Estudiem els teixits connectius en grup – INVESTIGA – Per fer a CLASSE

Ara ens posarem en grups de quatre (els grups els farà el professor), podeu moure les taules. Cada grup ha de treballar conjuntament els teixits connectius. Cada membre del grup serà expert amb un teixit (també serà el professor el que nomenarà els experts). Un cop nomenats els experts de cada grup es troben i investiguen el seu teixit a partir de les entrades del bloc. Entre ells intenten solucionar els dubtes i si cal consulten amb el professor. A continuació cadascú torna al seu grup d’origen i fa l’explicació del seu teixit al grup. No oblideu que cadascú ha de tenir uns apunts de tots els teixits. Finalment el professor farà un repàs de cada teixit.

 Per fer aquesta feina, t’oferim una fitxa que et servirà de guia per saber quina és la informació més rellevant que has de saber de cada teixit. Recorda que al final has de tenir la fitxa omplerta amb tota la informació de tots els grups.

En les següents entrades trobaràs la informació necessària per fer aquest treball.

La inseminació artificial – Observa i anota

Font de la imatge (clicar aquí)

Una altra tècnica de reproducció assistida molt ulitzada és la inseminació artficial. Llegeix la informació següent i mira’t el video adjunt. Després respon a les següents preguntes:

1- Fes una llista d’avantatges i inconvenients d’aquesta tècnica. Trobaràs més informació en aquest power point.
2- Quina diferència hi ha entre la inseminació artificial homòloga i l’heteròloga?
3- En quins casos creus que s’utilitza la inseminació artificial?
4- Per què s’utilitza l’hormona FSH en aquesta tècnica? I la hCG?
5- Quina diferència hi ha entre la inseminació artficial i la fecundació in vitro respecte el lloc on es produeix la fecundació?

Teixit muscular – INVESTIGA – Per fer a CLASSE

Cal fer-ho en els APUNTS / Podeu fer-ho per PARELLES

Fa un temps va aparèixer aquesta notícia al diari:

Es tractaria que descobrissis, en primer lloc on és el bíceps femoral i en segon lloc què és, on es troba i quina funció fa aquesta fibra que diuen que s’ha trencat.

 Per investigar què és la fibra muscular tens uns apunts i unes imatges a continuació d’aquesta entrada.

Podríem començar però pel més senzill que és localitzar el bíceps femoral. Pots clicar al link Human body maps” .

Busquem teixit muscular llis – INVESTIGA – Per fer a CLASSE

Cal fer-ho en els apunts / Activitat INDIVIDUAL

En els apunts hauràs vist, i també en les imatges, que existeix un altre tipus de teixit muscular que s’anomena llis. Es tractaria ara que coneguessis una mica els llocs on es troba.

Alguns dels llocs on es troba el teixit muscular llis és:

Envoltant l’esófag.

Envoltant la bufeta orinària.

Envoltant artèries, arterioles i capil·lars.

Envoltant l’úter.

Formant els músculs horripiladors.

Formant el diafragma.

Digues quina creus que és la funció del teixit muscular llis en cada una d’aquestes localitzacions

El teixit nerviós – INVESTIGA – Per fer a CLASSE

Cal que facis aquestes tasques als APUNTS/ Activitat Individual

Es tracta del teixit més diferenciat que existeix i es troba en tot el regne animal amb graus molt diferents de complexitat.Està format per dos grups cel·lulars que són:
Neurones
Neuroglia (o cèl·lules glials, o cèl·lules de la glia, o cèl·lules acompanyants de les neurones).
La neurona esdevé la unitat anatòmica i funcional del sistema nerviós. És la cèl·lula més especialitzada que existeix. Ho és tant que ha perdut quasi completament la capacitat per reproduir-se.
En un principi es pensava que els nervis i, per extensió tots els ògans del SN, eren continus i no es van veure les neurones fins molt més tard gràcies als experiments de Santiago Ramón y Cajal.
Et demanem que facis les següents tasques:
1. Busquis una imatge d’una neurona i en facis un dibuix als apunts. Cal que assenyalis el nom de les principals parts. A casa pots imprimir-te la imatge d’una neurona i enganxar-la al costat del dibuix que has fet.
2. Cerca com ho va fer Santiago Ramon y Cajal per descobrir la neurona i digues a quin any ho va fer.
3. Busca quina és la funció de les cèl·lules acompanyants de les neurones. En concret has de buscar com són i què fan les cèl·lules de la micròglia, fes el mateix per unes altres cèl·lules acompanyants de les neurones que s’anbomenen astròcits.

