LLegeix amb atenció el següent document i fes els exercicis que hi vagis trobant al teu diari de classe.
Les diferències entre substàncies pures, mescles i dissolucions – INVESTIGA
A continuació tens un video molt senzill i instructiu que ens il·lustra sobre les diferències entre substàncies pures i mescles i més endavant entre les mescles homogènies i heterogènies. El mirarem amb atenció i es tracta que en el vostre diari de classe anoteu quines són aquestes diferències. Som-hi !
Solut i disolvent – ANOTA
La major part de substàncis que s’utilitzen al laboratori es troben en forma de dissolució. La majoria de dissolucions estan formades només per dos components. Un dels components s’anomena SOLUT i l’altre DISOLVENT.
El solut és el que es troba en menys quantitat i podríem dir que és el que es DISOL dins de l’altre component. El disolvent en canvi és el que es troba en més quantitat i és el que DISOL al solut dintre seu.
Tant el solut com el disolvent poden estar en diferents estats.
Intenta esbrinar quin és l’estat de cada un dels soluts i disolvents de les següents dissolucions:
AIRE, FANG, CAFÈ AMB LLET, CIMENT, SÈRUM FISIOLÒGIC, ACER
Penseu alguna altra dissolució d’ús comu que hàgiu utilitzat alguna vegada.
Substàncies pures, mescles i dissolucions – Apunts
A continuació trobaràs els apunts corresponent a l’apartat de substàncies pures, mescles i dissolucions que hem treballat fins ara. Et poden ajudar per completar els apunts a la llibreta de teoria i a la vegada per estudiar. Te’n recomanem una lectura detinguda per assegurar-te que has assolit tots els conceptes.
Preparació d’una dissolució – OBSERVA I ANOTA
Mira amb atenció aquest video sobre la preparació d’una dissolució. Després tots junts en comentarem els detalls i anotaràs al diari de classe aquells elements que et sembla que s’han de tenir en compte sempre que es prepara una dissolució.
Concentració d’una dissolució – INVESTIGA
Observa les següents imatges. Què et suggereixen ?
Ja hem vist que poden existir molts tipus de dissolucions perquè existeixen moltes substàncies que podem mesclar. No obstant existeix un altre concepte molt important que diferencia les dissolucions. Fins i tot les dissolucions que estan formades totes pel mateix solut i el mateix disolvent. Aquest factor diferenciador s’anomena CONCENTRACIÓ.
Des del punt de vista qualitatiu (quan no és tenen en compte els números) podem dir que existeixen dissolucions molt concentrades, concentrades, diluïdes i molt diluïdes.
Sabent això què diries que és la concentració ?
Però ja saps que els químics són científics i la ciència no en té prou amb apreciacions qualitatives. Ens calen els números. Com ho podem fer per saber “quant de concentrada” és una dissolució ?
Tens algunes idees ? Si les vols refrescar t’aconsellem que facis un cop d’ull al video que ja has vist anteriorment però ara fent atenció als números !
Propietats col·ligatives de les dissolucions – INVESTIGA
A quines conclusions arribes si observes bé aquesta taula ?
A continuació busca què li passa a una dissolució a mesura que hi posem més solut. Us donem una pista: dues de les coses que succeeixen s’anomenen augment ebulloscòpic i descens crioscòpic.
A veure si amb un parell de clicks ho trobeu.
Ah sí, un cop trobat sabreu què li passa a un licor quan el poseu al congelador o què és l’anticongelant que tirem al circuit d’aigua del cotxe. O també perquè tirem sal quan ha nevat… Què ho veieu o no ?
Les mesures de la concentració – ANOTA I PRACTICA
% en massa
(massa de solut/massa total de la dissolució)x100
% en volum
(volum del solut/volum total de la dissolució)x100
g/l (grams per litre)
grams de solut/litres totals de dissolució
Ara clica aquí i trobaràs alguns exercicis de concentracions per practicar. Recordes els factors de conversió ? Ara et seran molt útils !
