Publicat a

Dinàmica interna i externa. Una lluita sense fi- INVESTIGA

Gràcies a les forces que tenen l’origen a l’interior de la Terra, sorgeixen muntanyes i volcans i es forma nova escorça que dóna lloc a les serralades. Aquests processos formen part del que s’anomena DINÀMICA INTERNA de la Terra.

Per altra banda, els agents que ara estudiem tenen el seu origen a l’exterior de la Terra i fan just el contrari. És a dir desgasten les muntanyes formades i trenquen les roques en fragments cada vegada més petits. Aquests processos formen part del que s’anomena DINÀMICA EXTERNA de la Terra.

Aquesta lluita entre la dinàmica interna i l’externa és el que fa que poguem parlar del cicle de les roques.

L’energia que forma nova escorça i noves muntanyes vé de l’interior de la Terra. Però d’on ve l’energia de la dinàmica externa ? Pensa-hi una estona a veure si ho descobreixes. Si vols una pista et diré que vé tota del mateix lloc !

Publicat a

La meteorització – INVESTIGA

Fa un parell d’entrades del llibre digital que ja has descobert què és la meteorització, però ara et demanaria que anessis una mica més enllà i cerquis informació sobre els dos tipus de meteorització que existeixen. Amb un parell de clics ho trobaràs. Un cop fet escriu la definició de cada un dels tipus al diari de classe.

Un cop fet seria qüestió que descobrissis a quin tipus de meteorització correspon cada una de les fotografies que t’adjuntem (si les cliques es faran més grosses). I de pas ens diguis també què ha tingut lloc en cada cas.

Publicat a

Tipus de sediments-INVESTIGA

Existeixen quatre tipus de sediments, que són: Sediments detrítics, químics, bioquímics i orgànics.

Busca una mica d’informació! Llavors, omple aquesta taula a la teva llibreta.

Tipus de sediments Formació Exemples
Còdols
Precipitació de sals minerals
Ossos, closques…
Sediments orgànics

 

Publicat a

Modelat càrstic – INVESTIGA

Et demanem ara que investiguis què significa el concepte “Modelat càrstic” (potser amb la viquipedia en tindràs prou) i que busquis també quin tipus d’estructures o accidents geològics produeix aquest tipus de modelat.

Si ho fas bé, segurament podràs posar nom a les fotografies dels accidents geològics que tens a continuació.

Publicat a

L’estructura interna de la Terra – INVESTIGA

Aquesta imatge mostra l’estructura interna de la Terra. Fes una cerca per internet i busca els noms de les diferents capes (1-6), i també de les discontinuïtats (a-c).

Després, escolta les explicacions del professor i anota allò més important de cada capa.

Fitxer:Slice earth.svg

Publicat a

L’acció de l’aigua (I) – INVESTIGA

Les aigües salvatges i els torrents són corrents d’aigua superficial que es produeixen després d’una pluja intensa o d’un ràpid desglaç de la neu. Tenen un alt poder erosiu que depèn del pendent pel qual discorren, del tipus de sòl i de la presència o no d’una coberta vegetal protectora.

Després de llegir aquest text respon:

1. Quina penses que és la diferència entre aigües salvatges i torrents ?
2. Per què el pendent té relació amb el poder erosiu ? i el tipus de sòl ?
3. Quin paper hi té la vegetació en tot plegat ?

Un torrent sol presentar tres trams que són:

Conca de______________; canal de _____________  i con de ______________.

Intenta buscar-ho per la xarxa a veure si trobes les tres paraules que falten.

Per acabar aquesta activitat et demanem que busquis quina diferència hi ha entre un torrent i un riu. Finalment busca tres imatges que il·lustrin l’aspecte d’un riu en cadascun dels seus trams. No estaria de més que les enganxessis als apunts.

 

 

Publicat a

L’acció de l’aigua (II) – INVESTIGA

A continuació tens dues fotografíes que il·lustren els dos tipus de costa que poden existir. Observa-les amb atenció i clica aquí per fer el següent exercici:

Costa Baixa
Costa Alta

El mar pot modelar la costa de moltes maneres i generar gran diversitat d’accidents geològics. Per coneixe’ls una mica pots fer el següent exercici.

Publicat a

Els agents geològics externs

Ja sabeu que els agents geològics externs són els agents atmosfèrics, els agents biològics i els agents geològics. Es tracta que, per grups, busqueu informació sobre tots aquests agents i feu un esquema utilitzant aquesta pàgina web, que us permet crear esquemes molt visuals i treballar en línia entre tots els integrants del grup.

Alguns consells per a fer la feina ben feta. Penseu que si dediqueu temps i esforç a fer un bon esquema, ho tindreu molt més fàcil quan hagueu d’estudiar pel control!

– No us oblideu d’explicar quins són els agents i quins són els seus efectes, però ho heu de fer de manera resumida. En un esquema no hi pot haver gaire text.

– Busqueu imatges que ensenyin el què esteu explicant.

– Per suposat, cal que busqueu la informació amb cura. Recordeu que en aquesta entrada del bloc hi teniu la teoria d’aquesta part de la unitat didàctica.

Bona feina!

