Igual que en l’entrada anterior et demanem que primer llegeixis la introducció i després l’animació. Coneixeràs un dels experiments clàssics de la biologia molecular i un dels més bonics (sí, en la ciència també hi ha bellesa !).
L’experiment de Griffith – TEORIA
Clicant aquí trobaràs un resum del més important d’aquest experiment.
Un bon resum de la teoria de l’evolució – OBSERVA
Els ecosistemes – OBSERVA
En aquesta imatge veuràs tot allò a tenir en compte en l’estudi d’un ecosistema.
Com és el DNA – INVESTIGA
I el mateix en aquesta entrada on descobriràs com està fet el DNA. És a dir quina és la seva composició i la seva estructura. Primer llegeixes la introducció i després et fixes amb l’animació.
Exercicis sobre evolució – PRACTICA
A continuació tens una sèrie de preguntes per pensar sobre evolució. AL final t’afegim quatre exercicis més per si vols insistir en el tema.
1) Com expicaria Darwin cada un dels segünets canvis:
a) La “desaparició” dels ulls dels talps (de fet el que els passa és que la parepella els queda tancada).
b) El color fosc dels ratolins de bosc que tenen hàbits nocturns.
c) La robustesa del bec dels pinsans que mengen fruits secs.
2) (1 punt)
En un manual d’evolució poden llegir-se algunes afirmacions sobre el mecanisme evolutiu que avui no són acceptades. Subratlleu aquelles parts del text que creieu que són incorrectes. Reescriviu-les corregint les errades que heu detectat (només corregiu les frases que contenen errades).
a) Les plantes i els animals no tenen un elevat potencial reproductor, és a dir, produeixen menys descendència de la que pot sobreviure. No obstant les poblacions tendeixen a romandre constants. Segurament es produeixen moltes morts abans d’assolir l’estat adult.
b) La lluita per l’existència, la competència entre els organismes pels recursos del medi (aliment, refugi, espai vital, …) condueix contínuament a múltiples lluites i enfrontaments directes entre organismes tant de la mateixa com de diferent espècie.
c) A les poblacions i com a conseqüència de l’esforç dels organismes per adaptar-se al medi, aquests experimenten variacions, canvis. Són les mutacions, responsables de les variacions hereditàries.
d) Algunes variacions, provocades pel medi en què viu un organisme, fan als seus portadors més eficaços en l’ús dels recursos del medi, són les mutacions favorables. Les mutacions desfavorables, en canvi, són perjudicials pels organismes. La selecció natural afavoreix la supervivència dels individus més dotats, ja que seran més competitius en la lluita per l’existència.
3) (1 punt)
En una classe de segon de batxillerat s’ha generat un debat a causa de les mutacions. Una part de l’alumnat opina que una mutació és favorable, neutre o desfavorable per tots els individus d’una espècie independentment del medi on viuen. Una altra part de l’alumnat creu que aquestes conseqüències depenen de l’ambient onapareix la mutació. Quina de les opinions creieu que és correcta ? Justifiqueu-ho.
Els rangs de tolerància – OBSERVA
Existeixen espècies eurioiques i estenoiques. Les primeres són capaces de viure en amplis rangs d’un determinat factor i les segones ho han de fer en un marge molt més estret. Fixem-nos que dins d’aquest rang tenim també la regió òptima.
Coneix a Mendel… – LLEGEIX
A continuació tens una breu biografia de Mendel i algunes imatges referents a la seva vida. Fem-hi un cop d’ull.
Clica aquí per llegir la seva biografía.
Protegit: Per a qui li costi l’anglès …
Com és el DNA – REPASSA
Per si a algú li queda algun dubte podem fer un repàs tots junts.
I això com es demostra ? – LLEGEIX
Llegeix el següent capítol d’un llibre de text sobre les proves de l’evolució. Després les comentarem a classe.
El quart aparell – INVESTIGA
Com a resutlat de tots els processos cel.lulars, els animals obtenen energia i poden fabricar la seva pròpia matèria orgànica. Però també apareixen substàncies de rebuig que han de ser expulsades de l’organisme perquè sinó podrien esdevenir tòxiques.
