Llibre digital de Ciències – Escorial Vic
Recursos per a l'aprenentatge de les ciències a secundària.
T’has m
enjat mai una nectarina? O has cuidat els geranis del balcó? Ja saps que les plantes es reprodueixen asexualment de manera natural, però has pensat mai que l’home pot intervenir en aquest procés? És el què anomenem reproducció asexual assistida o artificial.
Quan mengem una nectarina, hem de saber que prové d’un empelt, mentre que si volem plantar més geranis al balcó, només hem de fer un esqueix… busca les paraules en negreta i entendràs què és això de la reproducció asexual assistida.
Amb el què has vist a l’entrada anterior, ara busca què és una nàstia i pensa un exemple diferent dels anteriors.
Ara que ja saps la fórmula de la fotosíntesi, sabries dir què necessita una planta 
per a fer la fotosíntesi?
I d’on ho treu?
Investiga una mica i anota-ho a la teva llibreta. Després ho comentarem a classe.
Busca informació sobre les plantes carnívores i prepara una petita presentació prezi.
La presentació ha de contenir els següents aspectes:
– Què és una planta carnívora?
– Quin és el seu hàbitat?
– Per què cacen? Com ho fan?
– Què mengen?
– Com es reprodueixen?
– Espècies de plantes carnívores
Ara tanca l’ordinador i escolta el què explicarà el professor. Recorda d’anotar allò que creguis més important a la teva llibreta.
Observa bé l’esquema i respon a les preguntes:
– Què és una angiosperma?
– Què és un gàmeta?
– Quin és el gàmeta femení? I el masculí? A quina part de la planta es troben?
– Ordena els següents processos: Polinització / Dispersió / Germinació / Fecundació.
No totes les plantes es mouen a través de nàsties, però si que totes es relacionen amb el medi que les envolta.
Els tropismes són les respostes permanents davant d’un estímul, en les quals es produeixen canvis en la direcció del creixement de la planta.
Els tropismes es consideren positius si es dirigeixen cap a l’estímul i negatius si s’allunyen de l’estímul.
Segons qui produeix l’estímul, hi ha 4 tipus de tropismes. A veure si pots acabar d’omplir la taula:
| Tropisme | Qui produeix l’estímul? | Exemple |
| Fototropisme | ||
| Gravetat | ||
| Higrotropisme | ||
| Tigmotropisme | Contacte |
Les plantes obtenen matèria orgànica (glucosa) a través de la fotosíntesis. Per a poder utilitzar l’energia d’aquestes molècules orgàniques, cal degradar-les en compostos més petits (nutrients). Per tant, la planta fa un procés paral·lel a la fotosíntesi que l’hi permetrà obtenir els nutrients necessaris i tenir energia suficient per a realitzar la fotosíntesi. Aquest procés s’anomena respiració.
Durant la respiració, les plantes agafen oxigen i alliberen diòxid de carboni, utilitzen la glucosa (que han obtingut durant la fotosíntesi) i l’oxígen per a obtenir altres elements que necessiten (nutrients) i energia. Amb aquestes indicacions, creus que pots escriure la fórmula de la respiració?
Existeixen dos tipus de polinització: la polinització encreuada i la polinització directa o autopolinització.
Observa les dues fotografies: la primera flor té una polinització directa i la segona realitza una polinització encreuada. Després, respon a les següents preguntes:
– Quina flor et sembla que és més vistosa?
– Quina flor creus que fa més olor?
– Quina flor creus que fabrica més quantitat de polen?
– Ara, sabries dir quina és la diferència entre la polinització encreuada i la directa?
Omple els buits del següent qüestionari. Et servirà per a repassar!
Fes el següent encreuat per a repassar tot el què has après sobre la nutrició de les plantes!
La dispersió de les llavors pot ser anemòfila (si la fa en vent) o entomòfila (si la fan els animals).
Fes una llista de les característiques que creus que han de tenir les llavors que s’escampen pel vent de les que s’escampen a través d’insectes.
Un cop feta la llista, mira les fotos i digues quines llavors són antomòfiles i quines anemòfiles.
Escolta les explicacions del professor i no t’oblidis de pendre apunts!
Mira el següent video i escolta les explicacions que farem a classe.
La reproducció de les falgueres és semblant a la de les molses, però amb un parell de diferències importants:
– El protal·lus és molt petit (1cm2) i no el veiem al bosc.
