Els geranis i les nectarines…d’on vénen?

T’has menjat mai una nectarina? O has cuidat els geranis del balcó? Ja saps que les plantes es reprodueixen asexualment de manera natural, però has pensat mai que l’home pot intervenir en aquest procés? És el què anomenem reproducció asexual assistida o artificial.

Quan mengem una nectarina, hem de saber que prové d’un empelt, mentre que si volem plantar més geranis al balcó, només hem de fer un esqueix… busca les paraules en negreta i entendràs què és això de la reproducció asexual assistida.

Les plantes carnívores – POU

Busca informació sobre les plantes carnívores i prepara una petita presentació prezi.

La presentació ha de contenir els següents aspectes:

– Què és una planta carnívora?

– Quin és el seu hàbitat?

– Per què cacen? Com ho fan?

– Què mengen?

– Com es reprodueixen?

– Espècies de plantes carnívores

Què són els tropismes?

No totes les plantes es mouen a través de nàsties, però si que totes es relacionen amb el medi que les envolta.

Els tropismes són les respostes permanents davant d’un estímul, en les quals es produeixen canvis en la direcció del creixement de la planta.

Els tropismes es consideren positius si es dirigeixen cap a l’estímul i negatius si s’allunyen de l’estímul.

Segons qui produeix l’estímul, hi ha 4 tipus de tropismes. A veure si pots acabar d’omplir la taula:

Tropisme Qui produeix l’estímul? Exemple
Fototropisme
Gravetat
Higrotropisme
Tigmotropisme Contacte

 

El motor de la fotosíntesis

Les plantes obtenen matèria orgànica (glucosa) a través de la fotosíntesis. Per a poder utilitzar l’energia d’aquestes molècules orgàniques, cal degradar-les en compostos més petits (nutrients). Per tant, la planta fa un procés paral·lel a la fotosíntesi que l’hi permetrà obtenir els nutrients necessaris i tenir energia suficient per a realitzar la fotosíntesi. Aquest procés s’anomena respiració.

Durant la respiració, les plantes agafen oxigen i alliberen diòxid de carboni, utilitzen la glucosa (que han obtingut durant la fotosíntesi) i l’oxígen per a obtenir altres elements que necessiten (nutrients) i energia. Amb aquestes indicacions, creus que pots escriure la fórmula de la respiració?

 

La polinització

Existeixen dos tipus de polinització: la polinització encreuada i la polinització directa o autopolinització.

Observa les dues fotografies: la primera flor té una polinització directa i la segona realitza una polinització encreuada. Després, respon a les següents preguntes:

– Quina flor et sembla que és més vistosa?

– Quina flor creus que fa més olor?

– Quina flor creus que fabrica més quantitat de polen?

– Ara, sabries dir quina és la diferència entre la polinització encreuada i la directa?

La dispersió

La dispersió de les llavors pot ser anemòfila (si la fa en vent) o entomòfila (si la fan els animals).

Fes una llista de les característiques que creus que han de tenir les llavors que s’escampen pel vent de les que s’escampen a través d’insectes.

Un cop feta la llista, mira les fotos i digues quines llavors són antomòfiles i quines anemòfiles.

La reproducció de les falgueres

La reproducció de les falgueres és semblant a la de les molses, però amb un parell de diferències importants:

– El protal·lus és molt petit (1cm2) i no el veiem al bosc.

L’esporòfit és la part més vistosa i les espores es troben dins el sorus.

Aqui tens un esquema de la reproducció de les falgueres:

Posem ordre – Observa i anota

Si ara volguéssiu muntar un supermercat tindríeu molts articles com : Cols, mongetes,formatge, llet, tomates, iogurts, pantalons, colònia, detergent, sabates, culleres, api, aigua ,pomes, plats, escombra, desodorant,…

a) Primer de tot hauríeu de posar ordre. Com?

b) Fent servir aquest esquema i afegint les fletxes que calguin poseu ordre al supermercat.

c) Si no ho has fet abans, posa damunt de cada fletxa la característica en que t’has basat perfer el grup.

d) Has fet una classificació. Explica com ho has fet.

e) Quins articles s’assemblen més, els de la columna 2 o els de la 3?. Raona la resposta.

f) Has fet grups disposats jeràrquicament, es a dir, cada grup comprèn diferents grups d’ordre inferior cada cop més semblants o diferents?