La sinapsi química – OBSERVA I ANOTA – Per fer a CLASSE

Mirarem tots JUNTs el video a la PDI / Cal lliurar-ne un POU / Podeu fer-ho amb GRUP.

A continuació tens un video molt curt i molt entenedor sobre el procés anomenat sinapsi química. La sinapsi és el nom que rep la connexió entre dues neurones. Les neurones estan enllaçades les unes amb les altres i d’aquesta manera es poden anar passant l’impuls nerviós. En la majoria d’aquestes connexions les neurones no es toquen i per tant ha d’existir un mètode per fer possible que l’impuls pugui passar de l’una a l’altra. Mira’t el video amb atenció les vegades que faci falta i després respon les següents preguntes:

(A continuació del video dispones d’un videotutorial que et por ajudar).

  1. Què és la membrana presinàptica ? i la postsinàptica ?
  2. Com s’anomena l’espai que queda entremig de les dues neurones ?
  3. Què contenen les vesícules presinàptiques ?
  4. On van a parar aquestes substàncies i què provoquen ?
  5. Per què penses que aquesta sinàpsi s’anomena química ?


El teixit nerviós i l’esclerosi múltiple – INVESTIGA – Per fer a CLASSE

Cal fer-ho en els apunts / Activitat INDIVIDUAL

A continuació tens un llistat de paraules que estan relacionades. Cal que busquis quina és la relació i de pas descobriràs la causa d’una malaltia que pot esdevenir molt greu. Només que posis alguna d’aquestes paraules al cercador (amb imatges) de seguida podràs descobrir-ho.

Axó

Cèl·lula de Schwann

Mielina

Esclerosi múltiple

Impuls nerviós.

Som-hi, a investigar !

 

Corrals de peixos – Exercici

En diverses zones costaneres poc profundes del Mediterrani s’han instal·lat petits corrals  limitats per xarxes, on s’engreixen, amb pinso, alevins de peixos d’interès comercial (daurades principalment). Just sota d’aquestes zones s’han observat notables canvis en la comunitat del fons marí.

a)  Expliqueu perquè  la proposició que segueix no és acceptable:  “El pinsos probablement no són consumits en la seva totalitat pels peixos i això suposa un aport de matèria orgànica que aprofiten sobretot les algues per desenvolupar comunitats frondoses just sota el corral.” (1 punt)

 b) Expliqueu en què es pot fonamentar l’impacte negatiu al qual fa referència la frase de sota: “L’aportament de matèria orgànica (del pinso) i d’excrements (dels peixos) canvien les condicions aprop del fons i produeix un impacte negatiu sobre la comunitat just sota el corral.” (1 punt)

c) Suposem que la biomassa d’alevins de daurades en un corral en un moment determinat sigui de 10 kg /m3  (pes fresc). Al cap de dues setmanes la biomassa és de 24 kg /m (pes fresc). Calculeu, en aquest cas, la producció neta en g/ m3/dia en pes sec, assumint que un 70% de la massa dels peixos és aigua. (1 punt)

L’escarbat de la farina – Exercici

Resol el següent exercici:

Observeu el gràfic següent. En ell es representa el creixement d’una població d’escarabat de la farina en un magatzem de farina (de la que s’alimenta).

1. (1 punt)

Descriviu què succeeix en els primers cent dies. I més enllà del dia 200? Justifiqueu la forma de la corba.

 

2. (1 punt)

Suposem que cap el dia 150 introduim una població de 20 individus d’un insecte depredador de l’escarabat de la farina. La taula reflecteix l’evolució de la població d’escarabats (presa) després de la introducció del depredador

 

Temps (dies)

150

175

200

225

250

275

300

Població d’escarabats (individus)

320

250

180

150

180

240

330

 

a)      Amb les dades de la taula, completeu el gràfic corresponent a la presa.

b)      Dibuixeu l’evolució probable del gràfic del depredador i justifiqueu-ho breument.