– L’esporòfit és la part més vistosa i les espores es troben dins el sorus.
Aqui tens un esquema de la reproducció de les falgueres:
Observa els dibuixos següents i fes una llista a la llibreta de les diferents parts que té una planta. Ho comentem a classe.
Si ara volguéssiu muntar un supermercat tindríeu molts articles com : Cols, mongetes,formatge, llet, tomates, iogurts, pantalons, colònia, detergent, sabates, culleres, api, aigua ,pomes, plats, escombra, desodorant,…
a) Primer de tot hauríeu de posar ordre. Com?
b) Fent servir aquest esquema i afegint les fletxes que calguin poseu ordre al supermercat.
c) Si no ho has fet abans, posa damunt de cada fletxa la característica en que t’has basat perfer el grup.
d) Has fet una classificació. Explica com ho has fet.
e) Quins articles s’assemblen més, els de la columna 2 o els de la 3?. Raona la resposta.
f) Has fet grups disposats jeràrquicament, es a dir, cada grup comprèn diferents grups d’ordre inferior cada cop més semblants o diferents?
Sabies que a la biosfera hi ha entre 3 i 10 milions d’espècies d’éssers vius i que només s’ha descrit el 20% de totes les espècies?
Prepara un petit power point amb imatges d’éssers vius. Cal que hi apareguin 2 imatges de cada grup dels que tens a continuació:
Grup 1: Plantes / Grup 2: Insectes / Grup 3: Peixos / Grup 4: Mamífers / Grup 5: Rèptils / Grup 6: Algues /Grup 7: Bacteris / Grup 8: Amfibis.
Una vegada has acabat el power point, sabries definir la paraula biodiversitat? Fes una cerca per internet i afegeix un última diapositiva al power point on expliquis què és la biodiversitat. Recorda que has de fer servir les teves pròpies paraules per a definir-la.
Quan acabis el power point, el pots penjar al Pou “Biodiversitat”. Bona feina!
Com has pogut comprovar a les entrades anteriors, al nostre planeta hi ha molta biodiversitat. Per tant, hi hem de posar ordre. Per fer-ho, els científics han acordat unes normes i uns grups que són els que trobaràs en l’esquema que segueix:
Escolta atentament les explicacions que et donarà la professora i pren apunts a la teva llibreta.
Ara, al vostre power, afegiu-hi el nom científic de cada ésser viu que heu trobat. Pengeu el power al pou anomenat “Biodiversitat”.
Les forces que actuen sobre un cos condicionen el seu estat de moviment. Ara bé, estem tan acostumats a viure a la Terra, envoltats d’aire, i a observar que qualsevol moviment necessita una força impulsora, que som incapaços de concebre que un cos es pugui moure sense la presència de forces.
Les forces són responsables només dels canvis en el moviment dels cossos, i no són necessàries per mantenir un moviment quan aquest ja existeix.
Ara informa’t sobre què signifiquen els conceptes INÈRCIA I FREGAMENT.
Ja ho tens?
Doncs ara respon a les següents preguntes a la teva llibreta:
1) Quina funció fa el paracaigudes? Quina relació té a veure amb els conceptes anteriors?
2) Per què hem de frenar-nos si anem amb patins sobre gel i si no ho féssim continuariem en moviment? Explica-ho utilitzant un concepte dels anteriors.
3) Per què quan anem amb cotxe i frenem de cop se’ns tira el cos endavant? També té a veure amb un concepte dels anteriors.
4) Per què quan engeguem a la muntanya russa se’ns tira el cos enrere? Té a veure amb la pregunta anterior.
Observa la imatge següent:
Hem dit, a l’entrada anterior, que les forces ens calen per canviar el moviment del cossos. Ara pensa: Si fem la mateixa força sobre els dos cossos, quin canviarà més la seva velocitat?
I ara pensa més , quin motor haurà de fer més força per engegar-se, el d’una moto o el d’un camió?
Quan fem una força sobre un cos, aquest cos s’accelera i s’accelerarà més quan més gran sigui la força que hi haguem aplicat. Hi estàs d’acord?
Però no només depèn de la força que hi apliquem, sinó que també depèn de la massa del cos.