 

Què és la biodiversitat? – Investiga

Sabies que a la biosfera hi ha entre 3 i 10 milions d’espècies d’éssers vius i que només s’ha descrit el 20% de totes les espècies?

Prepara un petit power point amb imatges d’éssers vius. Cal que hi apareguin 2 imatges de cada grup dels que tens a continuació:

Grup 1: Plantes / Grup 2: Insectes / Grup 3: Peixos / Grup 4: Mamífers / Grup 5: Rèptils / Grup 6: Algues /Grup 7: Bacteris / Grup 8: Amfibis.

Una vegada has acabat el power point, sabries definir la paraula biodiversitat? Fes una cerca per internet i afegeix un última diapositiva al power point on expliquis què és la biodiversitat. Recorda que has de fer servir les teves pròpies paraules per a definir-la.

Quan acabis el power point, el pots penjar al Pou “Biodiversitat”. Bona feina!

 

Posem ordre a la biodiversitat – POU

Com has pogut comprovar a les entrades anteriors, al nostre planeta hi ha molta biodiversitat. Per tant, hi hem de posar ordre. Per fer-ho, els científics han acordat unes normes i uns grups que són els que trobaràs en l’esquema que segueix:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Escolta atentament les explicacions que et donarà la professora i pren apunts a la teva llibreta.

Ara, al vostre power, afegiu-hi el nom científic de cada ésser viu que heu trobat. Pengeu el power al pou anomenat “Biodiversitat”.

Forces i moviment – Pensa

Les forces que actuen sobre un cos condicionen el seu estat de moviment. Ara bé, estem tan acostumats a viure a la Terra, envoltats d’aire, i a observar que qualsevol moviment necessita una força impulsora, que som incapaços de concebre que un cos es pugui moure sense la presència de forces.

Les forces són responsables només dels canvis en el moviment dels cossos, i no són necessàries per mantenir un moviment quan aquest ja existeix.

Ara informa’t sobre què signifiquen els conceptes INÈRCIA I FREGAMENT.

Ja ho tens?

Doncs ara respon a les següents preguntes a la teva llibreta:

1) Quina funció fa el paracaigudes? Quina relació té a veure amb els conceptes anteriors?

2) Per què hem de frenar-nos si anem amb patins sobre gel i si no ho féssim continuariem en moviment? Explica-ho utilitzant un concepte dels anteriors.

3) Per què quan anem amb cotxe i frenem de cop se’ns tira el cos endavant? També té a veure amb un concepte dels anteriors.

4) Per què quan engeguem a la muntanya russa se’ns tira el cos enrere? Té a veure amb la pregunta anterior.

 

La força i l’acceleració – Pensa

Observa la imatge següent:

Hem dit, a l’entrada anterior, que les forces ens calen per canviar el moviment del cossos. Ara pensa: Si fem la mateixa força sobre els dos cossos, quin canviarà més la seva velocitat?

I ara pensa més , quin motor haurà de fer més força per engegar-se, el d’una moto o el d’un camió?

Quan fem una força sobre un cos, aquest cos s’accelera i s’accelerarà més quan més gran sigui la força que hi haguem aplicat. Hi estàs d’acord?

Però no només depèn de la força que hi apliquem, sinó que també depèn de la massa del cos.

Si s’exerceix una mateixa força sobre dos cossos amb masses diferents, el canvi de velocitat es notarà més en el cos que té una massa més petita. Es podria dir que la massa d’un objecte és una mesura de l’oposició que aquest ofereix als intents de modificar el seu moviment. Això ens relaciona amb el concepte d’ inèrcia que hem parlat a l’entrada anterior. Hi veus la relació? Intenta explicar-la!

A totes aquestes conclusions que hem arribat ara, també hi va arribar Newton ara ja fa bastants anys i va trobar la relació entre la massa, l’acceleració i la força que s’aplica a un cos. Ho va recollir en la següent fòrmula:

F = m . a on F = força que s’aplica sobre un cos

m = massa del cos

a = accleració que s’aplica sobre el cos.