Els límits de placa – OBSERVA

En la següent imatge pots veure tres tipus de límits. Dos de convergents i un de divergent. Observa que els convergents poden ser diferents segons si topen escorces oceàniques o continentals.

http://cassany.cat/1bat/tecto3.html

Les edats de la Terra – INVESTIGA

Estudiar els períodes de la història de la Terra és molt complicat. Però és bo començar-los a sentir per si en algun moment hi has d’aprofundir. Per això t’adjuntem una taula actualitzada el 2013 (ja saps que en ciència res és permanent) i un text del Dr. Daniel Closa publicat al seu bloc. En el text hi ha alguns espais que, amb l’ajut de la taula, hauries de completar.

Descarregar taula dels períodes geològics.

Edats, èpoques, períodes, eres i eons

En que pensem quan ens parlen de la prehistòria? Doncs segurament la majoria pensem en dinosaures. Fòssils de dinosaures, extinció de dinosaures i ferotges tiranosaures barallant-se amb grans triceratops. I el més característic és que són fòssils, que ja no en queden i només trobem restes petrificades en els diferents estrats geològics. Hi ha el detall dels ocells, que no deixen de ser uns dinosaures que van sobreviure, però això normalment ho passem per alt. La prehistòria és l’època en la que vivien els dinosaures.

Per això resulta sorprenent descobrir que en realitat els dinosaures van estar molt poc temps (relativament parlant) sobre la Terra. Un exemple que m’encanta posar és que si la història de la Terra la condenséssim en un any, els dinosaures només van existir durant dues setmanes. I serien recents. Si la formació de la Terra fos el dia 1 de gener i actualment estiguéssim al 31 de desembre, els dinosaures haurien habitat el planeta només les dues primeres setmanes de desembre. Per cert, en aquest exemple els humans portaríem només trenta minuts.

En realitat és pitjor del que sembla. Els organismes més grans que un microbi només porten uns sis-cents milions d’anys existint. Els altres tres mil nou-cents milions d’anys, només hi havia bacteris i algun eucariota unicel·lular. La vida a la Terra quasi sempre s’ha limitat als microbis. Els organismes grans, animals i plantes, són uns nouvinguts.

El que passa és que, com és previsible, a mida que els períodes geològics es van fent més antics, els coneixem pitjor. Per això hi ha molts detalls, moltes classificacions i subclassificacions en èpoques recents, mentre que les corresponents a temps més llunyans resulten menys definides.

És divertit mirar les taules estratigràfiques. Hi ha les diferents edats, agrupades en èpoques, que s’agrupen en períodes, que al seu temps es reuneixen en eres que formen part d’un parell d’eons. Per exemple, l’edat actual s’inclou dins l’època de _________, que forma part del període ___________, que és l’últim dels inclosos en l’era _________ i que està dins de l’eó ____________.

Si volem trobar dinosaures hauríem de buscar per dins del Juràssic o del Cretaci, i aparentment tenim per triar i remenar. Sembla que sigui una fracció  molt gran de tots els estrats. Però si ens fixem en els anys que han passat, veiem que quasi tota la classificació fa referència a l’eó Fanerozoic, que són els últims ________ milions d’anys. La resta pintada en tons més vermells és el Precambrià, ocupa molt poc en els gràfics dels estrats però representa__________milions d’anys. Vuit vegades més temps, encara que les divisions siguin poques i més imprecises.  Simplement és un gràfic que no està fet a escala temporal.

Aquests detalls en aquests esquemes va bé tenir-los presents per entendre per quin motiu quan es busca vida extraterrestre no es pensa en animals o plantes sinó, sobretot en microbis. Pots tenir sort i trobar que ja hi ha organismes evolucionats en algun planeta, però si les coses van com a la Terra, el més fàcil és trobar comunitats de microbis. La Terra és un planeta ple de vida, i aquesta sempre ha sigut, i encara és, majoritàriament microbiana.

Si us voleu fer una idea, busqueu al gràfic. Tenim evidencies que la vida microbiana va sorgir durant l’eó Arqueà (Arcaico en castellà). En canvi, els primers organismes no apareixen fins el període Ediacarià (Ara fa ______). Si només mireu el dibuix semblaria que quasi sempre hi ha hagut organismes multicel·lulars a la Terra. No us deixeu enganyar i fixeu-vos en els anys que fa que van aparèixer els uns i els altres. Les coses no són com semblen a primer cop d’ull!