Publicat a

Investigant l’escorça – INVESTIGA

Ja hem vist que l’escorça es forma de nou i es destrueix. Però a més d’aquesta activitat hi ha d’altres fenòmens que li poden succeir a l’escorça. Ara els veurem, però abans seria bo que responguessis en els apunts les següents preguntes:
1. Per quins lloc es forma escorça nova ? Com s’anomenen ?
2. Per quins llocs es destrueix i com s’anomenen ?
3. És lògic que hi hagi llocs en què es forma escorça i llocs en què es destrueix ?
Quins són els altres fenòmens que li poden passar a l’escorça ? Te’ls podríem explicar aquí però preferim que siguis tu qui els descobreixis.
A continuació tens algunes fotografies que t’hi poden ajudar. Observa-les amb atenció i a veure si ets capaç de deduir què pot passar-li també a l’escorça. Per fer-t’ho una mica més fàcil també et donem al final un llistat de paraules. Del que es tracta doncs és que relacionis les fotografies amb les paraules i ens puguis explicar quins fenòmens poden tenir lloc a l’escorça.
Vinga a treballar!

 

 

 

 

 

 

Sinclinal, Anticlinal, Falla normal, Diàclasi, Falla inversa, Plec.

 

Publicat a

Els terratrèmols – LLEGEIX i ANOTA

A continuació tens un article amb informació sobre els terratrèmols. Llegeix-lo amb atenció i respon les preguntes que se’t fan en aquest qüestionari. Si el cliques et podràs baixar el document de word a l’ordinador i respondre en el mateix document. Una vegada enllestit ho envies al pou anomenat “Article sobre terratrèmols”.
Publicat a

El terratrèmol i tsunami del Japó

El 26 de Desembre del 2011 hi va haver el terratrèmol de més intensitat que s’ha donat mai al Japó. La NASA ha estudiat el fenomen a partir d’imatges de satèl·lit i ha pogut comprovar que el terratrèmol va moure l’illa Japonesa aproximadament 2,4 cm i que va alterar l’eix de la terra en 10 cm.

Busca’n informació i contesta les següents preguntes a la teva llibreta:

–          Quina duració va tenir el terratrèmol?

–          On es va localitzar l’hipocentre?

–          Sabries dir l’origen del terratrèmol?

–          Un dels efectes del sisme va ser la formació d’un gran tsunami. Quina alçada tenien les onades?

Finalment, aquí tens el fragment del telenotícies d’aquell dia on podràs veure alguna imatge i et podràs fer una idea de la gran intensitat dels moviments i de les onades que es van produir aquell dia.

Publicat a

Tipus de volcans – INVESTIGA

No tots els volcans són iguals. N’hi ha de quatre tipus diferents. El nom que reben és:
Hawaià, Estrombolià, Vulcanià i Peleà. 

Busca informació sobre quines característiques té cada tipus de volcà. Anota-ho als apunts i després ho posarem en comú.

Publicat a

I si les plaques s’allunyen?

Aquests límits s’anomenen divergents. En aquests límits, les plaques es separen i, just a la zona on es separen, puja material de l’astenosfera que, en refredar-se, forma noves roques que s’afegeixen als marges de les plaques.

Quines són les conseqüències? Volcans i terratrèmols submarins, eixamplament dels oceans i formació d’una serralada a la zona per on surt el material de l’astenosfera que s’anomena dorsal oceànica.

 

Publicat a

La falla de San Andrés i els límits transformants.

Els límits transformants tenen lloc a zones on dues plaques ni s’ajunten ni se separen sinó que es mouen lateralment, lliscant entre elles. Aquests límits no estan associats a l’aparició de volcans, però sí a terratrèmols.

L’exemple més conegut és el de la falla de San Andreas. Fes una recerca per internet i busca una mica d’informació (on es troba? Ha ocasionat terratrèmols recentment? Quines són les plaques que es mouen lateralment per a provocar aquesta falla?…).

Publicat a

En resum…

En aquesta imatge hi pots veure els tres tipus de límits (convergents, divergents i transformants) i les seves conseqüències.

Publicat a

Mapamundi – OBSERVA

Observa atentament les següents imatges i digues què hi veus que et sorprengui. Ho comentarem tot junts i ho anotarem als apunts (clica la imatge per veure-la amb més detall).

plaques1
Publicat a

Les capes de la Terra en percentatge – POU

Ara que ja hem estudiat una mica les capes de la Terra seria qüestió que en féssim un gràfic. El que et demano és que busquis en els apunts el gruix en Km de cada una de les capes: escorça (no cal diferenciar la oceànica la de continental, pots considerar que de mitjana té un gruix de 30Km), mantell superior, mantell inferior, nucli extern i nucli intern i que facis un diagrama circular. Recorda que abans has de calcular el percentatge que representa cada capa respecte el gruix total de la Terra.
Recorda també que el gràfic ha de tenir un títol, hi ha d’haver els valors dels percentatges, etc.
Quan ho tinguis llest ho deixes al pou anomenat “Gràfic de les capes de la Terra”.

Bona feina !

Publicat a

Alfred Wegener – INVESTIGA

Ara et demanem que consultis alguna informació sobre Alfred Wegener (tota la informació que necessites la pots trobar fàcilment a la wikipedia). Caldria que responguessis:
1. De quina nacionalitat era aquest científic ? a quin segle va viure ? quin era el seu ofici ?
2. Què va proposar ? Con s’anomenava la teoria que ell volia proposar ?
3. Què en van pensar els seus contemporanis (la gent de la seva època) ?
4. En quin moment es va acceptar la seva teoria ?
Aquestes preguntes s’han de respondre a la llibreta.
Publicat a

No totes les plantes són iguals

Com ja has vist, al nostre planeta hi ha molta biodiversitat. També en el cas de les plantes. Trobem plantes amb fulles més estretes, més amples, amb la vora dentada, sencera, etc. També les arrels i les tiges canvien respecte l’espècie i tot, tot, encaminat cap a un sol motiu: Adaptar-se al medi on viuen.

En les següents imatges pots comprovar-ho:

Escolta el que t’explicarà la professora i pren apunts.