Dominant i recessiu – EXERCICI

Digues si és possible que d’una parella amb els ulls negres en pugui néixer un fill també amb ulls negres i un fill amb ulls clars. Sàpigues que el color dels ulls ve determinant per un gen amb dos al·lels. L’al·lel dominant determina color fosc i el recessiu color clar.

La humitat com a condició del biòtop – INVESTIGA

La humitat és un factor ambiental molt important que condiciona el biòtop. Enlloc d’explicar-ho el professor et demanem que siguis tu qui investigui per una banda, què és la humitat i per altra perquè des del punt de vista ecològic (i també meteorològic) és molt més interessant la humitat relativa (HR) que l’absoluta. I et demanem que per fer-ho visitis la web de meteorologia de l’escola. Hi podràs accedir des de la pàgina principal www.escorialvic.cat 

Et deixem una estoneta i després entre tots comentem què hem descobert.

A continuació et proposem el següent exercici:

Va de flors… – EXERCICI

Mirabilis jalapa (Exemple d’herència intermèdia)

En algunes plantes el color de la flor ve determinat per un gen amb dos al·lels que presenten una relació d’herència intermèdia. Si considerem que el color vermell es determina per l’al·lel dominant “R” i el color blanc pel recessiu “r”. Llavors la presència dels dos al·lels en el genotip “Rr” fa que el color resultant sigui un d’intermig entre el que determinen els dos al·lels per separat.

Sabent això digues quina serà la proporció de fenotips en els descendents d’un creuament entre dues plantes roses de Mirabilis jalapa.

Desxifrant el codi genètic – PRACTICA

Et vols posar a la pell dels científics que van desxifrar el codi genètic ? Si cliques aquí, trobaràs un missatge per desxifrar. Sàpigues que aquest és missatge és enormement més senzill de desxifrar que el codi genètic. Cada símbol correspon a una lletra de l’alfabet i les paraules estan separades per espais.

Així comprendràs la immensa feinada que va suposar entendre el llenguatge de la vida !

Quan n’hi ha més de dos… – TEORIA

Fins ara hem vist que cada gen té dos al·lels. Això és cert però cal matisar-ho.

En el genotip d’un individu sempre trobem dos al·lels per a cada gen, però dins l’espècie a què pertany aquell individu poden existir múltiples al·lels diferents. Això sí: cada individu només en té dos. Quan això es produeix parlem d’al·lelomorfisme múltiple.

La relació que es produeix entre els diferents al·lels pot ser diferent.

Per acabar-ho d’entendre podem fer el següent exercici:

Una sèrie de al·lels múltiples determina la intensitat de la pigmentació en el ratolí. D= color complet, d= color diluït i dl= és letal en homozigosi. L’ordre de dominància és :

D > d > dl

Un ratolí de color complet portador del gen letal es aparellat  amb un individu de color diluït també portador del gen letal. La F1 és creuada amb el pare diluït:

  • Quina proporció fenotípica pot esperar-se de la descendència viable ?
  • Quin percentatge de la descendència amb color complet és portadora del gen letal ?.
  • Quin percentatge de la descendència amb color diluït duu el gen letal ?
Exercici extret de: http://mmiguela.wordpress.com/genetic/

 

Teoria Cel·lular – INVESTIGA

A continuació tens una llista amb alguns noms de científics que van tenir un paper rellevant en la Teoria Cel·lular.

Et demano que facis una cerca  a la xarxa i trobis quines van ser les seves aportacions a aquesta teoria. El proper dia farem una posada en comú de les vostres troballes i el professor farà un resum de tot plegat.

No estaria de més que situessis en quina època passava tot això.

Cal lliurar-hi al classroom de la matèria.

