Com és el DNA – REPASSA
Per si a algú li queda algun dubte podem fer un repàs tots junts.
I això com es demostra ? – LLEGEIX
Llegeix el següent capítol d’un llibre de text sobre les proves de l’evolució. Després les comentarem a classe.
El quart aparell – INVESTIGA
Com a resutlat de tots els processos cel.lulars, els animals obtenen energia i poden fabricar la seva pròpia matèria orgànica. Però també apareixen substàncies de rebuig que han de ser expulsades de l’organisme perquè sinó podrien esdevenir tòxiques.
L’aparell que porta a terme aquest últim procés és l’excretor. Aquest també és diferent segons els animals.
Et demanem que busquis un o dos animals que ho facin per:
1- DIFUSIÓ
2- CONDUCTES EXCRETORS
3-APARELL EXCRETOR FORMAT DE RONYONS I CONDUCTES EXCRETORS
Els vertebrats terrestres tenen un altre mètode per eliminar substàncies de rebuig mitjançant la producció d’una substància.
Quina deu ser aquesta substància?
Qui s’encarrega de fabricar-la?
Per què només ho tenen els vertebrats terrestres?
Sobre els experiments de Mendel – OBSERVA
Tot seguit tens una sèrie d’imatges referents als tres experiments de Mendel.
La important aportació de Chargaff – INVESTIGA
Una de les dades que van ajudar als seus descobridors a esbrinar l’estructura de la molècula de DNA van ser les dades que un altre científic: Chargaff va trobar i que es poden deduir de la següent taula. Per què penses que és tant important ?
A | C | T | G | |
Humans | 30% | 20% | 30% | 20% |
Xai | 29% | 21% | 29% | 21% |
Pollastre | 22% | 28% | 22% | 28% |
Blat | 27% | 23% | 27% | 23% |
Llevat | 32% | 18% | 32% | 18% |
Bacteri | 23 | 27% | 23% | 27% |
La tasca de Mendel – REPASSA
Completa el següent qüestionari que et permetrà repassar tot el que hem estudiat sobre Mendel.
Les tres hipòtesis sobre la replicació del DNA – OBSERVA
Vols fer el teu propi arbre ? – PRACTICA
Si en tens ganes i t’agrada el tema pots confeccionar l’arbre de la teva família a la web http://www.myheritage.com
Experiment de Meselson i Stahl – OBSERVA
Aquest video explica de manera fantástica l’experiment de Meselson i Stahl. Fem-hi un cop d’ull. I no patiu que si no s’acaba d’entendre en parlem a classe.
Grups sanguinis i sang artificial – PER FER A CLASSE – CLASSROOM
Resulta que científics del Institut Biotech de Massachussets estan dissenyant un dispositiu de la grandària d’una rentadora que converteix qualsevol sang humana en sang del tipus 0. Ja sabeu que la sang del grup 0 la pot rebre qualsevol persona, sigui del grup sanguini que sigui.
I com funciona la màquina? Doncs, es tracta de trobar enzims (un tipus de molècula) que digereix, trenca les molècules de sucre de la superfície dels glòbuls vermells que fan que una cèl·lula sigui A, B, AB o O. Recordeu que aquestes molècules les anomenem antígens. Si rebem una sang que te un antígen que nosaltres no tenim, llavors generem anticossos contra ella. Si això passa, el nostre sistema de defensa actua contra aquestes cèl·lules perquè són estranyes i rebutgem la sang. Amb aquesta màquina, treiem les molècules problemàtiques i la sang és acceptada sense cap trava pels sistemes de defensa.
Aquesta notícia ens dóna molta feina, us demanem que:
1. Descobriu què és un antigen i què és un anticos.
2. Descobriu com actua el sistema de defensa del cos contra les molècules o cèl·lules que considera extranyes.
Per les dues primeres preguntes en teniu prou consultant consultant aquí.
3. Qué són els grups sanguinis i quins tipus diferents hi ha ?
4. Per què no es poden fer transfussions de sang de manera indiscriminada ? quina relació té això amb el sistema de defensa ?
Per les dues darreres en teniu prou consultant aquí.
NO VOLEM CAP “Copiar y pegar” NOMÉS TEXT REDACTAT PER VOSALTRES. Si voleu podeu posar alguna imatge sempre que la citeu en el text.
La sang – OBSERVA – PER FER A CLASSE
– Mirarem aquest video sobre la sang. El professor l’anirà parant i demanarà que comenteu el que aneu veient, Serà bo que en prengueu nota als apunts.