L’aparell que porta a terme aquest últim procés és l’excretor. Aquest també és diferent segons els animals.
Et demanem que busquis un o dos animals que ho facin per:
1- DIFUSIÓ
2- CONDUCTES EXCRETORS
3-APARELL EXCRETOR FORMAT DE RONYONS I CONDUCTES EXCRETORS
Els vertebrats terrestres tenen un altre mètode per eliminar substàncies de rebuig mitjançant la producció d’una substància.
Quina deu ser aquesta substància?
Qui s’encarrega de fabricar-la?
Per què només ho tenen els vertebrats terrestres?
Sobre els experiments de Mendel – OBSERVA
Tot seguit tens una sèrie d’imatges referents als tres experiments de Mendel.
Activitat interactiva sobre els rangs de tolerància – INVESTIGA
Si cliques aquí podràs practicar amb el que has après en l’entrada anterior.
La important aportació de Chargaff – INVESTIGA
Una de les dades que van ajudar als seus descobridors a esbrinar l’estructura de la molècula de DNA van ser les dades que un altre científic: Chargaff va trobar i que es poden deduir de la següent taula. Per què penses que és tant important ?
| A | C | T | G | |
| Humans | 30% | 20% | 30% | 20% |
| Xai | 29% | 21% | 29% | 21% |
| Pollastre | 22% | 28% | 22% | 28% |
| Blat | 27% | 23% | 27% | 23% |
| Llevat | 32% | 18% | 32% | 18% |
| Bacteri | 23 | 27% | 23% | 27% |
La tasca de Mendel – REPASSA
Completa el següent qüestionari que et permetrà repassar tot el que hem estudiat sobre Mendel.
Les tres hipòtesis sobre la replicació del DNA – OBSERVA
Hi havia tres hipòtesis sobre el mecanisme de replicació del DNA: la semiconservativa, la conservativa i la dispersiva. Es representen a la següent imatge. En veus les diferències ? Sabries dir-les ?Per quina optes ?
Després veurem quina és la certa, com es va trobar i quines conseqüències té.
Vols fer el teu propi arbre ? – PRACTICA
Si en tens ganes i t’agrada el tema pots confeccionar l’arbre de la teva família a la web http://www.myheritage.com
Guineus i sargantanes – EXERCICI
A la gràfica s’han representat les temperatures corporals d’una guineu i d’una sargantana segons canvia la temperatura del medi:
a) Quina línia correspon a la sargantana ? Per què ?
b) Creus que és exacte dir que la sargantana té la “sang freda” ? per què ?
Experiment de Meselson i Stahl – OBSERVA
Aquest video explica de manera fantástica l’experiment de Meselson i Stahl. Fem-hi un cop d’ull. I no patiu que si no s’acaba d’entendre en parlem a classe.
Grups sanguinis i sang artificial – PER FER A CLASSE – CLASSROOM
Resulta que científics del Institut Biotech de Massachussets estan dissenyant un dispositiu de la grandària d’una rentadora que converteix qualsevol sang humana en sang del tipus 0. Ja sabeu que la sang del grup 0 la pot rebre qualsevol persona, sigui del grup sanguini que sigui.
I com funciona la màquina? Doncs, es tracta de trobar enzims (un tipus de molècula) que digereix, trenca les molècules de sucre de la superfície dels glòbuls vermells que fan que una cèl·lula sigui A, B, AB o O. Recordeu que aquestes molècules les anomenem antígens. Si rebem una sang que te un antígen que nosaltres no tenim, llavors generem anticossos contra ella. Si això passa, el nostre sistema de defensa actua contra aquestes cèl·lules perquè són estranyes i rebutgem la sang. Amb aquesta màquina, treiem les molècules problemàtiques i la sang és acceptada sense cap trava pels sistemes de defensa.