Gràfiques del moviment – TEORIA

El moviment d’un mòbil també podem estudiar-lo a partir de les gràfiques: posició-temps i velocitat- temps.

Per entendre el gràfic posició- temps, mira’t aquest tutorial.

Observant la pendentde les gràfiques del moviment uniforme podem fer-nos una idea sobre la velocitat que porta el mòbil i cap a on es desplaça. Observa l’explicació que tens en aquest enllaç.

Quan ho hagis mirat tot, escolta les explicacions de la professora.

La caiguda lliure – Per pensar

Ara farem una mica de debat entre tots:

a) Què creieu que és la caiguda lliure?

b) Penseu exemples de caiguada lliure.

c) Tirar enlaire una pilota, és caiguda lliure?

d) Amb quin tipus de moviment dels que hem estudiat es pot relacionar?

e) Si tirem una nou i una poma des d’una torre molt alta i no considerem el fregament amb l’aire, quina creus que arribarà abans a terra?

 

 

 

 

Analitzem gràfiques del moviment – Pou

Observa les següents gràfiques i contesta a les preguntes que trobaràs a continuació i envia-ho al pou titulat “gràfiques del moviment” que la professora t’obrirà.

gràfic A

 

 

 

 

gràfic B

 

 

 

 

gràfic C

 

 

 

 

gràfic D

 

 

 

 

a) Quins gràfics representen la posició respecte el temps d’un mòbil?

b) Quins gràfics representen la velocitat respecte el temps d’un mòbil?

c) En la gràfica B: De quina posició parteix el mòbil?

d) En la gràfica D: A quina velocitat va el mòbil?

e) En la gràfica C: Explica què succeeix en els trams a, b i c.

f) En la gràfica A: Què succeeix al tram 2?

 

Els moviments variats – Llegeix i pensa

Hi ha altres tipus de moviments, anomenats no uniformes o variats, en què la velocitat varia a mesura que passa el temps.

En cap cas, la velocitat no pot canviar instantàniament; sempre es necessita un cert temps, que pot ser molt curt, però mai nul.

Per estudiar el moviments variats es defineix una magnitud, l’acceleració, que relaciona el canvi de velocitat d’un mòbil amb el temps que transcorregut mentre es produeix aquest canvi.

El què estudiarem aquest curs serà el moviment rectilini uniformament accelerat (MRUA).

Pensa en moviments que succeeixin al nostre planeta i que puguin tenir aquest tipus de moviment.

El moviment rectilini uniforme (MRU) – PENSA

Ara et demanem que analitzis el títol d’aquesta entrada:

Què significa moviment rectilini uniforme? Pensa en cada paraula per separat i després intenta realitzar una definició conjunta.

Aquest moviment no és molt habitual en la natura, però és el més senzill per començar amb el tema de la cinemàtica i teniu les eines matemàtiques per poder calculcar-lo. Per això comencem per aquest.

Per entendre aquest moviment i veure una lliçó amb moviment, vés en aquesta pàgina i comença pel primer apartat.

L’acceleració – Observa i practica

Ara aprendrem a mesurar l’acceleració mitjana (sempre calcularem la mitjana) que és l’increment de velocitat instantània per unitat de temps.

La fòrmula per calcular-la és:

La unitat d’acceleració del SI és el m/s cada s, que es representa simbòlicament com a m/s2.

Per pensar: Què passa si el mòbil frena? Com serà l’acceleració?

Ara, per practicar, fes els exercicis següents de MRUA a la teva llibreta. Però primer en farem algun de demostratiu a la pissarra, perquè veigueu com va.

MRU – Classe magistral

Ara la professora explicarà el moviment rectilini uniforme i les seves fòrmules per calcular-lo. Simplement has de tancar l’ordinador, escoltar i prendre apunts. Som-hi!

La caiguda lliure – Observa i anota

Si deixem caure dos cossos (una poma i una nou, per exemple) des d’una certa altura i suposem negligibles els efectes del fregament amb l’aire, observarem que arriben a terra al mateix temps.

