Les espècies homeotermes regulen la temperatura interna del seu cos amb la intenció de fer-la independent de la temperatura del medi. Fer-ho significa desenvolupar mecanismes d’escalfament i de refrigeració. Naturalment l’homeotèrmia és una estratègia més costosa que la poiquilotèrmia però té com a avantatge una més gran distribució de l’espècie pels diferents biomes de la Terra.
Gran part de l’alimentació dels organismes homeoterms es destina al despreniment de calor. Aquesta energia generada s’anirà dissipant i ho farà tant més ràpid quan més gran sigui la superfície de l’animal.
El que et proposem ara és que amb el material de què disposes dissenyis experiments per posar de manifest aquestes quatre situacions que tens a continuació:
1. La Llei de Bergmann. Quant més gran és la relació S/V més fàcilment es perd calor.
2. La llei d’Allen. Quant més superfície tenen les extremitats també es perd calor més fàcilment.
3. Els animals disposen d’altres estratègies per conservar la calor. Per exemple si tu mateix passes una nit al ras i fa fred tendiràs a replegar el teu cos per oferir menys superfície. Si tens calor (i per tant vols pedre energia) tendiràs a estirar-te.
4. Una altra estratègia de què disposen els animals per conservar l’energia és dotar-se de cobertes aïllants com el pèl o les plomes, i en el cas dels homes la roba.
Material: aigua, fogonet, termòmetres (sondes de temperatura que poden prendre dades de forma contñinua o en períodes determinats), ampolles de plàstic de diferents volums, llaunes, trossos de metall, tubs d’assaig, goma elàstica, diferents teixits i/o material (cotó, paper de plata, llana…).
Som-hi ! Si no te’n surts a la propera entrada tens algunes imatges que de ben segur t’ajudaran però primer volem que pensis, per això aquesta segona entrada està protegida amb contrassenya.