Robert Hooke

Anton Van Leeuwenhoeck

Theodor Schwann

Jakob Schleiden

Rudolf Virchow

Santiago Ramon y Cajal

Adaptacions en relació a la humitat – OBSERVA I PENSA

A continuació tens una galeria d’imatges que il·lustren diferents adaptacions a la humitat. Es tracta que descobreixis en què deuen consistir (algunes de les imatges hi són per ajudar).

 Una adaptació molt important a l’escassetat d’aigua del medi és la forma que els diferents animals tenen per excretar els compostos de nitrogen resultat del metabolisme dels aminoàcids. Quan els aminoàcids continguts en les proteïnes de la dieta no es poden aprofitar com a tals, els organismes són capaços de transformar-los en d’altres molècules útils, però en fer-ho els sobra el grup amino (-NH2).

La forma més directa d’eliminació d’aquest grup és directament en forma d’amoníac NH3 però resulta que aquest compost és extraordinàriament tòxic. L’altra forma és transformar aquest grup en un nou compost, molt menys tòxic,  anomenat urea, i la darrera és transformar-lo en un altre compost amb una toxicitat pràcticament nul·la anomenat àcid úric. 

Et demanem que:

1. Busquis quina relació deu tenir la forma d’excreció del grup amino (NH2) amb l’aigua disponible en el medi.

2. Per què alguns organismes són amoniotèlics, d’altres ureotèlics i alguns uricotèlics ? (fixa’t amb la imatge).

El codi genètic – PRACTICA

Amb l’ajuda de la taula del codi genètic que tens a continuació fes els exercicis que se’t demanen.

Exercici 1

A partir de la següent doble hèlix de DNA i sabent que la cadena que porta informació és la de vermella, indica la seqüència d’aminoàcids de la proteïna corresponent:

ATGCCCACGGACCATTACCGGTAG
TACGGGTGCCTGGTAATGGCCATC

Fes el mateix en aquest segon cas:

TACCGATTTTGGCCGCTAATT
ATGGCTAAAACCGGCGATTAA

Exercici 2

Si el nombre d’aminoàcids que formen una proteïna és 1056, quants parells de nucleòtids, com a mínim, ha de portar el gen responsable de la seva síntesi ?

Exercici 3

Resol l’exercici que trobaràs clicant aquí.

Els cinc regnes – EXERCICI

Activitat per parelles / Cal que estigui en els apunts.

Observarem el següent video tots junts a la PDI (a continuació tu el pots tornar a mirar les vegades que faci falta). Es tractaria que intentis recollir les principals característiques de cada un dels regnes que es presenten. Anota-ho en els apunts i després ho posem en comú.

Tot seguit hi ha una llista amb els cinc regnes (en vermell) i algunes de les seves característiques principals. Es tracta que transformis aquestes dades en una taula de manera que en un sol cop d’ull es pugui veure tota la informació.

Un cop enllestit ho deixes al pou corresponent.

R. Mònera –> Procariota – Unicel·lular

R. Protoctist –> Eucariota – Unicel·lular

R. Vegetal –> Eucariota – Pluricel·lular – Fotosintètic – Immòbil

R. Fong –> Eucariota – Pluricel·lular – No fotosintètc – Immòbil

R. Animal –> Eucariota – Pluricel·lular – No fotosintètic – Mòbil


Jo guanyo, tu guanyes – TEORIA

Existeix un altre possible cas de relació al·lèlica. Es tracta de l’herència codominant.

Quan dos al·lels presentem codominància i es troben tots dos, el resultat és l’expressió completa d’ambdós gens.

Tal i com hem vist quan parlàvem d’al·lelomorfisme múltiple, en el cas de la codominància tampoc s’utilitzen lletres majúscules i minúscules per representar els al·lels (diferents variants del gen).  Aquí s’utilitza una lletra majúscula per representar el caràcter ( C pel color, T per la talla…) acompanyada d’un superíndex que indica la particularitat d’aquesta característica.