Aquesta notícia ens dóna molta feina, us demanem que:
1. Descobriu què és un antigen i què és un anticos.
2. Descobriu com actua el sistema de defensa del cos contra les molècules o cèl·lules que considera extranyes.
Per les dues primeres preguntes en teniu prou consultant consultant aquí.
3. Qué són els grups sanguinis i quins tipus diferents hi ha ?
4. Per què no es poden fer transfussions de sang de manera indiscriminada ? quina relació té això amb el sistema de defensa ?
Per les dues darreres en teniu prou consultant aquí.
NO VOLEM CAP “Copiar y pegar” NOMÉS TEXT REDACTAT PER VOSALTRES. Si voleu podeu posar alguna imatge sempre que la citeu en el text.
La sang – OBSERVA – PER FER A CLASSE
– Mirarem aquest video sobre la sang. El professor l’anirà parant i demanarà que comenteu el que aneu veient, Serà bo que en prengueu nota als apunts.
Formigues i saltamartins – EXERCICI
En una experiència de camp es van recol·lectar formigues i saltamartins d’una zona. Per cada exemplar capturat es va mesurar la temperatura del lloc on s’havia trobat.
Amb les dades obtingudes es van elaborar gràfiques:
a) Quins són els límits de tolerància de les formigues davant la temperatura ? i els dels saltamartins ?b) Quina de les dues espècies és més tolerant respecte la temperatura ?
Animació sobre la replicació – OBSERVA
Què és un gen ?
Aquest video et pot ajudar a saber què és un gen i què és el dogma general de la biologia. També afegim un enllaç (un cop dins cal que cliquis la pestanya “What is a gene ?”) que et vol donar una idea de la funció dels gens.
La temperatura com a condició del biòtop
Observa les tres imatges i treu-ne conclusions pels apunts.
Va de proporcions – EXERCICIS
1. Donat el següent creuament: AaBb x Aabb quina proporció d’heterozigots per als dos gens podem esperar a la F1 ?
2. La proporció 9:3:3:1 obtinguda en el tercer experiment de Mendel és una proporció de fenotips o de genotips ? Justifica la resposta.
La sang – TEORIA – PER FER A CASA
Genotips i fenotips – EXERCICIS
El caràcter alçada en una espècie de planta és determinat per una relació al·lèlica de dominància.
a) Quin serà el genotip de la F1 produïda pel creuament d’un planta alta pura amb una planta baixa pura ?
b) Quina serà la probabilitat de distribució de fenotips a la F2 (resultat de l’autofecundació de la F1). Utilitza una terminologia adequada.
La nutrició i l’alimentació – PER FER A CLASSE – DIARI
Llegeix-te el document que tens aquí i a continuació respon les següents preguntes breus:
1- Quina és la diferència entre NUTRIENTS I ALIMENTS.
2- Com definiries el valor nutritiu d’un aliment ? Posa un exemple d’aliment amb valor nutritiu alt i un altre amb valor nutritiu baix.
3. – Què significa que un grup d’aliments estigui a un nivell o un altre de la piràmide alimentària ?4. – Perquè penses que la llet, els ous i les llavors són aliments complerts ? Què és un aliment complert ?
5. Quin tractament deu haver rebut una llet que a l’eqtiqueta posa que és UHT ?
6. Què són els additius i per a què serveixen ? Busca una imatge amb una etiqueta on apareguin additius.
7. Com s’obté un aliment transgènic ?
Cal que ho lliuris al classroom de teoria.
Adaptacions en relació a la temperatura – INVESTIGA
La llei de Bergman
A continuació tens la definició d’aquesta llei (extreta de la wiquipedia). Llegeix-la i intenta entendre-la. A continuació procura trobar-hi una justificació.