Si s’exerceix una mateixa força sobre dos cossos amb masses diferents, el canvi de velocitat es notarà més en el cos que té una massa més petita. Es podria dir que la massa d’un objecte és una mesura de l’oposició que aquest ofereix als intents de modificar el seu moviment. Això ens relaciona amb el concepte d’ inèrcia que hem parlat a l’entrada anterior. Hi veus la relació? Intenta explicar-la!
A totes aquestes conclusions que hem arribat ara, també hi va arribar Newton ara ja fa bastants anys i va trobar la relació entre la massa, l’acceleració i la força que s’aplica a un cos. Ho va recollir en la següent fòrmula:
F = m . a on F = força que s’aplica sobre un cos
m = massa del cos
a = accleració que s’aplica sobre el cos.
El moviment d’un mòbil també podem estudiar-lo a partir de les gràfiques: posició-temps i velocitat- temps.
Per entendre el gràfic posició- temps, mira’t aquest tutorial.
Observant la pendentde les gràfiques del moviment uniforme podem fer-nos una idea sobre la velocitat que porta el mòbil i cap a on es desplaça. Observa l’explicació que tens en aquest enllaç.
Quan ho hagis mirat tot, escolta les explicacions de la professora.
Fes l’ exercici següent a la teva llibreta per repassar el què has après:
Ara farem una mica de debat entre tots:
a) Què creieu que és la caiguda lliure?
b) Penseu exemples de caiguada lliure.
c) Tirar enlaire una pilota, és caiguda lliure?
d) Amb quin tipus de moviment dels que hem estudiat es pot relacionar?
e) Si tirem una nou i una poma des d’una torre molt alta i no considerem el fregament amb l’aire, quina creus que arribarà abans a terra?
Ara engega aquest applet i practica amb diverses gràfiques. A veure si ho acabes d’entendre! Som-hi!
Observa les següents gràfiques i contesta a les preguntes que trobaràs a continuació i envia-ho al pou titulat “gràfiques del moviment” que la professora t’obrirà.
gràfic A
gràfic B
gràfic C
gràfic D
a) Quins gràfics representen la posició respecte el temps d’un mòbil?
b) Quins gràfics representen la velocitat respecte el temps d’un mòbil?
c) En la gràfica B: De quina posició parteix el mòbil?
d) En la gràfica D: A quina velocitat va el mòbil?
e) En la gràfica C: Explica què succeeix en els trams a, b i c.
f) En la gràfica A: Què succeeix al tram 2?
Hi ha altres tipus de moviments, anomenats no uniformes o variats, en què la velocitat varia a mesura que passa el temps.
En cap cas, la velocitat no pot canviar instantàniament; sempre es necessita un cert temps, que pot ser molt curt, però mai nul.
Per estudiar el moviments variats es defineix una magnitud, l’acceleració, que relaciona el canvi de velocitat d’un mòbil amb el temps que transcorregut mentre es produeix aquest canvi.
El què estudiarem aquest curs serà el moviment rectilini uniformament accelerat (MRUA).
Pensa en moviments que succeeixin al nostre planeta i que puguin tenir aquest tipus de moviment.
Ara et demanem que analitzis el títol d’aquesta entrada:
Què significa moviment rectilini uniforme? Pensa en cada paraula per separat i després intenta realitzar una definició conjunta.
Aquest moviment no és molt habitual en la natura, però és el més senzill per començar amb el tema de la cinemàtica i teniu les eines matemàtiques per poder calculcar-lo. Per això comencem per aquest.
Per entendre aquest moviment i veure una lliçó amb moviment, vés en aquesta pàgina i comença pel primer apartat.
Ara aprendrem a mesurar l’acceleració mitjana (sempre calcularem la mitjana) que és l’increment de velocitat instantània per unitat de temps.
La fòrmula per calcular-la és:
La unitat d’acceleració del SI és el m/s cada s, que es representa simbòlicament com a m/s2.
Per pensar: Què passa si el mòbil frena? Com serà l’acceleració?
Ara, per practicar, fes els exercicis següents de MRUA a la teva llibreta. Però primer en farem algun de demostratiu a la pissarra, perquè veigueu com va.
Ara la professora explicarà el moviment rectilini uniforme i les seves fòrmules per calcular-lo. Simplement has de tancar l’ordinador, escoltar i prendre apunts. Som-hi!
