la seva mort.

 3) (1 punt)

Suposeu que disposeu de més peixos Botia i de diferents aquaris dels que es pot canviar les condicions ambientals. Planifiqueu breument un experiment per contrastar una de les hipòtesis que heu donat.

Publicat a

Comencem !

 

Aquest tema el farem en grups de treball cooperatiu que la professora us dirà.

La primera tasca del grup és escollir -ne un representant, que és qui presentarà els vostres resultats a la classe.

Un cop el tingueu, el que farem serà anar abaix al pati, amb la llibreta, i fer la feina que hi ha a continuació:

1-      Busqueu una part del pati que cregueu que pot ser un ecosistema (primer heu de pensar entre tots què deu ser això d’un ecosistema). Apunteu l’ecosistema observat.

2-      Identifiqueu-hi  els elements/components que conté i classifiqueu-los segons siguin vius o no. (No us deixeu cap element, tot pot ser important dins l’ecosistema!)

3-      Ara penseu: Hi ha relacions entre els diferents elements del vostre ecosistema? Quines?

4-Intenteu fer, entre tots, una definició del concepte “ecosistema”.

Publicat a

Posem-ho en comú !

 

Un cop a classe, posarem en comú les conclusions a les quals han arribat els diferents grups. Cadascú de vosaltres ha de prendre apunts a la llibreta.

Entre tots definirem què és un ecosistema i quins components té.

Publicat a

Pràctica 1 – L’osmosi

 

Aquí trobareu el protocol per la pràctica de l’osmosi.

Alguns consells per fer l’informe:

1. Tingueu en compte que heu fet mesures (de diàmetre i de massa)abans i després de posar l’ou en els diferents medis. Aquestes són dades que podeu fer servir.

2. Què deu fer l’àcid acètic amb la closca de l’ou ? de quin material és la closca ?

3. Caldria que esxpliquéssiu una mica amb què consisteix, teòricament, el fenomen de l’osmosi.

4. Què et sembla que hauríem pogut fer i no hem fet perquè l’experiment fos més correcte?

Publicat a

Pràctica 2 – Els organismes i la temperatura.

Les espècies homeotermes regulen la temperatura interna del seu cos amb la intenció de fer-la independent de la temperatura del medi. Fer-ho significa desenvolupar mecanismes d’escalfament i de refrigeració. Naturalment l’homeotèrmia és una estratègia més costosa que la poiquilotèrmia però té com a avantatge una més gran distribució de l’espècie pels diferents biomes de la Terra.

Gran part de l’alimentació dels organismes homeoterms es destina al despreniment de calor. Aquesta energia generada s’anirà dissipant i ho farà tant més ràpid quan més gran sigui la superfície de l’animal.

El que et proposem ara és que amb el material de què disposes dissenyis experiments per posar de manifest aquestes quatre situacions que tens a continuació:

1. La Llei de Bergmann. Quant més gran és la relació S/V més fàcilment es perd calor.
2. La llei d’Allen. Quant més superfície tenen les extremitats també es perd calor més fàcilment.
3. Els animals disposen d’altres estratègies per conservar la calor. Per exemple si tu mateix passes una nit al ras i fa fred tendiràs a replegar el teu cos per oferir menys superfície. Si tens calor (i per tant vols pedre energia) tendiràs a estirar-te.
4. Una altra estratègia de què disposen els animals per conservar l’energia és dotar-se de cobertes aïllants com el pèl o les plomes, i en el cas dels homes la roba.

Material: aigua, fogonet, termòmetres (sondes de temperatura que poden prendre dades de forma contñinua o en períodes determinats), ampolles de plàstic de diferents volums, llaunes, trossos de metall, tubs d’assaig, goma elàstica, diferents teixits i/o material (cotó, paper de plata, llana…).

Som-hi ! Si no te’n surts a la propera entrada tens algunes imatges que de ben segur t’ajudaran però primer volem que pensis, per això aquesta segona entrada està protegida amb contrassenya.

 

Publicat a

Clonem! – PENSA

Busca què és un clon.

Quan ho sàpigues, imagina que volem fer una planta idèntica a una que ja tenim. Com ho podem fer? Pensa un mètode. Anota-ho i després ho comentem.

Publicat a

La reproducció asexual – OBSERVA i ANOTA

Busca a la viquipèdia els següents termes i explica què signifiquen a la teva llibreta. No volem un “copiar i enganxar”, sinó que ho expliquis amb les teves paraules.