Dissecció de cor – PRÀCTICA-POU
A continuació farem una dissecció de cor de xai de la que hauràs de lliurar un informe la propera setmana. Abans de fer-la però seria bo fer un cop d’ull a la següent web ja que ens permetrà saber què veurem i com haurem de fer els talls. Un cop oberta has d’anar a “Activitats” – “Disseccions virtuals” i “Cor de xai”.
El desenvolupament embrionari – Observa i anota
Fes un cop d’ull al vídeo següent. Fa referència al desenvolupament de l’embrió. Anota a la teva llibreta tot allò que creguis que és important i, després, contesta a les següents preguntes:
1- A què ens referim quan utilitzem el terme organogènesi ?
2- Quina funció té en les dones embarassades l’hormona gonadotropina coriònica humana ?
3- Explica per què serveix l’amni i per què serveix la placenta.
L’embaràs- Qüestionari
L’embaràs o gestació és el procés que abasta des de la fecundació fins al part. En l’ésser humà dura uns nou mesos (o 40 setmanes) i s’hi poden distingir les següents etapes successives:
1- La nidació o implantació de l’embrió a l’úter, sis o set dies després de la fecundació.
2-El període embrionari, que acaba a les vuit setmanes amb la diferenciació dels primers òrgans. Dins d’aquest període es destaca especialment la formació de la placa neural de l’embrió, de la qual en deriva el sistema nerviós, entre la segona setmana i la tercera d’embaràs.
3-El període fetal, que és l’etapa de creixement ràpid de l’embrió que acaba amb el naixement.
Sabent això, respon al qüestionari autocorrectiu següent. Has de mirar-te la gràfica que hi ha feta al capdemunt de tot per poder repondre les preguntes.
Anatomia de l’aparell urinari .- PER FER A CLASSE
La placenta – INVESTIGA
A continuació tens una imate ampliada de la placenta on s’aprecia molt bé la seva estructura i també se’n pot deduir la seva funció. Fes-ne una observació acurada i anota tot allò que et sembli important.
A continuació tens dues imatges més sobre la placenta. En aquestes imatges es veu bé la inserció del cordó umbilical. Observaràs que la de la dreta és diferent. Quina és la diferència i quins problemes pot comportar ?
Anatomia interna del ronyó – PER FER A CLASSE
Observa amb detall la següent imatge que mostra les parts del ronyó. Cal que aquest dibuix estigui en els apunts. Al costat tens una fotografia de ronyó humà per poder-ne veure les dimensions.
La nefrona en acció – PER FER A CLASSE
Clica el aquí i veuràs una animació sobre el funcionament de la nefrona. Mira-la amb atenció i anota quines conclusions pots treure sobre el seu funcionament.
El part – Teoria
El part és el procés d’expulsió del fetus. S’hi poden distingir tres fases:
a) Fase de dilatació, on s’inicien les contraccions uterines que passen de produir-se cada 30 minuts a donar-se cada 3 minuts. La criatura és impulsada cap a davant produint-se el trencament de l’amni (trencar aigües) i es dilata el coll d’úter que passa de 4mm a 11cm per permetre el pas de la criatura. Aquesta fase dura unes 8 hores de mitjana, però sol durar més en dones que tenen el seu primer fill.
b) Fase d’expulsió del fetus: En ella les contraccions es donen cada 2 minuts i són més intenses, la qual cosa provoca la sortida de la criatura al cap de mitja hora a través de la vagina. Llavors es procedeix a posar el nen cap per baix, se li dóna una palmellada perquè buidi d’aigua els pulmons i comenci a respirar (primer plor), i se li talla i nua el cordó umbilical. Uns dies després del naixement aquest s’asseca i cau quedant una cicatriu denominada melic.
c) Fase d’expulsió de la placenta: Finalment, uns 20 minuts després, es reinicien les contraccions i s’expulsa la placenta que prèviament s’havia desprès, procés que ve acompanyat de petites hemorràgies.