(I que pesats amb el futbol! Heu vist que hi ha un periode Messinià, o Messiniense?)

La datació amb isòtops radioactius – LLEGEIX

A continuació tens la reproducció d’un article publicat al bloc “Centpeus” que explica en què es basa un dels mètodes més coneguts de datació absoluta. Llegeix-lo i després el comenten.

Fa anys, en una de les primeres discussions que vaig tenir amb un parell de creacionistes recordo que vaig fer un comentari sobre l’edat dels fòssils. Eren molt més antics que no pas l’edat que ells atribuïen a la Terra quan comptaven els anys que havien passat des de la creació. La resposta va ser un despectiu “…va, quatre pedres a les que els posen l’edat que volen”.

Suposo que eren uns alumnes poc entrenats, perquè els sistemes que tenim per datar les coses funcionen força be. Però encara hi ha moltes vegades que topes amb errors quan algú parla de com s’ha determinat l’antiguitat d’un objecte.

Un dels més freqüents i divertits és el de dir que s’han datat estàtues de pedra amb el mètode del carboni 14. Això és impossible, perquè aquest mètode sols pot aplicar-se a material biològic i les pedres no entren en aquesta categoria! Amb el carboni 14 podem mesurar l’edat d’una estàtua de fusta, uns ossos, una tela o unes restes de menjar, però no una pedra, un fragment de vidre o una punta de fletxa de ferro.

Curiosament, la gràcia del mètode del carboni 14, (o 14C) es troba a les capes exteriors de l’atmosfera. Allà arriben radiacions còsmiques que poden causar algunes reaccions interessants que finalment fan que un àtom de nitrogen es converteixi en un àtom de carboni. Però aquest carboni és diferent de la resta. El carboni “normal” és el carboni 12, mentre que el generat pels rajos còsmics té 2 neutrons de més i per això el nom de carboni 14.

El cas és que el carboni 14 és inestable, cosa que vol dir que té tendència a perdre aquests neutrons i quedar-se en carboni 12 normal i corrent. I això ho fa a un ritme molt ben determinat. Sabem que si avui ajuntem una certa quantitat de carboni 14, d’aquí a 5.730 anys tant sols en quedarà la meitat. I 5.730 anys més tard ens quedarà la meitat de la meitat. I així successivament.

Una altra dada que sabem és el percentatge de14C que hi ha a l’atmosfera. Tant sols un 0.0000000001%. És molt poc, però el podem mesurar. I el carboni, en forma de CO2 el capten les plantes i l’incorporen a la matèria viva. Per tant, un 0.0000000001% del carboni que hi ha en qualsevol ésser viu, inclosos nosaltres, és 14C. I aquesta quantitat es manté constant, almenys mentre anem menjant, ja que el menjar sempre acaba provenint de les plantes que han captat el CO2 de l’atmosfera.

Però que passa quan morim?, o quan una branca es talla per fer una escultura? o quan s’arrenca una fibra de llana per fer un teixit? o quan serrem un arbre per fer una biga? Doncs que deixem d’incorporar nou carboni al cos, o a la fusta o a la llana. De manera que aquell 0.0000000001% que està en forma de 14C començarà a disminuir a mida que els àtoms es vagin convertint en carboni 12.

De manera que si agafem una fusta i quantifiquem amb precisió quin percentatge de14C conté respecte del total, podrem calcular quan temps fa que va morir l’arbre. L’exemple més fàcil és quan trobem just la meitat del 14C esperat. Aleshores podem concloure que l’arbre va morir fa 5.730 anys. I si el que trobem és una quarta part vol dir que va morir fa 11.460 anys. Un sistema enginyós i que va merèixer el premi Nobel de química l’any 1960.

Però tot té límits. Arribarà un moment en que ja no quedarà prou 14C a les restes. Simplement tot s’haurà convertit en carboni 12, però molt abans deixarà de ser detectable pels instruments de mesura. Per això també és ridícul quan diuen que s’ha mesurat algun objecte amb el carboni 14 i han trobat que té uns quants milions d’anys. Amb la tècnica del 14C sols s’arriba a mesurar fins als 60.000 anys d’antiguitat. Més enllà hi ha altres sistemes similars però menys famosos, com ara el del potassi/argó o la família de l’urani.