Gen Al·lels Genotips Fenotips
C CB (blanc)CN (negre) CB CB blanc
CB CN clapejat blanc i negre
CN CN negre
Taula extreta de: http://blocs.xtec.cat/biologia4mp

Els grups sanguinis un exemple de codominància – LLEGEIX

En els sistema ABO dels grups sanguinis s’utilitza la I/i per a designar l’al·lel i amb un superíndex s’assenyala l’antigen. A més aprofitem la I majúscula per indicar dominància i la i  minúscula recessivitat. Aquí teniu totes les combinacions possibles dels tres al·lels i el fenotip indicat amb una gradació de colors.

A continuació tens una fitxa explicativa molt interessant que t’explica el funcionament dels grups sanguinis. Fes-hi un cop d’ull !

Les mesures de la biologia – EXERCICI

Activitat per parelles / Cal que estigui en els apunts.

Recordes els factors de conversió ? Doncs fes una mica de práctica i pasa a mm cada una de les seguents mesures:

Longitud d’un espermatozoide 40 μm

Amplada d’un cloroplast 5μm

Diàmetre d’un eritròcit: 7μm

Cèl. Vegetal: 60μm

Virus del VIH: 10nm

Bacteri: 5μm

Una vegada fet clica el següent enllaç (prem “Start of animation” ) i digues quina és la mida de:

Glòbul vermell

Bacteri

Glòbul vermell

Cabell humà

Gra de pol·len

Virus

Glòbul blanc

Llevat

Àcar de la pols

La salinitat com a condició i algunes adaptacions – PENSA

Un dels principals efectes de la salinitat en els organismes és la pressió osmòtica que es produeix a banda i banda de les seves membranes com a conseqüència de la diferent concentració de sals. Ho recordes ? A continuació tens un parell d’imatges per refrescar la memòria.

Vacúols pulsàtils
Fenòmens osmòtics

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
A continuació tens un fragment de text en el que s’explica les estratègies d’alguns peixos en relació a la salinitat. Llegeix-los i assegura’t que en comprens el significat:

En los peces de agua dulce la presión osmótica interna es mayor que la del agua por lo que esta tiende a entrar por las membranas permeables en las branquias, las mucosas bucales y el intestino. Aunque también entran pequeñas cantidades por la piel. Para compensar esta entrada constante de agua los peces de agua dulce producen una orina abundante y altamente diluida que es hipotónica con relación al pez. Por lo que el mayor trabajo del riñón en los peces de agua dulce es la excreción de agua. 

En contraste con los anteriores, los peces marinos viven en un medio que es hipertónico, por lo que tienen a perder agua y ganar sales a través de sus membranas osmóticas. Para contrarrestar la pérdida de agua los peces marinos toman agua y así disminuyen la concentración de sales interna.

Las células de sal en los peces marinos eliminan el exceso de iones de cloro mientras que en los de agua dulce estas mismas lo toman. Estas células se han encontrado en las bases de las lamelas de las branquias, en las mucosas bucales y hasta en la cabeza.

En peces que migran regularmente entre el agua de mar y dulce (como el salmón y la anguila), el epitelio branquial cambia para adaptarse a la salinidad ambiental. Estos peces captan activamente NaCl (sal) cuando se encuentran en agua dulce y lo excretan (expulsan) activamente cuando se mueven en agua de mar.

La regulación osmótica está mediada por hormonas que afectan a la diferenciación celular y al metabolismo.

Finalment et demanem que pensis amb quin problema es deuen trobar les plantes que viuen en ambients on la salinitat és molt alta i com el solucionen (per exemple les plantes que viuen a les platges).

Salicornia

I també com a curiositat algunes imatges de la Mar Morta on la salinitat pot arribar  a valors de 226g/L. Suposo que no et ve de nou el nom d’aquest mar oi ?

Mar morta
Mar morta

La composició i l’estructura de la membrana – INVESTIGA

Activitat individual / Cal que estigui en els apunts / Es valorarà que en els apunts hi hagi les imatges d’aquesta entrada.