Font imatge (clicar aquí)
Animació sobre el part – Observa i anota
Aquí teniu una animació que han fet uns metges sobre un part en 3D. Us servirà per acabar d’entendre com succeeix.
Com es forma l’orina? – PER FER A CLASSE
Una estratègia adaptativa a la manca d’aigua – La rata del desert – PER FER A CLASSE
Els éssers vius adopten estratègies per adaptar-se a l’entorn. Un dels casos extrems és la rata del desert.
Intenteu respondre perquè:
-Té les orelles tant grosses.
-Té les potes tant primes.
-Camina saltant.
-I sobretot perquè la seva orina és sòlida. A continuacio reproduïm un fragment de text que ho explica. Llegeix-lo:
“La capacidad para tolerar la carencia de agua radica, sobre todo, en su capacidad para limitar las pérdidas de agua por la orina. Las pequeñas habitantes del desierto tienen una capacidad impresionante para concentrar su orina. Producen una orina que está 14 veces más concentrada que su propia sangre y ello es posible gracias a la extraordinaria longitud de las asas de Henle de las nefronas que forman sus riñones. Gracias al trabajo renal, la concentración osmótica de la orina de las ratas canguro puede alcanzar valores de entre 4.000 y 5.000 miliosmolar. Para hacernos una idea de lo que significa producir una orina 14 veces más concentrada que la sangre, tengasé en cuenta que en el ser humano es 4 veces más concentrada, 9 veces en la rata común y 10 veces en el gato; todo ello quiere decir que utilizan bastante más agua que la rata canguro para formar su orina. Teniendo en cuenta que limitar las pérdidas de agua en el desierto en mayor o menor medida es una cuestión de vida o muerte, a la vista de estos datos se ve con claridad la razón por la que la rata canguro puede vivir en ese medio y otros animales no pueden.
Comencem els teixits – INVESTIGA – Per fer a CLASSE
Per fer en els APUNTS / Activitat INDIVIDUAL
Abans de començar el tema dels teixits et demanem que en facis tu una breu investigació. Cal que anotis als apunts d’una manera breu però que tu entenguis les respostes a les següents preguntes. Abans t’oferim algunes pistes:
Pista 1
In Biology, tissue is a cellular organizational level intermediate between cells and a complete organism. A tissue is an ensemble of similar cells from the same origin that together carry out a specific function. Organsare then formed by the functional grouping together of multiple tissues.
Pista 2
1. Què és un teixit ? (recorda que estem parlant de biologia).
2. Quina funció fan els teixits ?
3. On n’hi ha ?
4. Esmenta’n algun tipus.
Pots treure informació del següent enllaç
Ho saps que ets una màquina ? – OBSERVA I ANOTA
Algunes dades sorprenents – OBSERVA
Tot seguit tens un document amb dades sobre el cos humà i que malgrat que a primera vista sobten. Són totes certes. Fes-ne una llegida i després les comentarem a classe.
TEORIA – Per fer a CASA
Activitat individual / Cal que a casa IMPRIMEIXIS el document i l’enganxis als apunts.
Llegeix el document i anota, amb llapis als apunts, tot allò que no hagis entès. Després imprimeix-lo i enganxa’l als apunts.
Un cop llegit mira el videotutorial que tens a sota del document que t’ajudarà a entendre la darrera part del document.
Explicació de l’embriogènesi
La diferenciació celular – VIDEO – Per veure a CLASSE
Mirarem el video TOTS JUNTS a la PDI i en farem comentaris que caldrà que anotis en els apunts.
El següent video il·lustra de manera molt gràfica la importància del procés de diferenciació cel·lular.
Una notícia de The Guardian
Avui et proposo que llegeixis aquesta notícia apareguda al diari “The Guardian”.
Al mateix temps que llegeixes pots obrir-te aquest document i així anar escrivint les respostes a les preguntes que trobaràs. Un cop fet cal lliurar-ho al classroom “Ciències 3r A”.