De totes maneres, el que s’intenta fer sempre que es pot és datar les coses amb un parell de sistemes diferents, com ara els anells dels arbres o els estrats geològics. Perquè ja sabem que tots els mètodes estan subjectes a errors. Però malgrat els errors, els fòssils no són “quatre pedres a les que els posen l’edat que volen”. Ni molt menys.

Premi Nobel de Química 2005 – POU

En la premsa, diàriament es recullen articles que fan referència a la química i en les aplicacions que té a la societat. L’avanç en la química i de la ciència en general, va estretament relacionat amb el progrés d’una societat.

L’any 2005 el diari El País publicava un article sobre els guanyadors del Premi nobel de Química d’aquell mateix any. Et demanem que en facis una lectura acurada i responguis les preguntes que tens a continuació. Caldrà que un cop acabat, ho entreguis al professor a través d’un pou de la plataforma.

ACTIVITATS

1. Redacta una oració que resumeixi l’article.

2. Explica el significat d’aquests termes: fàrmac, catalitzador, síntesi química, osteoporosi, artritis.

3. En el text que va presentar la Fundció Nobel per justificar aquest premi el 2005 es diu que la contribució dels guardonats representa un gran pas endavant en la química verda.

a) Què vol dir aquesta afirmació?

b) Quina importància pot tenrir l’interès actual per una química              verda?

4. Indica algunes de les conseqüuències que pot tnir en la nostra societat occidental l’ús d’una química que es pugui considerar “verda”.

La informació dels estrats – OBSERVA I PREN NOTA

A partir de la següent animació podrem estudiar com ho fan els geòlegs per interpretar com s’ha format un territori. Veuràs que tot té lògica… Fem-hi un cop d’ull i a continuació en resumirem els principals fenòmens als apunts.

Clica aquí (Animació feta per Alfonso de Mier i Ros Leva)

Veuràs que això que acabes d’aprendre es pot complicar molt. I per interpretar la història d’un terreny a vegades cal molta pràctica. Aquí en tens un exemple, i aquí un altre.

Correlació Pes/Alçada – EXERCICI COMPLEMENTARI

Ara seria qüestió de treballar una mica vosaltres amb això de l’IMC. De pas fem una repassadeta a l’Excel. El recordeu ?

L’objectiu d’aquesta activitat és el d’aprendre a fer una correlació estadística entre dues variables.
Tots heu vist aquestes balances de les farmàcies en què pots introduir la teva alçada i et dóna el teu pes real i també el pes ideal (el que se suposa que hauries de tenir).
Del que es tracta és que primer recolliu en una taula els pesos i les alçades de tots els alumnes de la classe.
A continuació ho poseu a l’ordinador en dues columnes. La primera el pes (Kg) i la segona l’alçada (m).
A la tercera columna feu calcular a l’ordinador l’IMC de cada alumne. Només es tracta de cercar l’expressió matemàtica per calcular l’IMC i introduir-la a l’excel.
Despres cal fer un gràfic on apareguin en abscises els pesos i en ordenades les alçades. No obstant en aquest cas no heu d’unir els punts amb una línia com es fa habitualment en els gràfics sinó que heu de seguir les indicacions que us donarà el professor.
En resum:
1. Heu de fer una taula i demanar a tots els companys el seu pes i la seva alçada.
2. Introduir les dades en un full de càlcul
3. Obrir una tercera columna on calcularem l’IMC (buscant la fórmula).
4. Fer un gràfic seguint les indicacions.
3. Lliurar tota la feina en el pou corresponent.
Podeu complementar totes aquestes indicacions amb altres aspectes que se us acudeixin.

Càlcul de l’IMC – EXERCICI COMPLEMENTARI

L’IMC o Índex de Massa corporal és un factor que s’utilitza per tenir una idea aproximada de la quantitat de grassa que té el cos. Es tracta només d’una estimació ja que hi pot haver diferents factors que n’alterin el resultat. Aquests factors poden ser la massa muscular, les dimensions de l’esquelet, etc. Aquest índex té significància mèdica en el cas que prengui valors molt alts o molt baixos.

En aquesta web pots calcular el teu IMC. Una vegada fet podràs veure una taula amb els valors dels IMC

Fem un perfil topogràfic – PRACTICA

Entrada reproduïda del bloc “Ciències Naturals” de Cristina Pineda.