1. Sabries dir quina és la diferència entre composició i estructura ?

2. Quina de les dues coses penses que es va descobrir primer i per què ?

3. Busca, ni que sigui a la viquipedia, quina és la composició bàsica de la membrana. Cal que trobis com a mínim el nom de tres dels components majoritaris.

A continuació tens tres imatges que utilitzarem per explicar l’estructura bàsica de la membrana que a poc a poc s’anirà complicant.

La compensació gènica – INTERPRETA

Investiga en què consisteix el fenomen de la compensació gènica després ho comentarem tots junts.

Un dels efectes que té és l’aparició del corpuscle de Barr tal i com es posa de manifest en la imatge adjunta. Investiga què és aquest corpuscle i què té a veure amb la compensació.

Un altre efecte més específic que té aquest fenòmen és el que es demostra en el següent dibuix. Sabries dir què representa ? és a dir perquè aquest, és un exemple d’un efecte del fenomen de la compensació ?


El model del mosaic Fluid – OBSERVA i ANOTA

Activitat per parelles / Cal que estigui en els apunts /Es valorarà que en els apunts en net hi hagi les imatges de l’entrada comentades.

Tot seguit tens una galeria d’imatges sobre l’estructura de la membrana cel·lular. Observa-les amb atenció i anota tot allò que en descobreixis. En acabat ho posarem en comú.

Els creuaments recíprocs de Morgan – PRACTICA

Morgan detectà una mutació que afectava al gen que determina el color dels ulls en Drosophila. L’al·lel salvatge determina color vermell, mentre que l’al·lel mutat que ell descobrí determinava ulls blancs. L’al·lel salvatge domina sobre el mutat. Precisament gràcies als creuaments recíprocs que ara refarem, Morgan va concloure que aquesta mutació que anomenà “white” es trobava al cromosoma X.

La imatge que tens a continuació il·lustra el primer dels dos creuaments. Observa-la amb atenció i fes el creuament recíproc en els apunts. T’adonaràs que alguna cosa passa. Això és exactament el que va sorprendre a Morgan el 1909.

La membrana és fluida – OBSERVA

Activitat individual / Cal que en els apunts hi hagi un comentari sobre el que has après en aquest video.

Aquest video il·lustra de manera molt gràfica l’estructura i el comportament de la membrana. Val la pena fer-hi un cop d’ull.

Què són les mutacions ? – INVESTIGA

A continuació tens un text introductori senzill sobre les mutacions. Cerca’n les paraules importants i després estirarem el fil per entendre més de què es tracta.

The DNA sequences from two individuals of the same species are highly similar — differing by only about one nucleotide in 1,000. Each DNA difference results from a mutation — ranging from single nucleotide changes, to small repeated units, to larger insertions and deletions. Some mutations generate novel changes that are starting points of evolution, and some are responsible for disease. In humans, the vast majority of mutations occur in DNA regions that do not encode proteins. Most of these are neutral in terms of evolution or health; they have no negative or positive effect.

In the 1920s, DNA mutations were first induced in Drosophila using X-rays. Other types of ionizing radiation were also found to produce mutations. Ultraviolet radiation, a component of sunlight, causes specific kinds of DNA damage, including the linking of adjacent thymine nucleotides. Chemicals from a variety of man-made and natural sources are known mutagens. Also, DNA replication, itself, is not perfect and is a source of new mutations.

Un experiment genial amb dos errors genials – LLEGEIX

Activitat individual / Cal que estigui en els apunts.

Clicant aquí coneixereu l’experiment que va permetre descobrir que la membrana cel·lular estava formada per una bicapa de fosfolípids.

Llegiu-lo amb atenció i feu una llista de les paraules clau. després entre tots en buscarem el significat que anotareu al costat de cada paraula de la llista.

Gradient electroquímic – INVESTIGA

Activitat individual / Cal que estigui en els apunts.