Classificació dels teixits – PENSA – Per fer a CLASSE
Cal fer-ho en els APUNTS (amb llapis) / Activitat per PARELLES
La histologia fa una classificació dels teixits basant-se en el seu grau de diferenciació. En aquesta classificació hi ha dos grups de teixits: els poc diferenciats i els molt diferenciats. I dins de cada grup s’ordenen de menys a més diferenciat.
El que et demanem és que intentis fer aquesta classificació. Com ajuda t’afegim el nom de tots els teixits que has d’incloure en la classificació i la seva funció.
Per poder fer l’exercici però, és evident que has de conèixer el significat de les paraules en vermell del principi de l’entrada i que has d’anotar en el teu diari.
- el teixit ossi (serveix per formar estructures).
- el teixits cartilaginós (serveix per formar estructures).
- el teixit nerviós (serveix per captar estímuls i emetre respostes).
- el teixit adipós (serveix com reserva energètica).
- el teixit muscular (serveix per fer contraccions i extensions).
- el teixit epitelial (serveix per recobrir superfícies i per segregar substàncies gràcies a constituir glàndules),
- el teixit conjuntiu (serveix per unir òrgans interns).
Finalment entre tots farem una classificació dels teixits que anotaràs als APUNTS.
Complicacions durant el part – Investiga
En la gran majoria dels casos, els parts transcorren de forma completament normal, però hi ha casos en que l’assistència mèdica es torna imprescindible per preservar la salut, o la vida, tan de la mare com del fill.
Ara et donarem el tractament o l’aparell que utilitzen els metges i vosaltres heu de buscar la utilitat que té i en quin moment del part es fa servir:
1- Hormona oxitocina
2-Fórceps
3-Cesàrea (per aquest concepte en particular, tens més informació en el vídeo del següent post)
Part per cesàrea – Observa i anota
A vegades el part no pot ésser natural, i la criatura s’ha d’extreure mitjançant un procediment anomenat cesàrea. Observa aquest vídeo en que hi ha una animació en 3D d’un part per cesàrea. Anota les raons per les quals és necessària una cesàrea i com es realitza.
Photosynthesis song
L’esterilitat – Observa i anota
La fecundació in vitro – Observa i anota
Si encara tens dubtes sobre el procés, mira’t aquesta animació.
Font imatge (clicar aquí)
Premi Nobel de Medicina 2012 – POU
Recentment a La Vanguardia es publica un article sobre el Premi Nobel de Medecina d’enguany. Els guardonats són dos científics que han fet importants avenços en el món de les cèl·lules mare. Et demanem que te’l llegeixis atentament i responguis les preguntes que tens a continuació. Caldrà copiar-les i contestar-les en un document que el penjaràs al pou de la plataforma.
Preguntes:
- Imagina’t que ets un periodista de la revista científica Nature i et demanen que escriguis una notícia sobre el premi. Escriu el titular i el subtítol que encapçalaria la notícia. Recorda que estàs en un àmbit científic.
- Quines propietats tenen les cèl·lules pluripotencials?
- Gurdon i Yamanaka exposen que el concepte clau que uneix les investigacions de cada un és el de reprogramació cel·lular. Què vol dir?
- A què es refereix l’article quan diu que “se han reescrito los libros de texto” perquè es pensava que “el desarrollo de un organismo es un viaje en sentido único“?
- L’article diu que “la medicina regenerativa ha sufrido el rechazo en determinados ámbitos conservadores o religiosos“. A què atribueixes aquest conflicte?
- Quina importància té pel futur la medecina regenerativa? Posa dos exemples de malalties que mitjançant el tractament amb cèl·lules mare millorarien el pronòstic.
- Finalment, han donat el Nobel a Gurdon i Yamanaka després d’unes investigacions que han durat més de 40 anys. Creus que és molt o poc temps? Què necessita la ciència per obtenir bons resultats?