Un mapa topogràfic és la representació, en pla, del relleu d’una zona concreta.

Però, com es fa? A partir de centenars de mesures de les alçades del terreny es dibuixen les anomenades corbes de nivell. Aquestes indiquen quines zones del mapa estan a la mateixa altura respecte el nivell del mar, de manera que si una corba te una cota de 100m, vol dir que per on passa aquella corba està tot a 100m d’alçada.

Aquesta representació sorgeix de la idea de tallar el relleu per una sèrie de plans paral·lels a alçades equidistants, és a dir, mantenint sempre la mateixa distància, tal i com podem veure en el dibuix de sobre.

Com dos corbes de nivell representen dos alçades diferents, aquestes mai es poden creuar, ja que això voldria dir que en un punt del relleu tenim dos alçades diferents.
D’altra banda les corbes ens poden donar molta informació de com és el relleu sense haver de realitzar un alçat.
Com podem veure en la imatge de la dreta, si les corbes estan molt separades entre sí, voldrà dir que el relleu és molt planer. Així mateix, si estan molt juntes, vol dir que el relleu és molt escarpat.

Però en un mapa topogràfic no sols trobem corbes de nivell. Sense una llegenda, l’escala i la situació del nord, aquest mapa no tindria cap sentit ni significació.

  • Escala: Indica a quant equival 1cm del mapa respecte de la realitat. Per exemple, si tenim una escala de 1:25000 voldrà dir que 1cm del mapa equival a 25000cm a la realitat.
  • Llegenda: Descriu què significa cada símbol representat en el mapa. Aquí és on veurem com es representaran rius, carreteres, camins, pics, zones mineres, cases, etc.
  • Nord: Tots els mapes estan orientats al nord i normalment s’indica amb una fletxa. En el cas que no aparegui la orientació, es pressuposarà que està en la part alta del mapa.

Un cop sabem que és un mapa topogràfic, cal explicar què és i com es fa un perfil topogràfic.

Un perfil topogràfic es la representació en dos dimensions dels canvis d’alçada que fa un recorregut determinat d’un mapa. És a dir, es tracta de posar altura a un camí en línia recta entre dos punts tallant les corbes transversalment.

I cóm es fa?
Bé, el primer hem de marcar una línia recta en el mapa que vagi del punt A al punt B.

Un cop tenim la línia marcada, posem un paper sobre la línia que ens servirà per copiar les dades, tal i com podem veure en el dibuix.

Sobre aquest paper auxiliar, marcarem per on les corbes de nivell tallen la línia dibuixada, procurant marcar també a quina alçada es troba cada corba.

Un cop les tinguem totes marcades, posarem el paper en la línia horitzontal d’uns eixos que prèviament haurem dibuixat en un paper mil·limetrat.
Ara, haurem de copiar tant la posició de les corbes com l’alçada de cadascuna en l’eix horitzontal del nostre gràfic. D’aquesta manera podrem relacionar l’alçada amb la posició.

Ara només ens queda graduar l’alçada del nostre gràfic en l’eix vertical i relacionar cada alçada amb la seva corba corresponent.

Per últim, haurem d’unir els punts situats en el gràfic per tal d’obtenir el perfil de la zona estudiada.

Com veieu realitzar un perfil topogràfic és molt fàcil i mecànic.

Qui s’anima a intentar-ho?

Us proposem que us descarregueu i imprimiu els dos mapes següents i feu el perfil de Vidrà a Bellmunt i de Bellmunt a St. Pere de Torelló.

Una vegada fet veureu el què ens permet la tecnologia. En qüestió de segons reproduirem el mateix perfil amb el google earth.

El mapa geològic – PRACTICA

El mapa geològic és una representación que indica de quina tipas de roca està format el subsol. A part de la composición s’indica també quines eón les inclinaciones de cada capa i moltes altres informacions. Tal i com pote veure en les següents exemples la seca interpretación i anàlisi no és fácil.

Mapa geol
Mapa geològic complex
CCI05022011_00001
Mapa geològic senil
04
Tall o perfil geològic

No obstant a continuació en tens un de més senzill que et demanem que descarreguis, imprimeixs i el passis a tall geològic. Un tall geològic es fa de la mateixa manera que un tall topogràfic només que hi podem afegir la informació sobre els estrats de roca existents.