1. Busca el significat de gradient (pots fer-ho en qualsevol diccionari online)

DIEC

Enciclopèdia catalana

2. Busca què vol dir que “la membrana cel·lular és semipermeable“. Pots utilitzar les eines anteriors o provar d’utilitzar el google.

3. A continuació observa les dues imatges següents i acaba de deduir què deu significar el concepte “gradient electroquímic”.

 

Osmosi – INVESTIGA

Activitat per parelles / Cal que estigui en els apunts.

A continuació tens dues imatges. Amb la primera has de deduir què és l’òsmosi. I amb la segona una conseqüència que té aquest fenomen per les cèl·lules. Si no ho acabes de veure clar fes una mica de cerca bàsica per la xarxa.

 

 

La família Borbó

La família dels Borbons és un bon exemple per estudiar l’herència d’un caràcter lligat al sexe. Es tracta de l’hemofília. Les persones afectades d’aquesta malaltia no poden fabricar un dels factors que són clau en el procés de coagulació de la sang.

L’observarem a classe i en farem alguns comentaris.

Drosphilla melanogaster – OBSERVA

A continuació tens una galeria d’imatges sobre Drosophila mellanogaster.

00001745_mosca
Detalls del cap en alta resolució.

220px-Drosophila_melanogaster_lab_cultures
Flascons on s’oberva la “papilla” nutritiva.

solvin-zankl-fruit-fly-wild-type-drosophila-melanogaster-lab-culture
Mosques a punt de ser observades sota la lupa.

chrmsm
Algunes mutacions de Drosophila.

000659130
Cicle biològic

250px-EyeColors
Mosques anestesiades.

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
Flascons on s’observen moltes pupes.

Drosophila_melanogaster
Detalls del cos.

Difusió facilitada – INVESTIGA

Activitat per parelles / Cal que estigui en els apunts.

Quan el transport és passiu però, intervenen proteïnes transmembrana per fer-lo possible, parlem de difusió facilitada. A continuació tens les imatges de dos processos d’aquest tipus.

1. Què significa transport passiu ?

2. En què consisteixen les diferències entre els dos tipus de transport que es representen en aquestes imatges ?

 

 

 

 

 

La radiació com a condició i com a recurs – OBSERVA

El Sol no emet només llum sinó un conjunt de radiació molt més ampli.

Fixa’t amb la imatge que hi ha a continuació i intenta resoldre les següents qüestions:

1. De tota la radiació que emet el Sol quin percentatge diries que els éssers  vius en poden captar ?

2. Tota la radiacio és igualment energètica ? 

3. Si t’hi fixes veuràs que la radiació es representa amb una ona i aquesta ona té dues característiques que la identifiquen. Una està representada a la part de dalt de l’ona i l’altra a la part de baix. Quina és quina ? Amb quines unitats es mesura ? Quina relació té amb l’energia que conté l’ona ?

Especte de radiació electromagnètica del Sol

 

 

 

 

 

 

Existeixen plantes adaptades a més o menys llum. A continuació et mostrem un gràfic en què se’n representen tres espècies.

Sabries dir en què es diferencien cada una de les tres espècies representades ? Fixa’t bé en el que hi ha en els eixos i en la forma dels gràfics.

Taxa fotosintètica en funció de la intensitat de la llum.

 

 

 

 

 

 

Les tres imatges que tens tot seguit fan referència a un altre tipus d’adaptació a la llum.

Sabries dir en què consisteix ?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La llum és prou important com perquè les espècies s’organitzin segons si la intensitat que els n’arriba és més o menys baixa. Un bon exemple (tal i com es veu a la imatge) és el de la zonació en altitud al bosc tropical.

Fixa’t també en els altres paràmetres mesurats que apareixen  a la imatge. Els trobes coherents ? penses que poden influenciar en la biocenosi ?