- Explica el procés pel qual una cèl·lula qualsevol pot ser convertida en cèl·lula mare (pensa en l’exemple del QuèQuiCom i en el de l’article).
Recordem – Per fer a CLASSE
Cal fer-ho en els apunts / Activitat grupal
Es tracta que, en grups de 3 o 4 persones feu una pluja d’idees sobre els òrgans que formen cada aparell o sistema del cos humà. Sense buscar infomació enlloc, només per saber què recordeu de cursos anteriors. Aquest òrgans i aparells els treballarem més detalladament en els pròxims temes.
Ara només cal que us espremeu el cervell una estoneta! Primer penseu en tots els aparells o sistemes que el nostre cos té i després els òrgans que el formen. Ànims i a veure qui en recorda més!
El teixit epitelial – TEORIA – Per fer a CLASSE
Introducció a la cèl·lula – INVESTIGA – Per fer a CLASSE
Vídeo: la cèl.lula eucariota – OBSERVA I RESPON – Per fer a CLASSE
Mirem el video a la PDI / Responem per PARELLES l’autoqüestionari.
Veuràs que la cèl·lula eucariota és una entitat força complexa en la qual s’hi troben diferents estructures que desenvolupen tasques diferents. El vídeo que tens a continuació ens anirà molt bé per tenir una primera idea de l’estructura cel·lular i els diferents orgànuls que formen una cèl·lula. Mira-te’l amb atenció i anota’n les idees que penses que són més importants. A CONTINUACIÓ RESPON EL SEGÜENT QÜESTIONARI AUTOCORRECTIU.
La pell – QÜESTIONARI AUTOCORRECTIU – Per fer a CLASSE
Mirarem el video TOTS JUNTS a la PDI / La resposta al qüestionari és INDIVIDUAL
Visualitza aquest video i després respon el següent qüestionari.
Es tracta d’un qüestionari de comprensió que s’autocorregeix.
Com anem d’anglès ? – TRADUÏM – Per fer a CLASSE
Mirem el video a la PDI / Cal que figuiri als APUNTS / Per PARELLES.
Pensem que pot ser un bon resum. Es tracta només de traduir-ho. Som-hi !
POU – Activitats sessió 1
Cal que vagis a l’antrada anterior anomenada “La cèl·lula eucariota – qüestionari-pou” i facis les activitats que corresponen a la sessió 1 (sense les activitats d’ampliació). Ja trobaràs el pou (cèl·lua eucariota 1) obert a la plataforma.
L’estructura cel.lular – TEORIA – Per fer a CASA
Cal imprimir el documenti enganxar-lo als APUNTS / Llegeix-lo amb calma i atentament.
Com has vist, l’organització interior d’una cèl·lula sol ser complexa i caracteritzada per molta activitat. D’això se n’ocupen els orgànuls i les diferents estructures que en formen part. A continuació tens uns apunts sobre el més important de l’estructura cel·lular. recorda que disposes de la versió imprimible per poder descarregar i posar als apunts.
Imatges del teixit epitel·lial – OBSERVA i ANOTA – Per fer a CLASSE
Mirarem la presentació TOTS JUNTS a classe.
Per acabar el teixit epitel·lial mirarem aquesta col·lecció d’imatges i les comentarem. Recorda de prendre notes en els apunts si es comenten aspectes nous.
Allò que ens posen a les etiquetes… – INVESTIGA – Per fer a CLASSE
Per PARELLES / Ha de figurar en els APUNTS
Segur que a vegades has agafat distretament alguna capsa de cereals o alguna bossa de patates, o un refresc i has fet un cop d’ull a l’etiqueta. Per si no ho has fet mai te n’afegim algunes a continuació corresponents a aliments molt diferents entre ells:
Volem que et fixis en la COMPOSICIÓ d’aquests aliments. T’adonaràs fàcilment que algunes substàncies apareixen sempre en totes les etiquetes. Quines són ?