La raó és que els dos cossos tenen la mateixa acceleració, la qual cosa és fàcilment deduïble de la llei de Newton (que hem dit anteriorment), si suposem que l’única força que actua sobre el cos que cau és el seu pes:

F=m⋅a

P= m.g

m⋅g=m⋅a

g=a

A la Terra, la caiguda lliure d’un cos qualsevol es produeix amb una acceleració de 9,8 m/s2 si els efectes de les forces de fregament són menyspreables i es pot suposar que el pes és l’única força que actua sobre el cos. Per això, l’acceleració coincideix amb el valor de la gravetat terrestre.

Però abans hem dit que el moviment de caiguda lliure té relació amb el moviment rectilini uniformament accelerat (MRUA). Com podem relacionar-ho?

Pista: Si ja has trobat l’acceleració amb aquesta nova fòrmula, què et faltaria tenir per trobar la velocitat que adquireix un cos al caure? I l’alçada des d’on cau?

 

Introducció al moviment – PENSA

Un dels fenòmens més elementals que es produeixen en la naturalesa és el moviment.

La branca de la física que estudia el moviment s’anomena cinemàtica.

  • Però què significa moviment? Pensa una miqueta.

Per exemple, si estàs adormit al vagó d’un tren i el tren va cap a Barcelona, t’estàs movent? I una roca clavada a terra, que es mou?

Ara mira’t aquesta imatge:

 

 

 

S’ha mogut alguna fitxa? Com ho saps?

Fem una mica de debat a classe.

El sistema de referència – TEORIA

Com hem deduït després de pensar una estoneta a l’entrada anterior, el moviment és el canvi de posició d’un cos en transcórrer el temps.

Del cos que es mou o té capacitat de moure’s en direm mòbil.

Però a l’entrada anterior també hem parlat sobre si una pedra clavada a terra es mou o bé si una persona adormida en un tren que va cap a Barcelona, està en moviment.

Doncs la resposta és que tot, tot, tot, es mou.

Ho entendràs amb un exemple. Queda’t en repòs, sense moure’t….. Ara et pregunto si et mous: Estàs en moviment? . Segurament respondràs que no. I és veritat. No et mous respecte del terra que tens als peus, o per algú que t’observi prop teu…. Però també estàs en moviment. Algú que t’observés des de la Lluna et veuria donant voltes a gairebé 1600 km/h!… I si algú et pogués observar des d’una gal·làxia propera et veuria desplaçant-te amb la Terra a una  velocitat aproximada de 106.000 km/h.

Per tant, això de moure’s és relatiu. Això significa que necessitem un  sistema de referència a l’hora de saber si un cos està en  moviment o en repòs: podem considerar que  un cos es mou respecte a un punt de referència, i en canvi pot estar en repòs si prenem un altre punt.

A partir d’ara nosaltres agafarem com a referència per saber si alguna cosa es mou o no, el nostre planeta, excepte si indiquem el contrari. És a dir, qualsevol cos unit a la Terra en una posició fixa, com un edifici, una carretera, etc.

Per tant, si estàs adormit en un vagó de tren que va cap a Barcelona, estàs en repòs (sense moviment) respecte el seient i la finestra del tren però en moviment respecte el paissatge.

Els factors de conversió (I) – OBSERVA I ANOTA

Per resoldre els problemes de física i química és necessari la utilització de les unitats de cada magnitud. En principi, s’han d’utilitzar les unitats del Sistema Internacional (SI), però freqüentment se’n fan servir d’altres. Per exemple, quan es parla de la velocitat d’un cotxe, es fa en km/h i no en m/s.
Per passar d’una unitat a una altra és convenient fer servir factors de conversió, ja que són una eina molt útil.

Informa’t de què és el sistema internacional d’unitats. Busca-ho a internet.

Un factor de conversió és un trencat tal que en el denominador es posa la unitat que volem simplificar i en el numerador el valor equivalent en la unitat final o a l’inrevés.