Animació sobre la replicació – OBSERVA
Què és un gen ?
Aquest video et pot ajudar a saber què és un gen i què és el dogma general de la biologia. També afegim un enllaç (un cop dins cal que cliquis la pestanya “What is a gene ?”) que et vol donar una idea de la funció dels gens.
Va de proporcions – EXERCICIS
1. Donat el següent creuament: AaBb x Aabb quina proporció d’heterozigots per als dos gens podem esperar a la F1 ?
2. La proporció 9:3:3:1 obtinguda en el tercer experiment de Mendel és una proporció de fenotips o de genotips ? Justifica la resposta.
La sang – TEORIA – PER FER A CASA
Genotips i fenotips – EXERCICIS
El caràcter alçada en una espècie de planta és determinat per una relació al·lèlica de dominància.
a) Quin serà el genotip de la F1 produïda pel creuament d’un planta alta pura amb una planta baixa pura ?
b) Quina serà la probabilitat de distribució de fenotips a la F2 (resultat de l’autofecundació de la F1). Utilitza una terminologia adequada.
La transcripció i els tres tipus de RNA.
A continuació tens algunes imatges referents a la transcripció. Les dues primeres fan referència al procés pròpiament dit en el que s’aprecia l’enzim RNA-polimerassa que llegeix una de les dues cadenes de DNA per generar una cadena de RNA missatger (mRNA)
A la imatge següent (d’entrada una mica complicada) s’hi poden observar els tres tipus de RNA existents que es generen amb la transcripció i la funció que realitzen cada un d’ells.
Va de gàmets – EXERCICI
Escriu tots els gàmets possibles que pot generar el següent genotip: AaBBDdFF.
Dominant i recessiu – EXERCICI
Digues si és possible que d’una parella amb els ulls negres en pugui néixer un fill també amb ulls negres i un fill amb ulls clars. Sàpigues que el color dels ulls ve determinant per un gen amb dos al·lels. L’al·lel dominant determina color fosc i el recessiu color clar.
DNA words are three leters long – DESCOBREIX
Anem a veure ara el problema que es plantejava a l’hora d’esbrinar com era possible fabricar proteïnes a partir del DNA. Primer llegeixes la introducció i després mires l’animació.
Creuaments – REPASSA
Completa el següent qüestionari que et permetrà repassar els creuaments.
Va de flors… – EXERCICI
En algunes plantes el color de la flor ve determinat per un gen amb dos al·lels que presenten una relació d’herència intermèdia. Si considerem que el color vermell es determina per l’al·lel dominant “R” i el color blanc pel recessiu “r”. Llavors la presència dels dos al·lels en el genotip “Rr” fa que el color resultant sigui un d’intermig entre el que determinen els dos al·lels per separat.
Sabent això digues quina serà la proporció de fenotips en els descendents d’un creuament entre dues plantes roses de Mirabilis jalapa.
Desxifrant el codi genètic – PRACTICA
Et vols posar a la pell dels científics que van desxifrar el codi genètic ? Si cliques aquí, trobaràs un missatge per desxifrar. Sàpigues que aquest és missatge és enormement més senzill de desxifrar que el codi genètic. Cada símbol correspon a una lletra de l’alfabet i les paraules estan separades per espais.
Així comprendràs la immensa feinada que va suposar entendre el llenguatge de la vida !
Una extranya malaltia que explica una interessant llegenda – PER FER A CASA
Llegeix aquest article i el comentarem a classe. Imprimeix-lo i posa’l en el diari de classe.
Quan n’hi ha més de dos… – TEORIA
Fins ara hem vist que cada gen té dos al·lels. Això és cert però cal matisar-ho.
En el genotip d’un individu sempre trobem dos al·lels per a cada gen, però dins l’espècie a què pertany aquell individu poden existir múltiples al·lels diferents. Això sí: cada individu només en té dos. Quan això es produeix parlem d’al·lelomorfisme múltiple.
La relació que es produeix entre els diferents al·lels pot ser diferent.
Per acabar-ho d’entendre podem fer el següent exercici:
Una sèrie de al·lels múltiples determina la intensitat de la pigmentació en el ratolí. D= color complet, d= color diluït i dl= és letal en homozigosi. L’ordre de dominància és :
D > d > dl
Un ratolí de color complet portador del gen letal es aparellat amb un individu de color diluït també portador del gen letal. La F1 és creuada amb el pare diluït:
- Quina proporció fenotípica pot esperar-se de la descendència viable ?