– Rizoma

– Bulb

– Tubercle

– Estolons

Què tenen en comú aquests 4 conceptes? Ara comentem-ho a classe. Anota-ho a la llibreta.

Publicat a

Acció i reacció…

Llegeix amb atenció les definicions d’estímul i de resposta:

Estímul: qualsevol canvi que es produeix en el medi que és capaç de generar una resposta de l’organisme. Els estímuls poden ser físics (llum, temperatura, humitat) o biològics (presència d’altres éssers vius).

Resposta: És la reacció d’un ésser viu davant d’un estímul determinat. Pot ser un moviment, una secreció o un creixement en una direcció determinada.

Ara ja que saps què és un estímul i una resposta, mira aquests dos videos  i respon a les preguntes següents:


1. Quin és l’estímul en cada cas?

2. Quina resposta provoca l’estímul en cada cas?

3. Es mou tota la planta o sols una part?

Publicat a

Els geranis i les nectarines…d’on vénen?

T’has menjat mai una nectarina? O has cuidat els geranis del balcó? Ja saps que les plantes es reprodueixen asexualment de manera natural, però has pensat mai que l’home pot intervenir en aquest procés? És el què anomenem reproducció asexual assistida o artificial.

Quan mengem una nectarina, hem de saber que prové d’un empelt, mentre que si volem plantar més geranis al balcó, només hem de fer un esqueix… busca les paraules en negreta i entendràs què és això de la reproducció asexual assistida.

Publicat a

Les plantes carnívores – POU

Busca informació sobre les plantes carnívores i prepara una petita presentació prezi.

La presentació ha de contenir els següents aspectes:

– Què és una planta carnívora?

– Quin és el seu hàbitat?

– Per què cacen? Com ho fan?

– Què mengen?

– Com es reprodueixen?

– Espècies de plantes carnívores

Publicat a

Què són els tropismes?

No totes les plantes es mouen a través de nàsties, però si que totes es relacionen amb el medi que les envolta.

Els tropismes són les respostes permanents davant d’un estímul, en les quals es produeixen canvis en la direcció del creixement de la planta.

Els tropismes es consideren positius si es dirigeixen cap a l’estímul i negatius si s’allunyen de l’estímul.

Segons qui produeix l’estímul, hi ha 4 tipus de tropismes. A veure si pots acabar d’omplir la taula:

Tropisme Qui produeix l’estímul? Exemple
Fototropisme
Gravetat
Higrotropisme
Tigmotropisme Contacte

 

Publicat a

El motor de la fotosíntesis

Les plantes obtenen matèria orgànica (glucosa) a través de la fotosíntesis. Per a poder utilitzar l’energia d’aquestes molècules orgàniques, cal degradar-les en compostos més petits (nutrients). Per tant, la planta fa un procés paral·lel a la fotosíntesi que l’hi permetrà obtenir els nutrients necessaris i tenir energia suficient per a realitzar la fotosíntesi. Aquest procés s’anomena respiració.

Durant la respiració, les plantes agafen oxigen i alliberen diòxid de carboni, utilitzen la glucosa (que han obtingut durant la fotosíntesi) i l’oxígen per a obtenir altres elements que necessiten (nutrients) i energia. Amb aquestes indicacions, creus que pots escriure la fórmula de la respiració?

 

Publicat a

La polinització

Existeixen dos tipus de polinització: la polinització encreuada i la polinització directa o autopolinització.

Observa les dues fotografies: la primera flor té una polinització directa i la segona realitza una polinització encreuada. Després, respon a les següents preguntes:

– Quina flor et sembla que és més vistosa?

– Quina flor creus que fa més olor?

– Quina flor creus que fabrica més quantitat de polen?

– Ara, sabries dir quina és la diferència entre la polinització encreuada i la directa?

Publicat a

La dispersió

La dispersió de les llavors pot ser anemòfila (si la fa en vent) o entomòfila (si la fan els animals).

Fes una llista de les característiques que creus que han de tenir les llavors que s’escampen pel vent de les que s’escampen a través d’insectes.

Un cop feta la llista, mira les fotos i digues quines llavors són antomòfiles i quines anemòfiles.

Publicat a

Pràctica 3 – Càlcul del PEF

El pes específic foliar és un paràmetre que es mesura en ecologia i que ens pot donar força informació sobre les característiques d’una planta.

El PEF és la relació entre el pes sec de la fulla i la seva superfície. Això vol dir que les seves unitats seran unitats de massa dividies per unitats de superfície.