La regla de Bergmann es una de las más antiguas y más conocidas de las reglas ecológicas térmicas, fue establecida por Carl Bergmann en 1847, señalando que las especies de animales homeotermos, las subespecies o razas geográficas tienen mayor tamaño cuanto más baja sea la temperatura media del ambiente en que viven. Es una generalización que liga la temperatura ambiental con la morfología. Postula que el cuerpo de un animal de sangre caliente tiene un mayor tamaño en climas más fríos (polos, en latitudes mayores) que en climas más calientes (ecuador). Esta regla vale para la generalidad de las aves y de los mamíferos en estos casos, las diferencias entre poblaciones tienen obviamente una base genética. Las pocas excepciones a la regla de Bergmann generalmente se pueden explicar de manera sencilla: a veces la distribución actual de la especie no refleja exactamente las condiciones de selección en un pasado inmediato.
Ara tu mateix busca informació sobre una altra llei relacionada anomenada Llei d’Allen.
Busca imatges que justifiquin aquestes dues lleis.
La transcripció i els tres tipus de RNA.
A continuació tens algunes imatges referents a la transcripció. Les dues primeres fan referència al procés pròpiament dit en el que s’aprecia l’enzim RNA-polimerassa que llegeix una de les dues cadenes de DNA per generar una cadena de RNA missatger (mRNA)
A la imatge següent (d’entrada una mica complicada) s’hi poden observar els tres tipus de RNA existents que es generen amb la transcripció i la funció que realitzen cada un d’ells.
Va de gàmets – EXERCICI
Escriu tots els gàmets possibles que pot generar el següent genotip: AaBBDdFF.
Introducció a l’aparell digestiu – PER FER A CLASSE – DIARI
El científic Lazzaro Spallanzani, en el segle XVIII, va ser un dels primers a estudiar el funcionament de l’interior del cos humà en observar com es produïa la transformació dels aliments durant la digestió. Per poder-ho fer, s’empassava trossos d’esponges i d’aliments lligats a un cordill. Al cap d’un temps, els extreia i comprovava les transformacions que s’havien produït dins del seu estómac. Però van haver de passar uns quants anys per observar aquestes transformacions en directe.
El 1822, el doctor William Beaumont va atendre una persona ferida d’un tret. La bala li havia obert un gran forat a la paret de l’abdomen i li havia perforat l’estómac. El metge va fer tot el que va poder per curar la ferida, però no es va tancar completament perquè tenia unes dimensions força grans. A través del forat, Beaumont va poder observar durant un temps l’interior de l’estómac, i va descobrir que les parets d’aquest òrgan es movien i produïen un suc àcid quan hi entrava l’aliment. Beaumont va escriure el següent: «Aquest cas representa una oportunitat única per experimentar amb els fluids gàstrics. No tan sols se’n poden extreure fluids cada dos o tres dies, sinó que també s’hi poden introduir diferents aliments per observar com reaccionen».
Comentem el text tots junts.
- Fes una llista d’òrgans implicats en lel procés de digestió.
- Col.loca els òrgans per ordre en que van apareixent en el procés de digestió.
- Ara agrupa’t amb tres persones més que tinguis properes i poseu en comú les vostres respostes. Elaboreu un petit esquema de com funciona la digestió.
- Finalment expliqueu-ho a la resta de la clase.
Dominant i recessiu – EXERCICI
Digues si és possible que d’una parella amb els ulls negres en pugui néixer un fill també amb ulls negres i un fill amb ulls clars. Sàpigues que el color dels ulls ve determinant per un gen amb dos al·lels. L’al·lel dominant determina color fosc i el recessiu color clar.
La humitat com a condició del biòtop – INVESTIGA
La humitat és un factor ambiental molt important que condiciona el biòtop. Enlloc d’explicar-ho el professor et demanem que siguis tu qui investigui per una banda, què és la humitat i per altra perquè des del punt de vista ecològic (i també meteorològic) és molt més interessant la humitat relativa (HR) que l’absoluta. I et demanem que per fer-ho visitis la web de meteorologia de l’escola. Hi podràs accedir des de la pàgina principal www.escorialvic.cat
Et deixem una estoneta i després entre tots comentem què hem descobert.
A continuació et proposem el següent exercici:
DNA words are three leters long – DESCOBREIX
Anem a veure ara el problema que es plantejava a l’hora d’esbrinar com era possible fabricar proteïnes a partir del DNA. Primer llegeixes la introducció i després mires l’animació.