Si deixem caure dos cossos (una poma i una nou, per exemple) des d’una certa altura i suposem negligibles els efectes del fregament amb l’aire, observarem que arriben a terra al mateix temps.
La raó és que els dos cossos tenen la mateixa acceleració, la qual cosa és fàcilment deduïble de la llei de Newton (que hem dit anteriorment), si suposem que l’única força que actua sobre el cos que cau és el seu pes:
F=m⋅a
P= m.g
m⋅g=m⋅a
g=a
A la Terra, la caiguda lliure d’un cos qualsevol es produeix amb una acceleració de 9,8 m/s2 si els efectes de les forces de fregament són menyspreables i es pot suposar que el pes és l’única força que actua sobre el cos. Per això, l’acceleració coincideix amb el valor de la gravetat terrestre.
Però abans hem dit que el moviment de caiguda lliure té relació amb el moviment rectilini uniformament accelerat (MRUA). Com podem relacionar-ho?
Pista: Si ja has trobat l’acceleració amb aquesta nova fòrmula, què et faltaria tenir per trobar la velocitat que adquireix un cos al caure? I l’alçada des d’on cau?
Fes els següents exercicis, per acabar de practicar, a la teva llibreta:
1-
2-3-
Si finalment vols fer més exercicis per acabar d’entendre-ho bé, recuperem un dossier que ja vam utilitzar anteriorment en el qual hi ha exercicis sobre gràfiques.
Si ja has entès el exercicis de moviment però vols practicar una miqueta més, aquí en tens un altre recull. També et servirà per si vols estudiar per la prova.
Clica els exercicis següents i fes els que t’indiqui la professora.En el mateix document, extret de l’INS Vinyet, també hi ha indicacions per fer els problemes de cinemàtica. Llegeix-les amb atenció; són al final del document.
Per repassar tot el què hem estat explicant fins ara, pots fer la següent activitat clic. Per fer-la funcionar, només has de clicar a “Engega’l” i si no s’engega, has d’instal.lar-la a l’ordinador. Demana ajuda a la professora si no te’n surts.
Un dels fenòmens més elementals que es produeixen en la naturalesa és el moviment.
La branca de la física que estudia el moviment s’anomena cinemàtica.
Per exemple, si estàs adormit al vagó d’un tren i el tren va cap a Barcelona, t’estàs movent? I una roca clavada a terra, que es mou?
Ara mira’t aquesta imatge:
S’ha mogut alguna fitxa? Com ho saps?
Fem una mica de debat a classe.
Si vols acabar de repassar o de completar els teus apunts, o simplement vols estudiar per la prova, et recomanem aquesta web de l’edu 365.cat, on hi ha explicats tots els conceptes de cinemàtica que hem treballat a classe. Fes-hi un cop d’ull!
Com hem deduït després de pensar una estoneta a l’entrada anterior, el moviment és el canvi de posició d’un cos en transcórrer el temps.
Del cos que es mou o té capacitat de moure’s en direm mòbil.
Però a l’entrada anterior també hem parlat sobre si una pedra clavada a terra es mou o bé si una persona adormida en un tren que va cap a Barcelona, està en moviment.
Doncs la resposta és que tot, tot, tot, es mou.
Ho entendràs amb un exemple. Queda’t en repòs, sense moure’t….. Ara et pregunto si et mous: Estàs en moviment? . Segurament respondràs que no. I és veritat. No et mous respecte del terra que tens als peus, o per algú que t’observi prop teu…. Però també estàs en moviment. Algú que t’observés des de la Lluna et veuria donant voltes a gairebé 1600 km/h!… I si algú et pogués observar des d’una gal·làxia propera et veuria desplaçant-te amb la Terra a una velocitat aproximada de 106.000 km/h.
Per tant, això de moure’s és relatiu. Això significa que necessitem un sistema de referència a l’hora de saber si un cos està en moviment o en repòs: podem considerar que un cos es mou respecte a un punt de referència, i en canvi pot estar en repòs si prenem un altre punt.
A partir d’ara nosaltres agafarem com a referència per saber si alguna cosa es mou o no, el nostre planeta, excepte si indiquem el contrari. És a dir, qualsevol cos unit a la Terra en una posició fixa, com un edifici, una carretera, etc.
Per tant, si estàs adormit en un vagó de tren que va cap a Barcelona, estàs en repòs (sense moviment) respecte el seient i la finestra del tren però en moviment respecte el paissatge.