No totes les plantes són iguals

Com ja has vist, al nostre planeta hi ha molta biodiversitat. També en el cas de les plantes. Trobem plantes amb fulles més estretes, més amples, amb la vora dentada, sencera, etc. També les arrels i les tiges canvien respecte l’espècie i tot, tot, encaminat cap a un sol motiu: Adaptar-se al medi on viuen.

En les següents imatges pots comprovar-ho:

Escolta el que t’explicarà la professora i pren apunts.

Malalties de l’aparell excretor – PER FER A CLASSE


Cada imatge representa una malaltia relacionada amb l’aparell excretor. Ets capaç de definir-la i explicar-la? Com que no tenim gaire temps, hem enllaçat cada imatge a l’explicació que en dóna la wiquipedia. La teva feina és llegir-ho i anotar en els apunts allò que és fonamental en cada una de les malalties.

Les malaties de l’aparell reproductor – Teoria

Les malalties de l’aparell reproductor es classifiquen en dos grups segons afectin a les dones o als homes:

Malalties sexuals que afecten a les dones. Les principals són:
  • Càncer d’úter i càncer de mama. Aquestes malalties comencen amb la transformació d’algunes cèl·lules normals d’aquest òrgans en cèl·lules canceroses, és a dir en cèl·lules que no paren mai de dividir-se i que per això acabant generant tumors. Si passa massa temps aquest tumors deixen anar cèl·lules canceroses a altres parts del cos, la qual cosa s’anomena metàstasi. Quan hi ha focus cancerigens en molts llocs del cos resulta ja impossible l’eliminació del càncer per simple extirpació del tumor inicial o per destrucció del mateix per radiacions (radioteràpia). Per tot això és molt convenient fer-se revisions mèdiques anuals. Així els petits tumors es poden detectar a temps i es poden extirpar sense que originin més problemes.
  • Esterilitat. És la incapacitat de tenir fills. Generalment és deguda a dificultats de sustentació de la placenta o a un estrenyiment tan excessiu de les trompes que impedeix l’ascens dels espermatozoides. El primer problema requereix descans absolut de la dona embarassada i el segon problema requereix d’una operació de microcirugia de trompes.
Malalties sexuals que afecten als homes. Les principals són:
  • Fimosis. És un estrenyiment excessiu del prepuci que dificulta que aflori el gland durant l’erecció. Precisa d’una petita intervenció quirúrgica que consisteix en tallar circularment la part del prepuci que sobra. Aquesta intervenció s’anomena circumcisió.
  • Prostatitis. És una inflamació de la pròstata. Pot arribar a impedir la micció. Pot estar deguda a una infecció microbiana o a un tumor cancerígen.
  • Esterilitat. Es la incapacitat d’engendrar fills. Generalment és deguda a l’escassesa d’espermatozoides en el semen o a la seva baixa mobilitat. Per causes encara desconegudes la baixa qualitat del semen està augmentat molt en alguns societat occidentals.
  • Criptorquídia. És la falta de descens dels testicles des de la cavitat abdominal al escrot. Pot produir esterilitat ja que la temperatura dintre del tronc és més alta i afecta la maduració de les gònades de l’adolescent.

Malalties de transmissió sexual – Qüestionari

Un gran bloc de les malalties relacionades amb l’aparell reproductor són aquelles que es transmeten a través de les relacions sexuals sense protecció
En la següent pàgina web, hi ha l’explicació d’algunes de les malalties de transmissió sexual més comuns: què les provoca, quins síntomes tenen, com es tracten, com te’n pot protegir,… Llegeix-la atentament i fes el qüestionari autocorrectiu que hi ha al capdevall de la pàgina web.

Imatge extreta de la mateixa pàgina del virus de l’Herpes genital

Respon – POU

A continuació tens un document de word amb preguntes per respondre sobre l’aparell reproductor. Baixa-te’l, respon-les i penja’l al pou. Pots utilitzar els apunts per respondre.

Xerrada – Escolta i anota

Tot aquest apartat de malaties de l’aparell reproductor i de mètodes anticonceptius, ens el vindrà a explicar la Raquel, farmacèutica de Vic.
Escolta atentament les seves explicacions, demana tots els dubtes que tinguis educadament i anota a la teva llibreta, tot allò que creguis que és interessant i important.

Font de la imatge (clicar aquí)