- Quin percentatge de la descendència amb color complet és portadora del gen letal ?.
- Quin percentatge de la descendència amb color diluït duu el gen letal ?
Teoria Cel·lular – INVESTIGA
A continuació tens una llista amb alguns noms de científics que van tenir un paper rellevant en la Teoria Cel·lular.
Et demano que facis una cerca a la xarxa i trobis quines van ser les seves aportacions a aquesta teoria. El proper dia farem una posada en comú de les vostres troballes i el professor farà un resum de tot plegat.
No estaria de més que situessis en quina època passava tot això.
Cal lliurar-hi al classroom de la matèria.
Robert Hooke
Anton Van Leeuwenhoeck
Theodor Schwann
Jakob Schleiden
Rudolf Virchow
Santiago Ramon y Cajal
El codi genètic – PRACTICA
Amb l’ajuda de la taula del codi genètic que tens a continuació fes els exercicis que se’t demanen.
Exercici 1
A partir de la següent doble hèlix de DNA i sabent que la cadena que porta informació és la de vermella, indica la seqüència d’aminoàcids de la proteïna corresponent:
ATGCCCACGGACCATTACCGGTAG
TACGGGTGCCTGGTAATGGCCATC
Fes el mateix en aquest segon cas:
TACCGATTTTGGCCGCTAATT
ATGGCTAAAACCGGCGATTAA
Exercici 2
Si el nombre d’aminoàcids que formen una proteïna és 1056, quants parells de nucleòtids, com a mínim, ha de portar el gen responsable de la seva síntesi ?
Exercici 3
Resol l’exercici que trobaràs clicant aquí.
Els cinc regnes – EXERCICI
Activitat per parelles / Cal que estigui en els apunts.
Observarem el següent video tots junts a la PDI (a continuació tu el pots tornar a mirar les vegades que faci falta). Es tractaria que intentis recollir les principals característiques de cada un dels regnes que es presenten. Anota-ho en els apunts i després ho posem en comú.
Tot seguit hi ha una llista amb els cinc regnes (en vermell) i algunes de les seves característiques principals. Es tracta que transformis aquestes dades en una taula de manera que en un sol cop d’ull es pugui veure tota la informació.
Un cop enllestit ho deixes al pou corresponent.
R. Mònera –> Procariota – Unicel·lular
R. Protoctist –> Eucariota – Unicel·lular
R. Vegetal –> Eucariota – Pluricel·lular – Fotosintètic – Immòbil
R. Fong –> Eucariota – Pluricel·lular – No fotosintètc – Immòbil
R. Animal –> Eucariota – Pluricel·lular – No fotosintètic – Mòbil
Jo guanyo, tu guanyes – TEORIA
Existeix un altre possible cas de relació al·lèlica. Es tracta de l’herència codominant.
Quan dos al·lels presentem codominància i es troben tots dos, el resultat és l’expressió completa d’ambdós gens.
Tal i com hem vist quan parlàvem d’al·lelomorfisme múltiple, en el cas de la codominància tampoc s’utilitzen lletres majúscules i minúscules per representar els al·lels (diferents variants del gen). Aquí s’utilitza una lletra majúscula per representar el caràcter ( C pel color, T per la talla…) acompanyada d’un superíndex que indica la particularitat d’aquesta característica.
Gen | Al·lels | Genotips | Fenotips |
C | CB (blanc)CN (negre) | CB CB | blanc |
CB CN | clapejat blanc i negre | ||
CN CN | negre |
Animació sobre el procés de traducció – OBSERVA
Els grups sanguinis un exemple de codominància – LLEGEIX
En els sistema ABO dels grups sanguinis s’utilitza la I/i per a designar l’al·lel i amb un superíndex s’assenyala l’antigen. A més aprofitem la I majúscula per indicar dominància i la i minúscula recessivitat. Aquí teniu totes les combinacions possibles dels tres al·lels i el fenotip indicat amb una gradació de colors.
A continuació tens una fitxa explicativa molt interessant que t’explica el funcionament dels grups sanguinis. Fes-hi un cop d’ull !
Diferents models de determinació del sexe – VIDEO
En aquest fantàstic video es mostren els diferents sistemes de determinació del sexe. Fem-hi un cop d’ull.
Les mesures de la biologia – EXERCICI
Activitat per parelles / Cal que estigui en els apunts.