Per resoldre els problemes de física i química és necessari la utilització de les unitats de cada magnitud. En principi, s’han d’utilitzar les unitats del Sistema Internacional (SI), però freqüentment se’n fan servir d’altres. Per exemple, quan es parla de la velocitat d’un cotxe, es fa en km/h i no en m/s.
Per passar d’una unitat a una altra és convenient fer servir factors de conversió, ja que són una eina molt útil.
Informa’t de què és el sistema internacional d’unitats. Busca-ho a internet.
Un factor de conversió és un trencat tal que en el denominador es posa la unitat que volem simplificar i en el numerador el valor equivalent en la unitat final o a l’inrevés.
Ara practica tu. Fes els següents exercicis a la teva llibreta (De l’1 al 6).
Ara que ja sabem que per saber si un cos es mou s’ha de tenir un sistema de referència, practica contestant a les següents preguntes a la teva llibreta:
1- Indica quin és el sistema de referència del moviment que es menciona en cadascuna de les frases següents:
a) La Terra es mou al voltant del Sol.
b) Una llanxa s’acosta a un transatlàntic.
c) El tren està corrent molt.
2- Un passatger d’un tren que circula a gran velocitat afirma que “els arbres passen molt de pressa per la finestra”. És correcta aquesta afirmació? Quin sistema de referència utilitza el passatger del tren?
De vegades es necessita més d’un factor de conversió; el resultat és com si els factors de conversió estessin encadenats. Així, per passar de km/h a m/s se n’han d’encadenar dos, un per passar de quilòmetres (km) a metres (m), i l’altre d’hores (h) a segons (s).
Per exemple:
Farem més exemples resolts a la pissarra. Escolta bé les explicacions de la professora i pren apunts a la teva llibreta.
Un cop ho hagis entès, fes els següents exercicis a la teva llibreta.
Per fer els exercicis de caiguda lliure has de tenir en compte el següent conveni de signes que sempre s’utilitza per fer aquest tipus de problemes:
La gravetat (o accleració, en aquest cas) sempre es prendrà com a negativa.
La velocitat serà positiva si l’objecte puja cap amunt i negativa si baixa.
L’alçada (o posició) serà negativa si l’objecte cau i positiva si l’objecte puja.
Fes els següents exercicis a la teva llibreta:
1-
2-
3-
Com ja hem vist en entrades anteriors, el Sistema Internacional d’unitats o SI, són aquelles unitats que hem d’utilitzar quan donem el resultat de molts problemes de física i química.
Aquí teniu un enllaç perquè sapigueu quines són les unitats de l’SI i les normes per escriure-les bé.
Aquí teniu l’enllaç a uns apunts de jtrilla que us poden servir per acabar de completar els vostres. Si voleu, us els podeu imprimir. Hi ha tot el que hem explicat d’aquest tema.
L’atmosfera, la capa d’aire que té un centenar de quilòmetres de gruix i que envolta la Terra, exerceix una pressió, a causa del seu pes, que anomenem pressió atmosfèrica. Tot i que varia amb l’altura i amb la temperatura de l’aire, a nivell del mar el seu valor oscil·la al voltant dels 101.300 Pa. Aquest valor constitueix també una altra unitat de pressió anomenada atmosfera (atm).
Es tracta d’un valor bastant alt, però el nostre cos s’ha adaptat perfectament per suportar sempre aquesta pressió.
Pensa:
Ho comentem a classe.
Recorda: La pressió atmosfèrica es mesura amb els BARÒMETRES. N’hi ha que funcionen amb mercuri i altres, sense (baròmetres aneroides).
La trajectòria descriu el camí que fa un cos quan es mou per l’espai, i està formada pel conjunt de punts per on passa el mòbil quan fa un moviment.
Aquests camins poden tenir formes molt diverses però es poden classificar en dos grans grups:
2.1. Moviment circular: la trajectòria és una corba amb trajectòria circular
2.2. Moviment parabòlic: la trajectòria és una corva anomenada paràbola.
2.3. Moviment el.líptic: la trajectòria és una corba tancada anomenada el.lípse.
Ara pensa un exemple de cadascun dels moviments que hem dit i que tingui un mòbil en concret.
Finalment, i per acabar d’entendre-ho, mira’t el següent enllaç.