Bosc tropical plujós

 

 

 

 

 

 
Finalment et deixem dues imatges en què s’aprecia una eina molt utilitzada en l’estudi dels ecosistemes aquàtics. Al peu de la foto en tens el nom. Fes una breu recerca i descobreix quina funció té aquest disc.

Disc de Secchi

Mesura amb el disc de Secchi

La piscifactoria – EXERCICI

Us proposo que feu aquest exercici. Tota manera per resoldre’l bé us veureu obligats a fer l’entrada següent. O sigui que la feu i després torneu cap aquí. Som-hi !

L’encarregat d’una piscifactoria observa que amb l’arribada de l’estiu, en els seus estanyols augmenta el nombre de truites mortes. Sap que les truites necessiten viure en aigües amb elevada quantitat d’oxigen, però desconeix quina relació té la mort de les truites amb l’arribada de l’estiu.

La gràfica mostra la relació entre l’oxigen dissolt en l’aigua i la temperatura:

a) Quina relació existeix entre la temperatura i la quantitat d’oxigen dissolt en l’aigua ?

b) Creus que les dades de la gràfica poden explicar la major mortaldat de les truites a l’estiu ? Per què ?

c) Què podria fer l’encarregat de la piscifactoria per evitar la mortaldat de les truites ?

Transport actiu – EXPLIQUEM

EL PROFESSOR FARÀ LES EXPLICACIONS I ANIREM COMENTANT LES IMATGES I TEXTOS DE L’ENTRADA.

1. Per què ha d’existir un altre sistema de transport de molècules petites diferent del transport passiu ?

2. Té sentit el nom de “transport actiu” ?

Transportador actiu ATP-dependent

El transport actiu és sempre dependent d’energia. El cas més simple, que no vol dir el més freqüent, és el que es representa en la primera imatge on una determinada molècula (bola vermella) és introduïda a l’interior de la cèl·lula amb la despesa d’una molècula d’ATP.

Habitualment el que es produeix és l’acoblament de la molècula que es vol transportar en contra de gradient al transport d’una altra molècula que es mou a favor de gradient. I aquesta molècula en molts casos és el ió sodi o el ió potassi. En aquest cas una mateixa proteïna transportadora fa passar al seu través dues molècules (una en contra i l’altra a favor de gradient) produint-se el que s’anomena un cotransport.

Cotransport de sodi i glucosa

Només si el sodi entra a favor de gradient pot arrossegar una altra molècula que segurament ho fa en contra.

1. Per què pesnses que molt probablement la glucosa (representada en verd) entra en contra de gradient ?

2. Aquest sistema és sostenible ? és a dir pot durar sempre o s’aturarà per algun motiu ?

 

Aquest parell d’imatges (no facis cas de la proteïna que hi ha immersa en la membrana de la primera imatge) et pot ajudar a respondre la segona pregunta:

 

 

 

 

 

 

 

 

A continuació et donem la solució a aquesta aparent paradoxa. Se soluciona gràcies a la presència d’una proteïna transportadora de membrana present a totes les cèl·lules i que és absolutament fonamental per la vida. S’anomena Na/K-ATPasa o si ho vols més senzill bomba de sodi i potassi.  Observa’n les imatge si descobreix-ne el funcionament. Si no ho captes sempre et queda el recurs de la xarxa.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Finalment i per acabar aquesta llarga entrada, en la imatge que tens a continuació pots veure el treball conjunt d’una proteïna que cotransporta sodi i glucosa a la banda dreta de la cèl·lula i la bomba de sodi i potassi a la banda esquerra treballant coordinadament.

Cotransportador sodi dependent de glucosa

 

 

 

 

 

Per acabar, ara sí, un parell d’ imatges resum que pensem que et poden ser d’utilitat.

 

 

 

 

 

 

L’Oxigen com a recurs i algunes adaptacions – INTERPRETA

Ja saps que l’oxigen és un preuat recurs per a la majoria d’éssers vius. Ara voldríem que et fixessis en cada una de les següents imatges i/o gràfics i en traguessis conclusions.