El que et proposem ara és que calculis el PEF d’algunes plantes. Cal que mesuris el PEF de diferents individus de la mateixa espècie i també d’espècies diferents.

A continuació caldrà que treguis conclusions sobre els resultats obtinguts. A més pots pensar quina informació ecològica ens pot donar el PEF.

No et diem com es calcula. A veure si a partir del material se t’acut com fer-ho (fixa’t que hi ha una dada curiosa que t’ha de fer pensar).

Mostres (fulles), tisores, folis (amb l’etiqueta del fabricant), balança.

Nota: tot i que el PEF s’ha de calcular en pes sec, per qüestions de temps ho farem en pes fresc.

 

Publicat a

La reproducció de les falgueres

La reproducció de les falgueres és semblant a la de les molses, però amb un parell de diferències importants:

– El protal·lus és molt petit (1cm2) i no el veiem al bosc.

– L’esporòfit és la part més vistosa i les espores es troben dins el sorus.

Aqui tens un esquema de la reproducció de les falgueres:

Publicat a

La contracció muscular – PROFESSOR

1. Ordena les dades de manera que a les files superiors hi hagi els homes i a les inferiors les dones.

2. Fes mitjanes de cada múscul i construiex un gràfic de barres. Per cada múscul hi ha d’haver la barra dels homes i la de les dones. Fes que sobre la barra aparegui el valor numèric.

3. Calcula la desviació estàndard per a cada múscul (dels homes i les dones). Això et permetrà veure quins músculs presenten més variabilitat.

4. Calcula la mitjana i la desviació estàndard de força muscular total per a cada persona. Això et permetrà saber quina de les persones està més musculada, quina menys i també si n’hi ha alguna amb desproporcions.

5. Fes una correlació (separada per sexes) entre el bíceps i el tríceps, el tríceps i els pectorals i el bíceps i el quadríceps. Això et permetrà saber quins músculs estan més relacionats entre ells. Recorda que una correlació es fa sense unir els punts amb línies i després fent aparèixer una línia de tendència. Quan més gran és el valor de R2 més correlacionats estan els músculs.

Publicat a

Tipus de mutacions

Mutacions gèniques: són alteracions en l’estructura o composició dels gens i es deuen a errors en els procesos de replicació o reparació del DNA.

SUBSTITUCIÓ

Efecte: Canvi d’un aminoàcid per un altre.
Efecte: Interrupció de la traducció.

DELECCIÓ – ADICIÓ

Efecte: Alteració dela pauta de lectura. (Una delecció tindria els mateixos efectes).

Mutacions cromosòmiques: alteren l’estructura dels cromosomes. Aquestes mutacions són observables al microscopi òptic.

DELECCIÓ cromosòmica

Pèrdua d’un segment de cromosoma. Pot ser molt greu.

DUPLICACIÓ cromosòmica

Es tracta de la duplicació d’un fragment de crommosoma. També pot produir efectes greus.

INVERSIÓ cromosòmica

Un fragment de cromosoma s’inverteix. No acostuma a tenir efecte greus si bé pot ocasionar problemes de fertilitat.

TRANSLOCACIÓ cromosòmica

Dos cromosomes permuten una part del seu contingut. Els efectes solen ser problemes de fertilitat pels afectats.

Mutacions genòmiques: s’altera el número de cromosomes ja sigui el d’alguns en particular (aneuploïdies) com el de tot el genoma (euploïdies).

ANEUPLOÏDIES

Quina anomalia observes en aquesta imatge ?

I en aquesta ?

EUPLOÏDIA

Què observes en aquesta imatge ?

 

Publicat a

Proves de l’evolució – Paleontològiques

Proves paleontològiques

1. Hi ha més espècies extingides que no pas vivents.
2. La majoria d’organismes fòssils presenten semblances suficients amb organismes  vivents per establir-hi relacions de parentiu.
3. En general com més antic és un fòssil més diferent és de l’espècie actual amb el que se’l relaciona.
4. Es poden establir cadenes evolutives entre diversos fòssils amb progressius canvis morfològics, fins arribar a relacionar-los amb una espècie actual.

Registre fòssil del cavall

 

Publicat a

Els cromosomes – OBSERVA

 

Publicat a

Desintegració del citoesquelet i la matriu nuclear

Per tal que la mitosi pugui tenir lloc cal que es produeixi la desintegració del citoesquelet i de la matriu nuclear o nucleoesquelet.