Un resum sobre la digestió – PER FER A CLASSE
Aquest vídeo el visualitzarem a la classe. A mesura que l’escoltes ves anotant la funció de cada una de les parts del procés de digestió.
Creuaments – REPASSA
Completa el següent qüestionari que et permetrà repassar els creuaments.
Va de flors… – EXERCICI
En algunes plantes el color de la flor ve determinat per un gen amb dos al·lels que presenten una relació d’herència intermèdia. Si considerem que el color vermell es determina per l’al·lel dominant “R” i el color blanc pel recessiu “r”. Llavors la presència dels dos al·lels en el genotip “Rr” fa que el color resultant sigui un d’intermig entre el que determinen els dos al·lels per separat.
Sabent això digues quina serà la proporció de fenotips en els descendents d’un creuament entre dues plantes roses de Mirabilis jalapa.
Parts de l’aparell digestiu – PER FER A CASA
A continuació tens dos documents amb teoria sobre l’aparell digestiu (anatomia i funcionament). Imprimeix-los i llegeix-los a classe i procura entendre’ls. Tot allò que no entenguis ho demanes al professor. recorda de posar aquest document al teu diari de classe.
Sistema nerviós i drogues (activitat 1) – INVESTIGA
Com molt bé sabràs, el consum de drogues té un efecte directe sobre el Sistema Nerviós. Et proposem que llegeixis les experiències d’uns testimonis que d’alguna manera o altra, estan o han estat en contacte amb les drogues. Després de fer-ne una lectura acurada, et demanem que escriguis al diari de classe algunes preguntes a les que us agradaria trobar resposta. Després ho posarem en comú.
El SNC i les drogues (activitat 2) – OBSERVA I ANOTA
Per tal que pugueu arribar a resoldre aquesta “situació problema”, relacionada amb l’efecte d’algunes drogues, necessiteu, abans de res, investigar sobre el funcionament de les cèl·lules que formen part del sistema nerviós: les NEURONES.
- Feu un dibuix d’una neurona i assenyaleu les diferents estructures.
- Què són els impulsos nerviosos que transmeten les neurones?
- En quin sentit transmeten les neurones els impulsos? Pinteu el sentit que es transmet l’impuls que heu fet anteriorment.
- A través d’aquesta aplicació, fixa’t en el procés anomenat SINAPSI. Et demanem que a través del Google Drive, escriviu un text (que compartireu amb altres alumnes de la classe) on expliqueu de forma detallada en què consisteix aquest procés. Mireu d’escriure enunciats sintètics i clars, l’animació us ajudarà a ententre-ho.
font: CDEC
El SNC i les drogues (activitat 3) – OBSERVA I ANOTA
Ara que has investigat una mica, et demanarem que et llegeixis i analitzis aquest document que explica el mecanisme d’acció de les drogues a nivell de la sinapsi. Pots contestar aquestes preguntes:
1.- Relacioneu els dibuixos A, B, C i D del Document 2 amb els mecanismes d’actuació de les drogues que es descriuen al Document 1.
2.- En quins casos, dels que presenten aquests documents, la comunicació entre neurones es veu activada i és superior que en condicions normals?
3.- En quins casos hi ha una disminució de comunicació entre neurones o no hi ha comunicació?
4.- Sabríeu justificar per què les drogues modifiquen la comunicació entre les neurones?
font: CDEC
El SNC i les drogues (activitat 4) – OBSERVA I ANOTA
Amb tot el què heu treballat, ara ja esteu en condicions de resoldre les preguntes que us han sorgit al llegir els diferents testimonis de les persones que les vostres companyes de segon han entrevistat per al seu treball de síntesi:
Quin és el mecanisme d’actuació de les drogues sobre el sistema nerviós? Si fan diferents efectes, vol dir que aquestes substàncies tenen diferents maneres d’actuar?