Recordes els factors de conversió ? Doncs fes una mica de práctica i pasa a mm cada una de les seguents mesures:
Longitud d’un espermatozoide 40 μm
Amplada d’un cloroplast 5μm
Diàmetre d’un eritròcit: 7μm
Cèl. Vegetal: 60μm
Virus del VIH: 10nm
Bacteri: 5μm
Una vegada fet clica el següent enllaç (prem “Start of animation” ) i digues quina és la mida de:
Glòbul vermell
Bacteri
Glòbul vermell
Cabell humà
Gra de pol·len
Virus
Glòbul blanc
Llevat
Àcar de la pols
El procés de traducció pas a pas – OBSERVA
Aquí es pot veure de manera molt detallada tot el procés de traducció.
Determinació sexual en tortugues i cocodrils.
Sistema circulatori doble, tancat i complet – DIARI DE CLASSE – PER FER A CLASSE
A continuació tens tres imatges que il·lustren tres característique essencials del sistema circulatori humà: es tracta d’un sistema DOBLE, TANCAT i COMPLET. Observa-les amb atenció i anota en el teu diari de classe què sognifica cada concepte. Si vols també pots imprimirles imatges i enganxar-les al diari.
AD: Aurícula dreta; VD: Ventricle dret; AE: Aurícula esquerra; VE: ventricle esquerra.
En aquest cas et mostrem la imatge d’un sistema circulatori obert. El del cos humà és tancat. Saps veure quina és la diferència ?
En aquesta darrera imatge (clica-la per fer-la més gran) s’aprecia què significa el concepte sistema complet/incomplet.
RECORDA QUE TOTA AQUESTA INFORMACIÓ SÓN CONCEPTES TEÒRICS QUE CAL APRENDRE !
Repàs de genètica molecular – Qüestionari
Clica aquí.
La salinitat com a condició i algunes adaptacions – PENSA
Un dels principals efectes de la salinitat en els organismes és la pressió osmòtica que es produeix a banda i banda de les seves membranes com a conseqüència de la diferent concentració de sals. Ho recordes ? A continuació tens un parell d’imatges per refrescar la memòria.


A continuació tens un fragment de text en el que s’explica les estratègies d’alguns peixos en relació a la salinitat. Llegeix-los i assegura’t que en comprens el significat:
En los peces de agua dulce la presión osmótica interna es mayor que la del agua por lo que esta tiende a entrar por las membranas permeables en las branquias, las mucosas bucales y el intestino. Aunque también entran pequeñas cantidades por la piel. Para compensar esta entrada constante de agua los peces de agua dulce producen una orina abundante y altamente diluida que es hipotónica con relación al pez. Por lo que el mayor trabajo del riñón en los peces de agua dulce es la excreción de agua.
En contraste con los anteriores, los peces marinos viven en un medio que es hipertónico, por lo que tienen a perder agua y ganar sales a través de sus membranas osmóticas. Para contrarrestar la pérdida de agua los peces marinos toman agua y así disminuyen la concentración de sales interna.
Las células de sal en los peces marinos eliminan el exceso de iones de cloro mientras que en los de agua dulce estas mismas lo toman. Estas células se han encontrado en las bases de las lamelas de las branquias, en las mucosas bucales y hasta en la cabeza.
En peces que migran regularmente entre el agua de mar y dulce (como el salmón y la anguila), el epitelio branquial cambia para adaptarse a la salinidad ambiental. Estos peces captan activamente NaCl (sal) cuando se encuentran en agua dulce y lo excretan (expulsan) activamente cuando se mueven en agua de mar.
La regulación osmótica está mediada por hormonas que afectan a la diferenciación celular y al metabolismo.
Finalment et demanem que pensis amb quin problema es deuen trobar les plantes que viuen en ambients on la salinitat és molt alta i com el solucionen (per exemple les plantes que viuen a les platges).

I també com a curiositat algunes imatges de la Mar Morta on la salinitat pot arribar a valors de 226g/L. Suposo que no et ve de nou el nom d’aquest mar oi ?


Del gen a la proteïna – TEORIA
Clica aquí per veure un resum teòric sobre el conjunt de procesos per fabricar una prote¨na a partir de la informació genética continguda en un gen.
Determinació cromosòmica en humans – INTERPRETA
La composició i l’estructura de la membrana – INVESTIGA
Activitat individual / Cal que estigui en els apunts / Es valorarà que en els apunts hi hagi les imatges d’aquesta entrada.
1. Sabries dir quina és la diferència entre composició i estructura ?
2. Quina de les dues coses penses que es va descobrir primer i per què ?
3. Busca, ni que sigui a la viquipedia, quina és la composició bàsica de la membrana. Cal que trobis com a mínim el nom de tres dels components majoritaris.
A continuació tens tres imatges que utilitzarem per explicar l’estructura bàsica de la membrana que a poc a poc s’anirà complicant.
Confecció d’un cariotip humà
A continuacio has de fer un cariotip a partir del document que et pots baixar clicant aquí. Cal que aquest cariotip estigui en els apunts, Necesitaràs tisores i cola.
La compensació gènica – INTERPRETA
Investiga en què consisteix el fenomen de la compensació gènica després ho comentarem tots junts.
Un dels efectes que té és l’aparició del corpuscle de Barr tal i com es posa de manifest en la imatge adjunta. Investiga què és aquest corpuscle i què té a veure amb la compensació.
Un altre efecte més específic que té aquest fenòmen és el que es demostra en el següent dibuix. Sabries dir què representa ? és a dir perquè aquest, és un exemple d’un efecte del fenomen de la compensació ?
Diferències entre artèries i venes – DIARI DE CLASSE – PER FER A CLASSE
A continuació tens quatre imatges (la primera és un dibuix i les altres són fotografies) en les que es pot veure una vena i una artèria. Observa-les amb atenció i anota les diferències que et sembla que tenen. També et pot ajudar consultar aquest enllaç.
En acabar el professor en farà un resum. ANota-ho tot al diari de classe.

El model del mosaic Fluid – OBSERVA i ANOTA
Activitat per parelles / Cal que estigui en els apunts /Es valorarà que en els apunts en net hi hagi les imatges de l’entrada comentades.
Tot seguit tens una galeria d’imatges sobre l’estructura de la membrana cel·lular. Observa-les amb atenció i anota tot allò que en descobreixis. En acabat ho posarem en comú.
Els creuaments recíprocs de Morgan – PRACTICA
Morgan detectà una mutació que afectava al gen que determina el color dels ulls en Drosophila. L’al·lel salvatge determina color vermell, mentre que l’al·lel mutat que ell descobrí determinava ulls blancs. L’al·lel salvatge domina sobre el mutat. Precisament gràcies als creuaments recíprocs que ara refarem, Morgan va concloure que aquesta mutació que anomenà “white” es trobava al cromosoma X.
La imatge que tens a continuació il·lustra el primer dels dos creuaments. Observa-la amb atenció i fes el creuament recíproc en els apunts. T’adonaràs que alguna cosa passa. Això és exactament el que va sorprendre a Morgan el 1909.
La membrana és fluida – OBSERVA
Activitat individual / Cal que en els apunts hi hagi un comentari sobre el que has après en aquest video.
Aquest video il·lustra de manera molt gràfica l’estructura i el comportament de la membrana. Val la pena fer-hi un cop d’ull.
Què són les mutacions ? – INVESTIGA
A continuació tens un text introductori senzill sobre les mutacions. Cerca’n les paraules importants i després estirarem el fil per entendre més de què es tracta.
The DNA sequences from two individuals of the same species are highly similar — differing by only about one nucleotide in 1,000. Each DNA difference results from a mutation — ranging from single nucleotide changes, to small repeated units, to larger insertions and deletions. Some mutations generate novel changes that are starting points of evolution, and some are responsible for disease. In humans, the vast majority of mutations occur in DNA regions that do not encode proteins. Most of these are neutral in terms of evolution or health; they have no negative or positive effect.
In the 1920s, DNA mutations were first induced in Drosophila using X-rays. Other types of ionizing radiation were also found to produce mutations. Ultraviolet radiation, a component of sunlight, causes specific kinds of DNA damage, including the linking of adjacent thymine nucleotides. Chemicals from a variety of man-made and natural sources are known mutagens. Also, DNA replication, itself, is not perfect and is a source of new mutations.
Un experiment genial amb dos errors genials – LLEGEIX
Activitat individual / Cal que estigui en els apunts.
Clicant aquí coneixereu l’experiment que va permetre descobrir que la membrana cel·lular estava formada per una bicapa de fosfolípids.
Llegiu-lo amb atenció i feu una llista de les paraules clau. després entre tots en buscarem el significat que anotareu al costat de cada paraula de la llista.