En primer lloc observa el gràfic de la dreta i digues quina informació ens dóna i intenta trobar-hi una explicació coherent. En segon lloc observa bé el  gràfic de l’esquerra i intenta esbrinar quina relació té amb el fenòmen que has descobert amb el gràfic anterior. Potser et calgui descobrir què és l’eritropoyetina però ho trobaràs fàcilment.

 

 

 

 

 

 

 

L’oxigen és un gas soluble en aigua i la seva solubilitat depèn de la pressió i la temperatura. Quan més alta és la pressió del gas major és la solubilitat. Quant més alta és la temperatura del líquid menor és la solubilitat. Cerca com es diu aquesta llei física.  Vols veure-ho ?

La pressió no influeix gaire en els biòtops, però si la temperatura.

Amb les dades de la taula que tens a sota d’aquest paràgraf fes un gràfic de la concentració d’oxigen respecte la temperatura i digues si és el mateix viure en aigües fredes o en aigües més temperades.

Taula de concentració d’oxigen (ppm) en funció de la temperatura.

 

 

 

 

 

 

A continuació hi ha algunes imatges d’organismes especialment adaptats a viure en medis amb molt baixa concentració d’oxigen.

Quironòmids

Quironpomids en el seu hàbitat

Per què aquests organismes són tant vermells ? En sabries trobar alguna explicació coherent a partir del que ja saps ? 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La velocitat del corrent – EXERCICI

Es va realitzar un experiment per descobrir l’efecte de la velocitat del corrent en la distribució de dues espècies de larves d’un insecte en un rierol:

a) Quan la velocitat del corrent era de 10cm/s, quantes larves de cada espècie es van trobar ?

b) Quina espècie és més abundant si el corrent és lent ? I si és ràpid ?

c) L’espècie A s’alimenta construint una forta xarxa en què queden atrapades restes d’animals i plantes. L’espècie B construeix una xarxa feble per atrapar petits invertebrats nedadors. Hi ha alguna relació entre la seva manera d’alimentar-se i la preferència per una determinada velocitat del corrent ?

Perfil d’oxigen – EXERCICI

A la taula es donen els valors d’oxigen dissolt (mil·ligrams d’oxigen per litre d’aigua) mesurats al migdia, a diferents fondàries d’una bassa amb abundància de plàncton.

a) Representeu les dades en un gràfic. Expliqueu el procés biològic que predomina al migdia en el primer mig metre de la bassa i digueu quins organismes el realitzen.

b) Quins canvis, en general, creieu que hi pot haver pel que fa a la concentració d’oxigen a l’aigua al vespre? Raoneu-ho.

c) Expliqueu perquè al fons hi ha la concentració d’oxigen que apareix a la taula. Penseu quin tipus d’organismes poden viure a la bassa a aquesta profunditat.

Perfil d’oxigen, temperatura i llum en un llac – INVESTIGA

Observa amb atenció aquesta imatge (fixa’t bé en les mesures preses) i treu-ne conclusions. Entre tots ho comentarem

 

 

 

 

 

 

1. Com es distribueix l’oxigen disolt pel llac ?
2. Què succeeix amb la temperatura ? per què ?
3. Quina diferència (o quines)  hi deu haver entre la part de color blau cel i la part de color blau fosc ?
4.  Per què la zona blau cel l’anomenen “Zone of mixing” ?
5.  Penses que el llac tindrà el mateix perfil a l’hivern que a l’estiu ? per què  

Les següents imatges ens hi ajudaran:

L’absència o presència de termoclina condiciona les caacterístqiues del llac o embassament.

 

Distribució estacional de nutrients i oxigen.

 

Eutròfia – DESCOBREIX

Cerca tu mateix el significat del concepte “eutròfia”.

 

 

 

 

Després intentarem entendre com s’ha arribat a les situacions que es descriuen en les següents imatges: