Concentració d’una dissolució – INVESTIGA

Observa les següents imatges. Què et suggereixen ?

Ja hem vist que poden existir molts tipus de dissolucions perquè existeixen moltes substàncies que podem mesclar. No obstant existeix un altre concepte molt important que diferencia les dissolucions. Fins i tot les dissolucions que estan formades totes pel mateix solut i el mateix disolvent. Aquest factor diferenciador s’anomena CONCENTRACIÓ.

Des del punt de vista qualitatiu (quan no és tenen en compte els números) podem dir que existeixen dissolucions molt concentrades, concentrades, diluïdes i molt diluïdes.

Sabent això què diries que és la concentració ?

Però ja saps que els químics són científics i la ciència no en té prou amb apreciacions qualitatives. Ens calen els números. Com ho podem fer per saber “quant de concentrada” és una dissolució ?

Tens algunes idees ? Si les vols refrescar t’aconsellem que facis un cop d’ull al video que ja has vist anteriorment però ara fent atenció als números !

 

Propietats col·ligatives de les dissolucions – INVESTIGA

A quines conclusions arribes si observes bé aquesta taula ?

A continuació busca què li passa a una dissolució a mesura que hi posem més solut. Us donem una pista: dues de les coses que succeeixen s’anomenen augment ebulloscòpic i descens crioscòpic.

A veure si amb un parell de clicks ho trobeu.

Ah sí, un cop trobat sabreu què li passa a un licor quan el poseu al congelador o què és l’anticongelant que tirem al circuit d’aigua del cotxe. O també perquè tirem sal quan ha nevat… Què ho veieu o no ?

Les mesures de la concentració – ANOTA I PRACTICA

% en massa

(massa de solut/massa total de la dissolució)x100

% en volum

(volum del solut/volum total de la dissolució)x100

g/l (grams per litre)

grams de solut/litres totals de dissolució

Ara clica aquí i trobaràs alguns exercicis de concentracions per practicar. Recordes els factors de conversió ? Ara et seran molt útils !

 

Dissecció de cor – PRÀCTICA-POU

A continuació farem una dissecció de cor de xai de la que hauràs de lliurar un informe la propera setmana. Abans de fer-la però seria bo fer un cop d’ull a la següent web ja que ens permetrà saber què veurem i com haurem de fer els talls. Un cop oberta has d’anar a “Activitats” – “Disseccions virtuals” i “Cor de xai”.

El desenvolupament embrionari – Observa i anota

Fes un cop d’ull al vídeo següent. Fa referència al desenvolupament de l’embrió. Anota a la teva llibreta tot allò que creguis que és important i, després, contesta a les següents preguntes:
1- A què ens referim quan utilitzem el terme organogènesi ?
2- Quina funció té en les dones embarassades l’hormona gonadotropina coriònica humana ?
3- Explica per què serveix l’amni i per què serveix la placenta.

 

L’embaràs- Qüestionari

L’embaràs o gestació és el procés que abasta des de la fecundació fins al part. En l’ésser humà dura uns nou mesos (o 40 setmanes) i s’hi poden distingir les següents etapes successives:

1- La nidació o implantació de l’embrió a l’úter, sis o set dies després de la fecundació.
2-El període embrionari, que acaba a les vuit setmanes amb la diferenciació dels primers òrgans. Dins d’aquest període es destaca especialment la formació de la placa neural de l’embrió, de la qual en deriva el sistema nerviós, entre la segona setmana i la tercera d’embaràs.
3-El període fetal, que és l’etapa de creixement ràpid de l’embrió que acaba amb el naixement.

Sabent això, respon al qüestionari autocorrectiu següent. Has de mirar-te la gràfica que hi ha feta al capdemunt de tot per poder repondre les preguntes.

Anatomia de l’aparell urinari .- PER FER A CLASSE

L’APARELL URINARI HUMÀ

Fixa’t en l’esquema següent i observa les diferents estructures que formen part del sistema urinari humà.

excretory-system-diagram-jpg

a) Els ronyons. Són dos òrgans amb forma de mongeta, d’uns 12 cm de longitud, que filtren la sang i separen la urea i l’excés de sals, originant l’orina.
b) Els urèters. Són dos conductes prims d’uns 25 cm de longitud que recullen l’orina fabricada en cada ronyó.
c) La bufeta de l’orina. És una bossa dilatable que acumula l’orina que hi arriba conínuament pels urèters.  Té una capacitat variable d’entre 350 i 1500cm3. Quan és plena es contrau i sorgeix la necessitat d’orinar.
d) La uretra. És un conducte d’uns 6cm de longitud en les dones i 15cm en els homes que condueix l’orina des de la bufeta fins a l’exterior.
e) La vena renal. Vas sanguini que surt dels ronyons.
f) L’artèria renal. Vas sanguini que entra als ronyons.

La placenta – INVESTIGA

A continuació tens una imate ampliada de la placenta on s’aprecia molt bé la seva estructura i també se’n pot deduir la seva funció. Fes-ne una observació acurada i anota tot allò que et sembli important.

Estructura de la placenta

A continuació tens dues imatges més sobre la placenta. En aquestes imatges es veu bé la inserció del cordó umbilical. Observaràs que la de la dreta és diferent. Quina és la diferència i quins problemes pot comportar ?

El part – Teoria

El part és el procés d’expulsió del fetus. S’hi poden distingir tres fases:

a) Fase de dilatació, on s’inicien les contraccions uterines que passen de produir-se cada 30 minuts a donar-se cada 3 minuts.  La criatura és impulsada cap a davant produint-se el trencament de l’amni (trencar aigües) i es dilata el coll d’úter que passa de 4mm a 11cm per permetre el pas de la criatura. Aquesta fase dura unes 8 hores de mitjana, però sol durar més en dones que tenen el seu primer fill.

b) Fase d’expulsió del fetus: En ella les contraccions es donen cada 2 minuts i són més intenses, la qual cosa provoca la sortida de la criatura al cap de mitja hora a través de la vagina. Llavors es procedeix a posar el nen cap per baix, se li dóna una palmellada perquè buidi d’aigua els pulmons i comenci a respirar (primer plor), i se li talla i nua el cordó umbilical. Uns dies després del naixement aquest s’asseca i cau quedant una cicatriu denominada melic.

c) Fase d’expulsió de la placenta: Finalment, uns 20 minuts després, es reinicien les contraccions i s’expulsa la placenta que prèviament s’havia desprès, procés que ve acompanyat de petites hemorràgies.

                                                                                    Font imatge (clicar aquí)


Una estratègia adaptativa a la manca d’aigua – La rata del desert – PER FER A CLASSE

Els éssers vius adopten estratègies per adaptar-se a l’entorn. Un dels casos extrems és la rata del desert.

Intenteu respondre perquè:

-Té les orelles tant grosses.

-Té les potes tant primes.

-Camina saltant.

-I sobretot perquè la seva orina és sòlida. A continuacio reproduïm un fragment de text que ho explica. Llegeix-lo:

“La capacidad para tolerar la carencia de agua radica, sobre todo, en su capacidad para limitar las pérdidas de agua por la orina. Las pequeñas habitantes del desierto tienen una capacidad impresionante para concentrar su orina. Producen una orina que está 14 veces más concentrada que su propia sangre y ello es posible gracias a la extraordinaria longitud de las asas de Henle de las nefronas que forman sus riñones. Gracias al trabajo renal, la concentración osmótica de la orina de las ratas canguro puede alcanzar valores de entre 4.000 y 5.000 miliosmolar. Para hacernos una idea de lo que significa producir una orina 14 veces más concentrada que la sangre, tengasé en cuenta que en el ser humano es 4 veces más concentrada, 9 veces en la rata común y 10 veces en el gato; todo ello quiere decir que utilizan bastante más agua que la rata canguro para formar su orina. Teniendo en cuenta que limitar las pérdidas de agua en el desierto en mayor o menor medida es una cuestión de vida o muerte, a la vista de estos datos se ve con claridad la razón por la que la rata canguro puede vivir en ese medio y otros animales no pueden.

 

Comencem els teixits – INVESTIGA – Per fer a CLASSE

Per fer en els APUNTS / Activitat INDIVIDUAL

Abans de començar el tema dels teixits et demanem que en facis tu una breu investigació. Cal que anotis als apunts d’una manera breu però que tu entenguis les respostes a les següents preguntes. Abans t’oferim algunes pistes:

Pista 1

In Biology, tissue is a cellular organizational level intermediate between cells and a complete organism. A tissue is an ensemble of similar cells from the same origin that together carry out a specific function. Organsare then formed by the functional grouping together of multiple tissues.

Pista 2

1. Què és un teixit ? (recorda que estem parlant de biologia).

2. Quina funció fan els teixits ?

3. On n’hi ha ?

4. Esmenta’n algun tipus.

Pots treure informació del següent enllaç

Ho saps que ets una màquina ? – OBSERVA I ANOTA

Ho saps que ets una màquina ?

Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, anomenem màquina a “un conjunt de mecanismes amb moviment coordinat, capaç de transformar energia en treball útil”.

Si t’hi fixes veuràs que en efecte el nostre cos consta de moltes peces que formen uns determinats mecanismes que actuen coordinadament i permeten obtenir i utilitzar una determinada energia. Però si vas mes a fons et donaràs compte que tot això ho fem amb un grau de complexitat i de perfecció que cap altra màquina inventada per l’home podrà fer mai.

En efecte som una màquina, però la màquina mes perfecta que existeix.

Amb els coneixements que ja tens i amb una mica d’imaginació intenta omplir els espais buits del següent text. Veuràs que és autocorrectiu. Vejam quantes en fem de bé.
Després de fer-ho escriu al diari algunes diferències que penses que existeixen entre el cos humà i una màquina.

TEORIA – Per fer a CASA

Activitat individual / Cal que a casa IMPRIMEIXIS el document i l’enganxis als apunts.

Llegeix el document i anota, amb llapis als apunts, tot allò que no hagis entès. Després imprimeix-lo i enganxa’l als apunts.

Un cop llegit mira el videotutorial que tens a sota del document que  t’ajudarà a entendre la darrera part del document.

Versió imprimible.

Explicació de l’embriogènesi

Classificació dels teixits – PENSA – Per fer a CLASSE

Cal fer-ho en els APUNTS (amb llapis) / Activitat per PARELLES

La histologia  fa una classificació dels teixits basant-se en el seu grau de diferenciació. En aquesta classificació hi ha dos grups de teixits: els poc diferenciats i els molt diferenciats. I dins de cada grup s’ordenen de menys a més diferenciat.

El que et demanem és que intentis fer aquesta classificació. Com ajuda t’afegim el nom de tots els teixits que has d’incloure en la classificació i la seva funció.

Per poder fer l’exercici però, és evident que has de conèixer el significat de les paraules en vermell del principi de l’entrada i que has d’anotar en  el teu diari.

  • el teixit ossi (serveix per formar estructures).
  • el teixits cartilaginós (serveix per formar estructures).
  • el teixit nerviós (serveix per captar estímuls i emetre respostes).
  • el teixit adipós (serveix com reserva energètica).
  • el teixit muscular (serveix per fer contraccions i extensions).
  • el teixit epitelial (serveix per recobrir superfícies i per segregar substàncies gràcies a constituir glàndules),
  • el teixit conjuntiu (serveix per unir òrgans interns).

Finalment entre tots farem una classificació dels teixits que anotaràs als APUNTS.

Complicacions durant el part – Investiga

En la gran majoria dels casos, els parts transcorren de forma completament normal, però hi ha casos en que l’assistència mèdica es torna imprescindible per preservar la salut, o la vida, tan de la mare com del fill.

Ara et donarem el tractament o l’aparell que utilitzen els metges i vosaltres heu de buscar la utilitat que té i en quin moment del part es fa servir:

1- Hormona oxitocina

2-Fórceps

3-Cesàrea (per aquest concepte en particular, tens més informació en el vídeo del següent post)

Part per cesàrea – Observa i anota

A vegades el part no pot ésser natural, i la criatura s’ha d’extreure mitjançant un procediment anomenat cesàrea. Observa aquest vídeo en que hi ha una animació en 3D d’un part per cesàrea. Anota les raons per les quals és necessària una cesàrea i com es realitza.

La fecundació in vitro – Observa i anota

A nem a veure què és ben bé això de la reproducció assistida.

Ara veurem el cas d’una  parella:
La Laia i en Sergi són portadors d’una malaltia hereditària greu i els metges els hi han aconsellat recórrer a la fecundació in vitro encara que no siguin estèrils.
Així doncs, la Laia i en Sergi van a informar-se en una clínica  i els hi recomanen que es mirin bé com funciona la tècnica que s’utilitza i que s’informin bé abans de començar el procés. Per fer-ho els hi dónen aquesta adreça web. També els diuen que es mirin aquest vídeo

Llegeix bé com funciona i què és la fecundació in vitro. Acaba d’aclarir els conceptes que tinguis poc clars amb l’ajut del vídeo.

 Ara pensa: Per què encara que no siguin estèrils els hi ha recomanat aquest tipus de fecundació a en Sergi i la Laia?


Si encara tens dubtes sobre el procés, mira’t aquesta animació.


Font imatge (clicar aquí)


Premi Nobel de Medicina 2012 – POU

Recentment a La Vanguardia es publica un article sobre el Premi Nobel de Medecina d’enguany. Els guardonats són dos científics que han fet importants avenços en el món de les cèl·lules mare. Et demanem que te’l llegeixis atentament i responguis les preguntes que tens a continuació. Caldrà copiar-les i contestar-les en un document que el penjaràs al pou de la plataforma.

Preguntes:

  1. Imagina’t que ets un periodista de la revista científica Nature i et demanen que escriguis una notícia sobre el premi. Escriu el titular  i el subtítol que encapçalaria la notícia. Recorda que estàs en un àmbit científic.
  2. Quines propietats tenen les cèl·lules pluripotencials?
  3. Gurdon i Yamanaka exposen que el concepte clau que uneix les investigacions de cada un és el de reprogramació cel·lular. Què vol dir?
  4. A què es refereix l’article quan diu que “se han reescrito los libros de texto” perquè es pensava que “el desarrollo de un organismo es un viaje en sentido único“?
  5. L’article diu que “la medicina regenerativa ha sufrido el rechazo en determinados ámbitos conservadores o religiosos“. A què atribueixes aquest conflicte?
  6. Quina importància té pel futur la medecina regenerativa? Posa dos exemples de malalties  que mitjançant el tractament amb cèl·lules mare millorarien el pronòstic.
  7. Finalment, han donat el Nobel a Gurdon i Yamanaka després d’unes investigacions que han durat més de 40 anys. Creus que és molt o poc temps? Què necessita la ciència per obtenir bons resultats?
  8. Explica el procés pel qual una cèl·lula qualsevol pot ser convertida en cèl·lula mare (pensa en l’exemple del QuèQuiCom i en el de l’article).

Recordem – Per fer a CLASSE

Cal fer-ho en els apunts / Activitat grupal

Es tracta que, en grups de 3 o 4 persones feu una pluja d’idees sobre els òrgans que formen cada aparell o sistema del cos humà. Sense buscar infomació enlloc, només per saber què recordeu de cursos anteriors. Aquest òrgans i aparells els treballarem més detalladament en els pròxims temes.
Ara només cal que us espremeu el cervell una estoneta!  Primer penseu en tots els aparells o sistemes que el nostre cos té i després els òrgans que el formen. Ànims i a veure qui en recorda més!

El teixit epitelial – TEORIA – Per fer a CLASSE

Cal que escriguis la resposta en els APUNTS / A casa no oblidis IMPRIMIR el document i enganxar-lo als apunts.
Aquí trobaràs una mica de teoria sobre el primer dels teixits que estudiarem i que és el menys diferenciat de tots. Es tracta del teixit epitelial. Veuràs que a mesura que llegeixes la teoria has de respondre unes preguntes que se’t fan.
A continuación també trobaràs un videotutorial que explica la formació de les glándules.

Introducció a la cèl·lula – INVESTIGA – Per fer a CLASSE

Activitat individual / Ha d’estar en els APUNTS
Tu tens, segons el bioquímic belga Chrisstian de Duve, “uns quants centenars” de tipus diferents de cèl.lules. Aquestes varien enormement en mida i en forma, des de les cèl.lules nervioses, que tenen uns filaments que es poden estendre més d’un metre, fins a les cèl.lules vermelles de la sang, petites i en forma de disc, etc […]
Una cèl.lula humana té, de mitjana, una amplària de 20 micres (és a dir, unes dues centèssimes de mil.límetre), cosa que la fa  massa petita com perquè es pugui veure, però prou espaiosa com per albergar milers de complicades estructures com ara els mitocondris i milions i milions de molècules. […]
La majoria de les cèl.lules vives rarament duren més d’un mes si fa o no fa, però hi ha algunes excepcions notables. Les cèl.lules del fetge poden sobreviure anys, tot i que els seus components es poden renovar cada pocs dies. Les cèl.lules cerebrals dure el que dures tu. En tens uns 100000 milions quan neixes i això és tot el que tindràs. S’ha calculat que se’n perden 500 cada hora, així que, si has de pensar en cap cosa seriosa, més val que no perdis el temps. La bona notícia és que les complicades estructures cerebrals es renoven constantment, com passa amb les cèl.lules del fetge.
                                                                                                           Bill Bryson
                                                             Una història realment breu de gairebé tot (adaptació)


Respon a les següents preguntes en els apunts:

1- Quina és la unitat bàsica de la qual estem fets tots els éssers vius?
2- Quina és l’equivalència de la micra en mm ? per què penses que s’utilitza aquesta unitat ? 
3- Després de llegir aquest text quines característiques pots deduir que tenen les cèl·lules ?
2- A la lectura diu que hi ha “milers de complicades estructures com els mitocondris”, quins altres orgànuls recordes que hi ha a la cèl.lula?

Vídeo: la cèl.lula eucariota – OBSERVA I RESPON – Per fer a CLASSE

Mirem el video a la PDI / Responem per PARELLES l’autoqüestionari.

Veuràs que la cèl·lula eucariota és una entitat força complexa en la qual s’hi troben diferents estructures que desenvolupen tasques diferents. El vídeo que tens a continuació ens anirà molt bé per tenir una primera idea de l’estructura cel·lular i els diferents orgànuls que formen una cèl·lula. Mira-te’l amb atenció i anota’n les idees que penses que són més importants. A CONTINUACIÓ RESPON EL SEGÜENT QÜESTIONARI AUTOCORRECTIU.

L’estructura cel.lular – TEORIA – Per fer a CASA

Cal imprimir el documenti enganxar-lo als APUNTS / Llegeix-lo amb calma i atentament.

Com has vist, l’organització interior d’una cèl·lula sol ser complexa i caracteritzada per molta activitat. D’això se n’ocupen els orgànuls i les diferents estructures que en formen part. A continuació tens uns apunts sobre el més important de l’estructura cel·lular. recorda que disposes de la versió imprimible per poder descarregar i posar als apunts.

Versió imprimible.

Allò que ens posen a les etiquetes… – INVESTIGA – Per fer a CLASSE

Per PARELLES / Ha de figurar en els APUNTS

Segur que a vegades has agafat distretament alguna capsa de cereals o alguna bossa de patates, o un refresc i has fet un cop d’ull a l’etiqueta. Per si no ho has fet mai te n’afegim algunes a continuació corresponents a aliments molt diferents entre ells:

Etiqueta del Cola-Cao
Etiqueta Coca cola
Etiquets patates rosses de bossa
Etiqueta blat de moro

Volem que et fixis en la COMPOSICIÓ d’aquests aliments. T’adonaràs fàcilment que algunes substàncies apareixen sempre en totes les etiquetes.  Quines són ?

A continuació tens algunes preguntes per reflexionar una mica (CAL QUE RESPONGUIS EN ELS APUNTS).

1. T’extranya que per diferents que siguin els aliments sempre apareguin les mateixes substàncies en la seva composició ? Per què ?

2. Si la composició és la mateixa què és el que fa tant diferents, per exemple,  el cola cao del blat de moro ?

3. I finalment respon: D’on provenen tots els aliments ?

Després de respondre a totes les preguntes a quina conclusió podem arribar ?

I ara, sí, per acabar, a les etiquetes a part de la composició hi figura una altra dada interessant que encara no hem comentat. La trobes ? Quina informació ens dóna ? què significa ?

 

 

Situem cada òrgan al seu lloc ! – OBSERVACIÓ

Activitat per PARELLES / No cal anotar res.
En aquest cas et demanem una cosa molt senzilla i tot i que no serà gens habitual, aquesta vegada no has d’anotar res ni fer cap activitat. Això sí, et demanem atenció.
No sé si saps que no fa gaire es va passar una enquesta a la població i un percentatge de gent molt elevat no sabia situar els òrgans principals del cos i fins i tot hi havia òrgans com el pancrees, la melsa o la tiroides que no sabien ni que existien.
Com que suposem que no vols trobar-te dins d’aquest grup de població et recomanem que cliquis aquest enllaç (un cop dins ves a la part de baix de tot del menú de l’esquerra i clica a òrgans del cos) i “juguis” una estona saber on hi ha els òrgans. No et preocupis ara per la seva forma o funció, sinó només en la seva posició. Veuras que els pots anar traient i posant òrgans i fer-te una idea aproximada d’on es troben. Fes-ho unes quantes vegades si et cal.
Ah ! i pensa que TOT el que fem a classe és matèria d’exàmen. Fins i tot encara que no s’hagi d’apuntar. Després de fer aquesta activitat has de tenir molt clar que el fetge es troba a davant de l’estómac (o és al darrera ?).

Les peces de la vida – INVESTIGA – Per fer a CLASSE

Mirarem la presentació a la PDI tots junts / Cal que responguis en els APUNTS / Activitat INDIVIDUAL

1. El nom de les principals “peces” que formen els éssers vius.

2. La funció principal que fa cadascuna d’aquestes peces dins els éssers vius.

3. Quins òrgans constitueixen aquestes peces ?

4. Què significa el concepte de polimerització ?

 

Muntant la vida ! – PENSA – Per fer a CLASSE

Activitat INDIVIDUAL / Ha de figurar en els APUNTS

Ara ja has vist que els éssers vius estan formats per molècules. Aquestes es van unint entre elles per formar molècules cada vegada més complexes. Cada nivell augmenta  el grau de complexitat i cada estadi s’anomena nivell d’organització (els biolements són el primer nivell, les biomolècules el segon…).

Et demanem ara que facis un esquema amb tots els nivells d’organització existents. Nosaltres només te’n diem el nom, naturalment de forma desordenada.

Població, teixit, bioelement, cèl·lula, biomolècula, orgànul, macromolècula, comunitat, organisme, biosfera, òrgan.

Ho has de fer en els apunts. En acabat el completareu amb algun element més que ja us indicarà el professor. RECORDA QUE EL PROFESSOR POT DEMANAR ELS APUNTS EN QUALSEVOL MOMENT. Per si no te’n surts a la propera entrada tens una possible solució que no podràs veure perquè té contrassenya. Quan hagis fet l’exercici la pots demanar al profesor.

 

 

Malalties relacionades amb l’alimentació – Investiga

Llegeix el text següent:

Vivim en una societat que ens fa creure que la imatge ho és tot. La publicitat, el cinema,… ens animen a convertir-nos en esclaus i esclaves del nostre cos i de la nostra figura, passant per alt tot allò més important, com ara la salut o la nostra pròpia autoestima.

Amb la denominació de trastorns del comportament alimentari (TCA) s’agrupen determinades malalties que es caracteritzen per una alteració important de la conducta en relació amb l’alimentació, com el dejuni i l’afartament, amb conseqüències nutricionals, biològiques, psicològiques i socials. Són malalties psicosomàtiques que es consideren trastorns mentals i que suposen un greu perill per la salut general de qui les pateix. Entre els TCA més freqüents trobem l’anorèxia nerviosa i la bulímia.

Investiga:

1- Saps què vol dir el terme malalties psicosomàtiques?
2-Quins tipus de TCA hi ha?
3- Què és l’anorexia? Quins són els seus símptomes?
4- Què és la bulímia? Quins són els seus símptomes?
5- Com es pot tractar una TCA?

Per contestar aquestes preguntes i ampliar la informació si us interessa, utilitzeu aquestes

Els teixits connectius – INVESTIGA – Per fer a CLASSE

Per fer en els APUNTS / Activitat INDIVIDUAL

El text que tens a continuació explica quines són les característiques dels teixits connectius. Llegeix-lo amb atenció i escriu en els apunts les paraules clau. Et demanem també que busquis una breu informacio sobre les principals propietats de l’elastina i el col·lagen i també que busquis quins són els teixits connectius (si has fet bé les altres entrades de segur que això darrer ja ho saps).

Amb el nom de teixits connectius s’agrupen tots els teixits que es caracteritzen per tenir substància intercel·lular. Això vol dir que les cèl·lules no es toquen entre elles sinó que hi ha un espai que és omplert per diferents substàncies que fabriquen les pròpies cèl·lules. La funció d’aquests teixits ve més donada per la substància que hi ha en els espais que deixen les cèl·lules que no pas per les pròpies cèl·lules.

La substància intercel·lular és la suma de les fibres i la substància fonamental. Les fibres són proteïnes (les més majoritàries són el col·lagen i l’elastina) i la substància fonamental està formada per aigua i polisacàrids diversos. 

Els teixits connectius es diferencien entre ells per la diferent composició de la substància intercel·lular. En alguns teixits predominen les fibres i en d’altres la substància fonamental. Segons si predomina més una proteïna o una altra i segons també, quina és la composició exacte de la substància fonamental varien les característiques dels teixits i poden fer unes o altres funcions.

Estudiem els teixits connectius en grup – INVESTIGA – Per fer a CLASSE

Ara ens posarem en grups de quatre (els grups els farà el professor), podeu moure les taules. Cada grup ha de treballar conjuntament els teixits connectius. Cada membre del grup serà expert amb un teixit (també serà el professor el que nomenarà els experts). Un cop nomenats els experts de cada grup es troben i investiguen el seu teixit a partir de les entrades del bloc. Entre ells intenten solucionar els dubtes i si cal consulten amb el professor. A continuació cadascú torna al seu grup d’origen i fa l’explicació del seu teixit al grup. No oblideu que cadascú ha de tenir uns apunts de tots els teixits. Finalment el professor farà un repàs de cada teixit.

 Per fer aquesta feina, t’oferim una fitxa que et servirà de guia per saber quina és la informació més rellevant que has de saber de cada teixit. Recorda que al final has de tenir la fitxa omplerta amb tota la informació de tots els grups.

En les següents entrades trobaràs la informació necessària per fer aquest treball.