  • Imagina que es vol passar 3 km a metres. En aquest cas, cal posar 1 km en el denominador i 1.000 m en el numerador:
  • Per passar 4 hores a segons:
  • Si es volen passar 7.200 s a hores:

Ara practica tu. Fes els següents exercicis a la teva llibreta (De l’1 al 6).


El sistema de referència – PRACTICA

 

 

Ara que ja sabem que per saber si un cos es mou s’ha de tenir un sistema de referència, practica contestant a les següents preguntes a la teva llibreta:

 

 

1- Indica quin és el sistema de referència del moviment que es menciona en cadascuna de les frases següents:

a) La Terra es mou al voltant del Sol.

b) Una llanxa s’acosta a un transatlàntic.

c) El tren està corrent molt.

2- Un passatger d’un tren que circula a gran velocitat afirma que “els arbres passen molt de pressa per la finestra”. És correcta aquesta afirmació? Quin sistema de referència utilitza el passatger del tren?

 

Els factors de conversió (II) – OBSERVA I ANOTA

De vegades es necessita més d’un factor de conversió; el resultat és com si els factors de conversió estessin encadenats. Així, per passar de km/h a m/s se n’han d’encadenar dos, un per passar de quilòmetres (km) a metres (m), i l’altre d’hores (h) a segons (s).

Per exemple:

  • La velocitat d’un cotxe és de 72 km/h. Expressa aquesta velocitat en m/s.

Farem més exemples resolts a la pissarra. Escolta bé les explicacions de la professora i pren apunts a la teva llibreta.

Un cop ho hagis entès, fes els següents exercicis a la teva llibreta.

La caiguda lliure – Exercicis

Per fer els exercicis de caiguda lliure has de tenir en compte el següent conveni de signes que sempre s’utilitza per fer aquest tipus de problemes:

La gravetat (o accleració, en aquest cas) sempre es prendrà com a negativa.

La velocitat serà positiva si l’objecte puja cap amunt i negativa si baixa.

L’alçada (o posició) serà negativa si l’objecte cau i positiva si l’objecte puja.

Fes els següents exercicis a la teva llibreta:

1-

2-

3-

b. I l’alçada de l’edifici, la pots saber?

La pressió atmosfèrica – LLEGEIX I PENSA

L’atmosfera, la capa d’aire que té un centenar de quilòmetres de gruix i que envolta la Terra, exerceix una pressió, a causa del seu pes, que anomenem pressió atmosfèrica. Tot i que varia amb l’altura i amb la temperatura de l’aire, a nivell del mar el seu valor oscil·la al voltant dels 101.300 Pa. Aquest valor constitueix també una altra unitat de pressió anomenada atmosfera (atm).

Es tracta d’un valor bastant alt, però el nostre cos s’ha adaptat perfectament per suportar sempre aquesta pressió.

Pensa:

  • On creus que hi ha més pressió: al capdamunt d’una muntanya o a nivell del mar?
  • Per què els muntanyistes que pugen a molts metres d’alçada han de fer aclimatacions uns dies abans de fer l’ascenció? (pensa què significa la paraula aclimatació)
  • Per què creus que hi ha poc oxigen al cim de les muntanyes més altes?

Ho comentem a classe.

Recorda: La pressió atmosfèrica es mesura amb els BARÒMETRES. N’hi ha que funcionen amb mercuri i altres, sense (baròmetres aneroides).


 

La trajectòria – OBSERVA I ANOTA

La trajectòria descriu el camí que fa un cos quan es mou per l’espai, i està formada pel conjunt de punts per on passa el mòbil quan fa un moviment.

Aquests camins poden tenir formes molt diverses però es poden classificar en dos grans grups:

  1. Trajectòries rectilínies: Formen una recta.
  2. Trajectòries curvilínies

2.1. Moviment circular: la trajectòria és una corba amb trajectòria circular

2.2. Moviment parabòlic: la trajectòria és una corva anomenada paràbola.

2.3. Moviment el.líptic: la trajectòria és una corba tancada anomenada                                         el.lípse.

 

Ara pensa un exemple de cadascun dels moviments que hem dit i que tingui un mòbil en concret.

Finalment, i per acabar d’entendre-ho, mira’t el següent enllaç.