A continuació tens algunes preguntes per reflexionar una mica (CAL QUE RESPONGUIS EN ELS APUNTS).
1. T’extranya que per diferents que siguin els aliments sempre apareguin les mateixes substàncies en la seva composició ? Per què ?
2. Si la composició és la mateixa què és el que fa tant diferents, per exemple, el cola cao del blat de moro ?
3. I finalment respon: D’on provenen tots els aliments ?
Després de respondre a totes les preguntes a quina conclusió podem arribar ?
I ara, sí, per acabar, a les etiquetes a part de la composició hi figura una altra dada interessant que encara no hem comentat. La trobes ? Quina informació ens dóna ? què significa ?
Les peces de la vida – MIRA I ESCOLTA – Per fer a CASA
Observa el següent videotutorial que t’ajudarà a fer el següent exercici a classe. Pensa també si has entès la comparació que es fa al final del video amb el lego.
Situem cada òrgan al seu lloc ! – OBSERVACIÓ
Les peces de la vida – INVESTIGA – Per fer a CLASSE
Mirarem la presentació a la PDI tots junts / Cal que responguis en els APUNTS / Activitat INDIVIDUAL
1. El nom de les principals “peces” que formen els éssers vius.
2. La funció principal que fa cadascuna d’aquestes peces dins els éssers vius.
3. Quins òrgans constitueixen aquestes peces ?
4. Què significa el concepte de polimerització ?
Muntant la vida ! – PENSA – Per fer a CLASSE
Activitat INDIVIDUAL / Ha de figurar en els APUNTS
Ara ja has vist que els éssers vius estan formats per molècules. Aquestes es van unint entre elles per formar molècules cada vegada més complexes. Cada nivell augmenta el grau de complexitat i cada estadi s’anomena nivell d’organització (els biolements són el primer nivell, les biomolècules el segon…).
Et demanem ara que facis un esquema amb tots els nivells d’organització existents. Nosaltres només te’n diem el nom, naturalment de forma desordenada.
Població, teixit, bioelement, cèl·lula, biomolècula, orgànul, macromolècula, comunitat, organisme, biosfera, òrgan.
Ho has de fer en els apunts. En acabat el completareu amb algun element més que ja us indicarà el professor. RECORDA QUE EL PROFESSOR POT DEMANAR ELS APUNTS EN QUALSEVOL MOMENT. Per si no te’n surts a la propera entrada tens una possible solució que no podràs veure perquè té contrassenya. Quan hagis fet l’exercici la pots demanar al profesor.
POU – Activitats sessió 3 i 5
Aneu a l’entrada anterior Cèl·lula eucariota – POU i feu les activitats corresponents a la sessió 3 (sense les activitats d’ampliació) i les de la sessió 5. Ja hi ha obert el pou (cèl·lula eucariota 2).
Protegit: Solució a l’exercici anterior.
Malalties relacionades amb l’alimentació – Investiga
Llegeix el text següent:
Vivim en una societat que ens fa creure que la imatge ho és tot. La publicitat, el cinema,… ens animen a convertir-nos en esclaus i esclaves del nostre cos i de la nostra figura, passant per alt tot allò més important, com ara la salut o la nostra pròpia autoestima.
Investiga:
1- Saps què vol dir el terme malalties psicosomàtiques?
2-Quins tipus de TCA hi ha?
3- Què és l’anorexia? Quins són els seus símptomes?
4- Què és la bulímia? Quins són els seus símptomes?
5- Com es pot tractar una TCA?
Per contestar aquestes preguntes i ampliar la informació si us interessa, utilitzeu aquestes
INVESTIGA SOBRE L’AIGUA
De les CADA imatge o vídeo que tens a continuació, escriu al teu diari de classe:
a) Què hi observes? (escriu amb detall què veus a les imatges)
b) A què ho atribueixes? Per què creus que passa?
Un cop anotat, farem una posada en comú a classe i traurem conclusions.
VÍDEO 1
IMATGE 2