Per a cada una de les drogues escriviu un petit text on, segons el que expliqui el testimoni, deduïu si l’efecte de la droga consisteix a activar o a disminuir la comunicació entre les neurones i relacioneu-ho amb possibles mecanismes d’acció de la droga sobre la sinapsi.
- Cocaïna
- Pastilles i drogues de disseny
- Cànnabis
- Morfina
- Fàrmacs antidepressius, ansiolítics, somnífers…
font: CDEC
Desxifrant el codi genètic – PRACTICA
Et vols posar a la pell dels científics que van desxifrar el codi genètic ? Si cliques aquí, trobaràs un missatge per desxifrar. Sàpigues que aquest és missatge és enormement més senzill de desxifrar que el codi genètic. Cada símbol correspon a una lletra de l’alfabet i les paraules estan separades per espais.
Així comprendràs la immensa feinada que va suposar entendre el llenguatge de la vida !
Una extranya malaltia que explica una interessant llegenda – PER FER A CASA
Llegeix aquest article i el comentarem a classe. Imprimeix-lo i posa’l en el diari de classe.
Quan n’hi ha més de dos… – TEORIA
Fins ara hem vist que cada gen té dos al·lels. Això és cert però cal matisar-ho.
En el genotip d’un individu sempre trobem dos al·lels per a cada gen, però dins l’espècie a què pertany aquell individu poden existir múltiples al·lels diferents. Això sí: cada individu només en té dos. Quan això es produeix parlem d’al·lelomorfisme múltiple.
La relació que es produeix entre els diferents al·lels pot ser diferent.
Per acabar-ho d’entendre podem fer el següent exercici:
Una sèrie de al·lels múltiples determina la intensitat de la pigmentació en el ratolí. D= color complet, d= color diluït i dl= és letal en homozigosi. L’ordre de dominància és :
D > d > dl
Un ratolí de color complet portador del gen letal es aparellat amb un individu de color diluït també portador del gen letal. La F1 és creuada amb el pare diluït:
- Quina proporció fenotípica pot esperar-se de la descendència viable ?
- Quin percentatge de la descendència amb color complet és portadora del gen letal ?.
- Quin percentatge de la descendència amb color diluït duu el gen letal ?
Teoria Cel·lular – INVESTIGA
A continuació tens una llista amb alguns noms de científics que van tenir un paper rellevant en la Teoria Cel·lular.
Et demano que facis una cerca a la xarxa i trobis quines van ser les seves aportacions a aquesta teoria. El proper dia farem una posada en comú de les vostres troballes i el professor farà un resum de tot plegat.
No estaria de més que situessis en quina època passava tot això.
Cal lliurar-hi al classroom de la matèria.
Robert Hooke
Anton Van Leeuwenhoeck
Theodor Schwann
Jakob Schleiden
Rudolf Virchow
Santiago Ramon y Cajal
Adaptacions en relació a la humitat – OBSERVA I PENSA
A continuació tens una galeria d’imatges que il·lustren diferents adaptacions a la humitat. Es tracta que descobreixis en què deuen consistir (algunes de les imatges hi són per ajudar).
Una adaptació molt important a l’escassetat d’aigua del medi és la forma que els diferents animals tenen per excretar els compostos de nitrogen resultat del metabolisme dels aminoàcids. Quan els aminoàcids continguts en les proteïnes de la dieta no es poden aprofitar com a tals, els organismes són capaços de transformar-los en d’altres molècules útils, però en fer-ho els sobra el grup amino (-NH2).
La forma més directa d’eliminació d’aquest grup és directament en forma d’amoníac NH3 però resulta que aquest compost és extraordinàriament tòxic. L’altra forma és transformar aquest grup en un nou compost, molt menys tòxic, anomenat urea, i la darrera és transformar-lo en un altre compost amb una toxicitat pràcticament nul·la anomenat àcid úric.
Et demanem que:
1. Busquis quina relació deu tenir la forma d’excreció del grup amino (NH2) amb l’aigua disponible en el medi.
2. Per què alguns organismes són amoniotèlics, d’altres ureotèlics i alguns uricotèlics ? (fixa’t amb la imatge).